Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
EL MALTRATO ANIMAL COMO INSTRUMENTO VIOLENTO EN CONTEXTOS DE VIOLENCIA DE GÉNERO Y DOMÉSTICA. : UN ESTUDIO A RAÍZ DE LA INTRODUCCIÓN DE LA CIRCUNSTANCIA AGRAVANTE DE LA LETRA G) DEL ART. 340 BIS, APARTADO SEGUNDO CP
L\u27última reforma del delicte de maltractament animal, operada per la LO 3/2023, inclou en l\u27art. 340 bis CP, apartat segon, una nova circumstància agreujant que castiga els supòsits en què el maltractament animal és utilitzat com a violència instrumental per a coaccionar, intimidar, assetjar o menyscabar psíquicament a la parella o exparella. En aquest article abordo l\u27estudi d\u27aquesta circumstància: el seu fonament i àmbit d\u27aplicació. Per a això, en primer lloc, sobre la base d\u27una revisió bibliogràfica i una anàlisi jurisprudencial, analitzo les diferents maneres en què el maltractament animal es presenta com a instrument en supòsits de violència entre parelles i violència domèstica. A continuació, analitzo la manera en què la jurisprudència ha tractat aquest fenomen delictiu en els últims anys i, després, l\u27àmbit d\u27aplicació de la nova circumstància agreujant. Sobre aquesta base, finalment, concloc que la configuració d\u27aquest agreujant respon només parcialment a les necessitats punitives del maltractament animal instrumentalitzat, perquè deixa fora del seu àmbit d\u27aplicació suposats de violència domèstica en els quals s\u27ha demostrat que el maltractament animal instrumental cobra especial rellevància.The latest reform of the crime of animal abuse, implemented by Organic Law 3/2023, includes a new aggravating circumstance in art. 340 bis, section two, of the Spanish Criminal Code. This punishes cases in which animal abuse is used as instrumental violence to coerce, intimidate, stalk or psychologically harm the partner or ex-partner of the perpetrator. In this paper I address this circumstance, its rationale and scope of application. To do so, firstly, on the basis of a review of the literature and case law review, I analyse the different ways in which animal abuse is used as an instrument in cases of gender-based violence and domestic violence. Next, I analyse the way in which Spanish case law has dealt with this criminal phenomenon in recent years, and then the scope of application of the new aggravating circumstance. On this basis, I finally conclude that this aggravating circumstance responds only to a limited extent to the punitive needs of instrumentalised animal abuse, since it excludes from its scope of application cases of domestic violence in which it has been demonstrated that instrumental animal abuse is particularly relevant.La última reforma del delito de maltrato animal, operada por la LO 3/2023, incluye en el art. 340 bis CP, apartado segundo, una nueva circunstancia agravante que castiga los supuestos en que el maltrato animal es utilizado como violencia instrumental para coaccionar, intimidar, acosar o menoscabar psíquicamente a la pareja o expareja. En este artículo abordo el estudio de esta circunstancia: su fundamento y ámbito de aplicación. Para ello, en primer lugar, sobre la base de una revisión bibliográfica y un análisis jurisprudencial, analizo los distintos modos en los que el maltrato animal se presenta como instrumento en supuestos de violencia entre parejas y violencia doméstica. A continuación, analizo el modo en que la jurisprudencia ha tratado este fenómeno delictivo en los últimos años y, después, el ámbito de aplicación de la nueva circunstancia agravante. Sobre esta base, finalmente, concluyo que la configuración de dicha agravante responde solo parcialmente a las necesidades punitivas del maltrato animal instrumentalizado, pues deja fuera de su ámbito de aplicación supuestos de violencia doméstica en los que se ha demostrado que el maltrato animal instrumental cobra especial relevancia. 
