Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
    3579 research outputs found

    Espacios periféricos en tensión. Una aproximación a las transformaciones urbanas neoliberales a partir del caso de Tetuán (Madrid)

    Get PDF
    This article analyses the urban changes that are currently taking place in the Tetuán district of Madrid and examines how those changes affect security. It places particular emphasis on the spatial analysis of the lowest income neighbourhoods in the district, which are currently the focus of interest of the economic and political powers behind the urban transformation. These areas are undergoing a series of reforms, including construction projects and the demolition of spaces and residences, which are changing the physical appearance of these neighbourhoods so that they differ significantly from their historical configurations. Their physiognomies increasingly include elements related to security, such as technologies, thick walls, bars and interior spaces for gatherings – spaces designed to differentiate and individualize lives. This article reflects on how the securitization process in cities does not work towards solving the problems of urban security issues, but rather contributes to the production of functional spaces and subjectivities for the extraction of added value. It is for this reason that, in urban transformations, many of the components of security (structures, technologies, organizations and regulations, among others) are reproduced within the logic of the transformation process itself and in the renovated spaces. This promotes the destruction of spaces, agents, and practices that are not functional to the neoliberal order, resulting in a series of material and symbolic tensions in the spaces undergoing transformation.Este artículo se centra en el análisis de los cambios urbanos que se están dando actualmente en el distrito de Tetuán (Madrid) y, en particular, analiza los vínculos que este proceso tiene con lo securitario, poniendo el foco en el análisis del plano espacial de los barrios con las rentas más bajas del distrito que, hoy en día, están en el punto de mira de los poderes económicos y políticos para su transformación. En ellos se están dando una serie de reformas y de construcciones (y destrucciones) de espacios y de viviendas, que muestran físicamente grandes diferencias con respecto a la histórica apariencia del barrio, cuyas fisionomías incluyen cada vez más elementos relacionados con la seguridad, como tecnologías, gruesos muros, rejas y espacios interiores para el encuentro, diseñados para albergar vidas diferenciadas e individualizadas. El artículo reflexiona sobre cómo los procesos de securitización de las ciudades no operan para solventar las problemáticas de inseguridad urbana, sino que colaboran en la producción de espacios y subjetividades funcionales para la extracción de plusvalía. Es por eso por lo que en las transformaciones urbanas los distintos elementos que componen lo securitario (estructuras, tecnologías, cuerpos o normativas, entre otros) se reproducen en la lógica del propio proceso de transformación y en los espacios renovados, operando en favor de la destrucción de espacios, agentes y prácticas que no son funcionales al orden neoliberal y produciendo una serie de tensiones materiales y simbólicas en los espacios sujetos a dicha transformación

    La actuación administrativa informal como posibilidad para la construcción inmobiliaria sostenible en las administraciones locales de Colombia

    Get PDF
    A partir de la pregunta "Com l\u27actuació administrativa informal pot viabilitzar l\u27exercici de la funció pública de l\u27urbanisme per fer eficaces finalitats i funcions encomanades a les administracions locals de Colòmbia en casos que no tenen desenvolupament lógico-formal per part de l\u27ordenament jurídic?", aquest article analitza les contribucions que poden possibilitar la informalitat de l\u27actuació administrativa a l\u27exercici de la funció pública de l\u27urbanisme, per tal de satisfer finalitats que cada jurisdicció local ha d\u27afrontar en casos no formalment normativitzats, com són aquells que estan compromesos a nivell ambiental amb la Construcció Immobiliària Sostenible (CIS). Recolzat en l\u27enfocament del Dret administratiu com a sistema (Schmidt-Assmann, 2003), s\u27ha emprat una metodologia de tipus qualitativa documental, en què s\u27han triangulat els principals referents jurídics i polítics sobre CIS a Colòmbia, així com experiències polítiques locals relacionades amb aquesta modalitat de construcció que s\u27aproximen a escenaris de configuració d\u27actuacions administratives informals.Based on the question “How can informal administrative action make viable the exercise of the public function of urban planning to make effective the purposes and functions entrusted to local administrations in Colombia in cases that do not have a logical-formal development by the legal system?”, this article analyzes the contributions that the informality of administrative action can make possible in the exercise of the public function of urban planning, to satisfy the purposes that each local jurisdiction has to face in cases that are not formally regulated, such as those that are committed at the environmental level to Sustainable Real Estate Construction (CIS). Based on the approach of administrative law as a system (Schmidt-Assmann, 2003), a qualitative documentary methodology was used to triangulate the main legal and political references on CIS in Colombia, and local political experiences related to this construction modality that approach scenarios of configuration of informal administrative actions.A partir de la pregunta ¿Cómo la actuación administrativa informal puede viabilizar el ejercicio de la función pública del urbanismo para hacer eficaces fines y funciones encomendados a las administraciones locales de Colombia en casos que no tienen desarrollo lógico-formal por parte del ordenamiento jurídico?, este artículo analiza las contribuciones que puede posibilitar la informalidad de la actuación administrativa en el ejercicio de la función pública del urbanismo, para satisfacer fines que cada jurisdicción local tiene que afrontar en casos que no están formalmente normados, como pueden ser los que están comprometidos a nivel ambiental con la Construcción Inmobiliaria Sostenible (CIS). Respaldado en el enfoque del Derecho administrativo como sistema (Schmidt-Assmann, 2003) se empleó una metodología cualitativa documental en la que se triangularon los principales referentes jurídicos y políticos sobre CIS en Colombia, y experiencias políticas locales relacionadas con esa modalidad de construcción que se aproximan a escenarios de configuración de actuaciones administrativas informales

