Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
Derecho y Políticas Ambientales en Andalucia (Segundo Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a Andalusia (Segon Semestre 2025)Derecho y Políticas Ambientales en Andalucia (Segundo Semestre 2025
La mediación como herramienta para fortalecer la participación ciudadana en el planeamiento urbano
Full text linkAquest article tracta sobre la possible i desitjable integració dels mecanismes de mediació en els procediments de presa de decisions i d’elaboració de plans i programes en matèria de desenvolupament urbà. Sense oblidar algunes dificultats per conciliar les característiques pròpies de la mediació amb els procediments públics, l’article defensa la inclusió, fins i tot mitjançant una adequada imposició legislativa, d’una metodologia participativa rica i sòlida que incorpori espais de mediació i facilitació reals i efectius. Amb aquesta evolució, no només es millora la presa de decisions en assumptes d’interès general, sinó que també es posa en valor la participació de la ciutadania en els processos democràtics.This article discusses the possible and desirable integration of mediation mechanisms into decision-making procedures and the drafting of urban development plans and programmes. Without overlooking certain difficulties in reconciling the typical features of mediation and public procedures, this article advocates the inclusion, for instance through appropriate legislative measures, of a rich and robust participatory methodology that includes real and effective moments of mediation and facilitation. This development not only improves decision-making on matters that are of interest to all but also enhances and values citizen participation in democratic processes.El presente artículo trata sobre la posible y deseable integración de los mecanismos de mediación en los procedimientos de toma de decisiones y elaboración de planes y programas sobre desarrollo urbano. Sin olvidar algunas dificultades para conciliar las características típicas de la mediación y los procedimientos públicos, el presente artículo aboga por la inclusión, incluso mediante una adecuada imposición legislativa, de una metodología participativa rica y sólida que incluya momentos de mediación y facilitación reales y efectivos. Con esta evolución no solo se mejora la toma de decisiones en asuntos que interesan a todos, sino que se valora la participación de los ciudadanos en los procesos democráticos
Derecho y Políticas Ambientales en Aragón (Segundo Semestre de 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a Aragó (Segon Semestre 2025)
Derecho y Políticas Ambientales en Aragón (Segundo Semestre de 2025)
Derecho y Políticas Ambientales en La Rioja (Segundo Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a La Rioja (Segon Semestre 2025)
Derecho y Políticas Ambientales en La Rioja (Segundo Semestre 2025
Jurisprudencia Ambiental a Castilla- La Mancha (Segundo Semestre 2025)
Full text linkJurisprudència Ambiental a Castella-la Manxa (Segon Semestre de 2025)
Jurisprudencia Ambiental a Castilla- La Mancha (Segundo Semestre 2025)
Factores determinantes en la elección metodológica para la enseñanza de gramática en ELE en Lituania
Full text linkThe study of teachers’ beliefs has been extensively addressed by authors such as Borg (2001, 2006, 2011), Moret (2016), Villalba et al. (2017), and Sun et al. (2022), among others. Likewise, researchers including Borg (1998, 2001, 2003a, 2003b, 2006), Uysal and Bardakci (2014), Underwood (2017), Sato and Oyanedel (2019), and Comajoan-Colomé (2022), among others, have shown the influence of various factors on teaching practice. However, there is a lack of studies examining how these elements affect the choice of methodology for teaching grammar in Spanish as a Foreign Language (ELE). This study, conducted with 31 ELE teachers in Lithuania, aims to explore, through a pilot questionnaire, the extent to which fifteen factors influence the choice of grammar teaching methodology and to determine whether these factors have a statistically significant relationship with the teachers’ native language, level of education, and years of teaching experience. The results indicate that students’ expectations and needs, their age, and their proficiency level are the main elements determining methodological choices. In contrast, institutional requirements, teachers’ language proficiency, and the use of textbooks exert the least influence. The only statistically significant relationship observed was between teachers’ years of experience and the age of their students. These findings invite further exploration of teaching practice and contribute to narrowing the gap between research and real classroom practice.El estudio de las creencias del profesorado ha sido ampliamente abordado por autores como Borg (2001, 2006, 2011), Moret (2016), Villalba et al. (2017) y Sun et al. (2022), entre otros. Asimismo, autores como Borg (1998, 2001, 2003a, 2003b, 2006), Uysal y Bardakci (2014), Underwood (2017), Sato y Oyanedel (2019) y Comajoan-Colomé (2022), entre otros, evidencian la influencia de diversos factores en la práctica docente. Sin embargo, se ha detectado una carencia