Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Susan Glaspell: teatro, vanguardia y humor (1917-1918)
No full textLes obres teatrals recopilades en aquest volum mostren la faceta més avantguardista i clarivident de la dramaturga estatunidenca Susan Glaspell. Tant quan adopta un estil tràgic, psicològic i profund, com un de lleuger i humorístic, hi tracta temes essencials com ara són la lluita per la igualtat social i política de les dones als Estats Units o la urgent necessitat de la solidaritat entre aquestes. Aquestes temàtiques reflecteixen com Glaspell experimenta en primera línia, i sovint sobrepassa, les seues primerenques idees avantguardistes, precedents a les del seu amic Eugene O’Neill. ‘En las afueras’ (‘The Outside’) descriu amb trets poètics el revelador contrast entre el topogràfic i el psicològic per a abordar l’experiència del dol en clau de gènere. En ‘El honor de una mujer’ (‘Woman’s Honor’), Glaspell crea sis personatges femenins conflictius que van a l’encalç de solucions al·legòriques. Finalment, el protagonista de ‘El reloj de sol’ (‘Tickless Time’) insisteix a reinventar-se prenent com a base la noció del temps i les hores. La traductora, a més de saber traslladar tot el color dels diàlegs originals, acompanya cada peça teatral d’un assaig crític que contextualitza l’època i el seu ambient.Las obras teatrales recopiladas en este volumen muestran la faceta más vanguardista y clarividente de la dramaturga estadounidense Susan Glaspell. Adoptando desde un estilo trágico, psicológico y profundo, hasta uno ligero y humorístico, trata temas esenciales, como la lucha por la igualdad social y política de las mujeres en Estados Unidos o la apremiante necesidad de la solidaridad entre estas. Dichas temáticas reflejan cómo Glaspell experimenta en primera línea, y a menudo sobrepasa, sus tempranas ideas vanguardistas, precedentes de las de su amigo Eugene O’Neill. ‘En las afueras’ (‘The Outside’) describe con tintes poéticos el revelador contraste entre lo topográfico y lo psicológico para abordar la experiencia del duelo en clave de género. En ‘El honor de una mujer’ (‘Woman’s Honor’), opta por crear seis personajes femeninos conflictivos y lanzados en pos de soluciones alegóricas. Finalmente, el protagonista de ‘El reloj de sol’ (‘Tickless Time’) insiste en reinventarse tomando como base la noción del tiempo y las horas. La traductora ha sabido trasladar todo el color de los diálogos originales y, además, acompaña cada pieza teatral de un ensayo crítico que contextualiza la época y su ambiente
El primer populista: Bakunin y la invención del pueblo
No full textAquest estimulant i provocador llibre presenta al famós llibertari Mijaíl Bakunin sota un prisma poc habitual. Gràcies al seu enfocament innovador, que compagina la rigorosa anàlisi de les fonts històriques amb l'ampli ús de referències literàries, situa a l'il·lustre rebel com un dels fundadors del populisme.
En afirmar la importància del “poble” com a actor polític sobirà, Bakunin va desafiar a les elits dominants de l'Europa huitcentista i es va convertir en un dels revolucionaris més perillosos de la seua època. En un món marcat per l'opressió i la desigualtat, les seues idees van tindre ressò en aquells que buscaven un canvi radical. El llibre, que contextualitza el llegat de Bakunin en el panorama polític del segle XIX, destaca el seu paper juntament amb altres defensors de la gent comuna com Marx, Mazzini, Proudhon i Pi i Margall. A més, demostra en quina mesura el concepte bakuniniano de “poble” com a peça central en la construcció d'una societat lliure i equitativa va anticipar els plantejaments populistes d'èpoques posteriors, així com els debats actuals sobre el populisme i la democràcia participativa.
