Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Maria Beneyto: Gresol d'escriptura femenina i feminista / Crisol de escritura femenina y feminista
No full textMaria Beneyto és una de les figures més rellevants de la literatura valenciana contemporània. Va escriure tant en català com en castellà i va destacar en poesia i narrativa. Va viure la Guerra Civil i la postguerra, experiències que marcarien la seua obra. En poesia, va rebre guardons com el premi València per ‘Criatura múltiple’ (1954) o el premi Ciutat de Barcelona per ‘Ratlles a l’aire’ (1956). En narrativa, durant els anys seixanta, va publicar obres com ‘El río viene crecido’ (1960), ‘La dona forta’ (1967) i ‘Antigua patria’ (1969). Més tard, guanyà el premi Ausiàs March amb ‘Vidre ferit de sang’ (1977). En la seua darrera etapa, va continuar publicant i va rebre reconeixements, com ara el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. La seua obra reflecteix la diversitat de la condició femenina i combina experiències personals i col·lectives.
L’exposició mostra el paper destacat que tingué Maria Beneyto en les lletres valencianes, distingida sovint per notables reconeixements. Tanmateix –igual com ha passat amb altres escriptores– la seua obra ha caigut en l’oblit, silenciada pel temps, una situació que ha de canviar per a donar-li l’espai que mereix.Maria Beneyto es una de las figuras más relevantes de la literatura valenciana contemporánea. Escribió tanto en catalán como en castellano y destacó en poesía y narrativa. Vivió la Guerra Civil y la posguerra, experiencias que marcarían su obra. En poesía, recibió premios como el Valencia por ‘Criatura múltiple’ (1954) o el Ciutat de Barcelona por ‘Ratlles a l’aire’ (1956). En narrativa, durante la década de 1960, publicó obras como ‘El río viene crecido’ (1960), ‘La dona forta’ (1967) –considerada su novela más emblemática y una de las más relevantes de la literatura catalana de los años sesenta– y ‘Antigua patria’ (1969). Más tarde, ganó el premio Ausiàs March con ‘Vidre ferit de sang’ (1977). En su última etapa siguió publicando y recibió reconocimientos como el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Su obra refleja la diversidad de la condición femenina y combina experiencias personales y colectivas.
La exposición muestra el destacado papel en las letras valencianas de Maria Beneyto, distinguida a menudo con notables reconocimientos. Sin embargo –al igual como ha pasado con otras escritoras–, su obra ha caído en el olvido, silenciada por el tiempo, situación que debe cambiar para darle el espacio que merece
Literatura catalana i memòria democràtica
Full text linkAquest llibre recull una sèrie d’estudis dedicats al tema de la memòria democràtica en la literatura catalana. Tot i la diversitat d’enfocaments, els capítols presenten una unitat de plantejaments basada en les teories de la postmemòria i del trauma, així com en la concepció de la literatura com a lloc de memòria. Encapçalen el llibre tres aproximacions de caràcter general: la primera, dedicada a la generació dels setanta; la segona, a l’esclat de novel·les sobre el tema produït a cavall del segle XX i el XXI, i la tercera, a les novel·les sobre la Transició valenciana. A continuació, s’aborden les versions de Max Aub i Enric Valor sobre el final de la Guerra Civil al port d’Alacant, les novel·les de Vicenç Villatoro i Javier Cercas, i la memòria del moviment anarquista en l’obra de David Castillo. Completen el volum dues incursions en l’audiovisual català: la primera aborda els treballs d’Agustí Villaronga en el territori de la Guerra Civil i la segona explora documentals sobre la memòria democràtica de Montserrat Armengou i Ricard Bellis. Tot plegat constitueix una aportació rellevant que pot contribuir a eixamplar el coneixement sobre aquest tema tan punyent, tan substancial i tan actual.Este libro recopila una serie de estudios dedicados al tema de la memoria democrática en la literatura catalana. A pesar de su diversidad de enfoques, los distintos capítulos presentan una unidad de planteamiento basada en las teorías de la posmemoria y el trauma, así como en la concepción de la literatura como lugar de memoria. Comienza con tres aproximaciones de carácter general: la primera, dedicada a la generación de los setenta; la segunda, al boom de novelas sobre el tema que se dio entre el siglo XX y el XXI, y la tercera, a las novelas sobre la Transición valenciana. A continuación, se abordan las versiones de Max Aub y Enric Valor sobre el fin de la Guerra Civil en el puerto de Alicante, las novelas de Vicenç Villatoro y Javier Cercas y la memoria del movimiento anarquista en la obra de David Castillo. Completan el volumen dos incursiones en el audiovisual catalán: la primera aborda los trabajos de Agustí Villaronga en el territorio de la Guerra Civil y la segunda analiza documentales sobre la memoria democrática de Montserrat Armengou y Ricard Bellis. Todo ello constituye una aportación relevante que puede contribuir a ampliar el conocimiento sobre este tema tan impactante, tan sustancial y tan actual
(Re)Escribiendo el pasado: Narrativas femeninas (neo)victorianas ante tiempos de cambio y crisis
