Revistas Científicas de la Universidad de Alicante
Not a member yet
13939 research outputs found
Sort by
Netebaon joi: La semiótica cósmica shipibo-konibo
No full textThis article presents a semiotic reflection of the Shipibo-Konibo indigenous nation of the Peruvian Amazon. From the perspective of the Amerindian sages, all living beings (both in the sensible and suprasensible world) participate in language; although each species does so in a different way, there is even the possibility of establishing dialogues between the various forms of life. This article will propose that the figure of the spiritual masters (called ibo in the Shipibo language), occupies a fundamental role in this cosmic dialogue and, for this very reason, can be understood as semiotic mediators. Although these Amerindian reflections are not usually stated explicitly, they can be traced in certain everyday statements, as well as in the narrative conceptions and practices of the visionary doctors of this Amazonian people. These statements and practices allow us to reflect on an indigenous cosmic semiotics, which, in turn, conveys Amerindian ontological notions that diverge from the modern naturalist paradigm. However, it is possible to find certain links with some propositions of contemporary science, and in particular biology, that allow us to begin to trace a different way of understanding human language and the communicative nature of the cosmos.El presente artículo plantea una reflexión semiótica desde una perspectiva shipibo-konibo, de la Amazonía peruana. Desde la comprensión de los sabios amerindios, todos los seres vivos (tanto del mundo sensible como suprasensible) participan del lenguaje; aunque cada especie lo hace de manera diferente, existe la posibilidad, incluso, de entablar diálogos entre las diversas formas de vida. Este artículo propondrá que la figura de los dueños espirituales (llamados ibo en la lengua shipibo), ocupa un rol fundamental en este dialogismo cósmico y, por eso, pueden ser entendidos como mediadores semióticos. Aunque estas reflexiones amerindias no se suelen plantear de manera explícita, son rastreables en ciertos enunciados cotidianos, así como entre las concepciones narrativas y las prácticas de los médicos visionarios de este pueblo amazónico. Estos enunciados y prácticas permiten reflexionar sobre una semiótica cósmica indígena, la cual, a su vez, vehiculiza nociones ontológicas amerindias que divergen del paradigma naturalista moderno. Sin embargo, sí es posible hallar ciertos vínculos con algunas proposiciones de la ciencia contemporánea (en particular, de la biología) que permiten empezar a trazar un modo distinto de comprender el lenguaje humano y la naturaleza comunicativa del cosmos
Palabras que honran y sanan. Poética en el canto visionario de Inin Niwe, Amazonía Perú
No full textUnder extensive research on the vegetal visual and literary work of a Shipibo Konibo medicinal family in Santa Clara de Yarinacocha, Ucayali, Amazonia, Peru, it has matured from the anthropology of art and in methodological convergence with the philosophy of imagination, the ethnographic and aesthetic approach to the literary text Ikaro (2018) by the poet Pedro Favaron Peyón. The latter is also a visionary Onanya, who has received ancestral medicinal knowledge from his in-laws, cultivated since ancient times. Taking into account the imaginal and ascension figures that the written record evokes and transfers from the healing song, the diurnal regime of the poem is established, cemented by said visionary in his role as a healing sage and seer. Its Shipibo name, Inin Niwe, testifies to the transcendent experience of creative imagination, winged and perfumed imagination.Bajo la investigación amplia acerca de la obra visual y literaria vegetalista de una familia medicinal shipibo konibo en Santa Clara de Yarinacocha, Ucayali, Amazonía, Perú, se ha madurado desde la antropología del arte y en convergencia metodológica con la filosofía de la imaginación, el acercamiento etnográfico y estético al texto literario Ikaro (2018) del poeta Pedro Favaron Peyón. Este último, es también un visionario Onanya, quien ha recibido los conocimientos medicinales ancestrales de su familia política, cultivados desde antiguo. Atendiendo a las figuras imaginales y ascensionales que el registro escrito evoca y traslada desde el canto curativo, se establece el régimen diurno del poema cimentado por dicho visionario en su rol de sabio curativo y vidente. Su nombre shipibo, Inin Niwe, testifica la experiencia trascendente de su imaginación creadora, imaginación alada y perfumada