    La regulación de los subproductos en la Unión Europea y en España: evolución y retos pendientes

    Get PDF
    A partir de la seva evolució jurisprudencial, la normativa de la Unió Europea va reconèixer el 2008 el concepte de subproducte amb l\u27objectiu d\u27aclarir quan un residu de producció no ha de considerar-se com a tal i fomentar el seu ús en condicions segures per al medi ambient i la salut humana. En els darrers anys, tant la normativa europea com l\u27espanyola han estat objecte de reformes. No obstant això, les novetats introduïdes en l\u27àmbit de la Unió Europea no han aconseguit eliminar les discrepàncies entre els enfocaments adoptats pels Estats membres, com ho demostren les recents flexibilitzacions en el règim jurídic dels subproductes a França i Portugal. En el cas d\u27Espanya, la modificació normativa pretenia agilitzar el reconeixement de subproductes. Tanmateix, encara es troba pendent de desenvolupament reglamentari, i el nou procediment autonòmic, basat en una anàlisi cas per cas, presenta reptes que podrien dificultar l\u27agilització prevista en el reconeixement dels subproductes. Aquest article analitza l\u27origen i l\u27evolució de la regulació dels subproductes en l\u27àmbit de la Unió Europea, de l\u27Estat espanyol i autonòmic, i identifica els reptes pendents per a una millor comprensió i aplicació d\u27aquesta figura.Based on its jurisprudential evolution, the European Union\u27s regulations recognized the concept of by-product in 2008 with the aim of clarifying when a production residue should not be considered as such and promoting its use under safe conditions for the environment and human health. In recent years, both European and Spanish regulations have undergone reforms. However, the new developments introduced at the European Union level have not succeeded in eliminating the discrepancies between the approaches adopted by the Member States, as evidenced by the recent relaxations in the legal regime of by-products in France and Portugal. In the case of Spain, the regulatory amendment aimed to streamline the recognition of by-products. However, it is still pending regulatory development, and the new regional procedure, based on a case-by-case analysis, presents challenges that could hinder the expected streamlining of by-product recognition. This article analyses the origin and evolution of the regulation of by-products within the European Union, the Spanish state, and the autonomous communities, and identifies pending challenges for a better understanding and application of this conceptA partir de su evolución jurisprudencial, la normativa de la Unión Europea reconoció en 2008 el concepto de subproducto con el objetivo de aclarar cuándo un residuo de producción no debe considerarse como tal y fomentar su uso en condiciones seguras para el medio ambiente y la salud humana. En los últimos años, tanto la normativa europea como la española han sido objeto de reformas. No obstante, las novedades introducidas en el ámbito de la Unión Europea no han logrado eliminar las discrepancias entre los enfoques adoptados por los Estados miembros, como lo demuestran las recientes flexibilizaciones en el régimen jurídico de los subproductos en Francia y Portugal. En el caso de España, la modificación normativa pretendía agilizar el reconocimiento de subproductos. Sin embargo, todavía se encuentra pendiente de desarrollo reglamentario, y el nuevo procedimiento autonómico, basado en un análisis caso por caso, presenta retos que podrían dificultar la agilización prevista en el reconocimiento de los subproductos. Este artículo analiza el origen y evolución de la regulación de los subproductos en el ámbito de la Unión Europea, del Estado español y autonómico e identifica los retos pendientes para una mejor comprensión y aplicación de esta figura.