No full textAquest volum analitza la creació literària de les dones durant el llarg segle XIX i el seu llegat contemporani, que evidencia les sòlides xarxes de coneixement i creació que s’estableixen entre les escriptores, fins i tot trencant la barrera temporal amb els segles XX i XXI, amb la finalitat d’establir diàlegs a través del temps que continuen fent avançar l’agenda feminista. L’obra respon, per tant, a l’objectiu principal de demostrar que aquestes dones van narrar per a reivindicar canvis socials més enllà fins i tot del seu dret al vot, i que, així, van construir genealogies literàries en femení que continuen responent a moments de canvi i crisi. Este volumen analiza la creación literaria de las mujeres durante el largo siglo XIX y su legado contemporáneo, que evidencia las sólidas redes de conocimiento y creación que se establecen entre las escritoras, incluso rompiendo la barrera temporal con los siglos XX y XXI, con la finalidad de establecer diálogos a través del tiempo que sigan haciendo avanzar la agenda feminista. La obra responde, por tanto, al objetivo principal de demostrar que estas mujeres narraron para reivindicar cambios sociales más allá incluso de su derecho al voto y que, al hacerlo, construyeron genealogías literarias en femenino que siguen respondiendo a momentos de cambio y crisis
Moscas en la telaraña: Capitalismo anglosajón y postcapitalismo norteamericano
No full textPer explicar el segrest narratiu del món modern des dels orígens del capitalisme fins a l’actual postcapitalisme, Jorge Majfud revisa el naixement de la propietat privada com un paradigma civilitzador particular i excloent, i la comercialització de l’existència humana i mediambiental com a trets dominants de l’individu contemporani, passant per l’exportació d’un “nou home” nord-occidental cap a la resta del món a través de l’imperialisme nord-occidental, de la destrucció del lliure mercat, de l’esclavitud, de la imposició de la cultura anglosaxona, de la deshumanització i les massacres contínues dels pobles colonitzats del Sud Global, per a arribar a la narrativa del progrés, la llibertat, la democràcia i el Món lliure. L’autor desenvolupa la seua anàlisi des de la perspectiva d’una dinàmica històrica (model de progressió inversa) per la qual les elits de poder s’apropien de l’expansió d’idees independents o crítiques, com els senyors feudals es van apropiar del liberalisme i després els amos esclavistes es van apropiar de les democràcies corporatives fins a imposar les actuals dictadures econòmiques, administrades per les corporacions financeres.Con el fin de explicar el secuestro narrativo del mundo moderno desde los orígenes del capitalismo hasta el actual postcapitalismo, Jorge Majfud revisa desde el nacimiento de la propiedad privada como un particular y excluyente paradigma civilizatorio hasta la comercialización de la existencia humana y medioambiental como rasgo dominante del individuo contemporáneo, pasando por la exportación de un “nuevo hombre” noroccidental hacia el resto del mundo a través del imperialismo noroccidental, de la destrucción del libre mercado, de la esclavitud, de la imposición de la cultura anglosajona y de la deshumanización y las masacres continuas de los pueblos colonizados del Sur Global, para llegar a la narrativa del progreso, la libertad, la democracia y el Mundo libre. El autor desarrolla su análisis desde la perspectiva de una dinámica histórica (modelo de progresión inversa) por la cual las élites de poder se apropian de la expansión de ideas independientes o críticas, como los señores feudales se apropiaron del liberalismo y luego los amos esclavistas se apropiaron de las democracias corporativas hasta imponer las actuales dictaduras económicas, administradas por las corporaciones financieras
Estereotipos hispano-alemanes en la literatura de viajes del siglo XIX
No full textEstereotipos hispano-alemanes en la literatura de viajes del siglo XIX, de María José Gómez Perales, examina com els relats de viatge d’autors espanyols i alemanys d’aquesta època reflecteixen i configuren les imatges mútues entre les dues cultures. Aquesta obra traça un panorama històric que explica la formació de l’estereotip de l’“espanyol” en l’imaginari alemany i, al seu torn, la percepció d’Alemanya a l’Espanya vuitcentista. La seua contribució més destacada radica en aquesta anàlisi històrica, complementada per un enfocament comparatiu que enriqueix la comprensió de les relacions interculturals entre els dos països.Estereotipos hispano-alemanes en la literatura de viajes del siglo XIX, de María José Gómez Perales, examina cómo los relatos de viaje de autores españoles y alemanes de esa época reflejan y configuran las imágenes mutuas entre ambas culturas. Esta obra traza un panorama histórico que explica la formación del estereotipo del “español” en el imaginario alemán y, a su vez, la percepción de Alemania en la España decimonónica. Su contribución más destacada radica en este análisis histórico, complementado por un enfoque comparativo que enriquece la comprensión de las relaciones interculturales entre ambos países
El Príncep de Miguasha: Obra en un acte
No full textEll i Ella estan sols en escena, en penombra. No saben ben bé què ha passat fora, però tot apunta a una catàstrofe de caire apocalíptic. Els rescataran? On són els mitjans que les autoritats ja haurien d’haver desplegat? L’angoixa d’aquests moments d’aïllament es tradueix en una tensa serenitat que els fa mirar enrere i fixar-se en els senyals que havien advertit durant tant de temps. Rememoren tot el que s’ha anat perdent amb el pas dels anys, des de la salut democràtica, la fauna i la flora fins a les coses més simples del dia a dia. Sense oblidar el sorprenent Príncep de Miguasha... Però, encara en aquestes condicions, la vida continua i hi afloren tensions i desencontres íntims.
