Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
La inencontrable omnipresencia de Dios
El artículo analiza la imbricación existente entre los relatos y los hechos. En paralelo, muestra de qué manera los dichos se superponen a la realidad social. Se recurre, a modo de ejemplo, a la presencia de Dios en el lenguaje oral y escrito. Presencia que en la realidad viva resulta inencontrable. El ámbito elegido es la sociedad española. A tal proceder lo denomino idolatría lingüística.Se observa como el hecho de echar sustituye tantas veces al hecho de hacer. En ese proceder, la irrealidad cobra protagonismo. En la práctica trata de imponerse como una falsa realidad de hechos inexistentes. Se reproduce la irrealidad de Dios en distintos apartados: el relato divino, monoteísmo versus politeísmo, creencias y omnipresencia. Se indican los distintos grados de presencia y asiduidad de las personas que invocan al Altísimo.Se distingue entre creyentes adoradores y creyentes invocadores. De estos últimos se señalan las diferencias que revelan entre ellos. Unos, en sus jaculatorias, expresan la consagración divina. Otros, en sentido contrario, no solo niegan la consagración, también la repudian. Finalmente, se construye un palabrero o abecedario de la A a la Z. Aunque no sea exhaustivo, se entiende que es una representación con entidad numérica suficiente para avalar la idolatría lingüística expuesta.The article analyses the interweaving of fiction and fact in Spanish society, examining how language is superimposed on social reality. By way of example, it is used to indicate the presence of God in oral and written expression, which in reality, is not substantiated by the lived experience. This phenomenon is referred to as linguistic idolatry. This analysis observes how the verb “echar”, often substitutes the verb “hacer”. Here, unreality takes centre stage, attempting to impose itself as unsubstantiated fact. References to God are reproduced from different constructs and with varying degrees of assiduity, including the divine narrative, monotheism versus polytheism, belief and perceived omnipresence. A distinction is made between worshiping believers and those who invoke God without commitment, further categorised by their expressions of acceptance or rejection of consecration. Finally, the article also includes a verb index which, although inexhaustive, is a sufficiently comprehensive representation to illustrate the linguistic idolatry presented.El artículo analiza la imbricación existente entre los relatos y los hechos. En paralelo, muestra de qué manera los dichos se superponen a la realidad social. Se recurre, a modo de ejemplo, a la presencia de Dios en el lenguaje oral y escrito. Presencia que en la realidad viva resulta inencontrable. El ámbito elegido es la sociedad española. A tal proceder lo denomino idolatría lingüística.Se observa como el hecho de echar sustituye tantas veces al hecho de hacer. En ese proceder, la irrealidad cobra protagonismo. En la práctica trata de imponerse como una falsa realidad de hechos inexistentes. Se reproduce la irrealidad de Dios en distintos apartados: el relato divino, monoteísmo versus politeísmo, creencias y omnipresencia. Se indican los distintos grados de presencia y asiduidad de las personas que invocan al Altísimo.Se distingue entre creyentes adoradores y creyentes invocadores. De estos últimos se señalan las diferencias que revelan entre ellos. Unos, en sus jaculatorias, expresan la consagración divina. Otros, en sentido contrario, no solo niegan la consagración, también la repudian. Finalmente, se construye un palabrero o abecedario de la A a la Z. Aunque no sea exhaustivo, se entiende que es una representación con entidad numérica suficiente para avalar la idolatría lingüística expuesta
Dificultades del control judicial de la discrecionalidad administrativa en materia de recursos hídricos
