Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Pragmatic markers in World Englishes: 'Kind of' and 'Sort of' as a case in point
Full text linkThis book contributes to the field of pragmatic variation in World Englishes by analysing the pragmatic markers ‘kind of’ and ‘sort of’. After a general review of their history and current use, the book offers a contrastive study of their frequency, semantics and pragmatic values in four varieties of English, as represented in the GloWbE corpus. These are, on the one hand, the two most influential inner circle varieties of English, those spoken in the United States and Great Britain, and, on the other, two outer circle varieties spoken in former colonies of these two countries, namely the Philippines and Singapore respectively. The results strengthen the understanding of the effects of global processes such as Americanization and glocalization on pragmatic variation and illustrate phenomena of linguistic convergence and divergence across space.
Aquest llibre contribueix al camp de la variació pragmàtica en les llengües angleses del món analitzant els marcadors pragmàtics “kind of” i “sort of”. Després d’una revisió general de la seua història i ús actual, el llibre n’ofereix un estudi contrastiu de la freqüència, semàntica i valors pragmàtics en quatre varietats d’anglès, representades en el corpus GloWbE. Es tracta, d’una banda, de les dues varietats més influents de l’anglès del cercle intern, les parlades als Estats Units i Gran Bretanya, i, per un altre, de dues varietats del cercle extern parlades en antigues colònies d’aquests dos països, Filipines i Singapur, respectivament. Els resultats reforcen la comprensió dels efectes de processos globals com l’americanització i la glocalització en la variació pragmàtica i il·lustren fenòmens de convergència i divergència lingüística a través de l’espai.This book contributes to the field of pragmatic variation in World Englishes by analysing the pragmatic markers ‘kind of’ and ‘sort of’. After a general review of their history and current use, the book offers a contrastive study of their frequency, semantics and pragmatic values in four varieties of English, as represented in the GloWbE corpus. These are, on the one hand, the two most influential inner circle varieties of English, those spoken in the United States and Great Britain, and, on the other, two outer circle varieties spoken in former colonies of these two countries, namely the Philippines and Singapore respectively. The results strengthen the understanding of the effects of global processes such as Americanization and glocalization on pragmatic variation and illustrate phenomena of linguistic convergence and divergence across space.
Este libro contribuye al campo de la variación pragmática en las lenguas inglesas del mundo analizando los marcadores pragmáticos “kind of” y “sort of”. Tras una revisión general de su historia y su uso actual, se ofrece un estudio contrastivo de su frecuencia, semántica y valores pragmáticos en cuatro variedades de inglés, representadas en el corpus GloWbE. Se trata, por un lado, de las dos variedades más influyentes del inglés del círculo interno, las habladas en Estados Unidos y Gran Bretaña, y, por otro, de dos variedades del círculo externo habladas en antiguas colonias de estos dos países, Filipinas y Singapur, respectivamente. Los resultados refuerzan la comprensión de los efectos de procesos globales como la americanización y la glocalización en la variación pragmática e ilustran fenómenos de convergencia y divergencia lingüística a través del espacio
La Tragedia de San Hermenegildo y otras obras del Teatro Español de Colegio: (2 vols.)