En aquesta obra, Serge Lamothe, amb una extrema sobrietat de mitjans, ens convida a mirar-nos per dins i per fora, i a reflexionar sobre el risc que una història com aquesta ens puga atrapar algun dia. A tots, però també a cadascun de nosaltres amb les nostres vivències personals, com els passa a Ell i a Ella en escena.
Una obra colpidora en què, inesperadament, arribem a comprendre que, de tanta desemparança, poden nàixer noves energies.Él y Ella están solos en escena, en penumbra. No saben muy bien qué ha pasado fuera, pero todo apunta a una catástrofe de cariz apocalíptico. ¿Los rescatarán? ¿Dónde están los medios que las autoridades ya tendrían que haber desplegado? La angustia de estos momentos de aislamiento se traduce en una tensa serenidad que los hace mirar atrás y fijarse en las señales que habían advertido durante tanto tiempo. Rememoran todo lo que se ha ido perdiendo con el paso de los años, desde la salud democrática, la fauna y la flora, hasta las cosas más sencillas del día a día. Sin olvidar el sorprendente Príncipe de Miguasha... Pero, incluso en estas condiciones, la vida continúa y afloran tensiones y desencuentros íntimos.
En esta obra, Serge Lamothe, con una extrema sobriedad de medios, nos invita a mirarnos por dentro y por fuera y a reflexionar sobre el riesgo de que una historia como esta nos pueda atrapar algún día. A todos, pero también a cada uno de nosotros con nuestras vivencias personales, como les pasa a Él y a Ella en escena.
Una obra sobrecogedora mediante la que, sorprendentemente, llegamos a comprender que, de tanto desamparo, pueden nacer nuevas energías
De València estant: País, Ciutat i Cultura sota la mirada crítica de Josep Sorribes
Full text linkAquest llibre recull una selecció dels prop de dos-cents cinquanta articles que Josep Sorribes va publicar en la premsa diària. Reflecteixen les il·lusions, les oportunitats i els desencisos d’una persona culta preocupada per l’economia, l’urbanisme, l’arquitectura, el territori, la cultura i la política valenciana. L’autor, a partir de temes quotidians o de la immediatesa mediàtica, proposava idees, actituds i explicacions que inciten a la reflexió, a la presa de postura i a l’acció sociopolítica.
Incomprensiblement, no s’havia publicat mai abans una selecció dels seus articles de premsa, que l’autor feia servir com un mitjà eficaç per a la divulgació del seu imponent treball intel·lectual, editat en nombroses publicacions, i per a la sensibilització social. El seus llibres encara són una referència obligada per a totes aquelles persones preocupades per l’economia urbana de la ciutat de València i del País Valencià des d’uns principis ètics basats en la dignitat, el respecte i la convivència.
Aquests textos, que conformen una crònica culta, intel·ligent i llegidora de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana i del País Valencià dels darrers vint-i-cinc anys, estan escrits amb agudesa, humanitat, clarividència, ironia i un punt d’acidesa –que sempre acaba relativitzat per un acudit, un eslògan publicitari o una frase feta– i intenten, al capdavall, obrir i elevar el nivell de la conversa ciutadana.
Des de l’estima i el record personal, el llibre inclou un seguit de textos de reconeguts companys, alumnes i amics de Josep Sorribes que, des de perspectives diferents, analitzen l’aportació intel·lectual, la tasca acadèmica i l’activitat cívica i cultural de l’autor.En los cerca de doscientos cincuenta artículos que Josep Sorribes publicó en la prensa diaria y que se reúnen en este libro se reflejan las ilusiones, las oportunidades y las decepciones de una persona culta preocupada por la economía, el urbanismo, la arquitectura, el territorio, la cultura y la política valenciana. El autor, a partir de temas cotidianos o de la inmediatez mediática, proponía ideas, actitudes y explicaciones que incitan a la reflexión, a la toma de postura y a la acción sociopolítica.
Incomprensiblemente, no se había publicado aún una selección de sus artículos en prensa, que el autor usaba como un medio eficaz para la divulgación de su imponente trabajo intelectual, editado en numerosas publicaciones, y para la sensibilización social. Sus libros todavía son una referencia obligada para todas aquellas personas preocupadas por la economía urbana de la ciudad de València y del País Valencià desde unos principios éticos basados en la dignidad, el respeto y la convivencia.
Estos textos, que conforman una crónica culta, inteligente y comprensible de la ciudad de València y su área metropolitana y del País Valencià de los últimos veinticinco años, están escritos con agudeza, humanidad, clarividencia, ironía y un punto de acidez –que siempre acaba relativizado por un chiste, un eslogan publicitario o una frase hecha–, e intentan, al final, abrir y elevar el nivel de la conversación ciudadana.