Bustamante Escalona, F. y Amaro Castro, L. (eds.). (2024). "Carto(corpo)grafías: Nuevo reparto de las voces en la narrativa de autoras latinoamericanas del siglo XXI". Iberoamericana/Vervuert. Ediciones de Iberoamericana
No full textReseña del libro Bustamante Escalona, F. y Amaro Castro, L. (eds.). (2024) Carto(corpo)grafías: Nuevo reparto de las voces en la narrativa de autoras latinoamericanas del siglo XXI. Iberoamericana/Vervuert. Ediciones de Iberoamericana, 147.» 412 pp. ISBN 9788491924067
Una membrana creativa: expansión y apropiacionismo en la literatura última de Jorge Carrión
No full textThis paper studies Jorge Carrión’s latest literature –the fake diary Lo viral (2020), the novels Membrana (2021) and Todos los museos son novelas de ciencia ficción (2022), the podcast Solaris (2020-2021) and a corpus of essays and articles published in The New York Times (2019-2021)– as a conceptual writing project that we have called the «21st century cycle». To this end, we first reconstruct the textual history leading to the writing and dissemination of the different works between 2019 and 2022, focusing on the thematic networks woven between them. Secondly, we analyze the conceptual core of the cycle, the novel Membrana. Finally, we examine the different ways of expansion and the strategies of appropriationism that operate in this creative framework. The ultimate purpose is to delineate the 21st century poetics offered by this creative membrane, focusing on its relationships with conceptual art and curatorial practices, contemporary thought, and subversive writings. From the intersection of creation and thought, in short, the «21st century cycle» poses a reflection on the present and the immediate future that invites us to question what defines us as humanity, how our fictions are defined and what fortune awaits both.Este artículo estudia la última literatura de Jorge Carrión – el falso diario Lo viral (2020), las novelas Membrana (2021) y Todos los museos son novelas de ciencia ficción (2022), el ciclo de pódcast Solaris (2020-2021) y un corpus de ensayos y artículos de crítica cultural publicados en The New York Times (2019-2021)– como un proyecto de escritura conceptual que hemos denominado «ciclo del siglo XXI». Para ello, en primer lugar se reconstruye la historia textual que conduce a la escritura y difusión de las diferentes obras entre 2019 y 2022, incidiendo en las redes temáticas que se tejen entre ellas. En un segundo momento se analiza el núcleo conceptual del ciclo, la novela Membrana. Finalmente, se examinan las diferentes vías de expansión y las estrategias de apropiacionismo que operan en este entramado creativo. El propósito último es delinear la poética del siglo XXI que ofrece esta membrana creativa, incidiendo en sus relaciones con el arte conceptual y las prácticas curatoriales, el pensamiento contemporáneo y las escrituras subversivas. Desde la intersección de la creación y el pensamiento, en suma, el «ciclo del siglo XXI» plantea una reflexión sobre el presente y el futuro inmediato que nos invita a cuestionarnos qué nos define como humanidad, cómo se definen nuestras ficciones y qué ventura aguarda a ambas
Reseña del libro: Dolores Thion, Rafael Esquinas, Juliette Richaud (eds.): Crisoles de realidad: poder, identidad y memoria en los medios de comunicación
No full textDolores Thion, Rafael Esquinas, Juliette Richaud (eds.): Crisoles de realidad: poder, identidad y memoria en los medios de comunicación, Palermo, Palermo University Press, 2024, 260 p., ISBN (impreso) 978-88-5509-680-5 e ISBN (digital) 978-88-5509-677-5.Dolores Thion, Rafael Esquinas, Juliette Richaud (eds.): Crisoles de realidad: poder, identidad y memoria en los medios de comunicación, Palermo, Palermo University Press, 2024, 260 p., ISBN (impreso) 978-88-5509-680-5 e ISBN (digital) 978-88-5509-677-5
Las novelas de Urbano y Simona (1923) en su contexto literario: el amor, pedagogía vitalista