La sostenibilitat hídrica requereix harmonitzar les demandes econòmiques amb la protecció ambiental, un equilibri que sovint genera tensions. Correspon a l\u27Administració resoldre aquestes tensions mitjançant les seves decisions, però en els estats democràtics de dret, les persones afectades i les associacions ecologistes, amb una participació activa en els processos de presa de decisions, han de poder impugnar-les davant dels tribunals. No obstant això, la discrecionalitat administrativa —especialment en matèria d’inversions i d’estratègies— dificulta aquest control judicial, ja que moltes decisions no són directament impugnables. A més, els plans hidrològics, malgrat el seu abast, es troben condicionats per limitacions pressupostàries que n’impedeixen l’exigència d’execució, en contradicció amb el dret europeu. A tot això s’hi afegeix que determinats principis jurídics, com el de precaució, per la seva indeterminació, amplien la discrecionalitat en decisions específiques, podent restringir activitats econòmiques sostenibles sense una justificació suficient. El Tribunal Suprem, en la seva jurisprudència, ha adoptat una actitud deferent, limitant-se a una revisió superficial de la coherència normativa, fet que redueix encara més el control judicial en assumptes ambientals complexos. Davant d’aquest panorama, avançar cap a la sostenibilitat exigeix reforçar la transparència i garantir un control més efectiu sobre les decisions administratives. Només mitjançant un diàleg real —també en seu judicial— serà possible construir solucions que contribueixin a retrobar la pau amb la natura.Water sustainability requires harmonizing economic demands and environmental protection, a balance that often generates tensions. It is up to the administration to resolve these tensions through its decisions, but in democratic states governed by the rule of law, affected individuals and environmental associations, with active participation in decision-making processes, can challenge these decisions in court. However, administrative discretion—especially in investments and strategies—makes this judicial control difficult, as many decisions cannot be directly challenged. In addition, despite their scope, water plans face budgetary constraints that prevent their implementation from being enforced, in contradiction with European law. Added to this is the fact that certain legal principles, such as the precautionary principle, are vague and therefore increase discretion in specific decisions, potentially restricting sustainable economic activities without sufficient grounds. The Supreme Court, in its case law, has adopted a deferential approach, limiting itself to a superficial review of regulatory consistency, which further reduces judicial control in complex environmental matters. Given this situation, moving toward sustainability requires strengthening transparency and ensuring more effective control over administrative decisions. Only through real dialogue—including in the courts—will it be possible to build solutions that contribute to finding peace in nature.La sostenibilidad hídrica requiere armonizar demandas económicas y protección ambiental, un equilibrio que suele generar tensiones. Corresponde a la Administración resolverlas con sus decisiones, pero en Estados democráticos de derecho, las personas afectadas y las asociaciones ecologistas, con participación activa en los procesos de toma de decisiones, pueden discutirlas ante los tribunales. Sin embargo, la discrecionalidad administrativa —especialmente en inversiones y estrategias— dificulta este control judicial. Según la Ley de aguas, toda actuación se sujeta a la planificación hidrológica, pero los planes hidrológicos abren un amplio abanico de actuaciones que enfrentan límites presupuestarios que impiden exigir su ejecución, en contradicción con el derecho europeo. A esto se suma que ciertos principios jurídicos, como el de cautela, al ser vagos, amplían la discrecionalidad en decisiones específicas, pudiendo restringir actividades económicas sostenibles sin base suficiente. El Tribunal Supremo, en su jurisprudencia, ha adoptado un enfoque deferente, limitándose a una revisión superficial de la coherencia normativa, lo que limita, sin base constitucional suficiente, el control judicial en cuestiones ambientales complejas. Ante este panorama, avanzar hacia la sostenibilidad exige reforzar la transparencia y garantizar un control más efectivo sobre las decisiones administrativas. Sólo mediante un diálogo real -también en sede judicial- será posible construir soluciones que contribuyan a encontrar paz en la naturaleza
MARTA VILLAR EZCURRA, FISCALIDAD, PARAFISCALIDAD Y REGULACIÓN ECONÓMICA EN EL SECTOR ELÉCTRICO ESPAÑOL, CON PRÓLOGO DE LUIS M. CAZORLA PRIETO, ARANZADI. 2023. 224 PP. ISBN: 9788411620765
MARTA VILLAR EZCURRA, FISCALIDAD, PARAFISCALIDAD Y REGULACIÓN ECONÓMICA EN EL SECTOR ELÉCTRICO ESPAÑOL, CON PRÓLOGO DE LUIS M. CAZORLA PRIETO, ARANZADI. 2023. 224 PP. ISBN: 9788411620765MARTA VILLAR EZCURRA, FISCALIDAD, PARAFISCALIDAD Y REGULACIÓN ECONÓMICA EN EL SECTOR ELÉCTRICO ESPAÑOL, CON PRÓLOGO DE LUIS M. CAZORLA PRIETO, ARANZADI. 2023. 224 PP. ISBN: 978841162076
Jurisprudencia Ambiental en Asturias (Segundo Semestre 2025)