Desde el aprecio y el recuerdo personal, el libro incluye una serie de textos de reconocidos compañeros, alumnos y amigos de Josep Sorribes que, desde diferentes perspectivas, analizan la aportación intelectual, la tarea académica y la actividad cívica y cultural del autor
Multilingual Emotions: The Perception of Affective Information in Spanish and English
No full textThe communication of emotions through verbal and non-verbal channels is a natural human process and a vital part of sociopragmatic competence in language. Learning to perceive and express them may pose an enormous challenge to bi-multilingual individuals due to, among other reasons, major cross-linguistic and cross-cultural differences in the understanding of emotion and its conceptualisation. The present research focuses on and explores the perception of emotion by bi/multilinguals with Spanish and English in their linguistic repertoire. It examines the complex variation that exists in this perceptual ability across bi-multilingual populations as a result of individual differences in their sociobiographical, linguistic, and acculturation-based profiles. In addition, this study addresses the semantic-conceptual representation of emotion lexical concepts in first (L1s) and additional languages (LXs) and the extent to which they restructure in the bi/multilinguals’ mind. For this purpose, a total sample of 384 bi/multilinguals around the world participated in an online bilingual questionnaire, designed to collect quantitative and qualitative information on the variables under study. Emotion, elicited through two different channels—verbal (emotion words) and visual (emotional video clips)—was specifically measured by a two-dimensional semantic map: valence and arousal. The results from the statistical analyses, which were supported by participants’ stories on emotional experiences in their various languages, show that the correct semantic-affective development of emotion words in LXs is linked mainly to linguistic factors like language proficiency level, frequency of use, context of acquisition, migrant condition, and therefore, having lived in the LX country. Nevertheless, the perception of purely visual and emotional stimuli proves to be independent of bi/multilinguals’ linguistic trajectories and much more cross-linguistically and cross-culturally similar.The communication of emotions through verbal and non-verbal channels is a natural human process and a vital part of sociopragmatic competence in language. Learning to perceive and express them may pose an enormous challenge to bi-multilingual individuals due to, among other reasons, major cross-linguistic and cross-cultural differences in the understanding of emotion and its conceptualisation. The present research focuses on and explores the perception of emotion by bi/multilinguals with Spanish and English in their linguistic repertoire. It examines the complex variation that exists in this perceptual ability across bi-multilingual populations as a result of individual differences in their sociobiographical, linguistic, and acculturation-based profiles. In addition, this study addresses the semantic-conceptual representation of emotion lexical concepts in first (L1s) and additional languages (LXs) and the extent to which they restructure in the bi/multilinguals’ mind. For this purpose, a total sample of 384 bi/multilinguals around the world participated in an online bilingual questionnaire, designed to collect quantitative and qualitative information on the variables under study. Emotion, elicited through two different channels—verbal (emotion words) and visual (emotional video clips)—was specifically measured by a two-dimensional semantic map: valence and arousal. The results from the statistical analyses, which were supported by participants’ stories on emotional experiences in their various languages, show that the correct semantic-affective development of emotion words in LXs is linked mainly to linguistic factors like language proficiency level, frequency of use, context of acquisition, migrant condition, and therefore, having lived in the LX country. Nevertheless, the perception of purely visual and emotional stimuli proves to be independent of bi/multilinguals’ linguistic trajectories and much more cross-linguistically and cross-culturally similar
La despoblación en los medios de comunicación: Una mirada desde la prensa valenciana
Full text linkLa despoblació està present en l'agenda pública des de fa un poc més d'una dècada. A més de les organitzacions cíviques, els treballs acadèmics, o les pròpies polítiques públiques, els mitjans de comunicació han contribuït de manera decisiva al fet que aquesta temàtica estiga verdaderament “de moda”. En este sentit, els mitjans de comunicació poden constituir un altaveu sobre el que poder manifestar alguns dels hàndicaps que pateixen els municipis rurals, com, entre altres, l'escassetat o allunyament de servicis (privats i públics); les dificultats d'accessibilitat; el, a vegades, mal estat de les infraestructures; la insuficiència d'equipaments públics, o les dificultats d'accés a aquests; l'accés a una vivenda en condicions; o la tradicional dificultat d'accés a tecnologies de comunicació (que, afortunadament, comença a ser un tòpic en moltes àrees). L'anàlisi de la despoblació des dels mitjans de comunicació és, per tant, una perspectiva realment interessant des de la que estudiar la problemàtica.
Este treball, des del punt de vista científic basat en la Geografia de la Comunicació, estudia les diferents dimensions de la despoblació a través de la premsa regional valenciana (en concret, amb els diaris El Periódico Mediterraneo i Las Provincias, atés que altres diaris rellevants, com a Información d'Alacant, no té disponible la possibilitat de descàrrega de notícies per al període requerit). Per a això, ha sigut necessari construir una base de dades de notícies, utilitzant per a això l'hemeroteca virtual de la Universitat de València, My News. S'ha treballat amb el període que va des de 1996 fins a febrer de 2024. És a dir, des que ja hi havia algunes manifestacions públiques a Espanya sobre la necessitat d'abordar una situació que afectava negativament moltes zones rurals interiors, la pèrdua neta de població. En tot cas, durant aquest període, com es podrà comprovar en aquestes pàgines, hi ha hagut diverses etapes, entre les que cal destacar almenys tres.