No full textPoc llegit i quasi totalment inèdit està el teatre de col·legi dels jesuïtes d’Espanya. Potser poc llegit per inèdit, és a dir, de difícil accés. Oferim al lector i a l’estudiós la ràpida trajectòria d’aquesta pràctica escènica en la segona part del s. XVI; els autors més representatius: P. Acevedo, J. Bonifacio, F. Ximénez i F. d’Àvila amb M. de la Truja i J. de Arguijo; peces de diversos gèneres: comèdia (o tragèdia, o tragicomèdia) al·legòrica: Metánea; acte sacramental: Dança per al SSmo. Sagrament; ègloga: Col·loqui de Moisés; joguet còmic: Diàleg a la Vinguda del P. Visitador a les Escoles i la joia del teatre espanyol de col·legi del s. XVI: la Tragèdia de San Hermenegildo, que ocupa tot el tom II. Lligen, imaginen, commoveu-vos, riguen... com els xics que feien aquest teatre i gaudien amb ell.Poco leído y casi totalmente inédito está el teatro de colegio de los jesuitas de España. Quizá poco leído por inédito, es decir, de difícil acceso. Ofrecemos al lector y al estudioso la rápida trayectoria de esa práctica escénica en la segunda parte del s. XVI; los autores más representativos: P. Acevedo, J. Bonifacio, F. Ximénez y F. de Ávila con M. de la Cerda y J. de Arguijo; piezas de varios géneros: comedia (o tragedia, o tragicomedia) alegórica: Metánea; auto sacramental: Dança para el SSmo. Sacramento; égloga: Coloquio de Moisés; juguete cómico: Diálogo a la Venida del P. Visitador a las Escuelas y la joya del teatro español de colegio del s. XVI: la Tragedia de San Hermenegildo, que ocupa todo el tomo II. Lean, imaginen, conmuévanse, rían... como los muchachos que hacían este teatro y disfrutaban con él
Los caminos de la Biología: En qué trabajan las personas que se dedican a las Ciencias Biológicas
Full text linkDestinada a l'estudiantat de secundària amb interés per la biologia i a alumnat universitari dels diferents graus de l'àrea de Ciències Biològiques, aquesta obra col·lectiva té l'objectiu de visibilitzar les opcions laborals dels qui estudien aquesta disciplina mitjançant el relat de les respectives experiències de vida de díhuit professionals i docents universitaris. Lluny de dibuixar un panorama limitat, es descriuen multitud d'opcions per a poder triar a consciència a què ens volem dedicar, ja que no és el mateix tindre una ocupació que tindre una vocació.
Amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Biòlegs de la Comunitat Valenciana, en aquest repàs de les diferents opcions laborals de la biologia, es recullen els àmbits de la sanitat, el medi ambient, la formació-docència i la investigació, la biotecnologia i els serveis, un ampli ventall de possibilitats que desmunta el mite que l'única eixida professional per a la biologia és la docència.Destinada al estudiantado de secundaria con interés por la biología y a alumnado universitario de los diferentes grados del área de Ciencias Biológicas, esta obra colectiva tiene el objetivo de visibilizar las opciones laborales de quienes estudian esta disciplina mediante el relato de las respectivas experiencias de vida de dieciocho profesionales y docentes universitarios. Lejos de dibujar un panorama limitado, se describen multitud de opciones para poder elegir a conciencia a qué nos queremos dedicar, ya que no es lo mismo tener un empleo que tener una vocación.
Con la colaboración del Colegio Oficial de Biólogos de la Comunidad Valenciana, en este repaso de las diferentes opciones laborales de la biología, se recogen los ámbitos de la sanidad, el medio ambiente, la formación-docencia y la investigación, la biotecnología y los servicios, un amplio abanico de posibilidades que desmonta el mito de que la única salida profesional para la biología es la docencia
Digitalització i mercat laboral a la Comunitat Valenciana: Claus territorials de caracterització. 2022-2023
Full text linkLa incidència de la digitalització en el mercat laboral valencià des d’una perspectiva territorial constitueix el repte d’aquesta obra, per al qual s’ha analitzat, en primer lloc, la implantació territorial de la cobertura digital a la Comunitat Valenciana, així com la dotació d’infraestructures de connectivitat. A continuació, s’han identificat els nivells d’utilització de les xarxes digitals a les comarques valencianes, mitjançant l’estudi del comportament de la societat valenciana amb les TIC. I, finalment, s’ha fet un estudi exhaustiu del grau de digitalització de les empreses de la Comunitat Valenciana, mitjançant una anàlisi diferencial per comarques, sobre la base d’uns casos d’estudi impulsats pels pactes per l’ocupació, amb la finalitat de diagnosticar i