Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
The role of real estate platforms in the commodification of rental housing: an analysis of their implication in the dynamics of power and exclusion
Get PDFLa mercantilització i la financerització del sector immobiliari durant els últims cinquanta anys ha agreujat la contradicció entre el valor d’ús i el valor de canvi de l’habitatge, i n’ha potenciat el caràcter especulatiu. Com a conseqüència, augmenta l’asimetria d’informació i de poder entre la propietat i les persones llogateres. Aquests canvis han transformat el mercat econòmic i la manera com accedim a l’habitatge. L’anàlisi del procés d’accés a l’habitatge de lloguer mitjançant trajectòries residencials evidencia com els problemes que apareixen durant l’aprovisionament residencial, com el “càsting immobiliari” o la “cursa pel lloguer”, lluny de ser experiències aïllades, són conseqüències d’aquesta contradicció.
En aquest article es posa el focus en el paper dels portals immobiliaris, que emergeixen en els últims anys com un actor clau en el procés d’accés a l’habitatge. Mitjançant el desenvolupament de noves eines tecnològiques, recullen dades del mercat proporcionades per la demanda i les venen al sector immobiliari, fet que dona més poder a la propietat i modifica les pautes de consum i les lògiques de funcionament del mercat. A partir d’aquesta anàlisi, es conclou que les seves lògiques de funcionament contribueixen a perpetuar i reproduir dinàmiques excloents i disminueixen la capacitat de decisió i la sobirania real dels llogaters.The commodification and financialization of the real estate sector over the last fifty years has aggravated the contradiction between the use-value and the exchange-value of housing, which has amplified its speculative nature and has led to an increase in the asymmetry of information and power between the property owners and tenants. These changes have transformed the economic market and the way housing is accessed. An analysis of the process of accessing rental housing through residential routes reveals that the problems that arise during residential provisioning, such as “real estate casting” or the “rent race”, far from being isolated experiences, are consequences of this contradiction.
This article focuses on the role of real estate platforms, which have emerged in recent years as a key actor in the housing access process. Through newly developed technological tools, they collect market data provided from the demand side and sell it to the real estate sector, giving greater power to property ownership and modifying consumption patterns and logics of market functioning. This analysis suggests that the operating logics of real estate platforms contribute to perpetuating and reproducing exclusionary dynamics and diminish the decision-making capacity and real sovereignty of tenants
Autodeterminación territorial y sostenibilidad ambiental como pilares para una protección integral de los derechos indígenas por parte de la Corte Interamericana de Derechos Humanos
Get PDFEn aquest article s\u27analitza la punterajurisprudència desenvolupada en les dues últimes dècades per la Cort Interamericana de Drets Humans relativa al dret a la propietat dels pobles indígenes sobre la terra i els recursos naturals per a combatre la discriminació, la situació de vulnerabilitat i l\u27exclusió política que pateix aquest col·lectiu. La major equiparació en drets resultant d\u27aquests avençoses sustenta sobreunamajor equiparació cultural, que al seu tornha conduït al reconeixement del seu dret consuetudinari com a font de dret. En addició, recentment ha vinculat la protecció del territori ancestral amb la protecció mediambiental. Amb tot, també es detecten alguns problemes que poden sintetitzar-se en la falta de plena adequació de la interpretació de l\u27art. 21 Convenció Americana sobre Drets Humans a la cosmovisió indígena, malgrat els esforços de la Cort, i en l\u27ús de la propietat privada com a substrat pel dret d\u27autodeterminació. Aquest treball examinaaquests problemes per a finalitzar amb diverses propostes de millora.This article analyses the cutting-edge jurisprudence developed over the last two decades by the Inter-American Court of Human Rights regarding indigenous peoples\u27 right to property over land and natural resources to combat discrimination, vulnerability