No full textThis article analyses from a thematic point of view the novels Luna de miel, luna de hiel and Los trabajos de Urbano y Simona (1923), by Ramón Pérez de Ayala, in terms of the educational proposal put forward in them, influenced by philosophical Vitalism. The aim will be to study this aspect in relation to the proposals of educational reformism at the beginning of the 20th century, the basis of the political project which the generation of 1914, in which Pérez de Ayala could be included, tried to carry out. In the novels, beginning with the claim for sexual and love education, the writer goes on to propose the need for an integral education that considers the entirety of the individual, including sexuality, emotion and affectivity. In this sense, we will try to present the relationship with Unamuno’s novel Amor y pedagogía (1902), as an antecedent with which Pérez de Ayala dialogues and seeks to overcome its tragic sense.En este artículo se analiza desde un punto de vista temático las novelas Luna de miel, luna de hiel y Los trabajos de Urbano y Simona (1923), de Ramón Pérez de Ayala en torno a la propuesta educativa que en ellas se plantea, influida por el vitalismo filosófico. El principal objetivo será estudiar este aspecto en relación a las propuestas del reformismo educativo de comienzos del XX, base del proyecto político que trató de llevar a cabo la generación de 1914, en la que podemos encuadrar a Pérez de Ayala. En las novelas, de la reivindicación de una educación sexual y amorosa, el escritor pasa a plantear la necesidad de una educación integral que considere la totalidad del individuo, incluidas la sexualidad, la emoción y la afectividad. En ese sentido, se expone la relación con la novela Amor y pedagogía (1902) de Unamuno, como antecedente con el que Pérez de Ayala dialoga y respecto a la que pretende superar su sentido trágico
L’erotisme en la poesia del segle XVI: a propòsit del plec de Valero Fuster
No full textEn aquest article es proposa una edició ben anotada del plec poètic titulat Cobles noves de la cric-crac juntament ab altres cançons molt gracioses (1561), del poeta ignot Valero Fuster: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia l’únic exemplar conegut d’aquest plec sense referència al lloc d’impressió ni al taller tipogràfic. De les quatre poesies que s’hi inclouen, tres són en català i una en castellà, però totes quatre mantenen la coherència de contingut i to expressiu i remeten, sens dubte, a un context específicament valencià, la qual cosa es pot deduir tant de l’anàlisi lingüística com de l’estudi literari. Un dels objectius d’aquest article és, precisament, situar aquestes quatres composicions en el conjunt de la literatura eròtica a la València dels segles XV i XVI, que en bona part fou aplegada per Ramon Miquel i Planas en una de les seves publicacions, és a dir, l’anomenat Cançoner satíric valencià (1911). Aquestes manifestacions de literatura eròtica foren possibles gràcies a l’impuls de l’humanisme a la ciutat del Túria.This article offers a carefully annotated edition of the poetic chapbook entitled Cobles noves de la cric-crac juntament ab altres cançons molt gracioses (1561), by the unknown poet Valero Fuster. The Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona houses the only known copy of this chapbook, a text which makes no reference to its place of printing or printer. The chapbook includes four poems, three in Catalan and one in Spanish. All four are coherent and, undoubtedly, refer to a Valencian context, which can be deduced both from linguistic and literary analysis. One of this article’s goals is to write these four compositions into the literary history of 15th- and 16th-century Valencian erotic literature, much of which was collected by Ramon Miquel i Planas in one of his publications, the so-called Cançoner satíric valencià (1911). These manifestations of erotic literature were possible thanks to the impulse of humanism in Valencia.En aquest article es proposa una edició ben anotada del plec poètic titulat Cobles noves de la cric-crac juntament ab altres cançons molt gracioses (1561), del poeta ignot Valero Fuster: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia l’únic exemplar conegut d’aquest plec sense referència al lloc d’impressió ni al taller tipogràfic. De les quatre poesies que s’hi inclouen, tres són en català i una en castellà, però totes quatre mantenen la coherència de contingut i to expressiu i remeten, sens dubte, a un context específicament valencià, la qual cosa es pot deduir tant de l’anàlisi lingüística com de l’estudi literari. Un dels objectius d’aquest article és, precisament, situar aquestes quatres composicions en el conjunt de la literatura eròtica a la València dels segles XV i XVI, que en bona part fou aplegada per Ramon Miquel i Planas en una de les seves publicacions, és a dir, l’anomenat Cançoner satíric valencià (1911). Aquestes manifestacions de literatura eròtica foren possibles gràcies a l’impuls de l’humanisme a la ciutat del Túria
Valències simbòliques de l’anell en la lírica trobadoresca occitana
