Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Not a member yet
586 research outputs found
Sort by
Paraules per a tothom: Estudis sobre Vicent Andrés Estellés
No full textLa producció literària de Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià més rellevant de l’època contemporània i un dels principals poetes en llengua catalana del segle XX és extensíssima i abraça, a part de prosa i teatre, més d’un centenar de poemaris, alguns dels quals són especialment importants, com ‘Llibre de meravelles’, ‘La clau que obri tots els panys’, ‘El gran foc dels garbons’ o ‘Horacianes’. A més a més, l’escriptor ha esdevingut un referent literari i popular al País Valencià pel compromís dels seus versos, arrelats a la quotidianitat i al territori. Aquest llibre reuneix una vintena d’estudis realitzats per especialistes amb motiu de la commemoració del centenari del naixement del poeta i s’organitza en quatre parts. La primera inclou capítols relacionats amb la poètica, la temàtica i l’estil de la poesia estellesiana. En la segona s’apleguen treballs sobre les connexions i les relacions amb altres textos de la tradició literària i també amb la música. La tercera part conté els capítols que analitzen la seua obra periodística i també la prosa narrativa. Finalment, es recull una proposta d’aprofitament didàctic dels seus textos en l’àmbit educatiu.La producción literaria de Vicent Andrés Estellés, el poeta valenciano más relevante de la época contemporánea y uno de los principales poetas en lengua catalana del siglo XX, es extensísima y abarca, además de prosa y teatro, más de un centenar de poemarios, algunos de los cuales son especialmente importantes, como ‘Llibre de meravelles’, ‘La clau que obri tots els panys’, ‘El gran foc dels garbons’ u ‘Horacianes’. Además, el escritor ha sido un referente literario y popular en el País Valencià por el compromiso de sus versos, arraigados en la cotidianidad y el territorio. Este libro reúne una veintena de estudios realizados por especialistas con motivo de la conmemoración del centenario del nacimiento del poeta y se organiza en cuatro partes. La primera incluye textos relacionados con la poética, la temática y el estilo de la poesía estellesiana. En la segunda se reúnen trabajos sobre las conexiones y las relaciones con otros textos de la tradición literaria y también con la música. La tercera parte contiene los capítulos que analizan su obra periodística y también su prosa narrativa. Finalmente, se recoge una propuesta de aprovechamiento didáctico de sus textos en el ámbito educativo
Horacio / Pierre Corneille: Estudio y traducción anotada
No full textEdició de la tragèdia francesa HORACE, de Pierre Corneille, amb estudi introductori i traducció a l'espanyol anotada a càrrec d'Evelio Miñano Martínez, i amb text francès editat per M. Ch. Marty-Laveaux (publicat en 1862), i amb traducció espanyola d'un text de Titus Livi a càrrec de Ricardo Hernández Pérez.Edición de la tragedia francesa HORACE, de Pierre Corneille, con estudio introductorio y traducción al español anotada a cargo de Evelio Miñano Martínez, y con texto francés editado por M. Ch. Marty-Laveaux (publicado en 1862), y con traducción española de un texto de Tito Livio a cargo Ricardo Hernández Pérez
Vençuts, exclosos i explotats: El treball forçat a la província de València, 1936-1948
No full text“Aquest llibre, fruit d’una tesi doctoral, és una detallada investigació sobre el treball forçat a València. Però és molt més que això. En primer lloc, estudia el món que ressorgeix després del colp d’estat i el començament de la guerra civil –que arriba per a quedar-s’hi. Castigar i poder aprofitar la mà d’obra són els dos elements bàsics de cohesió que componen l’eix central de l’estudi: els batallons de treballadors. A diferència de la major part dels treballs acadèmics o temàtics sobre la repressió, que només se centren en una faceta, aquest text mostra, amb solvència teòrica, un excel·lent coneixement del medi social i polític en què succeeixen els fets. Només així pot explicar, arran de terra i en diferents nivells –des del partit judicial fins a la capital– quina funció acompleixen els treballs forçats en el nou horitzó del poder econòmic i social provincial, raó principal per la qual es prolonguen durant tota la postguerra. Un estudi quantitatiu i metodològicament impecable. Una història encara per comprendre.”