de estudios que analicen cómo estos factores inciden en la elección de la metodología de enseñanza de la gramática de español como lengua extranjera (ELE). Por ello, el presente estudio, llevado a cabo con 31 profesores de ELE en Lituania, tiene como objetivo explorar, mediante un cuestionario piloto, la medida en que 15 factores influyen en la elección de la metodología de gramática de ELE y determinar si tienen una relación estadísticamente significativa con la lengua materna, el nivel de estudios y los años de experiencia de los docentes. Los resultados indican que las expectativas y necesidades de los estudiantes, su edad y su nivel son los principales factores que determinan la elección de la metodología. Por el contrario, las exigencias institucionales, el nivel de competencia lingüística de los docentes y la utilización de manuales son los que menos influencia tienen. La única relación estadísticamente significativa se encontró entre los años de experiencia de los docentes y la edad de los estudiantes. Estos hallazgos invitan a profundizar en la comprensión de la experiencia docente y a estrechar la brecha entre la investigación y la práctica real
Com\u27è la lingua e la cultura degli spagnoli? Análisis de las percepciones de estudiantes italianos de ELE/L2 acerca de la lengua y la cultura metas
No full textThis article presents a study on the perception of the Spanish language and culture by Italian students of Spanish as a foreign language or second language (SFL/2L). To this end, culture is defined as a combination of elements such as art, music, or traditions, in addition to the behaviors, conventions, and values of a society. In the process of teaching and learning foreign languages, knowledge and development of this cultural dimension are essential to avoid stereotypical ideas or rejection of the target language and culture. It is important to emphasize and analyze the possibilities of cultural clash in sociocultural contexts of origin that present similarities with the target culture. This is why the main goal of the following research is to analyze the perceptions and attitudes of Italian learners towards the Spanish language and its culture, given that Italy stands out as one of the countries most similar to Spain. Additionally, there is a high demand and interest in learning our language, which is why Spanish is very present in their educational system. Our analysis considers aspects such as the level of Spanish, the frequency of contact with Spaniards, and the length of immersion in Spain. This is a quantitative study, with data collected through a questionnaire. Regarding the general analysis of the sample, it is worth noting the positive attitude towards the language and Spaniards, as well as a more stereotypical perception of the culture.En este artículo se presenta una investigación acerca de la percepción de la lengua y la cultura españolas por parte de estudiantes italianos de español como lengua extranjera o segunda lengua (ELE/L2). Para ello, se establece la cultura como una combinación de elementos, como el arte, la música o las tradiciones, además de los comportamientos, convenciones y valores de una sociedad. En el proceso de enseñanza y aprendizaje de lenguas extranjeras, el conocimiento y desarrollo de esta dimensión cultural es esencial para evitar ideas estereotipadas o rechazo hacia la lengua y la cultura metas. Es conveniente hacer hincapié y analizar las posibilidades de choque cultural en aquellos contextos socioculturales de origen que presenten similitudes con la cultura meta. Es por esto que el fin principal de la siguiente investigación es analizar las percepciones y actitudes de aprendientes italianos hacia la lengua española y su cultura, ya que Italia destaca por ser uno de los países más similares a España. Además, existe gran demanda e interés por aprender nuestra lengua, por lo que el español está muy presente en su sistema educativo. En nuestro análisis se consideran aspectos como el nivel de español, la frecuencia de contacto con españoles y el período de estancia en inmersión en España. Se trata de un estudio de carácter cuantitativo, cuya información se recoge a través de un cuestionario. Respecto al análisis general de la muestra, cabe destacar la actitud positiva hacia la lengua y los españoles, así como una percepción más estereotipada hacia la cultura
Entrevista a Juan Carlos Montoya Rubio
Full text linkEntrevista al Dr. Juan Carlos Montoya Rubio, professor Contratado Doctor de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica, Musical i Dinàmica de la Universitat de Múrcia, especialitzat en l’ús de l’audiovisual en la pedagogia musical. El Dr. Montoya és diplomat en Magisteri (especialitat d’Educació Musical), llicenciat en Història i Ciències de la Música, llicenciat en Antropologia Social i Cultural i doctor europeu amb la tesi Música y medios audiovisuales: planteamientos didácticos en el marco de la educación musical, amb la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat mestre especialista de música a l’educació primària i secundària abans d’accedir al cos de professorat universitari, fet que li ha aportat un bagatge i una experiència importants