Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
El pozo es mío: tópicos líricos en torno a los acuíferos en la tradición hispánica y en la árabe magrebí
En la lírica ibèrica i iberoamericana, la majoria dels elements i els espais aquàtics tenen un significat translatiu lligat a la sexualitat o a la fertilitat. En algunes cobles populars, però, determinats enginys relacionats amb l’aigua —entre els quals hi ha els pous, les fonts o les sèquies— també poden designar, en clau metafòrica, els genitals femenins. Aquesta identificació no és exclusiva del repertori poeticomusical de la península Ibèrica: en el cançoner folklòric del nord-oest d’Àfrica, hi abunden així mateix les cançons tradicionals en què aquests mateixos aqüífers al·ludeixen a la vagina. En aquest treball es formula una hipòtesi que podria explicar per què aquests elements aquàtics poden evocar específicament el sexe femení. En la lírica ibèrica i iberoamericana, la majoria dels elements i els espais aquàtics tenen un significat translatiu lligat a la sexualitat o a la fertilitat. En algunes cobles populars, però, determinats enginys relacionats amb l’aigua —entre els quals hi ha els pous, les fonts o les sèquies— també poden designar, en clau metafòrica, els genitals femenins. Aquesta identificació no és exclusiva del repertori poeticomusical de la península Ibèrica: en el cançoner folklòric del nord-oest d’Àfrica, hi abunden així mateix les cançons tradicionals en què aquests mateixos aqüífers al·ludeixen a la vagina. En aquest treball es formula una hipòtesi que podria explicar per què aquests elements aquàtics poden evocar específicament el sexe femení. I, per exposar els indicis que han portat a aquesta deducció, es presenten els resultats d’una anàlisi dels trops al voltant dels sortidors, els canals i els dipòsits d’aigua del cançoner hispànic i de l’àrab magribí. Als primers apartats s’exposen i comenten els símbols i metàfores relacionats amb aquests aqüífers, i a la secció reservada a les conclusions s’interpreten les diferències en l’entorn paisatgístic en què apareixen integrats els pous, les fonts i les sèquies en les dues tradicions poètiques.In Iberian and Ibero-American folk songs, most aquatic elements and spaces have a metaphorical significance linked to sexuality or fertility. However, in some popular verses, some water features – such as wells, fountains, or ditches – can also metaphorically designate the female genitalia. This is not exclusive to the poetic-musical repertoire of the Iberian Peninsula: in the Northwest Africa oral tradition there are also several folk songs in which aquifers allude to the vagina. In this paper, we formulate a hypothesis that could explain why these water features specifically evoke the female sex. To explain the reasoning behind this hypothesis, we present the results of an analysis of the tropes of fountains, canals, and water reservoirs in Hispanic and Arabic-Maghrebi folk songs. We first describe and discuss the symbols and metaphors related to those aquifers; and, in the conclusions section, we interpret the differences in the landscapes in which wells, fountains and ditches appear in the two poetic traditions.En la lírica ibérica e iberoamericana, la mayoría de los elementos y los espacios acuáticos tienen un significado traslaticio ligado a la sexualidad o a la fertilidad. Sin embargo, en algunas coplas populares, determinados ingenios relacionados con el agua –entre ellos los pozos, las fuentes o las acequias– también pueden designar, en clave metafórica, los genitales femeninos. Esta identificación no es exclusiva del repertorio poético-musical de la península Ibérica: en el cancionero folclórico del noroeste de África, abundan asimismo las canciones tradicionales en que esos mismos acuíferos aluden a la vagina. En este trabajo se formula una hipótesis que podría explicar por qué esos elementos acuáticos pueden evocar específicamente el sexo femenino. Y, para exponer los indicios que han llevado a esa deducción, se presentan los resultados de un análisis de los tropos en torno a los surtidores, los canales y los depósitos de agua en el cancionero hispánico y en el árabe-magrebí. En los primeros apartados se exponen y comentan los símbolos y metáforas relacionados con esos acuíferos; y, en la sección reservada a las conclusiones, se interpretan las diferencias en el entorno paisajístico en que aparecen integrados los pozos, las fuentes y las acequias en las dos tradiciones poéticas
Prototipo «Dico Culturel» (Diccionario Cultural): evaluación de los contenidos culturales
The “Dico Culturel” (Cultural Dictionary) project consisted of creating a model for a French of France to Spanish of Colombia cultural, bilingual and unidirectional dictionary. 100 French words and expressions were chosen, and on that basis, articles were written which included linguistic, and, above all, cultural and intercultural information about these two countries. In this article, we assess the degree of relevance and the manner in which the cultural contents of the created prototype were organized and presented. With the use of a survey made up of a series of statements, we questioned a group of university students of French. We asked their opinion about the cultural contents of a sample of articles in the dictionary. The data obtained were subjected to a quantitative analysis and enabled us to confirm that the students made a positive evaluation of the prototype. Therefore, we conclude that this resource may make a useful contribution to the learning of French as a foreign language and a cultural and intercultural understanding of the subject, since, through the information the dictionary provides, a cultural awareness