Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
Jurisprudencia Ambiental del Tribunal Supremo (Primer semestre 2024)
Jurisprudencia Ambiental del Tribunal Supremo (Primer semestre 2024
Jurisprudencia ambiental en Galicia (Primer semestre 2024)
Jurisprudencia ambiental en Galicia (Primer semestre 2024
Interview with David Duran
Entrevista a David Duran, catedràtic de la UAB i coordinador del GRAI, grup referent en l’aprenentatge entre iguals, l’aprenentatge cooperatiu, l’educació inclusiva i la codocència. Duran subratlla que la cooperació no sorgeix espontàniament, sinó que cal estructurar-la i facilitar guies que orientin les interaccions entre alumnes. Assenyala que el docent no ha d’aplicar l’aprenentatge cooperatiu, sinó copsar-ne bé les bases i ajustar-les a les necessitats i el context dels alumnes, cosa que fa imprescindible el seu coneixement professional. També destaca els beneficis del programa Llegim en parella en la millora de la comprensió i l’autoconcepte lector mitjançant la tutoria entre iguals, ressalta que l’aprensenyar genera un procés cognitiu profund, i esclareix el funcionament i els profits del mètode Puzle. En la formació docent, advoca per un aprenentatge experiencial de la cooperació, que també inclogui les didàctiques específiques, i defensa que hem d’anar cap a un model de docent més col·laboratiu. En recerca, investiga l’aprenentatge entre iguals com a eina inseparable per aprendre contingut, i destaca que som a la tercera generació d’estudis, centrats en els mecanismes que el fan efectiu; apunta que les xarxes d’aprenentatge entre docents i entre escoles seran clau per a la millora educativa, i realça l’Observació entre iguals com una eina fonamental per a la millora de la pràctica docent. Finalment, insisteix en la necessitat d’una educació basada en evidències, amb més recerca contextualitzada i pràctica informada, i que cal crear espais de col·laboració entre docents i investigadors i millorar la divulgació del coneixement mitjançant el periodisme educatiu.Interview with David Duran, professor at the UAB and coordinator of the GRAI, a leading research group in peer learning, cooperative learning, inclusive education and co-teaching. Duran stresses that cooperation does not emerge spontaneously, but that it needs to be structured and guidelines need to be provided to guide interactions between students. He stresses that the teacher does not have to apply cooperative learning, but rather to understand the basics well and adjust them to the needs and context of the students, a process in which the teacher’s professional knowledge plays a key role. He also highlights the benefits of the Reading in Pairs programme for improving reading comprehension and self-understanding through peer tutoring, he stresses that learning by teaching leads to deep cognitive processes, and he clarifies the functioning and benefits of the Jigsaw Classroom. In teacher training, he advocates experiential learning through cooperation, which also includes specific didactics, and argues that we need to move towards a more collaborative teaching model. In research, he investigates peer learning as a tool that is inseparable from learning content, and he stresses that we are in the third generation of studies and are thus focused on the mechanisms that make it effective. He points out that learning networks among teachers and among schools will be key to educational improvement, and highlights peer observation as a fundamental tool for improving teaching practice. Finally, he insists on the need to generate more evidence-based education, with more contextualised research and informed practice, to create spaces for collaboration between teachers and researchers, and to improve the dissemination of knowledge through educational journalism
Práctica educativa informada por la evidencia: la competencia investigadora con apoyo de la Inteligencia Artificial desde el up-skilling
L\u27educació busca promoure la ciutadania democràtica i crítica, alineada amb els drets humans, amb implicacions directes en el desenvolupament econòmic, cultural i social. La qualitat d\u27aquesta promoció i dinamització social està estretament vinculada a la competència professional en la intervenció socioeducativa. Contribuir a millorar la qualitat, eficàcia i eficiència de la intervenció socioeducativa és essencial per a abordar els desafiaments actuals, incloent-hi aquells relacionats amb l\u27Agenda 2030. Aquesta comunicació, des d\u27un enfocament descriptiu, es presenta el disseny del projecte Ci-Eduso (2024/2026), orientat a la promoció de la competència investigadora amb suport de la intel·ligència artificial des d\u27un enfocament de up-skilling. L\u27objectiu és obtenir evidència científica per a enfortir la presència i desenvolupament de la competència investigadora amb intel·ligència artificial que millori la intervenció socioeducativa. La rellevància d\u27aquest treball radica en la seva vinculació amb la imperativa necessitat d\u27avançar en el desenvolupament conjunt del marc de ResearchComp, on la intel·ligència artificial exerceix un paper transformador en l\u27àmbit de la competència digital, emergint com una eina fonamental en la intervenció socioeducativa. Aquest treball aborda un tema crucial per a una intervenció socioeducativa, que ha d\u27avançar cap a una pràctica professional cada vegada més informada per l\u27evidència amb suport de la intel·ligència artificial.