Jurisprudència Ambiental a Astúries (Segon Semestre 2025)
Jurisprudencia Ambiental en Asturias (Segundo Semestre 2025
Jurisprudencia ambiental en Illes Balears (Segundo semestre 2025)
Jurisprudencia Ambiental en Illes Balears (Segundo Semestre 2025)Jurisprudencia ambiental en Illes Balears (Segundo semestre 2025
Eficacia de una intervención educativa asistida por tecnología en la mejora de habilidades matemáticas en niños con autismo: un estudio cuasi-experimental en escuelas inclusivas
This study investigates the effectiveness of a technology-assisted educational intervention in improving mathematical skills in children with Autism Spectrum Disorder (ASD). Teaching mathematics to students with ASD presents unique challenges, requiring specialized pedagogical approaches. The primary objective of the study is to evaluate how educational mobile applications influence the development of basic mathematical skills in this group. Specific objectives include analyzing the impact of mobile applications on knowledge acquisition, motivation, and engagement, as well as determining the effectiveness of virtual resources and mathematical games in the understanding and retention of concepts.The study utilized a quasi-experimental design with an experimental group and a control group. The experimental group participated in a 12-week intervention program with technology-assisted mathematics teaching sessions. The Mathematical Skills Test (THM) was used to assess mathematical skills before and after the intervention.The results showed that the experimental group experienced significant improvements in arithmetic, geometry, and logical reasoning compared to the control group. Satisfaction questionnaires revealed high satisfaction among parents and teachers, who reported notable improvements in the children\u27s behavior and mathematical skills.In conclusion, the technology-assisted educational intervention, involving the use of educational mobile applications, represents a promising strategy for improving basic mathematical skills and promoting the overall development of children with ASD.Este estudio investiga la eficacia de una intervención educativa asistida por tecnología en la mejora de las habilidades matemáticas en niños con Trastorno del Espectro Autista (TEA). La enseñanza de matemáticas a estudiantes con TEA presenta desafíos únicos, requiriendo enfoques pedagógicos especializados. El objetivo principal del estudio es evaluar cómo las aplicaciones móviles educativas influyen en el desarrollo de habilidades matemáticas básicas en este grupo. Los objetivos específicos incluyen analizar el impacto de las aplicaciones móviles en la adquisición de conocimientos, la motivación y el compromiso, así como determinar la eficacia de los recursos virtuales y juegos matemáticos en la comprensión y retención de conceptos.El estudio utilizó un diseño cuasi-experimental con un grupo experimental y un grupo control. El grupo experimental participó en un programa de intervención de 12 semanas con sesiones de enseñanza matemática asistida por tecnología. Se empleó el Test de Habilidades Matemáticas (THM) para evaluar las habilidades matemáticas antes y después de la intervención.Los resultados mostraron que el grupo experimental experimentó mejoras significativas en aritmética, geometría y razonamiento lógico en comparación con el grupo control. Los cuestionarios de satisfacción revelaron una alta satisfacción por parte de padres y maestros, quienes reportaron mejoras notables en el comportamiento y habilidades matemáticas de los niños.En conclusión, la intervención educativa asistida por tecnología, que involucra el uso de aplicaciones móviles educativas, representa una estrategia prometedora para mejorar las habilidades matemáticas básicas y promover el desarrollo integral de niños con TEA
Los retos futuros en la protección laboral y ambiental: más allá de las fronteras
Quan parlem conjuntament de les proteccions “laborals” i “ambientals”, ja estem creuant les fronteres de disciplines jurídiques diferenciades, que han tendit a operar en paral·lel. La meva proposta és que cal considerar aquestes proteccions de manera conjunta. Això planteja dos reptes.
El primer és travessar els límits legals, fusionant diferents branques del dret. Aquesta missió podria implicar el redisseny del dret laboral i ambiental de manera substancial per tal que permetin la seva interacció, per exemple repensant l’estatus laboral i la nostra concepció del treball. Això també pot requerir la implicació d’altres disciplines i jurisdiccions jurídiques.