a l’hora de desenvolupar el mètode MusScreen (2022a), eix central de l’entrevista. Aquest mètode, que defineix com «una actitud davant l’audiovisual a l’aula de música» (p. 196), representa una nova mirada pedagògica sobre l’ús dels mitjans audiovisuals en l’educació musical. L’entrevista també ens permet aprofundir sobre la realitat dels ensenyaments musicals a la universitat: nombre i característiques de l’alumnat, perfil del docent, prestigi de la música dins les diferents àrees didàctiques, etc.Interview with Dr. Juan Carlos Montoya Rubio, senior lecturer in the Department of Didactics of Plastic, Musical and Dynamic Expression at the University of Murcia, specialized in the use of audiovisual media in music pedagogy. Dr. Montoya holds a Diploma in Teaching (specializing in Music Education), a Degree in History and Music Sciences, a Degree in Social and Cultural Anthropology, and a European Doctorate with the thesis Music and audiovisual media: didactic approaches in the framework of music education, for which he received the Extraordinary Doctorate Award. He worked as a specialist music teacher in primary and secondary education before joining the university faculty, which provided him with significant background and experience in developing the MusScreen method (2022a), the central focus of this interview. This method, which he defines as “an attitude toward audiovisual media in the music classroom” (p. 196), represents a new pedagogical approach to using audiovisual media in music education. The interview also allows us to explore the reality of music education at the university level, including student numbers and characteristics, teacher profiles, and the prestige of music within different didactic areas.Entrevista al Dr. Juan Carlos Montoya Rubio, professor Contratado Doctor de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica, Musical i Dinàmica de la Universitat de Múrcia, especialitzat en l’ús de l’audiovisual en la pedagogia musical. El Dr. Montoya és diplomat en Magisteri (especialitat d’Educació Musical), llicenciat en Història i Ciències de la Música, llicenciat en Antropologia Social i Cultural i doctor europeu amb la tesi Música y medios audiovisuales: planteamientos didácticos en el marco de la educación musical, amb la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat mestre especialista de música a l’educació primària i secundària abans d’accedir al cos de professorat universitari, fet que li ha aportat un bagatge i una experiència importants a l’hora de desenvolupar el mètode MusScreen (2022a), eix central de l’entrevista. Aquest mètode, que defineix com «una actitud davant l’audiovisual a l’aula de música» (p. 196), representa una nova mirada pedagògica sobre l’ús dels mitjans audiovisuals en l’educació musical. L’entrevista també ens permet aprofundir sobre la realitat dels ensenyaments musicals a la universitat: nombre i característiques de l’alumnat, perfil del docent, prestigi de la música dins les diferents àrees didàctiques, etc.Entrevista al Dr. Juan Carlos Montoya Rubio, professor Contratado Doctor de l’Àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica, Musical i Dinàmica de la Universitat de Múrcia, especialitzat en l’ús de l’audiovisual en la pedagogia musical. El Dr. Montoya és diplomat en Magisteri (especialitat d’Educació Musical), llicenciat en Història i Ciències de la Música, llicenciat en Antropologia Social i Cultural i doctor europeu amb la tesi Música y medios audiovisuales: planteamientos didácticos en el marco de la educación musical, amb la qual obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat mestre especialista de música a l’educació primària i secundària abans d’accedir al cos de professorat universitari, fet que li ha aportat un bagatge i una experiència importants a l’hora de desenvolupar el mètode MusScreen (2022a), eix central de l’entrevista. Aquest mètode, que defineix com «una actitud davant l’audiovisual a l’aula de música» (p. 196), representa una nova mirada pedagògica sobre l’ús dels mitjans audiovisuals en l’educació musical. L’entrevista també ens permet aprofundir sobre la realitat dels ensenyaments musicals a la universitat: nombre i característiques de l’alumnat, perfil del docent, prestigi de la música dins les diferents àrees didàctiques, etc
L’eficàcia de Combinar L’aprenentatge basat en projectes amb l’aprenentatge cooperatiu a ciències socials a 3r d’eso