Amb una perspectiva crítica i equilibrada sobre el llegat de Bakunin, es convida als lectors a qüestionar les narratives simplistes i a reflexionar sobre les complexitats del populisme i la política radical, ja siga de dreta o d'esquerra. A mesura que breguem amb els conflictes del segle XXI, és crucial apreciar les paradoxals implicacions del missatge bakuniniano d'apoderament individual i responsabilitat col·lectiva, que no deixen d'estar entre els majors desafiaments de l'actualitat.Este estimulante y provocador libro presenta al famoso libertario Mijaíl Bakunin bajo un prisma poco habitual. Gracias a su enfoque innovador, que compagina el riguroso análisis de las fuentes históricas con el amplio uso de referencias literarias, sitúa al ilustre rebelde como uno de los fundadores del populismo.
Al afirmar la importancia del “pueblo” como actor político soberano, Bakunin desafió a las élites dominantes de la Europa decimonónica y se convirtió en uno de los revolucionarios más peligrosos de su época. En un mundo marcado por la opresión y la desigualdad, sus ideas tuvieron eco en aquellos que buscaban un cambio radical. El libro, que contextualiza el legado de Bakunin en el panorama político del siglo XIX, destaca su papel junto con otros defensores de la gente común como Marx, Mazzini, Proudhon y Pi y Margall. Además, demuestra en qué medida el concepto bakuniniano de “pueblo” como pieza central en la construcción de una sociedad libre y equitativa anticipó los planteamientos populistas de épocas posteriores, así como los debates actuales sobre el populismo y la democracia participativa.
Con una perspectiva crítica y equilibrada sobre el legado de Bakunin, se invita a los lectores a cuestionar las narrativas simplistas y a reflexionar sobre las complejidades del populismo y la política radical, ya sea de derecha o de izquierda. A medida que lidiamos con los conflictos del siglo XXI, es crucial apreciar las paradójicas implicaciones del mensaje bakuniniano de empoderamiento individual y responsabilidad colectiva, que no dejan de estar entre los mayores desafíos de la actualidad
Pensar l'assaig en el segle XXI
Get PDFEn més d’una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l’assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l’assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d’opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l’assaig actual, alhora que s’interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.
De manera coherent amb els objectius de la Càtedra Joan Fuster, aquest volum se centra en l’assaig, el gènere literari que va consagrar Fuster com a escriptor i al qual va dedicar importants reflexions. Els sis capítols aplegats ací aspiren a incidir en aquest camí i «pensar l’assaig en el segle XXI». La professora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –que va inspirar el títol d’aquest volum amb el seu ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’–, és la primera a acceptar el repte. Al seu costat trobem les contribucions d’Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) i Martí Domínguez (Universitat de València). El conjunt es completa amb un capítol preliminar escrit per Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del llibre i membre de la Càtedra Joan Fuster.En más de una ocasión, Joan Fuster especuló con la idea de la caducidad del ensayo. De darse determinadas circunstancias, este género literario, emblema de la modernidad, podría dejar de tener sentido en la sociedad del siglo XXI. Sin embargo, ahora que estamos a punto de alcanzar el primer cuarto de la centuria, parece que el ensayo mantiene un papel clave en el mundo cultural. ¿Será así en el futuro? Ante retos como la crisis climática o la inteligencia artificial, ¿este “reducto humanístico de opinión” continuará vigente? Seis especialistas recogen el guante lanzado por Joan Fuster y reflexionan sobre el ensayo actual a la vez que se interrogan sobre su desarrollo a lo largo de las próximas décadas. Desde la teoría literaria, el feminismo, los procesos editoriales y periodísticos o la carrera académica, el libro conjuga diferentes argumentos y perspectivas para sugerir algunas respuestas y, sobre todo, para suscitar nuevas preguntas.