reconèixer les necessitats i els reptes als quals s’enfronta l’empresariat valencià.La incidencia de la digitalización en el mercado laboral valenciano desde una perspectiva territorial constituye el objetivo de esta obra, para lo cual se ha analizado, en primer lugar, la implantación territorial de la cobertura digital en la Comunitat Valenciana, así como la dotación de infraestructuras de conectividad. A continuación, se ha procedido a identificar los niveles de utilización de las redes digitales en las comarcas valencianas mediante el estudio del comportamiento de la sociedad valenciana en el ámbito de las TIC. Por último, se ha realizado un estudio exhaustivo del grado de digitalización de las empresas de la Comunitat Valenciana mediante un análisis diferencial por comarcas, apoyado en ciertos casos de estudio impulsados por los pactos por el empleo, con el fin de realizar un diagnóstico y reconocer las necesidades y los retos a los que se enfrenta el empresariado valenciano
Allan Ramsay. Diálogo sobre el gusto y otros escritos de estétic
No full textAquesta edició recull les tres obres que Ramsay va dedicar a temes d'estètica, traduïdes per primera vegada al castellà: 'Ensayo sobre el ridículo' (1753), 'Diálogo sobre el gusto' (1754) i 'Investigación sobre la villa sabina de Horacio' (inèdita en vida de l'autor). La seua lectura conjunta proporciona una síntesi dels principals temes d'estètica i teoria de l'art europeus de la segona meitat del segle XVIII. D'una banda, Ramsay va ser el primer en problematitzar filosòficament el gust, la desconfiança del qual davant aquest li va conduir a prioritzar la mimesis aristotèlica, generant tota la reflexió posterior sobre la norma del gust; per un altre, el seu coneixement de les restes i de les teories històriques de l'Antiguitat grecoromana va fer que denigrara als romans davant els grecs, alineant-se amb Winckelmann i donant lloc a l'encesa crítica de Piranesi.Esta edición recoge las tres obras que Ramsay dedicó a temas de estética, traducidas por primera vez al castellano: 'Ensayo sobre el ridículo' (1753), 'Diálogo sobre el gusto' (1754) e 'Investigación sobre la villa sabina de Horacio' (inédita en vida del autor). Su lectura conjunta proporciona una síntesis de los principales temas de estética y teoría del arte europeos de la segunda mitad del siglo XVIII. Por un lado, Ramsay fue el primero en problematizar filosóficamente el gusto, cuya desconfianza ante este le condujo a priorizar la mimesis aristotélica, generando toda la reflexión posterior sobre la norma del gusto; por otro, su conocimiento de los restos y de las teorías históricas de la Antigüedad grecorromana hizo que denigrara a los romanos ante los griegos, alineándose con Winckelmann y dando lugar a la encendida crítica de Piranesi
Estéticas perdidas: Un encuentro con las sensibilidades olvidadas
No full text‘Estéticas perdidas’ convida a desfer el relat habitualment assimilat per les històries de les idees estètiques, a trencar amb la linealitat del discurs temporal de les idees filosòfiques, amb l’encadenament forçat d’autors que se succeeixen en una causalitat generalment acceptada. No es tracta d’oferir un altre relat, d’oposar una història alternativa a la història assumida de les idees estètiques, sinó de fer visibles alguns dels buits, les sendes perdudes, els espais i temps que han quedat ocults, parcialment o totalment, en la narració acadèmica.
Els vint-i-dos capítols que componen aquest llibre s’endinsen en el pensament de sengles autors i autores que d’alguna manera han estat relegats o infravalorats per la tradició moderna i contemporània de la reflexió estètica, quan no pel seu propi temps, sense pretendre abordar tot allò perdut, tot allò oblidat.
La lectura atenta d’aquestes pàgines desvela plantejaments que es desvien dels vectors traçats per la història escrita de la filosofia, idees que en molts casos contradiuen els sentits acceptats, valors aliens –fins i tot oposats– als aprovats per la història de l’art i l’estètica filosòfica.‘Estéticas perdidas’ invita a deshacer el relato asimilado usualmente por las historias de las ideas estéticas, a romper con la linealidad del discurso temporal de las ideas filosóficas, con el encadenamiento forzado de autores que se suceden en una causalidad generalmente aceptada. No se trata de ofrecer otro relato, de oponer a la historia asumida de las ideas estéticas una historia alternativa, sino de hacer visibles algunos de los huecos, las sendas perdidas, los espacios y tiempos que han quedado ocultos, parcial o totalmente, en la narración académica.