and political exclusion. The greater equality in rights resulting from these advances is based on a greater cultural equality, which in turn has led to the recognition of their customary law as a source of law. In addition, the Court has recently linked the protection of ancestral territory with environmental protection. However, there are also some problems that can be synthesised in the lack of full adequacy of the interpretation of art. 21 of the American Convention on Human Rights to the indigenous worldview, despite the efforts of the Court, and in the use of private property as a substrate for the right to self-determination. This paper examines these problems and concludes with some proposals for improvement.En este artículo se analiza la puntera jurisprudencia desarrollada en las dos últimas décadas por la Corte Interamericana de Derechos Humanos relativa al derecho a la propiedad de los pueblos indígenas sobre la tierra y los recursos naturales para combatir la discriminación, la situación de vulnerabilidad y la exclusión política que padece este colectivo. La mayor equiparación en derechos resultante de esos avances se sustenta sobre una mayor equiparación cultural, que a su vez ha conducido al reconocimiento de su derecho consuetudinario como fuente de derecho. En adición, recientemente ha vinculado la protección del territorio ancestral con la protección medioambiental. Con todo, también se detectan algunos problemas que pueden sintetizarse en la falta de plena adecuación de la interpretación del art. 21 Convención Americana sobre Derechos Humanos a la cosmovisión indígena, pese a los esfuerzos de la Corte, y en el uso de la propiedad privada como sustrato para el derecho de autodeterminación. Este trabajo examina esos problemas para finalizar con varias propuestas de mejora
Derecho y Políticas Ambientales en Galicia (Segundo Semestre 2024)
Get PDFDerecho y Políticas Ambientales en Galicia (Segundo Semestre 2024)Derecho y Políticas Ambientales en Galicia (Segundo Semestre 2024
Reescriptures del mite de la dona d’aigua en la cançó contemporània
Get PDFEl mite de la dona d’aigua és una part essencial del nostre patrimoni etnopoètic. Arreu dels Països Catalans trobem llegendes sobre aquests éssers fantàstics, també anomenades encantades, goges, nimfes o fades. L’aigua hi és vista com un element generador de vida i, per tant, associat a la fertilitat, l’exuberància, el misteri i la sensualitat. Les dones d’aigua són d’una gran bellesa i guarden tresors meravellosos, però també poden ser perilloses per als humans. El mite ha arribat a l’actualitat en múltiples versions i ha sigut incorporat a la literatura per autors com Jacint Verdaguer, Josep Sebastià Pons, Miquel Costa i Llobera o Miquel Martí i Pol. A partir dels anys seixanta, en l’àmbit de la cançó, trobem adaptacions d’aquests textos fetes per cantautors com Teresa Rebull, Maria del Mar Bonet o Marala. Paral·lelament, grups de folk com Xaloc Música o Nou Romancer han musicat les rondalles tradicionals en què apareixen aquests éssers. En els darrers anys, tanmateix, és quan sorgeixen reescriptures més lliures del mite, que han fet grups com La Gossa Sorda, Clara Peya o Txell Sota, i que hi aporten una visió feminista en què aquesta criatura és vista com un exemple de dona lluitadora, lliure i empoderada.The myth of the dones d’aigua (water women) is an essential part of Catalan ethnopoetic heritage. Throughout the Catalan Countries there are legends about these fantastic beings, also known as encantades, goges, nimfes or fades. In this myth, water is seen as a life-generating element and is thus associated with fertility, exuberance, mystery and sensuality. The dones d’aigua are of great beauty and hold wonderful treasures, but they can also be dangerous to humans. The myth has been handed down in multiple versions and has been incorporated into literature by authors such as Jacint Verdaguer, Josep Sebastià Pons, Miquel Costa i Llobera and Miquel Martí i Pol. Since the 1960s, in the field of song, we find adaptations of these texts by singer-songwriters such as Teresa Rebull, Maria del Mar Bonet or Marala. In parallel, folk groups such as Xaloc Música or Nou Romancer have set to music the traditional fables in which these characters appear. In recent years, however, bands such as La Gossa Sorda, Clara Peya or Txell Sota have produced more free