De manera coherente con los objetivos de la Càtedra Joan Fuster, este volumen se centra en el ensayo, el género literario que consagró a Fuster como escritor y al cual dedicó importantes reflexiones. Los seis capítulos aquí reunidos aspiran a incidir en este camino y “pensar l’assaig en el segle XXI”. La profesora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –quien inspiró el título de este volumen con su ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’– es la primera en aceptar el reto. A su lado encontramos las contribuciones de Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) y Martí Domínguez (Universitat de València). Además, el conjunto arranca con un capítulo preliminar escrito por Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del libro y miembro de la Càtedra Joan Fuster
Entre bastidores, o treinta años de esclavitud y cuatro en la Casa Blanca, por Elizabeth Keckley: Esclava en el pasado, pero desde hace unos años modista y amiga de la señora de Abraham Lincoln
No full textAquesta extraordinaria història fou publicada l’abril de 1868 –tres anys després de l’assassinat de Lincoln– i abasta múltiples camps, ja que, a més de ser una autobiografia de l’autora, Elizabeth Keckley, és una biografia aparentment reparadora de la danyada reputació de Mary Todd Lincoln, una memòria de la Guerra Civil des del centre neuràlgic de la Casa Blanca, i una biografia de la vida privada i familiar de Lincoln dins d’aquest espai domèstic i polític. Ara bé, la novetat i importància de l’obra radica en la veu que conta la història, ja que Keckley, antiga esclava negra, es trobava, per raons de raça i de gènere, exclosa políticament i socialment del mateix discurs que utilitza. No és estrany, doncs, que la recepció del llibre fora negativa i que pocs mesos després de ser publicat apareguera un pamflet satíric, ‘Entre costures, per una negra que va cosir per a la senyora Lincoln i la senyora Davis’, que reprodueix molts dels esdeveniments que compta Keckley, però ara distorsionats per un racisme exacerbat.Esta extraordinaria historia fue publicada en abril de 1868 –tres años después del asesinato del presidente Lincoln– y se proyecta en múltiples campos, puesto que, además de ser una autobiografía de la propia autora, Elizabeth Keckley, es una biografía aparentemente reparadora de la dañada reputación de Mary Todd Lincoln, una memoria de la Guerra Civil desde el centro neurálgico de la Casa Blanca y una biografía de la vida privada y familiar de Lincoln dentro de ese espacio doméstico y político. Ahora bien, la novedad y la importancia de la obra radican en la voz que cuenta la historia, puesto que Keckley, una antigua esclava negra, se encontraba por razones de raza y de género excluida política y socialmente del propio discurso que utiliza. No es extraño, pues, que la recepción del libro fuese negativa y pocos meses después de su publicación apareciera un panfleto satírico, ‘Entre costuras, por una negra que cosió para la señora Lincoln y la señora Davis’, que reproduce muchos de los acontecimientos que cuenta Keckley, pero ahora distorsionados por un exacerbado racismo
Jaume I: 'Llibre dels feits'
Get PDFEl volum 89 de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, editat en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, reprodueix al llarg de vora 600 pàgines els estudis preliminars dels seus dos editors, Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, i l’edició crítica del ‘Llibre del feits’ del rei Jaume I, feta a partir del manuscrit C, o manuscrit del comte d’Aiamans, de 1380, que és l’única còpia cancelleresca que ens n’ha arribat. En el primer estudi, “El ‘Llibre dels feits del rei en Jaume’. La versió canònica de la crònica jaumina”, Ferrando aporta les dades ecdòtiques i documentals que justifiquen la tria del ms. C com a text base de l’edició crítica; en el segon, “El ‘Llibre dels feits’: de l’entorn reial a la difusió digital”, Escartí fa un recorregut històric de la difusió del llibre del rei Jaume des de la seua gènesi fins als nostres dies en totes les terres de la Corona d’Aragó.
El ‘Llibre dels feits’ va ser sempre un document literari i historiogràfic de primera magnitud per a historiadors i erudits, especialment a la Corona d’Aragó, atés que narra en primera persona la conquesta i la creació dels territoris dels antics regnes de Mallorca i de València, entre altres circumstàncies de la vida pública i privada del rei: els ‘feits’. És, a més, un cas singular en la historiografia europea: un monarca coronat dicta i supervisa la redacció de la seua pròpia biografia, en què no deixa de contar anècdotes concretes. I ho fa amb un llenguatge ric i precís, entenedor fins i tot per al lector actual. L’edició de l’obra literària de Jaume I, anotada i amb índexs antroponímic i toponímic, configura aquest volum imprescindible per a conéixer una part apassionat de la història del segle XIII.El volumen 89 de la colección Fonts Històriques Valencianes, editado en colaboración con la Acadèmia Valenciana de la Llengua, reproduce a lo largo de cerca de 600 páginas los estudios preliminares de sus dos editores –Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí– y la edición crítica del ‘Llibre del feits’, del rey Jaime I, a partir del manuscrito C, o manuscrito del conde de Aiamans, de 1380, que es la única copia cancilleresca que nos ha llegado. En el primer estudio, “El ‘Llibre dels feits’ del rei en Jaume. La versió canònica de la crònica jaumina”, Ferrando aporta los datos ecdóticos y documentales que justifican la elección del manuscrito C como texto base de la edición crítica; en el segundo, “El ‘Llibre dels feits’: de l’entorn reial a la difusió digital”, Escartí analiza la difusión del libro desde su génesis hasta nuestros días en todo el territorio de la Corona de Aragón.