La primera, d'arribada d'immigrants a tot el país, de la que es van beneficiar les àrees rurals. Això va ocórrer a principis dels anys 2000. Aquesta arribada d'immigrants a moltes àrees rurals va deixar un poc aparcada la problemàtica que havien començat a posar en relleu algunes veus, sobretot provinents d'eixes zones rurals. L'esclat i expansió de la coneguda com a Gran Recessió, la crisi financera i econòmica que es manifesta sobretot en 2008 (encara que amb manifestacions ja en 2007) va suposar el tancament, quasi brusc per a moltes àrees, d'arribada d'immigrants, i d'inici d'una fase de retorns, que no va ser ni igualment intensa en totes les àrees, però que, globalment, va ser molt evident. Efectivament, durant aquesta etapa, algunes àrees rurals van resistir millor des del punt de vista demogràfic, i les seues pèrdues van ser comparativament menors, però en unes altres, estes van ser ràpides i intenses. Este període és conegut també en la bibliografia espanyola com la segona ona de la despoblació a Espanya (en relació amb la primera, que va ser el gran èxode rural dels anys 60 i 70 del segle passat).
Finalment, la tercera etapa, en la que, a nivell global, encara estaríem (encara que amb subetapes menors), s'inicia amb eixida de la crisi. Aquesta sol fixar-se, des del punt de vista tècnic, en 2013, però els efectes amplis sobre el sistema econòmic no van ser evidents fins a 2014-2015. Aquesta fase arribaria, pel que fa a la despoblació, fins a l'actualitat, i la característica principal és que la recuperació econòmica, com posen en relleu molts indicadors per al conjunt del país (i millores igualment evidents en les àrees rurals), no ha anat acompanyada de la recuperació demogràfica en les àrees rurals. No obstant això, cal insistir que, en eixe context d'atonia demogràfica, no totes les àrees rurals han experimentat els processos de despoblació de la mateixa manera.
A les tres grans fases en les dinàmiques demogràfiques en àrees rurals cal afegir l'aparició o intensificació d'altres fenòmens i problemàtiques. L'envelliment és un d'ells, que fa que les estructures demogràfiques en moltes zones rurals semblen difícilment recuperables (almenys a curt o mitjà termini), per la falta de naixements, fet al que s'afegeixen els nivells extremadament baixos de fecunditat que caracteritzen al nostre país. L'envelliment pot veure's pal·liat en aquelles àrees on l'afluència d'immigrants va ser major, i on menors van ser les pèrdues durant la crisi (tant per retorn d'immigrants o el seu desplaçament a zones urbanes, o simplement per emigració de població local, sobretot joves). Però són moltes les àrees rurals on eixa segona ona ha suposat pèrdues molt importants d'efectius demogràfics nets (tant d'immigrants com de població local), amb el que l'envelliment s'ha intensificat de manera significativa.
Un altre fenomen especialment important, que interfereix amb l'anterior, és la població flotant. Efectivament, és el tercer component del que es ve denominant “Repte Demogràfic” (al costat de la despoblació i l'envelliment i que, per tant, no cal identificar únicament amb la primera). Moltes zones rurals interiors estan afectades, no sempre positivament, per l'enorme creixement de la població flotant durant èpoques estivals o vacacionals, amb el consegüent augment de la pressió sobre uns equipaments que en absolut estan dimensionats per a un creixement tan important. Això evidencia les importants insuficiències i desajustos en molts servicis. Aquesta població intermitent encara que puga suposar un cert revulsiu sobre alguns servicis, com els de tipus comercial privat, estimula també hàbits de consum que no afavoreixen a les economies locals, com són els desplaçaments a centres de servicis de grandària mitjana. Tot això es veu facilitat per l'elevada mobilitat que deriva del vehicle privat, i fins d'una certa millora en les infraestructures viàries.
Més enllà dels efectes de la població flotant en les economies locals durant els períodes vacacionals, és important destacar igualment que estem davant canvis en models residencials. Així, el model de residència no permanent ha avançat en moltes zones rurals, enfront del model clàssic de residència permanent. És a dir, moltes vivendes rurals que tradicionalment han constituït residència permanent, sense haver passat necessària ni únicament a ser residència vacacional, sí han passat a ser residències per a períodes més curts, o almenys ja no poden considerar-se com a residències permanents. És el cas típic de residents d'avançada edat, que passen temporades amb familiars en nuclis urbans més o menys pròxims, però que passen igualment temporades en el seu tradicional primera residència rural.