Gutmaro Gómez BravoUniversitat Complutense“Este libro, fruto de una tesis doctoral, es una detallada investigación sobre el trabajo forzado en Valencia. Pero es mucho más. En primer lugar, estudia el mundo que resurge tras el golpe de estado y el comienzo de la guerra civil, que viene para quedarse. Castigar y poder aprovechar la mano de obra son los dos elementos básicos de cohesión que componen el eje central del estudio: los batallones de trabajadores. A diferencia de la mayor parte de los trabajos académicos o temáticos sobre la represión, que solo se centran en una faceta, este texto muestra, con solvencia teórica, un excelente conocimiento del medio social y político en el que suceden los hechos. Solo así puede explicar, a ras de suelo y en distintos niveles, desde el partido judicial a la capital, qué función cumplen los trabajos forzados en el nuevo horizonte del poder económico y social provincial. Razón principal por la que se prolongan y extienden durante toda la posguerra. Un estudio cuantitativo y metodológicamente impecable. Una historia aún por comprender”.
Gutmaro Gómez BravoUniversidad Complutens
Els camins de l'amor. Una interpretació del "Llibre d'amic e amat"
Full text linkAquesta obra proposa una interpretació de les metàfores morals del ‘Llibre d’amic e amat’ de Ramon Llull. L’estudi ofereix una exegesi rigorosa dels versicles en el seu conjunt, i insereix l’obra mística en el context intratextual, en el context espiritual medieval i en el pensament i l’obra lul·lianes. Especialment, el treball mostra el diàleg textual entre els versicles del ‘Llibre d’amic e amat’ i els pressupòsits teòrics del ‘Llibre de contemplació’, que ajuden a desxifrar el sentit ocult de les metàfores. L’obra es presenta, doncs, com una guia que encamina el lector cap al descobriment del tresor inacabable de sentits que Llull va voler encapsular en els 357 aforismes del ‘Llibre d’amic e amat’. I ho fa a partir dels tres elements fonamentals en l’univers medieval: l’home, el món i Déu, presentats com a camins, dreceres i sendes des dels quals iniciar el viatge cap a l’amat. Aquests camins de l’amor ajudaran el lector a entendre el missatge bell i endreçat del millor assoliment de la nova literatura lul·liana.Este estudio propone una interpretación de las metáforas morales del ‘Llibre d’amic e amat’, de Ramon Llull, a partir de una exégesis rigurosa de los versículos, e inserta la obra mística en el contexto intratextual, en el ambiente espiritual medieval y en la obra y el pensamiento lulianos. En especial, se muestra el diálogo textual entre los versículos de la obra y los presupuestos teóricos del ‘Llibre de contemplació’, que ayudan a descifrar el sentido oculto de las metáforas. Este texto es, por tanto, una guía que encamina al lector hacia el descubrimiento del tesoro interminable de sentidos que Llull quiso encapsular en los 357 aforismos del ‘Llibre d’amic e amat’, y lo hace a partir de los tres elementos fundamentales en el universo medieval: el hombre, el mundo y Dios, presentados como caminos, atajos y senderos desde los que iniciar el viaje hacia el amado. Estos caminos del amor ayudarán al lector a entender el mensaje bello y cuidado del mejor logro de la nueva literatura luliana
Relecturas: Itinerarios museales en clave de género
No full textEls museus són espais de memòria, coneixement i diàleg, però també reflecteixen les construccions culturals i socials del seu temps. Com han estat representades les dones i els homes en les seves col·leccions? Quines històries s’hi han contat i quines han quedat en l’ombra?