El ‘Llibre dels feits’ ha sido siempre un documento literario e historiográfico de primera magnitud para historiadores y eruditos, especialmente en la Corona de Aragón, dado que narra en primera persona la conquista y la creación de los territorios de los antiguos reinos de Mallorca y de Valencia, entre otras circunstancias de la vida pública y privada del rey: los feits. Es, además, un caso singular en la historiografía europea: un monarca coronado dicta y supervisa la redacción de su propia biografía, en la que no deja de contar anécdotas concretas. Y lo hace con un lenguaje rico y preciso, entendible incluso para el lector actual. La edición de la obra literaria de Jaime I, anotada y con índices antroponímico y toponímico, configura este volumen imprescindible para conocer una parte apasionante de la historia del siglo XIII
Jaume I: 'Llibre dels feits'
Get PDFEl volum 89 de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes, editat en col·laboració amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, reprodueix al llarg de vora 600 pàgines els estudis preliminars dels seus dos editors, Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, i l’edició crítica del ‘Llibre del feits’ del rei Jaume I, feta a partir del manuscrit C, o manuscrit del comte d’Aiamans, de 1380, que és l’única còpia cancelleresca que ens n’ha arribat. En el primer estudi, “El ‘Llibre dels feits del rei en Jaume’. La versió canònica de la crònica jaumina”, Ferrando aporta les dades ecdòtiques i documentals que justifiquen la tria del ms. C com a text base de l’edició crítica; en el segon, “El ‘Llibre dels feits’: de l’entorn reial a la difusió digital”, Escartí fa un recorregut històric de la difusió del llibre del rei Jaume des de la seua gènesi fins als nostres dies en totes les terres de la Corona d’Aragó.
El ‘Llibre dels feits’ va ser sempre un document literari i historiogràfic de primera magnitud per a historiadors i erudits, especialment a la Corona d’Aragó, atés que narra en primera persona la conquesta i la creació dels territoris dels antics regnes de Mallorca i de València, entre altres circumstàncies de la vida pública i privada del rei: els ‘feits’. És, a més, un cas singular en la historiografia europea: un monarca coronat dicta i supervisa la redacció de la seua pròpia biografia, en què no deixa de contar anècdotes concretes. I ho fa amb un llenguatge ric i precís, entenedor fins i tot per al lector actual. L’edició de l’obra literària de Jaume I, anotada i amb índexs antroponímic i toponímic, configura aquest volum imprescindible per a conéixer una part apassionat de la història del segle XIII.El volumen 89 de la colección Fonts Històriques Valencianes, editado en colaboración con la Acadèmia Valenciana de la Llengua, reproduce a lo largo de cerca de 600 páginas los estudios preliminares de sus dos editores –Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí– y la edición crítica del ‘Llibre del feits’, del rey Jaime I, a partir del manuscrito C, o manuscrito del conde de Aiamans, de 1380, que es la única copia cancilleresca que nos ha llegado. En el primer estudio, “El ‘Llibre dels feits’ del rei en Jaume. La versió canònica de la crònica jaumina”, Ferrando aporta los datos ecdóticos y documentales que justifican la elección del manuscrito C como texto base de la edición crítica; en el segundo, “El ‘Llibre dels feits’: de l’entorn reial a la difusió digital”, Escartí analiza la difusión del libro desde su génesis hasta nuestros días en todo el territorio de la Corona de Aragón.