is created. In this way, the students reflect on and become attuned to the diverse cultural and intercultural contents which are covered by the lexicon and also their peculiarities, in accordance with each linguistic community.El proyecto «Dico Culturel» (Diccionario Cultural) consistió en concebir un modelo de diccionario cultural, bilingüe, unidireccional, francés de Francia-español de Colombia. Se escogieron 100 vocablos o expresiones de la lengua francesa y a partir de estos se redactaron los artículos que incorporan informaciones lingüísticas y sobre todo culturales e interculturales entre estos dos países. En este artículo, evaluamos el grado de pertinencia y la forma en la que se organizaron y se presentaron los contenidos culturales en el prototipo creado. A partir de una encuesta constituida de una serie de enunciados, interrogamos a un grupo de estudiantes universitarios de francés. Les solicitamos su opinión sobre los contenidos culturales de una muestra de artículos del diccionario. Los datos obtenidos fueron examinados cuantitativamente y nos permitieron constatar la valoración positiva del prototipo por los estudiantes. Por consiguiente, se concluye que este recurso puede contribuir ampliamente al aprendizaje del Francés Lengua Extranjera (FLE) y a la comprensión cultural e intercultural, ya que, a través de las informaciones suministradas, se genera una conciencia cultural. De esta manera, los estudiantes reflexionan y se sensibilizan acerca de los diversos contenidos culturales e interculturales que se cobijan en el léxico y sobre sus singularidades dependiendo de cada comunidad lingüística
Pons-Altés, J. M. (coord.) (2021). Ciutadania compromesa i educació. Propostes per al foment de la memòria democràtica [Engaged citizenship and education. Proposals for fostering democratic memory]. Publicacions URV
Silenced voices: tuberculosis, experience of a disease
Aquest article és una síntesi de la tesi doctoral del mateix títol que té per objectiu conèixer les experiències i vivències de les persones malaltes de tuberculosi durant el seu itinerari terapèutic. El context inicial d’aquesta investigació són els importants canvis sociodemogràfics que es varen produir l’any 2007 en la població de la ciutat de Barcelona, arran dels fenòmens migratoris de caràcter econòmic. L’estudi s’ha realitzat des d’una aproximació qualitativa, adoptant un enfocament fenomenològic interpretatiu, orientat a comprendre l’experiència viscuda. Les dades s’han recollit mitjançant dues tècniques d’investigació qualitativa: les entrevistes en profunditat i els grups focals. De l’anàlisi en profunditat dels relats dels pacients i dels professionals s’han obtingut uns resultats que s’han classificat en divuit categories, disset pertanyen a les persones malaltes i una a la visió dels professionals, i s’han agrupat en tres grans temàtiques. Per una banda, hi ha l’àmbit personal: malestars i significats de l’experiència corporal, sentiments i emocions, coneixement o desconeixement de la malaltia, contagi, creences religioses i projectes de vida. Per una altra, l’àmbit social: gènere, estigma, entorn laboral, aïllament i entorn social. I, finalment, l’àmbit sanitari: retard en el diagnòstic, comunicació i informació, adherència al tractament, percepció de la infermera, experiències amb el sistema sanitari català, experiències amb el sistema sanitari d’origen i la visió dels professionals Les conclusions es formulen a partir de cadascuna de les categories obtingudes. Finalment, es presenten unes recomanacions útils per a la pràctica quotidiana en l’entorn sanitari i social.This article is a synthesis of the doctoral thesis of the same title whose objective is to understand the experiences of people suffering from tuberculosis during their therapeutic journey. The initial context of this research is the important socio-demographic change that the population of the city of Barcelona underwent in 2007 as a result of the phenomenon of economic migration. The study is a qualitative one and adopted an interpretive phenomenological approach, designed to understand lived experience. The data were collected using two qualitative research techniques: in-depth interviews and focal groups. The in-depth analysis of reports by patients and professionals provided results that were classified into eighteen categories, seventeen of which were of sick people and one of professionals. In turn, these were grouped into three major themes: the personal sphere (discomforts and meanings of bodily experience, feelings and emotions, understanding of the disease [or lack of], contagion, religious beliefs, and life projects); the social sphere (gender, stigma, work environment, isolation, and social environment); and, finally, the health sphere (diagnostic delay, communication and information, adherence to treatment, perception of the nurse, experiences with the Catalan health system, experiences with the health system of the country origin, and the vision of the professionals). Conclusions are drawn for each one of the categories. Finally, some useful recommendations are presented for everyday practice in the health and social environment
De la “mejor evidencia” a las “tensiones en el contacto”. Compactación de la evidencia científica en la literatura sobre intersexualidades de la Sociedad Española de Endocrinología Pediátrica (SEEP) en el periodo 2001-2019
Spanish intersex medicine has been challenged by the emergence of an intersex political subject, which has had a considerable presence in public life since 2018. It is a pluralist set of associations or organisations whose demands have an impact on, and contest, the meaning of knowledge and clinical practices.