El segon repte és donar resposta als danys ecològics i laborals que traspassin fronteres geogràfiques. Aquí podem analitzar el contingut de les lleis internes que tenen efectes transfronterers i abordar les possibilitats d’una regulació transnacional efectiva. Aquest exercici exigeix reconèixer les complexes interconnexions entre disciplines jurídiques, així com valorar les seves múltiples interaccions superposades a través de les fronteres estatals.
Tots dos reptes plantegen qüestions profundes sobre la capacitat d’agència dels actors implicats en aquests processos. La reforma de les lleis processals –tant com les substantius– i de la seva aplicació pot oferir oportunitats, responent al desig d’actuar en solidaritat i fomentant la capacitat per fer-ho de manera efectiva.
When we talk about “labour” and “environmental” protections together, we already cross the borders of distinct legal disciplines, which have tended to operate in parallel. My suggestion is that we need to consider these protections in tandem. This raises two challenges. The first is to traverse legal boundaries, fusing together different branches of the law. This mission might entail the redesign of labour and environmental laws in substantive ways that enable their interaction, for example rethinking employment status and our understandings of work. This may also require engagement with other legal disciplines and jurisdictions. The second challenge is to respond to the ecological and labour harms that cross geographical borders. Here we can interrogate the content of domestic laws which have cross-border effects and address the scope for effective transnational regulation. This exercise requires recognition of the complex inter-connections between legal disciplines, but also appreciation of their multiple layered interactions across state borders. Both challenges raise profound questions regarding the agency of actors involved in these processes. Reform of procedural –as much as substantive– laws and their implementation may offer opportunities, responding to the desire to act in solidarity and fostering the capacity to do so effectively.Cuando hablamos conjuntamente de las protecciones “laborales” y “ambientales”, ya estamos cruzando las fronteras de disciplinas jurídicas distintas, que han tendido a operar en paralelo. Mi propuesta es que debemos considerar estas protecciones de manera conjunta. Esto plantea dos desafíos.
El primero es atravesar las fronteras jurídicas, fusionando diferentes ramas del Derecho. Esta misión podría implicar el rediseño sustantivo de las normas laborales y ambientales para permitir su interacción; por ejemplo, repensando el estatus del empleo y nuestras concepciones del trabajo. Esto también puede requerir el compromiso con otras disciplinas jurídicas y jurisdicciones.
El segundo desafío es responder a los daños ecológicos y laborales que cruzan fronteras geográficas. Aquí podemos analizar el contenido de las leyes nacionales que tienen efectos transfronterizos y abordar el alcance de una regulación transnacional efectiva. Este ejercicio requiere reconocer las complejas interconexiones entre disciplinas jurídicas, pero también apreciar sus múltiples interacciones superpuestas más allá de las fronteras estatales.
Ambos desafíos plantean preguntas profundas sobre la capacidad de acción de los actores involucrados en estos procesos. La reforma de las leyes procesales —tanto como de las sustantivas— y su implementación puede ofrecer oportunidades, respondiendo al deseo de actuar en solidaridad y fomentando la capacidad de hacerlo eficazmente
Los retos de la negociación colectiva "verde"
El 14 d\u27abril de 2023 s\u27aprova en el ple del Consell Econòmic i Social Europeu el Dictamen exploratori sobre “Negociació col·lectiva verda: bones pràctiques i perspectives de futur”. Aquest Dictamen parteix de la importància de la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic i assenyala com la transició ecològica pot constituir un punt més central de la negociació col·lectiva per a fer front als reptes que es plantegen, i realitza una enumeració de possibles continguts. En les pàgines següents s\u27examinen les matèries proposades i es reflexiona sobre les clàusules convencionals que en la pràctica estan regulant la prevenció de riscos laborals causats pel canvi climàtic, les competències verdes, la participació mediambiental de les persones treballadores, la mobilitat sostenible o la transició justa.