derecho y políticas ambientales en Castilla y León 2º semestre 2023
Se analizan aquí las principales disposiciones normativas y actuaciones ambientales de la Administración de Castilla y León durante el 2º semestre de 202
El tratamiento de la variación fonética en manuales de ELE creados en Colombia: un estudio de caso
The growing interest in learning Spanish in/from America has boosted the academic offer, teacher training, research, the production of teaching materials and the certification of language proficiency in the continent. Although the first testimonies of teaching of Spanish as a foreign language in Colombia date back to 1960, the publication of our own teaching materials did not begin until 2008. This article presents a brief overview of the production of SFL textbooks in Hispanic America, in general, and in Colombia, in particular. Likewise, as a case study, it describes the treatment of phonetic variation in the textbook CántELE. Música colombiana para la clase de español como lengua extranjera, volumes 1 and 2, published by Instituto Caro y Cuervo (2021 and 2022), through activities that address both segmental and suprasegmental phonetic phenomena of Colombian Spanish, aimed at developing phonological awareness of SFL learners. Throughout the article it is shown that, during the last two decades, the teaching of SFL in Colombia, as in other countries of the American continent, has moved away from the Castilian model to take root in the closest model (Spanish from my land), following the denomination given by Moreno Fernández (2007 and 2010).El creciente interés por aprender español en/de América ha potenciado la oferta académica, la formación de profesores, la investigación, la producción de materiales didácticos y la certificación del dominio de lengua en el continente. Si bien los primeros testimonios de enseñanza de español como lengua extranjera en Colombia datan de 1960, la publicación de materiales didácticos propios no inició antes de 2008. Este artículo presenta un breve panorama de la producción de manuales de ELE en Hispanoamérica, en general, y en Colombia, en particular. Asimismo, a manera de estudio de caso, describe el tratamiento de la variación fonética en el manual CántELE. Música colombiana para la clase de español como lengua extranjera, volúmenes 1 y 2, publicado por el Instituto Caro y Cuervo (2021 y 2022), mediante actividades que abordan tanto fenómenos fonéticos segmentales como suprasegmentales del español de Colombia, encaminadas al desarrollo de la conciencia fonológica de los aprendientes de ELE. A lo largo del artículo se muestra que, durante las dos últimas décadas, la enseñanza de ELE en Colombia, como en otros países del continente americano, se ha alejado del modelo castellano para arraigarse en el modelo más cercano (español de mi tierra), siguiendo la denominación de Moreno Fernández (2007 y 2010)
El paisaje lingüístico para la enseñanza de contenidos socioculturales en la clase de ELE
The explorations of the pedagogical and didactic function of the Linguistic Landscape (LL) have spread throughout the world and its repercussion can also be observed in the teaching of Spanish. Compared to the traditional teaching materials, the LL sings have interdisciplinary characteristics that convey by themselves linguistic and sociocultural connotations. This paper exposes a retrospective study of research on LL, highlights the relevance of LL signs in language learning and contributes with a didactic proposal for the teaching of sociocultural content in the classroom of Spanish as a Foreign Language (ELE). Based on the theory of discovery learning, the proposal focuses on providing students with a series of selected LL signs from an officially bilingual Spanish city so that they can explore and discover the local language policies, as well as learn to appreciate linguistic and cultural diversity in the Hispanic world. The objective of the work is to show the possibility and feasibility of applying LL to language teaching with a sociocultural approach and to provide new resources and dynamics for the Spanish class.Las exploraciones de la función pedagógica y didáctica del Paisaje Lingüístico (PL) se han extendido por todo el mundo y se puede observar su repercusión también en la enseñanza de Español como Lengua Extranjera (ELE). En comparación con los materiales tradicionales de la enseñanza, los signos del PL cuentan con características interdisciplinares que transmiten por sí mismo connotaciones lingüísticas y también socioculturales. Este trabajo expone un estudio retrospectivo de las investigaciones acerca del PL, destaca las relevancias que disponen los signos del PL en el aprendizaje de lenguas y contribuye con una propuesta didáctica a la enseñanza de contenidos socioculturales en el aula de español. Basada en la teoría del aprendizaje por descubrimiento, la propuesta se centra en facilitar a los aprendientes una serie de fotografías con signos del PL urbano seleccionados de una ciudad española oficialmente bilingüe para que exploren y descubran las políticas lingüísticas del local, así como aprendan a apreciar la diversidad lingüística y cultural en el mundo hispano. El objetivo del trabajo consiste en mostrar la posibilidad y factibilidad de la aplicación del PL a la enseñanza con el enfoque sociocultural y aportar nuevos recursos y dinámicas para la clase de ELE
Derecho y políticas ambientales en la Comunidad de Madrid (Primer semestre 2023)
Derecho y políticas ambientales en la Comunidad de Madrid (Primer semestre 2023
Justicia, género y migración climática en la perspectiva de la UE. Explorando los diferentes roles de la Comisión de la UE, el Parlamento de la UE y el Consejo.