No full textEl motiu líric del do materialitzat en les penyores d’amor se situa, com és sabut, al bell mig del ric entramat sociopoètic que articula la retòrica de la fin’amor occitana. Un paper destacat en el repertori de penyores que despleguen els trobadors correspon a l’anell, com il·lustren, entre d’altres, els versos de Guilhem de Peitieu, Guillem de Berguedà, Peire Vidal, Raimbaut d’Aurenga, Raimon Jordan, etc. Intercanviat tant en els ritus feudals com en els esponsalicis lliurement acordats, l’objecte es carrega de noves connotacions simbòliques en les cançons dels trobadors. Aquest simbolisme, sense excloure lectures obscenes, va des de l’emblema de la fidelitat amorosa, o de la lliure elecció de l’amor, a la celebració d’una ètica del do, que sovint emmascara i eufemitza el circuït econòmic inherent al vassallatge amorós a la dama. El propòsit de l’article és oferir una mostra d’aquest ampli ventall de valències simbòliques tot mirant d’establir algunes connexions intertextuals que contribueixen a construir-les i desvetllen fins i tot la dimensió paròdica d’alguns textos.As is well known, the literary motif of the pledge of love is located at the very heart of the socio-poetic framework that articulates the rhetoric of the Occitan fin’amor. Among the garments of love that appear in the troubadour’s verses, the ring occupies a preeminent place, as illustrated by the verses of Guilhem de Peitieu, Guillem de Berguedà, Peire Vidal, Raimbaut d’Aurenga, Raimon Jordan, etc. Connected to both in feudal rituals and consensual betrothals, troubadours charge the object with new symbolic connotations. Besides including obscene readings, the ring’s symbolism ranges from the emblem of fidelity, or love freely chosen, to an ethics of giving, which often masks and euphemises the economic exchange inherent in the lady’s amorous vassalage. The purpose of this article is to offer a sample of this wide range of symbolic values while trying to establish some intertextual connections that build this symbolism and even reveal the parodic dimension of some texts.El motiu líric del do materialitzat en les penyores d’amor se situa, com és sabut, al bell mig del ric entramat sociopoètic que articula la retòrica de la fin’amor occitana. Un paper destacat en el repertori de penyores que despleguen els trobadors correspon a l’anell, com il·lustren, entre d’altres, els versos de Guilhem de Peitieu, Guillem de Berguedà, Peire Vidal, Raimbaut d’Aurenga, Raimon Jordan, etc. Intercanviat tant en els ritus feudals com en els esponsalicis lliurement acordats, l’objecte es carrega de noves connotacions simbòliques en les cançons dels trobadors. Aquest simbolisme, sense excloure lectures obscenes, va des de l’emblema de la fidelitat amorosa, o de la lliure elecció de l’amor, a la celebració d’una ètica del do, que sovint emmascara i eufemitza el circuït econòmic inherent al vassallatge amorós a la dama. El propòsit de l’article és oferir una mostra d’aquest ampli ventall de valències simbòliques tot mirant d’establir algunes connexions intertextuals que contribueixen a construir-les i desvetllen fins i tot la dimensió paròdica d’alguns textos
A Rhymed Prayer of Felip de Malla: Establishing the Scope and Publishing History of a New Incunable Poem
No full textEl Sermó de la Immaculada Concepció, de Felip de Malla, s’ha conservat en dos testimonis, un manuscrit de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat i un incunable de 1488, patrocinat per Ferrando Dies. El dit sermó conté un poema que, estructuralment, serveix com a nexe d’unió entre la introducció del sermó i el desenvolupament del tema. Entre una part i l’altra, a mode de frontissa, Felip de Malla hi incorpora una proposta poètica construida a partir de la invocació mariana per excel·lència, l’Ave Maria. El recurs literari de la reformulació rimada de l’Ave Maria que el canonge barceloní incorpora al seu sermó, dona com a resultat un poema que, en edicions posteriors, rebrà el nom d’Oració de mestre Felip de Malla. Aquesta oració va gaudir d’un èxit editorial relativament important, ja que, a banda d’aparéixer a l’incunable de 1488, va eixir de les premses, almenys, dues vegades al llarg del segle XVI (ca. 1518 i 1568) i, encara, dues més en el XVII (ca. 1618 i 1619). En aquest treball delimitarem el poema perquè puga ser inclòs als repertoris de poesia incunable i postincunable, detallarem la seua fortuna editorial i en farem una edició crítica a partir de l’anàlisi de les distintes variants dels testimonis conservats.The Sermon