Los veintidós capítulos que componen este libro se adentran en el pensamiento de sendos autores y autoras que de algún modo han sido relegados o infravalorados por la tradición moderna y contemporánea de la reflexión estética, cuando no por su propio tiempo, sin que, en cualquier caso, se pretenda abordar todo lo perdido, todo lo olvidado.
Quien lea atentamente estas páginas encontrará planteamientos que se desvían de los vectores trazados por la historia escrita de la filosofía, ideas que en muchos casos contradicen esos sentidos aceptados, valores ajenos –y hasta opuestos– a los aprobados por la historia del arte y la estética filosófica
Un país de lletrats i analfabets: Pràctiques d'escriptura en el llindar de la modernitat
No full textTots sabem escriure. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. No obstant això, no sempre ha sigut així. El període de màxima esplendor política, econòmic, cultural i demogràfic del País Valencià, els segles a cavall entre l'Edat mitjana i la Moderna, va estar caracteritzat, per contra, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletres, van sentir la necessitat de #acostar a la paraula escrita i ho van fer usant diferents estratègies que els permetien mantindre l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, en el taller–, alguna cosa que no estava a l'abast de tot el món. Una vegada superat l'obstacle del desconeixement lectoescritor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys capacitat per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia es relata com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades. També s'analitza el valor que es donava a l'escriptura en un moment en el qual l'accés a l'educació estava només a l'abast d'uns pocs.Todos sabemos escribir. Uno de los grandes éxitos de la sociedad occidental actual es que esta herramienta cultural ha llegado a todo el mundo y que, con mejor o peor calidad, sabemos identificar las letras y componer palabras. No obstante, no siempre ha sido así. El periodo de máximo esplendor político, económico, cultural y demográfico del País Valenciano, los siglos a caballo entre la Edad Media y la Moderna, estuvo caracterizado, por el contrario, por unos elevados porcentajes de analfabetismo entre nuestros antepasados, como también sucedía en el resto de estados de la Corona de Aragón y de la Europa del momento. Algunas de estas personas, a pesar de no saber de letras, sintieron la necesidad de acercarse a la palabra escrita y lo hicieron usando diferentes estrategias que les permitían mantener la autoría intelectual de los escritos. Para cambiar esta situación, tenían que aprender a leer y a escribir –en casa, en la escuela, en el taller–, algo que no estaba al alcance de todo el mundo. Una vez superado el obstáculo del desconocimiento lectoescritor, se incluirían en el minúsculo grupo de los alfabetizados, un conjunto de personas que, dependiendo de las horas dedicadas a escribir, tendrían más o menos capacidad para demostrar que formaban parte de esta élite. En esta monografía se relata cómo las clases medias y bajas valencianas y del resto de la confederación hacían uso del producto escrito, estuvieran o no alfabetizadas. También se analiza el valor que se daba a la escritura en un momento en el que el acceso a la educación estaba solo al alcance de unos pocos
Pantheisticon: Fórmula per celebrar la fraternitat socràtica
No full text‘Pantheisticon, o fórmula per a celebrar una fraternitat socràtica’ (1720), l'última obra de Toland, és una brillant exposició de la força i la perennitat de la naturalesa, un exercici d'interpretació del pensament clàssic i un irònic pamflet antireligiós en forma de litúrgia paròdica. Escrit i publicat originalment en llatí, va tindre una circulació limitada no sols pel seu format inusual, sinó també per voluntat de l'autor, que va distribuir personalment uns pocs exemplars entre un cercle reduït d'amics. Aquesta obra constitueix un dels primers manifestos en favor de la llibertat de pensament, de la investigació de la veritat i de l'amistat entre persones que no tenen por d'imaginar noves realitats.‘Pantheisticon, o fórmula para celebrar una fraternidad socrática’ (1720), la última obra de Toland, es una brillante exposición de la fuerza y la perennidad de la naturaleza, un ejercicio de interpretación del pensamiento clásico y un irónico panfleto antirreligioso en forma de liturgia paródica. Escrito y publicado originalmente en latín, tuvo una circulación limitada no solo por su formato inusual, sino también por voluntad del autor, que distribuyó personalmente unos pocos ejemplares entre un círculo reducido de amigos. Esta obra constituye uno de los primeros manifiestos en favor de la libertad de pensamiento, de la investigación de la verdad y de la amistad entre personas que no tienen miedo de imaginar nuevas realidades
Pensar l'assaig en el segle XXI
Full text linkEn més d’una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l’assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l’assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d’opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l’assaig actual, alhora que s’interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.