Climate migration is an emerging policymaking area not yet regulated by European Law. Given the absence of a legally-binding treaty governing this phenomenon, the scope of this study focuses on policy documents issued by the most relevant European Institutions: the EU Commission, EU Parliament, and the Council. Thanks to this document-based analysis, the present contribution will show the different roles the selected EU institutions played and whether they have a common denominator. The main findings show that despite the different ontologies and approaches, the selected EU institutions seem to converge into a significant securitization of climate migration, with scant attention to gender and environmental justice within the most relevant EU documents concerning migration and asylum. Indeed, such perspectives are more likely to be mentioned in EU policy documents dedicated to gender but are not integrated into the migration policies where they would matter. A detailed analysis of the New Pact on Migration and Asylum reveals its substantially gender and environmental justice-blind approach despite the gender mainstreaming ontology that has been invoked in numerous policy documents largely focused on gender.
La migración climática es un área emergente en la formulación de políticas que aún no está regulada por el Derecho Europeo. Dada la ausencia de un tratado legalmente vinculante que regule este fenómeno, el alcance de este estudio se centra en los documentos de política emitidos por las instituciones europeas más relevantes: la Comisión de la UE, el Parlamento de la UE y el Consejo. Gracias a este análisis basado en documentos, la presente contribución mostrará los diferentes roles que desempeñaron las instituciones seleccionadas de la UE y si tienen un denominador común. Los principales hallazgos muestran que, a pesar de las diferentes ontologías y enfoques, las instituciones seleccionadas de la UE parecen converger en una significativa securitización de la migración climática, prestando escasa atención al género y a la justicia ambiental en los documentos de la UE más relevantes sobre migración y asilo. De hecho, dichas perspectivas son más propensas a ser mencionadas en los documentos de política de la UE dedicados al género, pero no se integran en las políticas de migración donde serían relevantes. Un análisis detallado del Nuevo Pacto sobre Migración y Asilo revela un enfoque sustancialmente ciego al género y a la justicia ambiental, a pesar de la ontología de la transversalidad de género que se ha invocado en numerosos documentos de política centrados en el género
Politics, folklore and humour: the case of Sant Esteve de les Roures
Després de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, la Guàrdia Civil va enviar al Tribunal Suprem un informe amb la relació d’actes de suposada violència contra els cossos policials que s’havien enviat a Catalunya per evitar-ne la celebració. Segons aquest informe, l’escenari dels episodis més violents havia estat el poble de Sant Esteve de les Roures, una població inexistent. A partir d’aquell moment i de manera vertiginosa, Sant Esteve de les Roures va cobrar vida a Internet, amb la creació de perfils que mostraven tots els serveis i les entitats d’aquest poble de 750.000 habitants presidit per l’alcalde Josep Orni. El propòsit d’aquest article és resseguir la creació espontània i popular d’aquest poble inventat per la Guàrdia Civil com a exemple de creativitat i gestió d’una crisi política mitjançant l’humor.After the referendum on the self-determination of Catalonia held on 1 October 2017, the Guardia Civil sent the Supreme Court a report listing acts of alleged violence against police forces that had been sent to Catalonia to stop the referendum from being held. According to the report, the most violent events took place in the village of Sant Esteve de les Roures, a non-existent town. From that moment on, Sant Esteve de les Roures came to life online, as profiles were created for all the services and institutions of the town of 750,000 inhabitants, presided over by its mayor, Josep Orni. The aim of this paper is to trace the general public’s spontaneous creation of Sant Esteve de les Roures, a town invented by the Guardia Civil, as an illustration of creativity and an example of a community overcoming a political crisis through humour