rewritings of the myth, which provide a feminist view of this creature as an example of a fighting, free and empowered woman.El mite de la dona d’aigua és una part essencial del nostre patrimoni etnopoètic. Arreu dels Països Catalans trobem llegendes sobre aquests éssers fantàstics, també anomenades encantades, goges, nimfes o fades. L’aigua hi és vista com un element generador de vida i, per tant, associat a la fertilitat, l’exuberància, el misteri i la sensualitat. Les dones d’aigua són d’una gran bellesa i guarden tresors meravellosos, però també poden ser perilloses per als humans. El mite ha arribat a l’actualitat en múltiples versions i ha sigut incorporat a la literatura per autors com Jacint Verdaguer, Josep Sebastià Pons, Miquel Costa i Llobera o Miquel Martí i Pol. A partir dels anys seixanta, en l’àmbit de la cançó, trobem adaptacions d’aquests textos fetes per cantautors com Teresa Rebull, Maria del Mar Bonet o Marala. Paral·lelament, grups de folk com Xaloc Música o Nou Romancer han musicat les rondalles tradicionals en què apareixen aquests éssers. En els darrers anys, tanmateix, és quan sorgeixen reescriptures més lliures del mite, que han fet grups com La Gossa Sorda, Clara Peya o Txell Sota, i que hi aporten una visió feminista en què aquesta criatura és vista com un exemple de dona lluitadora, lliure i empoderada
La protección de tierras agrícolas desde el derecho administrativo urbanístico
Get PDFL\u27article afronta amb esperit crític els mecanismes que el Dret urbanístic ofereix per a la protecció de les terres agrícoles, especialment les urbanes i periurbanes. La interrelació de les dimensions urbanístiques, ambientals i culturals s\u27amalgamen a través de la planificació administrativa, i posiciona el pla com a instrument aglutinador capaç d\u27integrar totes aquestes dimensions. L\u27estudi teòric de les diferents tècniques, tant a nivell estatal com autonòmic i europeu, es complementa amb l\u27anàlisi del model escollit per a l\u27espai de l\u27horta de València, on l\u27instrument sectorial d\u27ordenació territorial s\u27erigeix en pedra de toc de tota la regulació, i mostra la capacitat del Dret urbanístic per oferir una resposta ambiciosa a les necessitats de les terres agrícoles.The article critically addresses the mechanisms that Urban Planning Law offers for the protection of agricultural lands, especially urban and peri-urban lands. The interrelation of urban, environmental and cultural dimensions are amalgamated through administrative planning, and positions the plan as a unifying instrument, capable of integrating all dimensions. The theoretical study of the different techniques, both at the state, regional and European levels, is complemented by the analysis of the model chosen for the Valencian orchard space, where the sectoral instrument of territorial planning stands as the touchstone of the entire regulation and shows the capacity of Urban Law to offer an ambitious response to the needs of agricultural land.El artículo aborda con espíritu crítico los mecanismos que el Derecho urbanístico ofrece para la protección de las tierras agrícolas, en especial las urbanas y periurbanas. La interrelación de las dimensiones urbanísticas, ambientales y culturales se amalgaman a través de la planificación administrativa, y posiciona al plan como instrumento aglutinador capaz de integrar todas las dimensiones. El estudio teórico de las distintas técnicas, tanto a nivel estatal como autonómico y europeo, se complementa con el análisis del modelo escogido para el espacio de la huerta de València, donde el instrumento sectorial de ordenación territorial se erige en piedra de toque de toda la regulación, y muestra la capacidad del Derecho urbanístico para ofrecer una respuesta ambiciosa a las necesidades de las tierras agrícolas
Jurisprudencia ambiental de la Unión Europea (Primer semestre 2024)
Get PDFJurisprudencia ambiental de la Unión Europea (Primer semestre 2024
La figure de la sirène dans le conte « Ada Liz » de Mercè Rodoreda (1908-1983)