El ‘Llibre dels feits’ ha sido siempre un documento literario e historiográfico de primera magnitud para historiadores y eruditos, especialmente en la Corona de Aragón, dado que narra en primera persona la conquista y la creación de los territorios de los antiguos reinos de Mallorca y de Valencia, entre otras circunstancias de la vida pública y privada del rey: los feits. Es, además, un caso singular en la historiografía europea: un monarca coronado dicta y supervisa la redacción de su propia biografía, en la que no deja de contar anécdotas concretas. Y lo hace con un lenguaje rico y preciso, entendible incluso para el lector actual. La edición de la obra literaria de Jaime I, anotada y con índices antroponímico y toponímico, configura este volumen imprescindible para conocer una parte apasionante de la historia del siglo XIII
«El ruiseñor de Sevilla» de Lope de Vega: Edición crítica
No full textEdició crítica de El ruiseñor de Sevilla de Lope de Vega, comèdia urbana d'ambientació contemporània d'origen boccaccesc escrita entre 1603 i 1606. L'edició està basada en l'editio princeps, que va veure la llum en la Decimaséptima parte de las comedias de Lope de Vega Carpio, publicada a Madrid en 1621. El motiu principal pel qual hem optat per aquesta primera edició en lloc del manuscrit 14972 de la BNE consisteix en el fet que el text d'aquest últim està contaminat i el d'aquell, encara que puga ser inferior en molts sentits, va anar almenys autoritzat per Lope de Vega, de l'edició i la publicació dels quals es va encarregar ell mateix. A això se suma també que el manuscrit compta amb l'excel·lent edició d'Eugenio Maggi i, com pensem que el manuscrit i l'imprès podrien ser dues versions diferents de la mateixa obra o que representen dos estadis diferents de la seua confecció, ens ha semblat convenient proposar una edició crítica de l'imprès perquè el lector interessat dispose dels dos textos i els puga comparar.Edición crítica de El ruiseñor de Sevilla de Lope de Vega, comedia urbana de ambientación contemporánea de origen boccaccesco escrita entre 1603 y 1606. La edición está basada en la editio princeps, que vio la luz en la Decimaséptima parte de las comedias de Lope de Vega Carpio, publicada en Madrid en 1621. El motivo principal por el que hemos optado por esta primera edición en lugar del manuscrito 14972 de la BNE estriba en que el texto de este último está contaminado y el de aquel, aunque pueda ser inferior en muchos sentidos, fue por lo menos autorizado por Lope de Vega, de cuya edición y publicación se encargó él mismo. A ello se suma también que el manuscrito cuenta con la excelente edición de Eugenio Maggi y, como pensamos que el manuscrito y el impreso podrían ser dos versiones distintas de la misma obra o que representan dos estadios diferentes de su confección, nos ha parecido conveniente proponer una edición crítica del impreso para que el lector interesado disponga de los dos textos y los pueda comparar
Paisajes culturales mineros y geoparques en España: Claves para el desarrollo territorial
Get PDFLa reformulació dels conceptes de patrimoni –que s’ha ampliat notablement– o de paisatge –que inclou la percepció de la població– desperta un notable interès, especialment quan aquests es vinculen al desenvolupament territorial. Des de l’anàlisi patrimonial del territori i amb l’accent en els paisatges culturals, destaquem els recursos amb valor patrimonial que conformen el patrimoni industrial miner a partir d’elements materials (pous, construccions, maquinària, etc.) i immaterials (festes i tradicions, esdeveniments, memòria del treball, etc.). Molts d’ells es localitzen en conques mineres ja clausurades, generalment en territoris en crisi i poc poblats, posats en valor a través d’intervencions que permeten la seua museïtzació. En concret, analitzem els Geoparcs Mundials UNESCO, amb atenció als recursos del patrimoni industrial miner i al patrimoni geològic que diversos geoparcs d’Espanya han incorporat com a factor essencial de la seua oferta, cosa que ha reforçat els seus atractius didàctics, tecnicocientífics i turístics. Visibilitzar els seus paisatges culturals miners no sols els permet singularitzar-se, sinó que serveix per a aprofitar el seu potencial geoturístic, principalment des de l’enfocament teòric de la resiliència territorial i el desenvolupament