Pragmalinguistics in the Spanish Translation of Humorous Discourse
El objetivo de este trabajo es demostrar la relevancia del factor pragma lingüístico en los procesos de traducción del discurso humorístico del árabe al español, en concreto en la obra del escritor egipcio Naguib Mahfouz. La selección de la narrativa de este autor como base del presente trabajo se debe al aumento de las traducciones publicadas de sus obras a otras lenguas, entre ellas el español, sobre todo en las últimas dos décadas. En muchas ocasiones, se observa la carencia o la dificultad del trasvase del discurso humorístico al español como lengua meta, debido a la falta de implicación del factor pragmalingüístico en el proceso traslativo. En este sentido, realizaremos un análisis pragmático de algunos fragmentos de la obra del escritor egipcio, con el fin de constatar la influencia de este factor en el éxito o el fracaso del proceso de traducción del discurso humorístico. Asimismo, ofreceremos respuestas a algunas de las dificultades planteadas en el proceso traductológico, con el fin de garantizar el efecto hilarante para el lector en lengua meta. El resultado de este análisis podrá servir de ayuda para futuras traducciones de las obras del escritor, así como en la traducción del discurso humorístico en general.The aim of this paper is to demonstrate the relevance of the pragmalinguistic factor in the processes of translation of humorous discourse from Arabic into Spanish, specifically in the work of the Egyptian writer Naguib Mahfouz. The selection of this author’s narrative as the basis of the present work is due to the increase in the number of published translations of his works into other languages, including Spanish, especially in the last two decades. On many occasions, the lack or difficulty of transferring the humorous discourse into Spanish as the target language is observed, due to the lack of involvement of the pragmalinguistic factor in the translation process. In this sense, we will carry out a pragmatic analysis of some fragments of the Egyptian writer’s work, to verify the influence of this factor in the success or failure of the translation process of the humorous discourse. We will also provide answers to some of the difficulties encountered in the translation process, to guarantee the hilarious effect for the reader in the target language. The result of this analysis may help in future translations of the writer’s works, as well as in the translation of humorous discourse in general
Génesis glotopolítica del raciolingüismo. El multilingüismo contemporáneo ante la construcción histórica del privilegio lingüístico
The article explores the historical bases of linguistic racism. The text locates proto-racism against Andalusia in al-Andalus as the origin of Andalusian discursive and social practices, fully consolidated from the 16th century to the present day. This protorracism from the time of the Castilian conquest will serve as the basis for the subsequent of blood purity, which will become linguistic purity. From the latter, the linguistic conceptualizations that will sustain the ideology of standardization through a process that the author calls despatialization arise. This process will settle the linguistic, social, cultural, and ontological privilege that will build the difference between zone of Being and subalternity. In the last part, it is analyzed how this ideology has a direct influence on the current conceptualizations of multilingualism, establishing a criticism and a contemporary agenda for this area of studies.El artículo explora las bases históricas del racismo lingüístico. El texto localiza en al-Ándalus el protorracismo contra Andalucía como origen de las prácticas discursivas y sociales andalufóbicas, plenamente consolidadas desde el siglo XVI hasta nuestros días. Este protorracismo de la época de la conquista castellana servirá de base a la posterior limpieza de sangre, que devendrá en limpieza lingüística. Surgen de esta última las conceptualizaciones lingüísticas que sostendrá la ideología de la estandarización a través de un proceso que el autor llama desespacialización. Este proceso asentará el privilegio lingüístico, social, cultural y ontológico que construirá la diferencia entre el Ser ahí y la subalternidad. En la última parte, se analiza cómo esta ideología tiene una influencia directa sobre las conceptualizaciones actuales del multilingüismo, estableciendo una crítica y una agenda contemporánea para esta área de estudios