Get PDFEn aquest estudi m’interesso per un conte de Mercè Rodoreda al qual els diversos estudis que s’han fet de la narrativa breu de l’autora fan poquíssimes referències : es tracta del relat « Ada Liz », que encapçala el volum Semblava de seda i altres contes (1978). El meu propòsit consisteix a analitzar la relació d’aquest conte amb el motiu de la sirena i a la vegada analitzar el joc hipertextual que s’estableix amb el text de la traducció de Josep Carner La donzelleta de la mar, tenint en compte l’interès i l’admiració de l’escriptora per l’obra de Josep Carner (1884-1970). L’anàlisi dels dispositius utilitzats per l’autora a fi d’aconseguir una reformulació de la figura de la sirena permetrà mostrar que la retòrica de la ironia, que neix del joc hipertextual, és essencial per a la construcció del sentit del relat per a adults, vist que n’autoritza una lectura des de la perspectiva de gènere. A més, aquest text, en altres aspectes, està en adequació tant amb les problemàtiques sobre la condició de la dona que s’han expressat en la literatura contemporània escrita per dones, com amb l’elecció de la modalitat de la ironia literària que han fet moltes escriptores catalanes.In this study I focus on a story by Mercè Rodoreda entitled “Ada Liz”, to which very little reference has been made by the various studies on the author’s short stories. It opens the volume Semblava de seda i altres contes (It Looked Like Silk and Other Stories) (1978). My aim is to analyse its relationship with the motif of the mermaid and at the same time to play the hypertextual game with the text of Josep Carner’s translation La donzelleta de la mar (The Little Mermaid), because of Rodoreda’s interest in and admiration for his work (1884-1970). The devices used by the author to reformulate the figure of the mermaid will show that the rhetoric of irony, which arises from the hypertextual game, is essential if adults are to construct the meaning of this story, as it allows the tale to be read from the gender perspective. In other respects, the text is in line both with the questions raised in contemporary women’s literature about the situation of women, and with the choice many Catalan women writers take to use literary irony.Dans cette étude je m’intéresse à un conte de Mercè Rodoreda auquel les diverses études réalisées sur les récits brefs de l’auteure font très peu de références: il s’agit du récit « Ada Liz » qui ouvre le volume Semblava de seda i altres contes (1978). Mon propos consiste à analyser la relation de ce conte avec le motif de la sirène et à observer en même temps le jeu hypertextuel qui s’établit avec le texte de la traduction de Josep Carner La donzelleta de la mar, en prenant en compte l’intérêt et l’admiration de l’écrivaine pour l’œuvre de Josep Carner (1884-1970). L’observation des dispositifs utilisés par l’auteure pour parvenir à une reformulation de la figure de la sirène permettra de montrer que la rhétorique de l’ironie, qui naît du jeu hypertextuel, est essentielle dans la construction du sens de ce récit pour adultes, puisqu’elle autorise une lecture depuis la perspective du genre pour ce texte qui, par d’autres aspects, est en adéquation aussi bien avec les problématiques sur la condition de la femme qui se sont exprimées dans la littérature contemporaine écrite par des femmes, qu’avec le choix de la modalité de l’ironie littéraire qu’ont fait nombre d’écrivaines catalanes.Dans cette étude je m’intéresse à un conte de Mercè Rodoreda auquel les diverses études réalisées sur les récits brefs de l’auteure font très peu de références : il s’agit du récit « Ada Liz » qui ouvre le volume Semblava de seda i altres contes (1978). Mon propos consiste à analyser la relation de ce conte avec le motif de la sirène et à observer en même temps le jeu hypertextuel qui s’établit avec le texte de la traduction de Josep Carner La donzelleta de la mar, en prenant en compte l’intérêt et l’admiration de l’écrivaine pour l’œuvre de Josep Carner (1884-1970). L’observation des dispositifs utilisés par l’auteure pour parvenir à une reformulation de la figure de la sirène permettra de montrer que la rhétorique de l’ironie, qui naît du jeu hypertextuel, est essentielle dans la construction du sens de ce récit pour adultes, puisqu’elle autorise une lecture depuis la perspective du genre pour ce texte qui, par d’autres aspects, est en adéquation aussi bien avec les problématiques sur la condition de la femme qui se sont exprimées dans la littérature contemporaine écrite par des femmes, qu’avec le choix de la modalité de l’ironie littéraire qu’ont fait nombre d’écrivaines catalanes
¿Las TIC pueden contribuir al aprendizaje de las 3Rs y el cuidado del medio ambiente en I4?