Per exemple, les dades de les cartilles mèdiques, o d'atenció a “desplaçats”, evidencien aquesta espècie de “migració” temporal (en molts casos les persones majors prefereixen l'empadronament en els nuclis urbans amb els seus familiars, o pròxims, perquè d'eixa forma tenen com a referència centre hospitalaris que consideren més pròxims i que ofereixen millors servicis). Aquesta pràctica suposa que, en les zones rurals, i durant temporades molt àmplies, hi ha una població flotant (que abans eren primers residents), de la que deriva una pressió sobre, per exemple, el sistema sanitari rural, sense que este compte amb els recursos adequats per a una atenció adequada. En definitiva, els canvis en les pautes residencials en les zones rurals, o en els hàbits de consum, són alguns dels molts temes que requeririen una especial atenció, no sols per part dels estudiosos, sinó també de les administracions públiques de cara a dissenyar polítiques públiques més concordes amb estes noves realitats.
Tornant al present treball, este el centrem en els processos de despoblació, però incloent tots eixos altres fenòmens contemplats en el concepte de repte demogràfic. Parlem, no obstant això, de “despoblació”, per tractar-se d'un concepte molt més estés i, en este cas, molt més present en els mitjans de comunicació, enfront de “repte demogràfic” que, encara que és més ampli conceptualment, és més restrictiu en la seua presència pública. Com s'ha assenyalat, la investigació es basa en la presència d'estos i altres conceptes associats en els mitjans de comunicació. A partir de la base de dades amb notícies del període assenyalat (1996 – 2024), s'ha dut a terme una doble anàlisi. En primer lloc, quantitatiu, tenint en compte la presència (o freqüència) de les peces periodístiques (notícies) sobre un total de 10 temàtiques, entre les que s'inclouen el medi ambient, les polítiques públiques, els actors institucionals, el turisme, la vivenda, els servicis o els col·lectius, entre altres.
És a dir, hem tractat de recollir no sols les notícies sobre estrictament els processos de despoblació, envelliment, etc., sinó de totes aquelles altres temàtiques amb les que la despoblació (o el repte demogràfic) apareix relacionat. A més de les temàtiques, en aquesta primera anàlisi també es desgrana el període de temps estudiat en un total de cinc fases (les que estan relacionats amb el context social i econòmic del país, detallant encara més eixes tres grans fases de les que s'ha parlat anteriorment). En segon lloc, s'ha dut a terme una anàlisi qualitativa, amb l'objectiu de detectar les interrelacions entre les temàtiques, però igualment veure quins són els elements definitoris de les narratives i discursos que deriven de les diferents notícies, i com s'enfilen les diferents temàtiques en eixes narratives. Des del punt de vista tècnic, això s'ha realitzat a través del programari d'anàlisi textual AntConc (Anthony, 2005).
En el treball es farà una exposició dels resultats obtinguts a partir d'estes anàlisis, i sobre ells aplicarem una mirada més reflexiva i interpretativa, en l'apartat de discussió. En estos apartats s'evidencia la importància dels mitjans de comunicació en la posada de la despoblació (o repte demogràfic) a l'agenda pública, a causa de la importància que la temàtica rep, sobretot a partir dels anys 2015-2016, a conseqüència de l'auge de moviments cívics i socials, però també de literatura i documentals que posen de relleu la problemàtica que pateixen els municipis del medi rural. Aprofitant el punt de vista més crític que adquireix la discussió, també es comparen les principals troballes d'esta investigació i altres investigacions anteriors. A més, la interpretació dels resultats permet una breu aproximació en l'anàlisi del discurs de les peces periodístiques analitzades. Finalment, el llibre conclou amb unes reflexions entorn de la confirmació de les hipòtesis d'investigació plantejades, així com les limitacions que ha presentat la present investigació i diverses consideracions a tindre en compte per a la realització d'un treball similar en el futur.La despoblación está presente en la agenda pública desde hace un poco más de una década. Además de las organizaciones cívicas, los trabajos académicos, o las propias políticas públicas, los medios de comunicación han contribuido de manera decisiva a que esta temática esté verdaderamente “de moda”.En este sentido, los medios de comunicación pueden constituir un altavoz sobre el que poder manifestar algunos de los hándicaps que padecen los municipios rurales, como, entre otros, la escasez o alejamiento de servicios (privados y públicos); las dificultades de accesibilidad; el, en ocasiones, mal estado de las infraestructuras; la insuficiencia de equipamientos públicos, o las dificultades de acceso a estos; el acceso a una vivienda en condiciones; o la tradicional dificultad de acceso a tecnologías de comunicación (que, afortunadamente, empieza a ser un tópico en muchas áreas). El análisis de la despoblación desde los medios de comunicación es, por lo tanto, una perspectiva realmente interesante desde la que estudiar la problemática.Este trabajo, desde el punto de vista científico basado en la Geografía de la Comunicación, estudia las diferentes dimensiones de la despoblación a través de la prensa regional valenciana (en concreto, con los diarios El Periódico Mediterráneo y Las Provincias). Para ello, ha sido necesario construir una base de datos de noticias, utilizando