In this paper, I explore the relationship between the rise of these activists and the formation and transformation of knowledge and surgical procedures related to one of the goals of intersex clinics: the correction of nonstandard genitalia in people with specific intersex body variations. For this purpose, I will examine a series of scientific papers written over the last two decades by one of the main medical agents in Spanish intersex medicine: the SEEP (Spanish Society of Paediatric Endocrinologists). In response to the cracks that have appeared both within the medical community and as a result of activism in terms of the dominant therapeutics, this analysis looks at the ways in which SEEP professionals have negotiated the tensions of contact. This negotiation has taken place through practices of \u27compacting\u27 scientific evidence, that is, assuming that evidence is more solid and coherent than its sources seem to support. This analysis is useful for understanding how scientific knowledge emerges as a result of transcultural processes that occur in “contact zones”.La clínica intersexual del Estado español se ha visto interpelada por la emergencia de un sujeto político intersex, marcadamente presente en la escena pública a partir de 2020. Se trata de un conjunto plural de asociaciones u organizaciones cuyas demandas afectan y se disputan el sentido de los saberes y las prácticas clínicas expertas.
En este artículo exploro la relación entre la emergencia de dicho activismo y la formación de los saberes y prácticas quirúrgicas relacionados con uno de los objetivos de la clínica intersexual: la corrección de las genitalidades no estándares presentes en personas con determinadas variantes corporales intersex. Para ello exploro un conjunto de contribuciones científicas producidas durante las dos últimas décadas por uno de los actores médicos principales en el contexto de la clínica intersexual española: la SEEP (Sociedad Española de Endocrinología Pediátrica). Atendiendo a las fisuras que se producen respecto a la terapéutica dominante, tanto dentro de la comunidad médica como desde los activismos, este análisis atiende a las formas en que les profesionales de la SEEP han negociado las tensiones del contacto a través de prácticas que han producido una “compactación” de la evidencia científica, es decir, una evidencia más sólida y coherente de lo que sus fuentes parecen sustentar. Este análisis es útil para comprender la formación de la evidencia científica como parte de los procesos de transculturación que tienen lugar en las “zonas de contacto”
El dret a l’alimentació entre la gent gran: anàlisi dels entorns alimentaris i creació d’indicadors per a una alimentació més inclusiva, saludable i sostenible en un context post-covid-19
EXPLORING THE FOUNDATIONS OF ANIMAL LEGAL RIGHTS: TOWARDS A SENTIENCE-INTEREST PRAGMATIC VIEW
L\u27antiga afirmació que "només les persones en sentit jurídics poden ser titulars de drets, i ho són perquè són alhora capaços de ser titulars de deures", implica que altres entitats -com els animals no humans- no poden ser titulars de drets en sentit jurídic. Així mateix, és un fet que les diverses propostes, fructíferament aportades per diversos autors per a atribuir drets als animals en sentit jurídic, no han trobat cabuda en la majoria dels ordenaments jurídics. Per tant, per a determinar per què aquesta afirmació segueix fortament arrelada, i per a explicar per què les propostes ofertes per la literatura encara no han aconseguit superar-la, aquest article duu a terme un estudi crític del marc teòric sobre les qüestions de la "personalitat en sentit jurídic" i sobre els "drets en sentit jurídic", analitzant-los i examinant la seva capacitat per a atribuir drets als animals. Per a això, es distingeixen dos enfocaments generals i es comprova la seva capacitat per a superar l\u27afirmació: d\u27una banda, el que sosté que "només les persones jurídiques poden ser titulars de drets", identificat com "*Personismo"; i per un altre, el que sosté que "les persones no jurídiques també poden ser titulars de drets", identificat com "no *Personismo". Finalment, basant-se en els resultats de