De manera coherent amb els objectius de la Càtedra Joan Fuster, aquest volum se centra en l’assaig, el gènere literari que va consagrar Fuster com a escriptor i al qual va dedicar importants reflexions. Els sis capítols aplegats ací aspiren a incidir en aquest camí i «pensar l’assaig en el segle XXI». La professora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –que va inspirar el títol d’aquest volum amb el seu ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’–, és la primera a acceptar el repte. Al seu costat trobem les contribucions d’Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) i Martí Domínguez (Universitat de València). El conjunt es completa amb un capítol preliminar escrit per Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del llibre i membre de la Càtedra Joan Fuster.En más de una ocasión, Joan Fuster especuló con la idea de la caducidad del ensayo. De darse determinadas circunstancias, este género literario, emblema de la modernidad, podría dejar de tener sentido en la sociedad del siglo XXI. Sin embargo, ahora que estamos a punto de alcanzar el primer cuarto de la centuria, parece que el ensayo mantiene un papel clave en el mundo cultural. ¿Será así en el futuro? Ante retos como la crisis climática o la inteligencia artificial, ¿este “reducto humanístico de opinión” continuará vigente? Seis especialistas recogen el guante lanzado por Joan Fuster y reflexionan sobre el ensayo actual a la vez que se interrogan sobre su desarrollo a lo largo de las próximas décadas. Desde la teoría literaria, el feminismo, los procesos editoriales y periodísticos o la carrera académica, el libro conjuga diferentes argumentos y perspectivas para sugerir algunas respuestas y, sobre todo, para suscitar nuevas preguntas.
De manera coherente con los objetivos de la Càtedra Joan Fuster, este volumen se centra en el ensayo, el género literario que consagró a Fuster como escritor y al cual dedicó importantes reflexiones. Los seis capítulos aquí reunidos aspiran a incidir en este camino y “pensar l’assaig en el segle XXI”. La profesora Irène Langlet (Université Gustave Eiffel) –quien inspiró el título de este volumen con su ‘L’abeille et la balance. Penser l’essai’– es la primera en aceptar el reto. A su lado encontramos las contribuciones de Ignasi Moreta (Universitat Pompeu Fabra), Francisco Fuster (Universitat de València), Núria Sara Miras Boronat (Universitat de Barcelona) y Martí Domínguez (Universitat de València). Además, el conjunto arranca con un capítulo preliminar escrito por Gonçal López-Pampló (Universitat de València / IIFV), editor del libro y miembro de la Càtedra Joan Fuster
Jeroni Sòria: 'Dietari (1503-1559)'
Full text linkJeroni Sòria i Langlés era fill del genovés Simó de Sori i de la seua esposa Margarida. El cognom Sori, segons explica el mateix autor, es convertí en Sòria a València. Fill de mercader i enriquit pels seus negocis, arribà a emparentar amb la noblesa local, ja que, després de morir la primera esposa, Isabel Goçalvo, es casà amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, qui havia estat jurat en cap de la ciutat. La seua posició social el portà a relacionar-se amb algun membre de la família Borja i també amb els Centelles. El seu dietari recull notícies de caràcter públic i privat entre 1503 i juny del 1559. A través d’aquelles pàgines podem descobrir part de la seua vida privada, però, sobretot, les seues activitats econòmiques, amb notícies sobre censals, violaris, àpoques, lloguers, donacions, compres, etc., al costat de detalls de tipus domèstic, com els contractes de servents i altres documents notarials que l’autor detalla amb interés. Fins i tot hi apareixen dues cartes de desafiament intercanviades amb el notari i poeta Andreu Martí Pineda, amb qui sembla que