Education is aimed at the promotion of democratic and critical citizenship, generating direct implications for economic, cultural, and social development. The quality of this social promotion and dynamization is intrinsically linked to professional competence in socio-educational intervention. It is essential to contribute towards improving the quality, effectiveness, and efficiency of socio-educational intervention in order to provide an up-to-date solution to the current challenges, including those linked to the 2030 Agenda. This communication, from a descriptive approach, presents the design of the CiEduso project (2024/2026), aimed at promoting research competence with the support of artificial intelligence from an up-skilling approach. The aim of gathering scientific evidence to strengthen the availability and further development of research competence with artificial intelligence to improve socio-educational intervention. The relevance of this work lies in its link with the essential need to advance in the joint development of the ResearchComp framework, where artificial intelligence plays a transformative role in the digital field of CI, arising as a fundamental tool in socio-educational intervention. This paper addresses a key issue for socio-educational intervention, moving towards an increasingly evidence-informed professional practice supported by artificial intelligence.La educación busca promover la ciudadanía democrática y crítica, alineada con los derechos humanos, con implicaciones directas en el desarrollo económico, cultural y social. La calidad de esta promoción y dinamización social está estrechamente vinculada a la competencia profesional en la intervención socioeducativa. Contribuir a mejorar la calidad, eficacia y eficiencia de la intervención socioeducativa es esencial para abordar los desafíos actuales, incluyendo aquellos relacionados con la Agenda 2030. Esta comunicación, desde un enfoque descriptivo, se presenta el diseño del proyecto CiEduso (2024/2026), orientado a la promoción de la competencia investigadora con apoyo de la inteligencia artificial desde un enfoque de up-skilling. El objetivo es obtener evidencia científica para fortalecer la presencia y desarrollo de la competencia investigadora con inteligencia artificial que mejore la intervención socioeducativa. La relevancia de este trabajo radica en su vinculación con la imperativa necesidad de avanzar en el desarrollo conjunto del marco de ResearchComp, donde la inteligencia artificial desempeña un papel transformador en el ámbito de la competencia digital, emergiendo como una herramienta fundamental en la intervención socioeducativa. Este trabajo aborda un tema crucial para una intervención socioeducativa, que debe avanzar hacia una práctica profesional cada vez más informada por la evidencia con apoyo de la inteligencia artificial
Völkerpsychologie como ciencia de campo: José Miguel de Barandiarán y la etnología vasca
José Miguel de Barandiarán, considerado como la figura central de la etnología vasca, desempeñó un papel destacado en el rescate cultural (material y espiritual) del pueblo vasco. Su doble condición de etnólogo y sacerdote lo prepararon para estudiar las mentalidades colectivas y sociedades rurales. Sin embargo, el enfoque científico de la Völkerpsychologie (traducido, aproximadamente, como psicología étnica), tal y como fue propuesto por Wilhelm Wundt, influyó mucho en él y le despertó inquietudes amplias de índole etnológico y sociológico-religioso. Este ensayo examina el alcance y la profundidad de la influencia de Wundt, y sugiere que, combinando las técnicas del folclore con las de la etnografía, De Barandiarán dio a la antropología vasca un sello singular en Europa.José Miguel de Barandiarán, considered the foremost scholar of Basque anthropology, played a prominent role in the cultural rescue of the Basque people (material and spiritual). His dual status as an ethnologist and priest put him in an exceptional position to study collective mentalities and rural societies. However, he was greatly influenced by the scientific approach of Völkerpsychologie (roughly translated as ethnic psychology), as proposed by Wilhelm Wundt, which aroused in him a wide-ranging interest in ethnological and sociological-religious concerns. This essay examines the scope and depth of Wundt’s influence on Barandiarán, and suggests that, by combining folklore and ethnographic techniques, Barandiarán left a unique stamp on the study of Basque anthropology in Europe.José Miguel de Barandiarán, considerado como la figura central de la etnología