Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
Entretien avec Bruno Robbes
Entrevista al Dr. Bruno Robbes, catedràtic de ciències de l’educació i de la formació a la Universitat de París CY Cergy, sotsdirector del laboratori EMA (École, Mutations, Apprentissages) i responsable del Grau de ciències de l’educació i de la formació, que ensenya els estudiants en i per mitjà de la pedagogia institucional i cooperativa. Està al capdavant de la Xarxa de Pedagogia Institucional Internacional (Réseau Pédagogie Institutionnelle International). Ha estat mestre de primària, director d’una escola en un barri obrer dels afores de la regió parisenca i assessor en prevenció de la violència al districte escolar de Versalles. Robbes defineix què és l’autoritat educativa, i ens apropa i diferencia els dos corrents de la pedagogia institucional. També explica les característiques que ha de reunir un docent i puntualitza com creu que és el principi d’isomorfisme pedagògic. Actualment està desenvolupant un conjunt de recerques-acció educatives que donen suport a equips de docents.Entretien avec Bruno Robbes, professeur des universités en sciences de l’éducation et de la formation à CY Cergy Paris Université, directeur adjoint du laboratoire EMA (École, Mutations, Apprentissages) et responsable d’une licence de sciences de l’éducation qui forme les étudiants à et par la pédagogie institutionnelle et coopérative. D’abord instituteur, maître-formateur, puis directeur d’école dans une banlieue populaire de la région parisienne. Il a également été conseiller à la prévention des violences en milieu scolaire, dans l’académie de Versailles. Robbes définit ce qu’est l’autorité éducative et rapproche et différencie les deux courants de pédagogie institutionnelle. Il explique également les caractéristiques qu\u27un enseignant doit réunir et souligne ce qu\u27il considère comme le principe de l\u27isomorphisme pédagogique. Il mène actuellement des recherches-actions de pédagogie, accompagnant des équipes d\u27enseignants
Study of the psychosocial benefits of cooppel in adolescents
En aquest article es presenten els resultats d’un estudi sobre els beneficis psicosocials que aporta el Cooppel als adolescents. Concretament, el curs 2021-2022 es va portar a terme els tallers Cooppel en un institut referent de Tarragona. Aquesta investigació es basa en el paradigma interpretatiu, perquè es pretén conèixer la realitat dels participants a través de la seva pròpia interpretació. Per aquesta raó, es van realitzar estudis de casos per aprofundir en el desenvolupament dels participants des dels àmbits emocional, familiar, social i escolar. Per realitzar aquests estudis es va seleccionar una mostra de quatre participants. Per a la recollida d’informació s’ha fet servir, com a instruments, l’entrevista semiestructurada inicial i final a famílies i tutors validada per experts, el qüestionari CHAEA d’estils d’aprenentatge, el test EQi:YV de BarOn per mesurar el coeficient emocional dels participants, el qüestionari FIQ:HS Spanish per conèixer el grau d’implicació de les famílies en els processos d’aprenentatge i un qüestionari final als alumnes, validat per experts, per analitzar l’evolució de l’alumnat durant la seva participació. Finalment, es va extreure que el Cooppel ha aportat beneficis a l’alumnat que hi ha participat. En primer lloc, els ha permès reconèixer i gestionar els seus talents i potencialitats per aplicar-los en el seu aprenentatge. En segon lloc, els ha permès millorar l’organització de l’estudi i, finalment, s’ha vist reflectida una evolució positiva en el rendiment acadèmic de l’alumnat.This article presents the results of a study on the psychosocial benefits that COOPPEL brings to teenagers. Specifically, in the academic year 2021-2022 the COOPPEL workshops were carried out in a reference secondary school in Tarragona.
This research is based on the interpretive paradigm because it aims to find out the reality of the participants through their own interpretation. For this reason, case studies were conducted to make an in-depth analysis of the development of the participants in terms of emotional, family, social and school aspects. A sample of four participants was selected for these studies.
The information was collected using the following instruments: the initial and final semi-structured interviews with families and guardians, validated by experts; the CHAEA questionnaire of learning styles; the EQi test: Bar-On YV to measure the emotional coefficient of the participants; the FIQ questionnaire: the HS Spanish to determine the degree of involvement of the families in the learning processes and a final questionnaire for the students, validated by experts, to analyze the evolution of the students during their participation.