Full text linkL’alumnat, generalment, concep les Ciències Socials (CS), i sobretot la Història, com una assignatura feixuga, desvinculada de la seva realitat i que s’imparteix a través de la transmissió oral de coneixement i la reproducció mecànica dels continguts curriculars. Arran d’aquesta percepció, com l’alumnat pot presentar una actitud de motivació i implicació vers el procés d’ensenyament-aprenentatge de les CS? La fita d’aquesta investigació és avaluar l’eficàcia d’una proposta d’intervenció didàctica basada en l’aprenentatge basat en projectes (ABP) en l’aprenentatge cooperatiu (AC) de les CS en un grup de 3r d’ESO d’un institut públic de Tarragona. Per assolir aquest objectiu, s’ha implementat una situació d’aprenentatge sobre l’edat moderna i l’Humanisme emprant la metodologia tradicional de transmissió oral del coneixement, i una situació d’aprenentatge sobre art renaixentista amb una metodologia basada en l’ABP. Per recollir les dades necessàries per analitzar la realitat de l’aula, s’han utilitzat tècniques com l’observació directa participant i no participant, els qüestionaris, la discussió i l’anàlisi documental. Aquest estudi demostra com l’aplicació d’una metodologia activa com l’ABP —amb aprenentatge cooperatiu— té efectes positius en quatre variables relacionades amb l’alumnat i l’aprenentatge de les CS: la motivació, l’interès i la implicació, la percepció i la satisfacció vers el procés d’ensenyament-aprenentatge i els resultats d’aprenentatge.Students generally perceive Social Sciences Education (SSE), and especially History, as a tedious subject, disconnected from their reality and taught mainly through oral transmission of knowledge and mechanical reproduction of curricular content. Considering this, how can students get motivated and involved in the SSE teaching-learning process? The objective of this research is to evaluate the effectiveness of a didactic intervention proposal based on Project-Based Learning (PBL) within cooperative learning in SS, applied in a group of third year students from a public high school in Tarragona. To achieve this goal, we implemented two contrasting approaches: a Modern Age and Humanism unit was taught with the traditional methodology of oral transmission of knowledge, and a Renaissance art unit was taught with a PBL-based methodology. Direct participant and non-participant observation, questionnaires, discussion and documentary analysis were used to collect the evidence needed to analyse the classroom’s reality. This case study shows how applying an innovative methodology, such as PBL with cooperative learning, has positive effects on four variables related to student and SSE learning: motivation, interest and involvement, perception and satisfaction with the teaching-learning process and learning results.L’alumnat, generalment, concep les Ciències Socials (CS), i sobretot la Història, com una assignatura feixuga, desvinculada de la seva realitat i que s’imparteix a través de la transmissió oral de coneixement i la reproducció mecànica dels continguts curriculars. Arran d’aquesta percepció, com l’alumnat pot presentar una actitud de motivació i implicació vers el procés d’ensenyament-aprenentatge de les CS? La fita d’aquesta investigació és avaluar l’eficàcia d’una proposta d’intervenció didàctica basada en l’aprenentatge basat en projectes (ABP) en l’aprenentatge cooperatiu (AC) de les CS en un grup de 3r d’ESO d’un institut públic de Tarragona. Per assolir aquest objectiu, s’ha implementat una situació d’aprenentatge sobre l’edat moderna i l’Humanisme emprant la metodologia tradicional de transmissió oral del coneixement, i una situació d’aprenentatge sobre art renaixentista amb una metodologia basada en l’ABP. Per recollir les dades necessàries per analitzar la realitat de l’aula, s’han utilitzat tècniques com l’observació directa participant i no participant, els qüestionaris, la discussió i l’anàlisi documental. Aquest estudi demostra com l’aplicació d’una metodologia activa com l’ABP —amb aprenentatge cooperatiu— té efectes positius en quatre variables relacionades amb l’alumnat i l’aprenentatge de les CS: la motivació, l’interès i la implicació, la percepció i la satisfacció vers el procés d’ensenyament-aprenentatge i els resultats d’aprenentatge.L’alumnat, generalment, concep les Ciències Socials (CS), i sobretot la Història, com una assignatura feixuga, desvinculada de la seva realitat i que s’imparteix a través de la transmissió oral de coneixement i la reproducció mecànica dels continguts curriculars. Arran d’aquesta percepció, com l’alumnat pot presentar una actitud de motivació i implicació vers el procés d’ensenyament-aprenentatge de les CS? La fita d’aquesta investigació és avaluar l’eficàcia d’una proposta d’intervenció didàctica basada en l’aprenentatge basat en projectes (ABP) en l’aprenentatge cooperatiu (AC) de les CS en un grup de 3r d’ESO d’un institut públic de Tarragona. Per assolir aquest objectiu, s’ha implementat una situació d’aprenentatge sobre l’edat moderna i l’Humanisme emprant la metodologia tradicional de transmissió oral del coneixement, i una situació d’aprenentatge sobre art renaixentista amb una metodologia basada en l’ABP. Per recollir les dades necessàries per analitzar la realitat de l’aula, s’han utilitzat tècniques com l’observació directa participant i no participant, els qüestionaris, la discussió i l’anàlisi documental. Aquest estudi demostra com l’aplicació d’una metodologia activa com l’ABP —amb aprenentatge cooperatiu— té efectes positius en quatre variables relacionades amb l’alumnat i l’aprenentatge de les CS: la motivació, l’interès i la implicació, la percepció i la satisfacció vers el procés d’ensenyament-aprenentatge i els resultats d’aprenentatge
Derecho y Políticas Ambientales en Castilla y León (Segundo Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a Castella i Lleó (Segon Semestre 2025)
Derecho y Políticas Ambientales en Castilla y León (Segundo Semestre 2025)