Aquest llibre mostra els resultats del projecte ‘Relectures, itineraris museístics en clau de gènere’, que convida a qüestionar les jerarquies establertes, a reconsiderar els criteris de valor artístic i cultural, i a reflexionar sobre el poder que subjau en la representació a través de la perspectiva de gènere. A partir d’una anàlisi crítica, s’exploren les representacions d’allò femení i allò masculí en l’art, la història i el patrimoni, oferint eines per a reinterpretar les exposicions i generar experiències culturals més inclusives i equitatives.
En definitiva, aquestes pàgines ens exhorten a desafiar estereotips i qüestionar-nos el nostre paper en el foment d’aquestes actituds.Los museos son espacios de memoria, conocimiento y diálogo, pero también reflejan las construcciones culturales y sociales de su tiempo. ¿Cómo han sido representadas las mujeres y los hombres en sus colecciones? ¿Qué historias han sido contadas y cuáles han quedado en la sombra?
Este libro muestra los resultados del proyecto ‘Relecturas: itinerarios museales en clave de género’, que invita a poner en cuestión las jerarquías establecidas, a reconsiderar los criterios de valor artístico y cultural y a reflexionar sobre el poder que subyace en la representación a través de la perspectiva de género. A partir de un análisis crítico, se exploran las representaciones de lo femenino y lo masculino en el arte, la historia y el patrimonio, ofreciendo herramientas para reinterpretar las exposiciones y generar experiencias culturales más inclusivas y equitativas.
En definitiva, estas páginas nos exhortan a desafiar estereotipos y cuestionarnos nuestro papel en el fomento de estas actitudes
Maria Beneyto: Gresol d'escriptura femenina i feminista / Crisol de escritura femenina y feminista
No full textMaria Beneyto és una de les figures més rellevants de la literatura valenciana contemporània. Va escriure tant en català com en castellà i va destacar en poesia i narrativa. Va viure la Guerra Civil i la postguerra, experiències que marcarien la seua obra. En poesia, va rebre guardons com el premi València per ‘Criatura múltiple’ (1954) o el premi Ciutat de Barcelona per ‘Ratlles a l’aire’ (1956). En narrativa, durant els anys seixanta, va publicar obres com ‘El río viene crecido’ (1960), ‘La dona forta’ (1967) i ‘Antigua patria’ (1969). Més tard, guanyà el premi Ausiàs March amb ‘Vidre ferit de sang’ (1977). En la seua darrera etapa, va continuar publicant i va rebre reconeixements, com ara el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. La seua obra reflecteix la diversitat de la condició femenina i combina experiències personals i col·lectives.
L’exposició mostra el paper destacat que tingué Maria Beneyto en les lletres valencianes, distingida sovint per notables reconeixements. Tanmateix –igual com ha passat amb altres escriptores– la seua obra ha caigut en l’oblit, silenciada pel temps, una situació que ha de canviar per a donar-li l’espai que mereix.Maria Beneyto es una de las figuras más relevantes de la literatura valenciana contemporánea. Escribió tanto en catalán como en castellano y destacó en poesía y narrativa. Vivió la Guerra Civil y la posguerra, experiencias que marcarían su obra. En poesía, recibió premios como el Valencia por ‘Criatura múltiple’ (1954) o el Ciutat de Barcelona por ‘Ratlles a l’aire’ (1956). En narrativa, durante la década de 1960, publicó obras como ‘El río viene crecido’ (1960), ‘La dona forta’ (1967) –considerada su novela más emblemática y una de las más relevantes de la literatura catalana de los años sesenta– y ‘Antigua patria’ (1969). Más tarde, ganó el premio Ausiàs March con ‘Vidre ferit de sang’ (1977). En su última etapa siguió publicando y recibió reconocimientos como el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Su obra refleja la diversidad de la condición femenina y combina experiencias personales y colectivas.