Finally, it was found that COOPPEL brought benefits to the students who took part. First of all, it allowed them to recognize and manage their talents and potential to apply them in their learning. Secondly, it allowed them to organise their studies better. And finally, the academic performance of the students showed a positive evolution
Educational support in hospital classrooms
Aquest article té com a objectiu analitzar el funcionament i la importància de les aules hospitalàries, així com la intervenció educativa per part dels docents i el paper que desenvolupen els diferents professionals o referents que estableixen algun vincle amb l’infant hospitalitzat. L’acompanyament educatiu a les aules hospitalàries és el títol que rep aquest estudi, amb el qual pretenem visibilitzar la gran tasca educativa que es realitza dins dels hospitals del nostre país i demostrar els beneficis que aporten les aules hospitalàries als infants que, per motius de salut, no poden assistir a una aula ordinària. El marc metodològic segueix un enfocament qualitatiu, i es fa ús de les entrevistes com a instrument de recollida de dades. Aquestes entrevistes s’han realitzat a quatre docents d’aules ordinàries i a quatre d’aules hospitalàries, amb la finalitat de poder analitzar i comparar les funcions educatives que duen a terme i les seves experiències, aptituds i punts de vista. D’aquesta manera, es donarà peu a una recerca descriptiva on seran resoltes les preguntes d’investigació plantejades i on es podrà contrastar el supòsit de partida plantejat. Aquest article neix a partir de les experiències explicades a classe per una nena de set anys que va estar ingressada molts mesos a l’Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona. Les seves vivències, històries i sentiments van despertar en nosaltres el desig de conèixer el funcionament de les aules hospitalàries, ja que el suport emocional que va rebre va ser essencial durant el seu tractament i la seva posterior incorporació a l’escola ordinària.
Dediquem aquest article a la fada de l’alegria més valenta del món, i a totes les nenes i nens que assisteixen a aules hospitalàries i que mai perden les ganes d’aprendre.The purpose of this article is to analyse how hospital classrooms work as well as their importance, the educational intervention by teachers and the role played by the various professionals or referents who establish some sort of link with the hospitalized child.
“Educational support in hospital classrooms” is the title of this study, in which we aim to make visible all the teaching that is being done within the hospitals of our country, and show the benefits that hospital classrooms bring to children who cannot attend an ordinary school for reasons of health. The methodology took a qualitative approach, and used interviews as a data collection instrument. These interviews were conducted with four teachers from regular schools and four from hospital classrooms, in order to analyse and compare their educational functions, experiences, skills and points of view. This gave rise to a descriptive search which responded to the research questions and confirmed the hypothesis. This article is based on the experiences explained in class by a seven-year-old girl who spent two years in the San Juan de Dios hospital in Barcelona. Her experiences, stories and feelings prompted us to determine how hospital classrooms work, since the emotional support she received was essential during her treatment and subsequent return to regular school. We dedicate this article to the bravest joy fairy in the world, and to all the girls and boys who attend hospital classrooms and never lose the desire to learn
Arias Ferrer, L., i Egea Vivancos, A. (2022). Didáctica de geografía e historia en educación primaria [Teaching geography and history in primary education]. Editorial Síntesis.