    Comentario de urgencia al anteproyecto de ley básica de agentes forestales y medioambientales

    Get PDF
    El debat sobre el règim jurídic dels agents forestals no és nou, ja que aquest col·lectiu funcionarial fa anys que reclama un règim jurídic uniforme amb la finalitat de solucionar els principals problemes que afecten el cos, però aquest ha cobrat actualitat amb el projecte de llei bàsica dagents forestals i mediambientals núm. 121/000014. Així, al llarg del present treball es realitzarà una anàlisi integral del projecte de llei esmentat, amb la finalitat de comprovar si aquest s\u27adequa o no a les característiques d\u27aquest cos funcionarial.The debate on the legal regime of forestry agents is not new, since this civil servant group has been demanding a uniform legal regime for years in order to solve the main problems that affect the civil service, however, it has become topical with the draft basic law on forestry and environmental agents number 121/000014. Thus, throughout this work a comprehensive analysis of the aforementioned bill will be carried out, in order to verify whether or not it adapts to the characteristics of this civil service.El debate sobre el régimen jurídico de los agentes forestales no es nuevo, pues este colectivo funcionarial lleva años reclamando un régimen jurídico uniforme con la finalidad de solucionar los principales problemas que afectan al cuerpo, sin embargo, el mismo ha cobrado actualidad con el proyecto de ley básica de agentes forestales y medioambientales núm. 121/000014. Así, a lo largo del presente trabajo se realizará un análisis integral del citado proyecto de ley, con la finalidad de comprobar si el mismo se adecúa o no a las características de este cuerpo funcionarial

    Jurisprudencia ambiental del País Vasco (segundo semestre de 2024)

    Get PDF
    Se analiza la jurisprudencia dictada en materia ambiental por el Tribunal Superior de Justicia del País Vasco publicada en los últimos seis meses en el CENDOJ

    Estudio del marco jurídico de las ordenanzas fiscales locales para la gestión de los residuos

    Get PDF
    La Ley 7/2022, de 8 de abril, de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular obliga les entitats locals a establir una taxa o, si escau, una prestació patrimonial de caràcter públic no tributària (PPCPNT), específica, diferenciada i no deficitària, que permeti implantar sistemes de pagament per generació i que reflecteixi el cost real, directe o indirecte, de les operacions de recollida, transport i tractament dels residus. A més del marc legal, aquest article presenta l\u27estat d\u27aplicació de les taxes/PPCPNT a Espanya el 2023, on predominen taxes fixes i encara lluny de la cobertura de costos plena. Es recomana acompanyar les ordenances fiscals (taxes) o no fiscals (PPCPNT) amb ordenances municipals reguladores del servei. Així mateix, s\u27identifica com a crucial disposar d\u27informes tecnico-econòmics transparents i detallats per determinar el balanç de costos i la justificació de l\u27estructura tarifària. La tendència ha de ser cap a l\u27aplicació de sistemes de pagament per generació, els quals necessiten sistemes de recollida separada individualitzats. La majoria dels sistemes de tarifació variable es basen en models de recollida separada porta a porta.Law 7/2022, of April 8, on Waste and Contaminated Soil for a Circular Economy requires local authorities to establish a waste charge specific and differentiated that allows for the implementation of pay-as-you-throw schemes and which covers the full cost, direct or indirect, of the waste collection, transportation and treatment operations. In addition to the legal framework, this article presents the state of waste charges in Spain in 2023, where flat rates predominate and are still far from full cost coverage. It is recommended to accompany the ordinances regulating the waste charge with municipal ordinances regulating the service. It is also crucial to have transparent and detailed technical-economic reports to determine the balance of costs and the justification of the tariff structure. The trend should be towards the adoption of pay-as-you-throw schemes, which require individualized separate collection systems. Most variable pricing systems are based on separate door-to-door collection models.La Ley 7/2022, de 8 de abril, de Residuos y Suelos Contaminados para una Economía Circular obliga a las entidades locales a establecer una tasa o, en su caso, una prestación patrimonial de carácter público no tributaria (PPCPNT), específica, diferenciada y no deficitaria, que permita implantar sistemas de pago por generación y que refleje el coste real, directo o indirecto, de las operaciones de recogida, transporte y tratamiento de los residuos. Además del marco legal, este artículo presenta el estado de aplicación de las tasas/PPCPNT en España en 2023, donde predominan tasas fijas y aún lejos de la plena cobertura de costes. Se recomienda acompañar las ordenanzas fiscales (tasas) o no fiscales (PPCPNT) con ordenanzas municipales reguladoras del servicio. Se identifica asimismo como crucial disponer de informes técnicos-económicos transparentes y detallados para determinar el balance de costes y la justificación de la estructura tarifaria. La tendencia debe ser hacia la aplicación de sistemas de pago por generación, los cuales precisan de sistemas de recogida separada individualizados. La mayoría de los sistemas de tarifación variable se basan en modelos de recogida separada puerta a puerta

    Jurisprudencia Ambiental en La Rioja (Segundo Semestre 2024)

    Get PDF
    Jurisprudencia Ambiental en La Rioja (Segundo Semestre 2024)Jurisprudencia Ambiental en La Rioja (Segundo Semestre 2024