para ello la hemeroteca virtual de la Universitat de València, My News. Se ha trabajado con el periodo que va desde 1996 hasta febrero de 2024. Es decir, desde que ya había algunas manifestaciones públicas en España sobre la necesidad de abordar una situación que afectaba negativamente a muchas zonas rurales interiores, la pérdida neta de población. En todo caso, durante este periodo, como se podrá comprobar en estas páginas, ha habido diversas etapas, entre las que cabe destacar al menos tres. La primera, de llegada de inmigrantes a todo el país, de la que se beneficiaron las áreas rurales. Esto ocurrió a principios de los años 2000. Esta llegada de inmigrantes a muchas áreas rurales dejó un poco aparcada la problemática que habían empezado a poner de relieve algunas voces, sobre todo provenientes de esas zonas rurales. El estallido y expansión de la conocida como Gran Recesión, la crisis financiera y económica que se manifiesta sobre todo en 2008 (aunque con algunas manifestaciones ya en 2007) supuso el cierre, casi brusco para muchas áreas rurales, de llegada de inmigrantes, y de inicio de una fase de retornos, que no fue ni igualmente intensa en todas las áreas, pero que, globalmente, fue muy evidente. Efectivamente, durante esta etapa, algunas áreas rurales resistieron mejor desde el punto de vista demográfico, y sus pérdidas fueron comparativamente menores, pero en otras, estas fueron rápidas e intensas. Este periodo es conocido también en la bibliografía española como la segunda ola de la despoblación en España (con relación a la primera, que fue el gran éxodo rural de los años 60 y 70 del pasado siglo). Por último, la tercera etapa, en la que, a nivel global, aún estaríamos (aunque con subfases menores), se inicia con salida de la crisis. Esta suele fijarse, desde el punto de vista técnico, en 2013, pero los efectos amplios sobre el sistema económico no fueron evidentes hasta 2014-2015. Esta fase llegaría, en lo que respecta a la despoblación, hasta la actualidad, y la característica principal es que la recuperación económica, como ponen de relieve muchos indicadores para el conjunto del país (y mejoras igualmente evidentes en las áreas rurales), no ha ido acompañada de la recuperación demográfica en las áreas rurales. No obstante, hay que insistir en que, en ese contexto de atonía demográfica, no todas las áreas rurales han experimentado los procesos de despoblación de la misma manera. A estas tres grandes fases en las dinámicas demográficas en áreas rurales hay que añadir la aparición o intensificación de otros fenómenos y problemáticas. El envejecimiento es uno de ellos, que hace que las estructuras demográficas en muchas zonas rurales parezcan difícilmente recuperables (al menos a corto o medio plazo), por la falta de nacimientos, a lo que se añaden los tremendamente bajos niveles de fecundidad que caracterizan a nuestro país. El envejecimiento puede verse paliado en aquellas áreas donde la afluencia de inmigrantes fue mayor, y donde menores fueron las pérdidas durante la crisis (tanto por retorno de inmigrantes o su desplazamiento a zonas urbanas, o simplemente por emigración de población local, sobre todo jóvenes). Pero son muchas las áreas rurales donde esa segunda ola ha supuesto pérdidas muy importantes de efectivos demográficos netos (tanto de inmigrantes como de población local), con lo que el envejecimiento se ha intensificado de forma significativa. Otro fenómeno especialmente importante, que interfiere con el anterior, es la población flotante. Efectivamente, es el tercer componente de lo que se viene denominando “Reto Demográfico” (junto a la despoblación y el envejecimiento y que, por tanto, no hay que identificar únicamente con la primera). Muchas zonas rurales interiores están afectadas, no siempre positivamente, por el enorme crecimiento de la población flotante durante épocas estivales o vacacionales, con el consiguiente aumento de la presión sobre unos equipamientos que en absoluto están dimensionados para un crecimiento tan importante. De ahí las importantes insuficientes y desajustes en muchos servicios. Esta población flotante, aunque pueda suponer un cierto revulsivo sobre algunos servicios, como los de tipo comercial privado, estimula también hábitos de consumo que no favorecen a las economías locales, como son los desplazamientos a centros de servicios de tamaño medio. Todo ello se ve facilitado por la elevada movilidad que deriva del vehículo privado, y hasta de una cierta mejora en las infraestructuras viarias. Más allá de los efectos de la población flotante en las economías locales durante los periodos vacacionales, es importante destacar igualmente que estamos ante cambios en modelos residenciales. Así, el modelo de residencia no permanente ha avanzado en muchas zonas rurales, frente al modelo clásico de residencia permanente. Es decir, muchas viviendas rurales que tradicionalmente han constituido residencia permanente, sin haber pasado necesaria ni únicamente a ser residencia vacacional, sí han pasado a ser residencias para periodos más cortos, o al menos ya no pueden considerarse como residencias permanentes. Es el caso típico de residentes de avanzada edad, que pasan temporadas con familiares en núcleos urbanos más o menos próximos, pero que pasan igualmente temporadas en su tradicional primera residencia rural. Por ejemplo, los datos de las cartillas médicas, o de atención a “desplazados”, evidencian esta especie de “migración” temporal (en muchos casos las personas mayores prefieren el empadronamiento en los núcleos urbanos con sus familiares, o próximos, porque de esa forma tienen como referencia centro hospitalarios que consideran más próximos y que ofrecen mejores servicios). Esta práctica supone que, en las zonas rurales, y durante temporadas muy amplias, hay una población flotante (que antes eran primeros residentes), de la que deriva una presión sobre, por ejemplo, el sistema sanitario rural, sin que este cuente con los recursos adecuados para una atención adecuada. En definitiva, los cambios en las pautas residenciales en las zonas rurales, o en los hábitos de consumo, son algunos de los muchos temas que requerirían una especial atención, no solo por parte de los estudiosos, sino también de las administraciones públicas de cara a diseñar políticas públicas más acordes con estas nuevas realidades. Volviendo al presente trabajo, este lo centramos en los procesos de despoblación, pero incluyendo todos esos otros fenómenos contemplados en el concepto de reto demográfico. Hablamos, no obstante, de “despoblación”, por tratarse de un concepto mucho más extendido y, en este caso, mucho más presente en los medios de comunicación, frente a “reto demográfico” que, aunque es más amplio conceptualmente, es más restrictivo en su presencia pública. Como se ha señalado, la investigación se basa en la presencia de estos y otros conceptos asociados en los medios de comunicación. A partir de la base de datos con noticias del periodo señalado (1996 – 2024), se ha llevado a cabo un doble análisis. En primer lugar, cuantitativo, teniendo en cuenta la presencia (o frecuencia) de las piezas periodísticas (noticias) sobre un total de 10 temáticas, entre las que se incluyen el medio ambiente, las políticas públicas, los actores institucionales, el turismo, la vivienda, los servicios o los colectivos específicos (inmigrantes, jóvenes, mujeres, tercera edad, etc.), entre otras. Es decir, hemos tratado de recoger no solo las noticias sobre estrictamente los procesos de despoblación, envejecimiento, etc., sino de todas aquellas otras temáticas con las que la despoblación (en sentido amplio, es decir, reto demográfico) aparece relacionado. Además de las temáticas, en este primer análisis también se desgrana el periodo de tiempo estudiado en un total de cinco fases (las cuales están relacionados con el contexto social y económico del país, detallando aún más esas tres grandes fases de las que se ha hablado anteriormente). En segundo lugar, se ha llevado a cabo un análisis cualitativo, con el objetivo de detectar las interrelaciones entre las temáticas, pero igualmente ver cuáles son los elementos definitorios de las narrativas y discursos que derivan de las diferentes noticias, y cómo se engarzan las diferentes temáticas en esas narrativas. Desde el punto de vista técnico esto se ha realizado a través del software de análisis textual AntConc (Anthony, 2005). En el trabajo se hará una exposición de los resultados obtenidos a partir de estos análisis, y sobre ellos aplicaremos una mirada más reflexiva e interpretativa, en el apartado de discusión. En estos apartados se evidencia la importancia de los medios de comunicación en la puesta de la despoblación (reto demográfico) en la agenda pública, debido a la importancia que la temática recibe, sobre todo a partir de los años 2015-2016 hasta la actualidad (aunque la atención fue muy importante durante y en los primeros momentos de post-pandemia, dado que algunos analistas creyeron ver un cierto renacimiento rural, o de vuelta al campo, que los datos nos están demostrando que prácticamente ya no existe). Desde nuestro punto de vista, y es la hipótesis que mantenemos, el elemento que en mayor medida ha estimulado la atención por la despoblación, tanto de los medios de comunicación como de las administraciones públicas, no es únicamente el fenómeno en sí, las importantes pérdidas demográficas durante la segunda ola de la despoblación. Tiene una importancia fundamental, y probablemente fueron el elemento "disparador" que dio lugar a toda la atenc
Proposta de digitalització del patrimoni turístic immaterial de Cullera: Creació del Museu Etnològic de Cullera
No full textLa consciència global sobre la importància que té el patrimoni immaterial per al turisme està en constant creixement; actualment, la societat cerca l’autenticitat dels territoris davant les múltiples imitacions. És per això que sorgeix la necessitat de poder oferir els recursos intangibles d’una forma continuada tant als turistes com als mateixos residents, i així, fomentar el sentiment de pertinença. D’aquesta manera, i a causa de la reduïda pràctica d’aquest tipus d’accions, es fa una proposta per a dur a terme la digitalització d’aquests recursos turístics immaterials mitjançant diversos processos, aplicada concretament al cas de Cullera.Cada vez es mayor la conciencia sobre la importancia del patrimonio inmaterial para el turismo. Hoy en día, la sociedad busca la autenticidad de los territorios frente a las múltiples imitaciones; de ahí la necesidad de poder ofrecer los recursos intangibles de una forma continuada no solo a los propios residentes, para fomentar su sentimiento de pertenencia, sino también a los turistas. De este modo, y a causa de la reducida práctica de este tipo de acciones, se hace una propuesta para digitalizar los recursos turísticos inmateriales mediante varios procesos, aplicada concretamente al caso de Culler