Anotaciones para una presentación: La magia de la razón
Con el fin de no extenderme demasiado, como suelo tener inclinación, así como para mantener una precisión que normalmente con la expresión oral no consigo, he efectuado una serie de anotaciones que ahora pasaré a leer
Khosravi, Shahram (2021 [2010]). Yo soy frontera. Autoetnografía de un viajero ilegal. Barcelona: Virus Editorial
HACIA LA JUSTICIA GLOBAL AMBIENTAL: UNA PERSPECTIVA DE MÉXICO
This study argues that climate change and the human right to a healthy environment are closely linked and should serve as a catapult to hasten global responses. The environmental deterioration caused by climate change and other factors leads to a direct violation of the human right to a healthy environment. In this context, in view of the increasing environmental damage and the violation of rights occurring in the world, it is considered that more vigorous global approaches are required, which can be contained in the framework of Global Environmental Justice. Thus, the study offers, on the one hand, an analysis of the main views on climate change as an example of global environmental damage. On the other hand, it offers a balance of the evolution of the recognition of the human right to a healthy environment. In both cases, the issues are visualized at a global level and are also enriched from the Mexican perspective. On this basis, the article argues that the perspective of Global Environmental Justice is useful for understanding and projecting the theoretical and, above all, political-legal constructions that will allow for the adequate protection of the planetary environment in the coming years.El presente estudio sostiene que el cambio climático y el derecho humano a un medio ambiente sano son elementos que tienen una estrecha vinculación y deben servir como catapulta para apurar respuestas globales. El deterioro ambiental ocasionado por el cambio climático y otros factores produce una vulneración directa del derecho humano a un medio ambiente sano. En este contexto, ante los crecientes daños ambientales y la vulneración de derechos que ocurre en el mundo, se estima que se requieren planteamientos globales más vigorosos, mismos que pueden contenerse en el entramado de la Justicia Global Ambiental. Así, el estudio ofrece, por un lado, un análisis de las principales visiones sobre el cambio climático, como un ejemplo de daño ambiental global. Por otro lado, se brinda un balance de la evolución del reconocimiento del derecho humano a un medio ambiente sano. En ambos casos, se visualizan los temas a nivel global y se enriquecen, también, desde la perspectiva mexicana. Con estas bases, el artículo sostiene que la perspectiva de Justicia Global Ambiental resulta de utilidad para entender y proyectar las construcciones teóricas, pero sobre todo las político-jurídicas que permitan proteger adecuadamente el medio ambiente planetario en los próximos años
AFRONTANDO LA AMENAZA DE LA ACIDEZ DE LAS AGUAS MARINAS: UN ENFOQUE JURÍDICO INTEGRAL PARA LA PRESERVACIÓN DE LA BIODIVERSIDAD MARINA Y LA SALUD DE LOS OCÉANOS
Ocean acidification is a concerning environmental issue that has been highlighted in recent scientific literature. Currently, there is no unifying treaty specifically focused on ocean acidification, leading to a confusing and fragmented legal framework. The complexity of the problem lies in its implications in areas such as climate change, oceans, biodiversity, and sustainable development, which requires the effective coordination among different international legal frameworks. The objective of this work is to analyze ocean acidification, its impact on marine biodiversity, and the treatment it has received under the Convention on Biological Diversity. Furthermore, it seeks to explore potential connections and synergies between this convention and other international instruments such as the United Nations Framework Convention on Climate Change and the United Nations Convention on the Law of the Sea. The focus is on understanding the causes and consequences of acidification, as well as identifying opportunities for cooperation among different legal frameworks to address this environmental challenge.La acidificación de los océanos es un problema ambiental preocupante que ha sido destacado en la literatura científica reciente. Actualmente no existe un tratado unificador centrado en la acidificación de los océanos, lo que ha dado lugar a un régimen jurídico confuso y fragmentado. La complejidad del problema radica en sus implicaciones en áreas como el cambio climático, los océanos, la biodiversidad y el desarrollo sostenible, lo que requiere la coordinación efectiva de diferentes marcos jurídicos internacionales. El objetivo de este trabajo es analizar la acidificación de los océanos, su impacto en la biodiversidad marina y el tratamiento que ha recibido en el Convenio de Diversidad Biológica. Además, busca explorar las posibles conexiones y sinergias entre este convenio y otros instrumentos internacionales como la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático y la Convención de las Naciones Unidas sobre el Derecho del Mar. El enfoque se centra en comprender las causas y consecuencias de la acidificación, así como en identificar oportunidades de cooperación entre los diferentes marcos legales para abordar este desafío ambiental