va mantenir algun enfrontament, imitant els costums nobiliaris del moment. Però és molt més rica la part que s’ocupa dels esdeveniments públics dels quals Sòria va ser testimoni directe, com ara les Germanies (1519-23) i algunes actuacions repressives contra els agermanats executades pel poder virregnal. També hi ha dades sobre la violència social del moment i d’un altre enfrontament armat que va poder conéixer de prop: la revolta dels moriscos de Benaguasil i de la serra d’Espadà, del 1526. Fins i tot dona dades sobre atacs de pirates a les costes valencianes i de la repressió inquisitorial contra conversos i sodomites, manifestada en actes de fe als quals segurament va assistir. Els seus interessos també transcendien les fronteres de l’antic regne de València i refereix dades sobre empreses bèl·liques de Carles V, com ara alguns episodis del nord d’Àfrica i d’Itàlia. Per una altra banda, també conta les entrades de l’emperador a València, o l’arribada dels virreis, el duc de Calàbria i Germana de Foix –amb detalls molt acurats sobre les robes que portaven. Així mateix, descriu altres esdeveniments, com processons o celebracions luctuoses i altres successos com epidèmies, plagues i incendis locals, riuades, una nevada, un eclipsi de sol... fets que, durant un moment, ocuparen la ment de Sòria i passaren al seu ‘Dietari’.Jeroni Sòria i Langlés era hijo del genovés Simó de Sori y de su esposa Margarida. El apellido Sori, según explica el mismo autor, se convirtió en Sòria en València. Hijo de mercader y enriquecido por sus negocios, llegó a emparentar con la nobleza local, puesto que, después de morir su primera esposa, Isabel Goçalvo, se casó con Isabel Çaburgada, hija del caballero Joan Çaburgada, quien había sido «jurat en cap» de la ciudad. Su posición social lo llevó a relacionarse con algún miembro de la familia Borja y también con los Centelles. Su dietario recoge noticias de carácter público y privado entre 1503 y junio de 1559. A través de sus páginas podemos descubrir parte de su vida privada, pero, sobre todo, sus actividades económicas, con textos sobre censales, violarios, ápocas, alquileres, donaciones, compras, etc., junto con detalles de tipo doméstico, como los contratos de sirvientes y otros documentos notariales que el autor detalla con interés. Incluso aparecen dos cartas de desafío intercambiadas con el notario y poeta Andreu Martí Pineda, con quien parece que mantuvo algún enfrentamiento, imitando las costumbres nobiliarias del momento. Sin embargo, es mucho más rica la parte que se ocupa de los acontecimientos públicos de los cuales Sòria fue testigo directo, como por ejemplo las Germanías (1519-23) y algunas actuaciones represivas contra los «agermanats», ejecutadas por el poder virreinal. También aparecen datos sobre la violencia social del momento y otro enfrentamiento armado que pudo conocer de cerca: la revuelta de los moriscos de Benaguacil y de la sierra de Espadán, del 1526. Incluso ofrece datos sobre ataques de piratas a las costas valencianas y la represión inquisitorial contra conversos y sodomitas, culminada en autos de fe a los cuales seguramente asistió. Sus intereses también transcendían las fronteras del antiguo reino de València y refiere datos sobre empresas bélicas de Carlos V, como por ejemplo algunos episodios del norte de África y de Italia. Por otro lado, también narra las entradas del emperador en València, o la llegada de los virreyes, el duque de Calabria y Germana de Foix, con detalles muy minuciosos sobre qué ropas llevaban. Asimismo, describe otros acontecimientos como procesiones, celebraciones luctuosas, epidemias, plagas e incendios locales, riadas, una nevada, un eclipse de sol y otros sucesos que, durante un momento, ocuparon la mente de Sòria y pasaron a su ‘Dietario’