Get PDFCurrently, the social paradigm is closely linked to Information and Communication Technologies (ICT), which have been introduced massively, including in educational area. On the other hand, climate change and its significant consequences are disrupting our daily lives. Moreover, the present educational intervention, developed in a 4-year classroom of Early Childhood Education and whose methodology is constructivist, contains a double objective: (1) introduce ICTs, specifically, the Interactive Digital Whiteboard (IDW) and tablets, to familiarize students with the digital word and (2) promote respect and protection attitudes towards the environment, minimizing pollution and recycling in the classroom. The results obtained after its implementation, show that students have achieved a first approach to the devices used, in addition to having learned about recycling and the 3Rs (reduction, reuse and recycling). Finally, these evidences concluded that applying ICTs in Early Childhood Education is possible and it’s contributing to the significant learning of students.El paradigma social actual, por un lado, está muy vinculado con las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), las cuáles se han introducido de forma masiva, incluso en el ámbito de la educación; por otro lado, el cambio climático y sus notorias consecuencias están alterando nuestra cotidianidad. Así pues, la presente intervención educativa, desarrollada en un aula de I4 y cuya metodología es constructivista, contiene un doble objetivo: (1) introducir las TIC, concretamente, la Pizarra Digital Interactiva (PDI) y las tabletas, para acercar al alumnado al mundo digital y (2) impulsar actitudes de respeto y protección hacia el medio ambiente, minimizando la contaminación y practicando el reciclaje desde el aula. Los resultados obtenidos tras su implementación reflejan que el alumnado ha logrado un primer acercamiento a los dispositivos empleados, además de haber aprendido sobre la separación selectiva y las 3Rs (término referido a la reducción, reutilización y reciclaje de residuos). Finalmente, estas evidencias han permitido concluir que aplicar las TIC en Educación Infantil, no solo es posible, sino que, contribuye al aprendizaje significativo del alumnado
Petroleum Host Communities and their rights to the environment in Nigeria: Shifting between economic interest and the right to clean environment
Get PDFOne major stakeholder in the petroleum industry which is hardly accorded recognition in Nigeria is the host community. Petroleum host communities occupy a critical place in ensuring unhindered production of oil and gas as oil pipelines and other installations run through their farms, lands and streams. However, the Federal Government of Nigeria and oil producing companies have consistently explored and exploited these communities without a corresponding infrastructural development in these areas. This has occasioned large scale and systematic unrest in host communities leading to huge economic losses to the federal government and degradation of the environment. Though, the Petroleum Industry Act 2021 and the Nigeria Upstream Petroleum Host Communities Development Regulations 2022 attempt to give host communities some recognition, this recent development focuses more on the social and economic advantage of being an oil producing area. The article, therefore, seeks to interrogate the reasons for prioritising economic interests over host communities\u27 rights to clean environment. In doing this, the study examines the concept of host community under the Petroleum Industry Act 2021 and constitutional challenges relating to the enforcement of environmental rights in Nigeria, including the right of host communities to participate in environmental decisions
Compra pública alimentaria. Acomodación de la cláusula ambiental de proximidad al derecho de la competencia
Get PDFLa clàusula de proximitat alimentària és introduïda amb assiduïtat en les diferents fases del procediment de contractació del sector públic, principalment com a criteri estratègic ambiental. Malgrat la seva utilització freqüent, aquesta clàusula planteja diverses dificultats jurídiques; a més de no existir una única definició de proximitat alimentària, aquesta corre el risc de ser il·legal si es configura com a criteri d\u27arrelament territorial. Amb ànim de contribuir a la transició ecològica del Dret agroalimentari, aquest treball analitza les diverses categories de proximitat alimentària utilitzades als plecs de contractació, considerant-ne l’eficàcia ambiental. L\u27objectiu primordial és dilucidar si la clàusula de proximitat alimentària pot ser jurídicament vàlida com a criteri estratègic ambiental en el règim jurídic de la contractació del sector públic.Local food is frequently introduced in the different phases of the public procurement procedure, mainly as a strategic environmental criterion. Despite its frequent use, this clause raises various legal problems; in addition to there not being a sole definition of local food, it runs the risk of being founded illegal if it is configured as a territorial root criterion. Setting the ecological transition of agri-food law as a main theme, this study presents a legal investigation on the various categories of local food criterion used in public procurement. The aim of this study is to elucidate whether the local food clause can be legally valid as a strategic environmental criterion in public procurement legal system.La cláusula de proximidad alimentaria es introducida con asiduidad en las diferentes fases del procedimiento de contratación del sector público, principalmente como criterio estratégico ambiental. Pese a su frecuente utilización, dicha cláusula plantea diversas dificultades jurídicas; pues, además de no existir una única definición de proximidad alimentaria, ésta corre el riesgo de ser ilegal si se configura como criterio de arraigo territorial. Con ánimo de contribuir a la transición ecológica de los sistemas agroalimentarios, se analizan las diversas categorías de proximidad alimentaria utilizadas en los pliegos de contratación, al tiempo que se considera su eficacia ambiental. El objetivo primordial es dilucidar si la cláusula de proximidad alimentaria puede ser jurídicamente válida como criterio estratégico ambiental en el régimen jurídico de la contratación del sector público