    JURISPRUDENCIA AMBIENTAL EN EXTREMADURA(SEGUNDO SEMESTRE 2024)

    Get PDF
    Jurisprudencia Ambiental en Extremadura (Segundo Semestre 2024)JURISPRUDENCIA AMBIENTAL EN EXTREMADURA (SEGUNDO SEMESTRE 2024

    The link between schools and universities: an essential collaboration for improving teaching quality

    Get PDF
    L’article que presentem proposa una mirada des de l’àmbit de l’educació musical a les sinergies i complicitats entre universitats i centres formadors com a corresponsables en la formació de mestres. L’objectiu de l’estudi és analitzar les experiències de col·laboració que es porten a terme en el marc de la formació musical inicial de mestres entre les universitats catalanes i diverses escoles d’educació primària i infantil, més enllà de les pràctiques curriculars. Les experiències registrades són fruit de la recerca realitzada en el projecte ForMMus “Els centres formadors com a mirall i com a actors clau per a una formació musical de qualitat” (2020-ARMIF-0002), on un equip format per professorat de menció de música de set universitats catalanes (UAB, UB, UdG, UdL, URL, URV i UVic-UCC) recull quinze experiències de col·laboració amb centres formadors. En els projectes educatius descrits, l’alumnat universitari interacciona amb contextos educatius reals, aportant propostes educatives de l’àmbit musical. De totes elles se’n fa una classificació segons la seva tipologia, s’analitzen els resultats més destacats i se n’extreuen els beneficis i les dificultats a l’hora d’implementar-les. En darrer terme, l’aportació de l’article és donar a conèixer aquestes experiències educatives com a recurs per a la millora de la qualitat de la formació inicial del docent, al mateix temps que vol incentivar noves connexions, simbiosis, col·laboracions i projectes entre els centres formadors i les universitats catalanes.This article, from the perspective of music education, examines the patterns of synergy and collaboration between universities and the other educational institutions that share responsibilities for teacher training. The aim of the present study is to analyse a series of collaborative programmes that go beyond curricular practices and that form part of the initial training in music offered to trainee teachers. The programmes examined involve various Catalan universities and infant and primary schools. Data on the initiatives were gathered as part of a broader research project called ForMMus: Els centres formadors com a mirall i com a actors clau per a una formació musical de qualitat (2020-ARMIF-0002) (ForMMus: Training centres as a mirror and as key actors in quality musical training), through which a team of music education teachers from seven Catalan universities (UAB, UB, UdG, UdL, URL, URV and UVic-UCC) collected information on 15 different experiences involving collaboration with external educational institutions. Common to all the projects described is that they involve university students acting in real-world educational contexts and contributing to music education activities. The projects are classified by type, the most significant results are analysed, and the benefits and difficulties involved in their implementation are examined. This article contributes by shedding light on how educational experiences like these can be used to improve initial teacher training. The article also highlights the importance of forming new connections, synergies and collaborative projects between schools and universities in Catalonia

    De la evaluación por horas a la evaluación por competencias en formación profesional para el empleo

    Get PDF
    Vocational Training for Employment (FPE) in Spain focuses on improving the work skills of workers, regulated by Organic Law 3/2022 and Royal Decree 659/2023, and covers both unemployed and active workers and is managed by the SEPE and the Autonomous Employment Services, although taught by collaborating entities, structured into training actions that can be face-to-face, distance or mixed, adapted to 26 professional families. The FPE has the challenge of evolving towards the evaluation of competency standards instead of focusing on hours of training. Although this challenge has an ally in the implementation of digital technologies for evaluation, this article reflects on how technology can help overcome this barrier by addressing the limitations of the sector at the same time as the opportunities offered by the maturity of the technology at this current stage.La Formación Profesional para el Empleo (FPE) en España se enfoca en mejorar las habilidades laborales de los trabajadores, regulada por la Ley Orgánica 3/2022 y el Real Decreto 659/2023, y abarca tanto a desempleados como a trabajadores activos y se gestiona por el SEPE y los Servicios de Empleo Autonómicos, aunque impartida por entidades colaboradoras estructurándose en acciones formativas que pueden ser presenciales, a distancia o mixtas, adaptadas a 26 familias profesionales. La FPE tiene el reto de evolucionar hacia la evaluación de estándares de competencia en lugar de centrarse en horas de formación. Aunque este reto tiene un aliado en la implementación de tecnologías digitales para la evaluación, este artículo reflexiona sobre cómo la tecnología puede ayudar a superar esta barrera a partir de abordar las limitaciones propias del sector al mismo tiempo que las oportunidades que ofrece la madurez de la tecnología en esta etapa actual

    2,682

    full texts

    3,579

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