La exposición muestra el destacado papel en las letras valencianas de Maria Beneyto, distinguida a menudo con notables reconocimientos. Sin embargo –al igual como ha pasado con otras escritoras–, su obra ha caído en el olvido, silenciada por el tiempo, situación que debe cambiar para darle el espacio que merece
Contra els límits: Les reescriptures de la dictadura franquista
No full textEn aquest recull d’articles s’estudien les reescriptures literàries que foren condicionades pel context de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb una doble línia d’interés. D’una banda, de la mà d’investigadors i investigadores de diverses universitats, hi ha capítols en què s’aborda l’abast de les tisores de la censura i els resultats literaris que se’n deriven, amb estudis que s’acosten a les versions mutilades per la censura en relació amb els textos originals –alguns recuperats editorialment i d’altres en arxius personals o com a part dels expedients de censura. Hi comptem, d’altra banda, amb capítols dedicats a hipertextualitats vinculades a l’experiència de l’exili, que en certs casos presenten com a base les cultures dels països de destinació dels escriptors, on trobem versions de mites, obres o temes de les cultures dels llocs d’acollida incorporats a la literatura dels exiliats. La llista d’autors estudiats és àmplia: Josep Carner, Carles Riba, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, M. Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Jordi Coca, Jaume Fuster, Rodolf Sirera, Manuel Molins... Per tancar el llibre, recollim el testimoni d’un escriptor, el mallorquí Gabriel Janer Manila, que ens relata, de primera mà, els efectes de l’aparell repressor franquista en la seua trajectòria.En esta compilación de artículos se estudian las reescrituras literarias que fueron condicionadas por el contexto de la Guerra Civil y la dictadura franquista con una doble línea de interés. Por un lado, de la mano de investigadores e investigadoras de diferentes universidades, hay capítulos en los que se aborda el alcance de las tijeras de la censura y los resultados literarios que se derivan de ello, con estudios que se acercan a las versiones mutiladas por la censura en relación con los textos originales –algunos recuperados editorialmente y otros en archivos personales o como parte de los expedientes de censura–. Contamos, por otro, con capítulos dedicados a hipertextualidades vinculadas a la experiencia del exilio, que en ciertos casos presentan como base las culturas de los países de destino de los escritores, donde encontramos versiones de mitos, obras o temas de las culturas de los lugares de acogida incorporados a la literatura de los exiliados. La lista de autores estudiados es amplia: Josep Carner, Carles Riba, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, M. Aurèlia Capmany, Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Jordi Coca, Jaume Fuster, Rodolf Sirera, Manuel Molins... Para cerrar el libro, recogemos el testigo de un escritor, el mallorquín Gabriel Janer Manila, que nos relata, de primera mano, los efectos del aparato represor franquista en su trayectoria
(Re)Escribiendo el pasado: Narrativas femeninas (neo)victorianas ante tiempos de cambio y crisis
No full textAquest volum analitza la creació literària de les dones durant el llarg segle XIX i el seu llegat contemporani, que evidencia les sòlides xarxes de coneixement i creació que s’estableixen entre les escriptores, fins i tot trencant la barrera temporal amb els segles XX i XXI, amb la finalitat d’establir diàlegs a través del temps que continuen fent avançar l’agenda feminista. L’obra respon, per tant, a l’objectiu principal de demostrar que aquestes dones van narrar per a reivindicar canvis socials més enllà fins i tot del seu dret al vot, i que, així, van construir genealogies literàries en femení que continuen responent a moments de canvi i crisi. Este volumen analiza la creación literaria de las mujeres durante el largo siglo XIX y su legado contemporáneo, que evidencia las sólidas redes de conocimiento y creación que se establecen entre las escritoras, incluso rompiendo la barrera temporal con los siglos XX y XXI, con la finalidad de establecer diálogos a través del tiempo que sigan haciendo avanzar la agenda feminista. La obra responde, por tanto, al objetivo principal de demostrar que estas mujeres narraron para reivindicar cambios sociales más allá incluso de su derecho al voto y que, al hacerlo, construyeron genealogías literarias en femenino que siguen respondiendo a momentos de cambio y crisis