Variations in Folkloristic Discourse in the Nineteenth-Century Press: Cecilia Böhl de Faber (1796–1877), Joseph Mainzer (1801–1851), Adolf Glassbrenner (1810–1867)
Aquest article destaca les connexions entre la producció de coneixement folklorístic i un mercat de la impremta en expansió a l’Europa de mitjans del segle xix. Mirant els escrits folklorístics de diversos contextos geogràfics i socials, l’article se centra principalment en les diverses sensibilitats sociopolítiques i estètiques vinculades a l’augment de l’interès públic per les tradicions populars. Mentre Cecilia Böhl de Faber promogué una visió fortament idealitzadora i conservadora de les classes baixes del camp espanyol, les obres de Joseph Mainzer publicades a la premsa francesa abordaven el potencial creatiu del cant col·lectiu en contextos urbans, i Anton Glassbrenner perseguia il·lustrar l’esperit democràtic de les classes baixes de Berlín. L’article mostra que, malgrat que els tres autors van promoure l’exotització i l’estetització dels hàbits, contes i maneres de parlar aparentment «autèntics» del «folk», les seves opinions sobre el paper de les classes baixes dins de l’estructura social difereixen significativament. Tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació de masses a l’hora d’aplicar les concepcions col·lectives de la realitat i la identitat política al llarg del segle xix, aquest article crea noves perspectives sobre la producció de coneixement folklorístic en un context sociomediàtic i polític ampli.This article highlights the connections between the production of folkloristic knowledge and expanding print markets in mid-nineteenth-century Europe. Looking at folkloristic writings from diverse geographical and social contexts, the article primarily focuses on the diverse socio-political and aesthetic sensitivities attached to the increased public interest in popular traditions. While Cecilia Böhl de Faber promoted a strongly idealizing and conservative view of the lower classes of the Spanish countryside, Joseph Mainzer’s works published in the French press addressed the creative potential of collective singing in urban contexts, and Anton Glassbrenner endeavoured to illustrate the democratic spirit of the lower classes in Berlin. The article shows that although all three authors promoted the exoticization and aestheticization of the ostensibly “authentic” habits, tales, and speaking modes of “the folk”, their views on the role of the lower classes within the social structure differed significantly. Keeping in mind the importance of mass media in enforcing collective conceptions of reality and political identity throughout the nineteenth century, this article creates new perspectives on the production of folkloristic knowledge within a broad socio-medial and political context.Aquest article destaca les connexions entre la producció de coneixement folklorístic i un mercat de la impremta en expansió a l’Europa de mitjans del segle xix. Mirant els escrits folklorístics de diversos contextos geogràfics i socials, l’article se centra principalment en les diverses sensibilitats sociopolítiques i estètiques vinculades a l’augment de l’interès públic per les tradicions populars. Mentre Cecilia Böhl de Faber promogué una visió fortament idealitzadora i conservadora de les classes baixes del camp espanyol, les obres de Joseph Mainzer publicades a la premsa francesa abordaven el potencial creatiu del cant col·lectiu en contextos urbans, i Anton Glassbrenner perseguia il·lustrar l’esperit democràtic de les classes baixes de Berlín. L’article mostra que, malgrat que els tres autors van promoure l’exotització i l’estetització dels hàbits, contes i maneres de parlar aparentment «autèntics» del «folk», les seves opinions sobre el paper de les classes baixes dins de l’estructura social difereixen significativament. Tenint en compte la importància dels mitjans de comunicació de masses a l’hora d’aplicar les concepcions col·lectives de la realitat i la identitat política al llarg del segle xix, aquest article crea noves perspectives sobre la producció de coneixement folklorístic en un context sociomediàtic i polític ampli