l\u27examen, i extraient alguns elements crucials de tots dos enfocaments, aquest treball suggereix un nou enteniment, l\u27"enfocament pragmàtic *sintiencia-interès", una proposta que pretén ser "efectiva des del punt de vista jurídic", això és, teòricament sòlida, així com pragmàticament factible, per a l\u27adscripció de drets als animals entre els nostres sistemes jurídics actuals.The longstanding assertion that ‘only legal persons can be rights holders, and they are so because they are capable of holding duties’, implies that other entities – as nonhuman animals – cannot be legal rights holders. In addition, the various proposals, fruitfully delivered from several scholars to ascribe legal rights to animals, have not been attended among most legal systems. Hence, to determine why this assertion stills strongly rooted, and to explain why the proposals offered by the literature have not yet achieved to overpass it, this article carries out a critical study on the theoretical framework offered on the matters of ‘legal personhood’ and on ‘legal rights’, analysing them and examining their capability to ascribe rights to animals. Hereby, two general approaches are distinguished and tested on their ability to overcome the assertion: on the one hand, one sustaining that ‘only legal persons can be rights holders’, identified as ‘Personism’; and on the other, one sustaining that ‘non-legal persons can, as well, be rights holders’, identified as ‘non-Personism’. Finally, based on the results of the examination, and by extracting some crucial elements from both approaches, this work suggests a new understanding, the ‘sentience-interest pragmatic view’, a proposal which aims to be ‘effective on legal grounds’, this is, theoretically solid, as well as pragmatically feasible, for the ascription of rights to animals among our current legal systems.La antigua afirmación de que "sólo las personas en sentido jurídicos pueden ser titulares de derechos, y lo son porque son a la vez capaces de ser titulares de deberes", implica que otras entidades -como los animales no humanos- no pueden ser titulares de derechos en sentido jurídico. Asimismo, es un hecho que las diversas propuestas, fructíferamente aportadas por varios autores para atribuir derechos a los animales en sentido jurídico, no han encontrado cabida en la mayoría de los ordenamientos jurídicos. Por lo tanto, para determinar por qué esta afirmación sigue fuertemente arraigada, y para explicar por qué las propuestas ofrecidas por la literatura aún no han logrado superarla, este artículo lleva a cabo un estudio crítico del marco teórico sobre las cuestiones de la "personalidad en sentido jurídico" y sobre los "derechos en sentido jurídico", analizándolos y examinando su capacidad para atribuir derechos a los animales. Para ello, se distinguen dos enfoques generales y se comprueba su capacidad para superar la afirmación: por un lado, el que sostiene que "sólo las personas jurídicas pueden ser titulares de derechos", identificado como "Personismo"; y por otro, el que sostiene que "las personas no jurídicas también pueden ser titulares de derechos", identificado como "no Personismo". Finalmente, basándose en los resultados del examen, y extrayendo algunos elementos cruciales de ambos enfoques, este trabajo sugiere un nuevo entendimiento, el "enfoque pragmático sintiencia-interés", una propuesta que pretende ser "efectiva desde el punto de vista jurídico", esto es, teóricamente sólida, así como pragmáticamente factible, para la adscripción de derechos a los animales entre nuestros sistemas jurídicos actuales
Crónica Derecho y políticas ambientales en Aragón (segundo semestre de 2023): Derecho y políticas ambientales en Aragón (segundo semestre de 2023)
Derecho y políticas ambientales en Aragón (segundo semestre de 2023
Jurisprudencia ambiental en la Comunitat Valenciana (Segundo semestre 2023)
Jurisprudencia ambiental en la Comunitat Valenciana (Segundo semestre 2023
Derecho y políticas ambientales en Illes Balears (Segundo semestre 2023)
Dret i polítiques ambientals en Illes Balears (Segon semestre 2023)Derecho y políticas ambientales en Illes Balears (Segundo semestre 2023)Dre