On 14 April 2023, the exploratory opinion on ‘Green collective bargaining: good practices and future prospects’ was adopted at the plenary session of the European Economic and Social Council. This opinion starts from the importance of environmental protection and the fight against climate change and points out how the green transition can be a more central focus of collective bargaining to meet the challenges ahead, and lists possible contents. The following pages look at the proposed subjects and reflect on the clauses that in practice are regulating the prevention of occupational hazards caused by climate change, green skills, environmental participation of workers, sustainable mobility or just transition.El 14 de abril de 2023 se aprueba en el pleno del Consejo Económico y Social Europeo el Dictamen exploratorio sobre “Negociación colectiva verde: buenas prácticas y perspectivas de futuro”. Este Dictamen parte de la importancia de la protección del medioambiente y la lucha contra el cambio climático y señala cómo la transición ecológica puede constituir un punto más central de la negociación colectiva para hacer frente a los retos que se plantean y realiza una enumeración de posibles contenidos. En las páginas siguientes se examinan las materias propuestas y se reflexiona sobre las cláusulas convencionales que en la práctica están regulando la prevención de riesgos laborales causados por el cambio climático, las competencias verdes, la participación medioambiental de las personas trabajadoras, la movilidad sostenible o la transición justa
IA verde y la Ley IA ¿Legislación pionera o simple declaración de intenciones en materia medioambiental?
Aquest article examina com ha evolucionat la perspectiva mediambiental de la Unió Europea sobre la intel·ligència artificial, tot contrastant les elevades expectatives fixades pel Pacte Verd Europeu amb l’Acte IA que el va seguir. Malgrat que el Pacte Verd reconeixia el potencial de la IA per millorar l’eficiència energètica, no va abordar de manera exhaustiva el consum d’aigua i d’energia ni la gestió dels residus electrònics derivats del desenvolupament de grans models d’aprenentatge profund. Posteriorment, el Llibre Blanc sobre IA va aprofundir més en la dimensió ambiental d’aquesta tecnologia; tanmateix, l’Acte IA —aprovat el 2024— no tradueix completament aquestes propostes en obligacions concretes. L’article analitza les principals disposicions de l’Acte IA relacionades amb la sostenibilitat, incidint en l’absència de mecanismes directes per limitar el consum energètic, mitigar la petjada hídrica o garantir una gestió adequada dels residus electrònics. En aquest context, es proposen dues mesures de lege ferenda per resoldre aquestes mancances: la inclusió obligatòria de factors d’impacte ambiental en els benchmarks competitius de IA, i la implementació d’un sistema d’etiquetatge mediambiental que informi els consumidors sobre la sostenibilitat dels centres de dades on operen els models.This article examines how the European Union’s environmental perspective on artificial intelligence has evolved, contrasting the high expectations set forth by the European Green Deal with the subsequent AI Act. Although the European Green Deal acknowledged AI’s potential to enhance energy efficiency, it did not thoroughly address water and energy consumption or the handling of e-waste arising from the development of large deep learning models. Subsequently, the AI White Paper delved more deeply into the environmental dimension of this technology. However, the AI Act—enacted in 2024—does not fully translate these proposals into concrete obligations. The article discusses the main provisions of the AI Act that refer to sustainability, underscoring the absence of direct mechanisms to limit energy consumption, mitigate water footprints, or ensure proper electronic waste management. In this context, two de lege ferenda measures are proposed to remedy these shortcomings: the mandatory inclusion of environmental impact factors in competitive AI benchmarks, and the implementation of an environmental labeling system that informs consumers about the sustainability of the data centers where models operate.
El presente artículo analiza la evolución de la perspectiva medioambiental en la Unión Europea en torno a la Inteligencia Artificial, contrastando las expectativas generadas por el European Green Deal y la reciente Ley IA. Aunque el Green Deal reconoció la relevancia de la IA para mejorar la eficiencia energética, su enfoque no contempló a fondo el consumo de recursos hídricos y energéticos, ni la gestión del e-waste vinculado al desarrollo de grandes modelos de aprendizaje profundo. Posteriormente, el Libro Blanco de la IA profundizó en la dimensión ambiental de esta tecnología, pero la Ley IA —aprobada en 2024— no acaba de materializar estas propuestas en obligaciones concretas. Se exponen los principales artículos de la Ley IA que se refieren a la sostenibilidad, señalando la ausencia de mecanismos directos para limitar el consumo energético, mitigar la huella hídrica o gestionar adecuadamente los residuos electrónicos. En este contexto, se formulan dos medidas de lege ferenda para corregir esas carencias: la introducción obligatoria de factores de impacto ambiental en los benchmarks competitivos de IA, y la implementación de un sistema de etiquetado ambiental que informe al consumidor sobre la sostenibilidad de los centros de datos donde operan los modelos