Diario cinematográfico de Márgara Averbach
No full textA partir de les ressenyes de pel·lícules i sèries publicades per l’autora en Facebook entre 2015 i 2022, es plantegen, entre altres qüestions, les preguntes següents: en quin sentit són diferents les ressenyes que es publiquen en diaris i revistes, de les que apareixen en xarxes socials com Facebook?; quines raons porten a escriure-les o deixar de fer-ho?; quines relacions s’estableixen amb el moment i l’entorn en què apareixen (per exemple, la pandèmia), i amb els lectors i lectores?; les seues respostes, són més directes que les que es reben quan es publica una ressenya en diaris o revistes?; quins canvis imposa en el gènere “ressenya” la relativa brevetat dels textos en Facebook?; quina idea projecta o explicita qui els escriu sobre l’entitat “ressenya”? En aquesta recopilació s’intenta pensar aquests i altres problemes des d’un punt de vista pràctic, emocional i a vegades, també teòric, des dels coneixements i les preferències personals de Márgara Averbach, una de les estudioses més importants de la literatura i cinema nord-americans contemporanis.A partir de algunas de las reseñas de películas y series publicadas por la autora en Facebook entre 2015 y 2022, se plantean, entre muchas otras cuestiones, las siguientes preguntas: ¿en qué sentido son diferentes las reseñas que se publican en diarios y revistas de las que aparecen en redes sociales como Facebook?; ¿qué razones llevan a escribirlas o dejar de hacerlo?; ¿qué relaciones se establecen con el momento y el entorno en que aparecen (por ejemplo, la pandemia), y con los lectores y las lectoras?; ¿son sus respuestas mucho más directas que las que se reciben cuando se publica una reseña en diarios o revistas?; ¿qué cambios impone en el género “reseña” la relativa brevedad de los textos en Facebook?; ¿qué idea proyecta o explicita quien los escribe sobre la entidad “reseña”? Mediante esta recopilación se intenta pensar estos y otros problemas desde un punto de vista práctico, emocional y, a veces, también teórico, desde los conocimientos y las preferencias personales de Márgara Averbach, una de las estudiosas más importantes de la literatura y el cine norteamericanos contemporáneos
Literatura y conflicto: Belén Gopegui, imaginarios para la resistencia
No full textA través de les contribucions d'especialistes en narrativa espanyola contemporània, aquest llibre ofereix un estudi global de l'obra de la novel·lista Belén Gopegui que se suma als esforços que s'estan desenvolupant des de la crítica acadèmica per a comprendre, conceptualitzar i categoritzar les problemàtiques, els conflictes i les preocupacions abordades en la narrativa actual. En Literatura i conflicte. Belén Gopegui, imaginaris per a la resistència es persegueix l'objectiu de reconéixer la importància i el pes específic de la seua obra dins del panorama narratiu espanyol. Per això, aquest volum traça un estudi global del seu treball que és, alhora, multiperspectivista: una constel·lació d'abordatges que no privilegien una temàtica, un enfocament concret o una metodologia, sinó que es construeixen com a mosaic d'interpretacions, d'anàlisis i de lectures complementàries capaces d'obrir nous camins en l'estudi de la narrativa d'aquesta autora.A través de las contribuciones de especialistas en narrativa española contemporánea, este libro ofrece un estudio global de la obra de la novelista Belén Gopegui que se suma a los esfuerzos que se están desarrollando desde la crítica académica para comprender, conceptualizar y categorizar las problemáticas, los conflictos y las preocupaciones abordadas en la narrativa actual. En Literatura y conflicto. Belén Gopegui, imaginarios para la resistencia se persigue el objetivo de reconocer la importancia y el peso específico de su obra dentro del panorama narrativo español. Por ello, este volumen traza un estudio global de su trabajo que es, a la vez, multiperspectivista: una constelación de abordajes que no privilegian una temática, un enfoque concreto o una metodología, sino que se construyen como mosaico de interpretaciones, de análisis y de lecturas complementarias capaces de abrir nuevos caminos en el estudio de la narrativa de esta autora