EMPRESAS DE ENERGÍAS RENOVABLES Y DERECHOS HUMANOS EN AMÉRICA LATINA
The article aims to analyze how the guiding principles on business and human rights can be incorporated into renewable energy companies in order to promote a sustainable, socially and economically secure environment for the energy transition. First, the context of renewable energy companies in the Latin American market, their regulatory opportunities and their investment potential are analyzed. Secondly, possible behaviors that constitute human rights violations by renewable energy companies are identified. Finally, it assesses how renewable energy companies can properly apply the guiding principles on business and human rights. It is concluded that these companies can, in addition to applying laws aimed at respecting human rights, adopt and promote policies that include community consultation processes, training of managers and various dialogue processes between workers, businessmen and communities, also including spaces for accountability. Additionally, actual and potential impacts on human rights should be assessed, the results of impact assessments integrated into internal processes, and the implementation of responses monitored to ensure that impacts are effectively addressed.El artículo tiene como objetivo analizar cómo los principios rectores sobre empresas y derechos humanos pueden ser incorporados en las empresas de energías renovables con el fin de promover un entorno sostenible, social y económicamente seguro para la transición energética. En primer lugar, se analiza el contexto de las empresas de energías renovables en el mercado latinoamericano, sus oportunidades regulatorias y su potencial de inversión. En segundo lugar, se identifican los posibles comportamientos que constituyen violaciones de los derechos humanos por parte de las empresas de energías renovables. Por último, se evalúa cómo las empresas de energías renovables pueden aplicar adecuadamente los principios rectores sobre las empresas y los derechos humanos. Se concluye que estas empresas pueden, además de aplicar leyes encaminadas a respetar los derechos humanos, adoptar y promover políticas que incluyan procesos de consulta a las comunidades, formación de directivos y diversos procesos de diálogo entre trabajadores, empresarios y comunidades, incluyendo también espacios de rendición de cuentas. Adicionalmente, se deben evaluar los impactos reales y potenciales sobre los derechos humanos, integrar los resultados de las evaluaciones de impacto en los procesos internos y supervisar la aplicación de las respuestas para garantizar que los impactos se abordan eficazmente
CAUTIVIDAD Y EDUCACIÓN AMBIENTAL PARA LA GESTIÓN DE FAUNA SINTIENTE INVASORA
La fauna invasora ha de ser gestionada i controlada des d\u27unes polítiques públiques que funcionin amb eficàcia i tot seguint els principis internacionals de prevenció, alerta primerenca, erradicació i control. No obstant, s\u27han detectat dos grans problemes sobre aquest sistema: per un costat, a Espanya aquests mecanismes són àmpliament inefectius a pràcticament tots els estadis mencionats, per l\u27altre, la gestió de la fauna invasora s\u27enfronta en els seus aspectes més cruents amb el rebuig frontal de part de la societat, conscienciada de la naturalesa sintent de la majoria dels animals. És necessari un canvi de model cap a un sistema ètic de gestió de fauna invasora basat en la protecció de la captivitat que aporta la Llei 7/2023, amb l\u27ús d\u27ens de protecció animal i parcs zoològics. Aquest canvi, a més, proporcionarà oportunitats útils i interessants dins de l\u27àmbit de l\u27educació ambiental sobre espècies exòtiques invasores.Invasive fauna must be controlled through efficient public policies following international principles of prevention, early warning, eradication, and control. However, two major problems have been identified in this system: on one hand, these mechanisms in Spain are widely ineffective in all mentioned stages; on the other hand, the management of invasive fauna directly clashes with social rejection due to increasing awareness of the sentient nature of animals. It is necessary to promote a model change towards an ethical management of invasive fauna based on captive protection as stipulated by the 7/2023 act, through the use of animal shelters and zoos. This change will also offer interesting and valuable opportunities in environmental education regarding invasive alien species.La fauna invasora debe ser gestionada y controlada desde unas políticas públicas eficaces siguiendo los principios internacionales a tal fin: prevención, alerta temprana, erradicación y control. Sin embargo, se han detectado dos grandes problemas sobre este sistema: por un lado, en España estos mecanismos son ampliamente inefectivos en prácticamente todos los estadios mencionados, por el otro, la gestión de la fauna invasora choca en sus aspectos más cruentos con el rechazo frontal de parte de la sociedad, concienciada de la naturaleza sintiente de la mayoría de los animales. Es necesario un cambio de modelo hacia un sistema ético de gestión de fauna invasora basado en la protección de la cautividad que aporta la Ley 7/2023 con el uso de entidades de protección animal y parques zoológicos. Este cambio, además, proporcionará interesantes y útiles oportunidades dentro del ámbito de la educación ambiental sobre especies exóticas invasoras