sostenible.La reformulación de los conceptos de patrimonio –que se ha ampliado notablemente– o de paisaje –que incluye la percepción de la población– despierta un notable interés, especialmente cuando estos se vinculan al desarrollo territorial. Desde el análisis patrimonial del territorio y con el acento en los paisajes culturales, destacamos los recursos con valor que conforman el patrimonio industrial minero a partir de elementos materiales (pozos, construcciones, maquinaria, etc.) e inmateriales (fiestas y tradiciones, eventos, memoria del trabajo, etc.). Muchos de ellos se localizan en cuencas mineras ya clausuradas, generalmente en territorios en crisis y poco poblados, y han sido puestos en valor a través de intervenciones que permiten su musealización. En concreto, analizamos los Geoparques Mundiales UNESCO, centrándonos en los recursos del patrimonio industrial minero y el patrimonio geológico que diversos geoparques de España han incorporado como factor esencial de su oferta, lo que ha reforzado sus atractivos didácticos, técnico-científicos y turísticos. Visibilizar sus paisajes culturales mineros no solo les permite singularizarse, sino que sirve para aprovechar su potencial geoturístico, principalmente desde el enfoque teórico de la resiliencia territorial y el desarrollo sostenible
Espacios de Hilbert y análisis de Fourier
No full textEl contingut d’aquest llibre constitueix part del material docent elaborat per a l’assignatura Espais de Hilbert i Sèries de Fourier, del Doble Grau en Física i Matemàtiques de la Universitat de València, així com per a la primera part de l’assignatura Anàlisi Matemàtica III, que s’estudia en el tercer curs del Grau en Matemàtiques de la Universitat de València.El contenido de este libro constituye parte del material docente elaborado para la asignatura Espacios de Hilbert y Series de Fourier, del doble grado en Física y Matemáticas de la Universitat de València, así como para la primera parte de la asignatura Análisis Matemático III, que se estudia en el tercer curso del grado en Matemáticas de la Universitat de València
El golpe militar de 1936, Valencia
No full textEl fracàs dels militars colpistes de la Tercera Divisió Orgànica, la capçalera de la qual era la ciutat de València, per a subvertir la legalitat republicana és un dels fets més notables de la Guerra Civil espanyola en el nostre territori. En aquesta divisió, els encarregats de la preparació de la trama colpista eren els militars pertanyents a la Unió Militar Espanyola (UME), associació il·legal de militars reaccionaris que, malgrat el seu voluntarisme, no havien disposat d’un pla eficaç per a la presa del comandament i la declaració de l’estat de guerra en totes les províncies sota la seua autoritat militar. En aquesta obra s’evidencien els factors que provocaren el fracàs absolut de la temptativa colpista després de diverses setmanes d’incertesa: el canvi a última hora del general encarregat de la presa de la Divisió, la passivitat –i en alguns casos l’oberta oposició– dels coronels en cap dels regiments, la nul·la coordinació de la Junta de la UME amb els oficials de la Guàrdia Civil, així com la declaració de la vaga general i la creació de les diferents milícies de partits i sindicats.El fracaso de los militares golpistas de la Tercera División Orgánica, cuya cabecera era la ciudad de Valencia, para subvertir la legalidad republicana es uno de los hechos más notables de la Guerra Civil española en nuestro territorio. En esta división, los encargados de la preparación de la trama golpista eran los miembros de la Unión Militar Española (UME), asociación ilegal de militares reaccionarios que, a pesar de su voluntarismo, no habían trazado un plan eficaz para la toma del mando y la declaración del estado de guerra en todas las provincias bajo su autoridad militar. En esta obra se evidencian los factores que provocaron el fracaso absoluto de la intentona golpista después de varias semanas de incertidumbre: el cambio a última hora del general encargado de la toma de la División, la pasividad –y en algunos casos la abierta oposición– de los coroneles en jefe de los regimientos, la nula coordinación de la Junta de la UME con los oficiales de la Guardia Civil, así como la declaración de la huelga general y la creación de las diferentes milicias de partidos y sindicatos