of the Immaculate Conception, by Felip de Malla, has been preserved in two witnesses, a manuscript from Biblioteca de l’Abadia de Montserrat and an incunable from 1488, whose patron was Ferrando Dies. This sermon contains a poem that serves as a structural link between the introduction and the development of the main theme. Between one part and the other, as a kind of hinge, Felip de Malla incorporates a poetic proposal constructed from the quintessential Marian invocation, the Ave Maria. This literary device, a rhymed reformulation of the Ave Maria, results in a poem that later editions would call the Oració de mestre Felip de Malla. The prayer enjoyed relatively significant editorial success. Besides appearing in the 1488 incunable, it was printed at least twice throughout the 16th century (ca. 1518 and 1568) and twice more in the 17th century (ca. 1618 and 1619). This article aims to describe the poetic text for inclusion in repertoires of incunable and post-incunable poetry, detail its editorial fortune, and create a critical edition based on the analysis of the different variants in the preserved witnesses
Organizing the Nit Estellés from the classroom: a didactical application
No full textAquest article presenta una situació d’aprenentatge basada en l’organització d’una Nit Estellés per a l’ESO. L’objectiu és integrar l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes en un context significatiu, tot fomentant la competència comunicativa i literària de l’alumnat. A través d’aquest projecte, els estudiants es converteixen en agents actius del seu aprenentatge, donant forma a una experiència col·lectiva que vincula l’aula amb la comunitat. La metodologia emprada s’insereix dins l’enfocament comunicatiu per tasques, que prioritza l’aprenentatge basat en la realització de tasques autèntiques amb una finalitat comunicativa i social. El procés inclou activitats d’expressió escrita (redacció de correus electrònics, anuncis i comunicats), comprensió oral i lectora (visionat de vídeos, selecció i anàlisi de poemes) i expressió oral (recital poètic i elaboració de cartells multimodals). Aquest conjunt de tasques permet desenvolupar totes les competències del currículum de llengua i literatura. Els resultats obtinguts evidencien una millora en la implicació i autonomia de l’alumnat, així com un interès creixent per la figura d’Estellés i la seua poesia. Les conclusions subratllen la flexibilitat i adaptabilitat d’aquesta situació d’aprenentatge, que pot ser implementada en diferents nivells educatius i ajustada segons les condicions de cada centre. Així mateix, es posa en relleu el potencial d’aquest tipus d’iniciatives per resignificar els espais públics a través de la literatura. Per tant, l’organització d’una Nit Estellés des de l’aula esdevé un marc idoni per a l’educació literària, i promou una experiència d’aprenentatge vivencial, col·laborativa i arrelada a la cultura pròpia.This article presents a learning situation based on the organisation of a Nit Estellés for ESO. The aim is to integrate the teaching of Catalan language and literature in a meaningful context, while developing the students’ communicative and literary competence. Through this project, students become active agents of their learning, which gives shape to a collective experience that links the classroom with the community. The methodology used is part of the task-based communicative approach, which prioritises learning based on the performance of authentic tasks with a communicative and social purpose. The process includes activities of written expression (writing e-mails and announcements), oral and reading comprehension (watching videos, selection and analysis of poems) and oral expression (poetry recital and elaboration of multimodal posters). This set of tasks allows the development of all the competences of the language and literature curriculum. The results obtained show an improvement in pupils’ involvement and autonomy, as well as a growing interest in the figure of Estellés and his poetry. The conclusions underline the flexibility and adaptability of this learning situation, which can be implemented at different educational levels and adjusted according to the conditions of each school. It also highlights the potential of this type of initiative to give new meaning to public spaces through literature. Therefore, the organisation of a classroom-based Nit Estellés is an ideal setting for literary education, and promotes an experiential, collaborative learning experience linked to one’s own culture