vasca, desempeñó un papel destacado en el rescate cultural (material y espiritual) del pueblo vasco. Su doble condición de etnólogo y sacerdote lo prepararon para estudiar las mentalidades colectivas y sociedades rurales. Sin embargo, el enfoque científico de la Völkerpsychologie (traducido, aproximadamente, como psicología étnica), tal y como fue propuesto por Wilhelm Wundt, influyó mucho en él y le despertó inquietudes amplias de índole etnológico y sociológico-religioso. Este ensayo examina el alcance y la profundidad de la influencia de Wundt, y sugiere que, combinando las técnicas del folclore con las de la etnografía, De Barandiarán dio a la antropología vasca un sello singular en Europa
Connecting with the Corb valley: citizen initiatives against rural decline and for rural transformation (Belianes, 1971 – Maldà, 2021)
Com a tantes altres poblacions rurals, als municipis de Belianes i Maldà han sorgit diverses propostes associatives i culturals amb l’objectiu d’afrontar el declivi d’una contrada —la vall del Corb— molt vinculada a la tradició pagesa i al desenvolupament agroindustrial posterior. Des d’una perspectiva diacrònica i contextual, l’estudi etnogràfic d’aquestes iniciatives ciutadanes permet analitzar i rastrejar els processos de transformació que s’han produït durant la modernitat recent: els moviments juvenils, les contracultures i la democratització del món agrari, o bé els nous moviments globals, han incidit en el canvi social del món rural dels darrers cinquanta anys.Like so many other rural towns, the municipalities of Belianes and Maldà have seen the rise of several community and cultural proposals that aim to address the decline of a region, the Corb River valley – a region closely linked to the peasant tradition and to subsequent agro-industrial development. From a diachronic and contextual perspective, the ethnographic study of these citizen initiatives makes it possible to analyse and trace the processes of transformation that have occurred in the recent past: youth movements, countercultures, the democratization of the agrarian world and new global movements have influenced social change in the rural world over the past fifty years
La antropología feminista como desafío
Esteban, Mari Luz y Guilló Arakistain, Miren (eds.) (2023). La antropología feminista como desafío. Bellaterra EdicionsEsteban, Mari Luz y Guilló Arakistain, Miren (eds.) (2023). La antropología feminista como desafío. Bellaterra Edicion
Convenio de Basilea: ¿un tratado internacional apto para proteger el medio ambiente y otorgar una justa compensación a las víctimas?
Actualment, la gestió, el tractament i l\u27eliminació de deixalles (especialment les de caràcter perillós) s\u27ha convertit en un dels principals problemes mediambientals de tots els governs de tots els països del món. Davant d\u27aquesta realitat, aquest estudi avalua els mecanismes d\u27implementació i compliment previstos al Conveni de Basilea, amb la finalitat de determinar si són adequats per protegir el medi ambient o si, per contra, caldrà aplicar-los instruments de litigació generals de Dret internacional privat de la Unió Europea, amb les dificultats que específicament plantegen en l\u27àmbit del moviment transfronterer de residus.Nowadays, the management, treatment and disposal of waste (especially hazardous waste) has become one of the main environmental problems of all governments in all countries of the world. In view of this situation, this paper evaluates the implementation and compliance mechanisms provided for in the Basel Convention, in order to determine if they are adequate to protect human health and the environment or if, on the contrary, it will be necessary to apply the general litigation instruments of private international law of the European Union, with the difficulties they specifically pose in the field of cross-border movement of waste.En la actualidad, la gestión, el tratamiento y la eliminación de desechos (especialmente los de carácter peligroso) se ha convertido en uno de los principales problemas medioambientales de todos los gobiernos de todos los países del mundo. Ante esta realidad, el presente estudio evalúa los mecanismos de implementación y cumplimiento previstos en el Convenio de Basilea, con la finalidad de determinar si éstos son adecuados para proteger el medio ambiente o si, por el contrario, será necesario aplicar los instrumentos de litigación generales de Derecho internacional privado (de la Unión Europea), con las dificultades que específicamente plantean en el ámbito del movimiento transfronterizo de residuos