Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
Jurisprudencia ambientel en el País Vasco (Primer semestre 2024)
Get PDFJurisprudencia ambientel en el País Vasco (Primer semestre 2024
Identifying local food in the context of european system of geographical indications and consumer\u27s right to information
Get PDFThe aim of the discussion is to assess the adequacy of the EU legal instrument PDO and PGI for the identification of locally produced products. PDOs and PGIs, due to their importance under the EU protection system, contribute the most to the reputation and visibility of territorial products. Although they guarantee the origin of a product from a specific area, they do not specify the proximity between the place of production and delivery, and the sale of products with their labels is not limited to the local area. Due to complicated registration procedures and the requirements to link the quality, characteristics or reputation of a product to its origin, they are not a suitable instrument for distinguishing and identifying local food, which needs a simple and inexpensive tool for promotion and differentiation. The lack of a definition of local food and an EU labelling system as well as the absence of an obligation to indicate the place of origin on the product label does not allow consumers to make informed choices on the basis of clear and transparent information on the characteristics of the product, its origin and possible risks associated with it. Such a legal situation is contrary to the principle of food law, expressed in Article 3(1) of Regulation (EU) No 1169/2011 on protecting the consumers’ interest by providing a basis to make informed choices
Derecho y políticas ambientales en Castilla y León (Primer semestre 2024)
Get PDFDerecho y políticas ambientales en Castilla y León (Primer semestre 2024
Jurisprudencia ambiental en Asturias (Primer semestre de 2024)
Get PDFJurisprudencia ambiental en Asturias (Primer semestre de 2024
Jurisprudencia ambiental en la Comunitat Valenciana (Primer semestre 2024)
Get PDFJurisprudencia ambiental en la Comunitat Valenciana (Primer semestre 2024
La cova de la Dona i la dona, entre el mite i la realitat històrica
Get PDFL’any 1929, el folklorista alteà Francesc Martínez presentà l’obra Llegendari valencià al concurs «Llegendari popular català», però l’obra va quedar inèdita fins a 1995. Entre les narracions que componien el volum hi havia «La cova de la Dona», una llegenda alteana en què s’explica el rapte i alliberament d’una jove pels pirates barbarescs. Cal dir que la història venia motivada per una cova vora mar de la Marina Baixa denominada cova de la Dona. Afortunadament, l’any 1947, «La cova de la Dona» aparegué en el tercer volum de Coses de la meua terra, de Francesc Martínez. Dos aspectes principals podem observar en la llegenda: l’amalgama entre realitat històrica i mite i el distint tractament entre la descripció del protagonista masculí (objectiva) i la descripció de la protagonista femenina (sexualitzada). Aquest tractament esbiaixat resulta més clar si el contrastem amb les reelaboracions contemporànies, com la sinopsi de la llegenda realitzada per Joan Borja (2005) i la versió que escriu Pilar Llorca (2018). Ambdues versions estan creades des d’uns paràmetres més concordes amb els temps actuals, en què la cosificació de la dona desapareix. L’anàlisi i contrast de les versions ens permeten veure com els sedassos ideològics modifiquen la presentació de les narracions tradicionals.In 1929, the Altean folklorist, Francesc Martínez, submitted Llegendari Valencià to the competition “Llegendari popular Català”, but it remained unpublished until 1995. One of the narratives it contained was “La cova de la Dona” (“The Woman’s Cave”), the legend of the kidnapping and release of a young woman by barbarian pirates. This legend was about a cave near the sea, in the Marina Baixa region, called Cova de la Dona. Fortunately, in 1947, “La cova de la Dona” appeared in the third volume of Coses de la meua terra by Francesc Martínez. The legend has two features of note: the relationship between historical reality and myth; and the different approach to the descriptions of the male protagonist (objective) and the female protagonist (sexualised). This bias is clearer if we contrast it with contemporary rewrites such as the two synopses of the legend by Joan Borja (2005) and Pilar Llorca (2018). Both versions are more in line with current times where women are not objectified. The analysis and contrast of the versions shows that ideology can modify how traditional narratives are presented.L’any 1929, el folklorista alteà Francesc Martínez presentà l’obra Llegendari valencià al concurs «Llegendari popular català», però l’obra va quedar inèdita fins a 1995. Entre les narracions que componien el volum hi havia «La cova de la Dona», una llegenda alteana en què s’explica el rapte i alliberament d’una jove pels pirates barbarescs. Cal dir que la història venia motivada per una cova vora mar de la Marina Baixa denominada cova de la Dona. Afortunadament, l’any 1947, «La cova de la Dona» aparegué en el tercer volum de Coses de la meua terra, de Francesc Martínez. Dos aspectes principals podem observar en la llegenda: l’amalgama entre realitat històrica i mite i el distint tractament entre la descripció del protagonista masculí (objectiva) i la descripció de la protagonista femenina (sexualitzada). Aquest tractament esbiaixat resulta més clar si el contrastem amb les reelaboracions contemporànies, com la sinopsi de la llegenda realitzada per Joan Borja (2005) i la versió que escriu Pilar Llorca (2018). Ambdues versions estan creades des d’uns paràmetres més concordes amb els temps actuals, en què la cosificació de la dona desapareix. L’anàlisi i contrast de les versions ens permeten veure com els sedassos ideològics modifiquen la presentació de les narracions tradicionals
Les dones del Grup de Folkloristes de Ripoll
Get PDFÉs força coneguda la tasca dels homes del Grup de Folkloristes de Ripoll. Tanmateix, la contribució de les dones del grup no s’ha investigat, malgrat l’extensa recollida de material folklòric que dugueren a terme durant el primer terç del segle xx. A partir de l’inventari d’Oriol Beltran (2005), s’han identificat tretze dones del Grup de Folkloristes de Ripoll, de les quals s’han quantificat i classificat les publicacions de mostres de folklore en la premsa local. S’ha elaborat un esbós biogràfic de les cinc folkloristes que van recollir rondalles i llegendes: Carme Canal, Florentina Casas, Genoveva Dachs, Núria Roquer i Joaquima Santamaria. A manera d’exemple, s’ha comentat una rondalla de Genoveva Dachs. Aquest estudi posa en valor el paper de les dones dins del Grup de Folkloristes de Ripoll, fonamentals en la preservació del llegat de la literatura popular ripollesa. No obstant això, calen noves investigacions per aprofundir en la magnitud i la qualitat de la seva tasca.The work done by the male members of the Group of Folklorists of Ripoll is well known. However, no research has been done into the contribution made by women to folklore collections in the first third of the 20th century, despite it being quite considerable. Using Oriol Beltran’s (2005) inventory, this study identifies thirteen women from the Group of Folklorists of Ripoll and quantifies and classifies their folkloric publications in the local press. It also provides a draft biography of the five women who collected folktales and legends: Carme Canal, Florentina Casas, Genoveva Dachs, Núria Roquer and Joaquima Santamaria. By way of example, a folktale collected by Genoveva Dachs is analysed. The study highlights the importance of the women in the Group of Folklorists of Ripoll, who were indispensable in preserving the folk literature of Ripoll. Nevertheless, further research is needed in order to study the magnitude and the quality of their work in greater depth.És força coneguda la tasca dels homes del Grup de Folkloristes de Ripoll. Tanmateix, la contribució de les dones del grup no s’ha investigat, malgrat l’extensa recollida de material folklòric que dugueren a terme durant el primer terç del segle xx. A partir de l’inventari d’Oriol Beltran (2005), s’han identificat tretze dones del Grup de Folkloristes de Ripoll, de les quals s’han quantificat i classificat les publicacions de mostres de folklore en la premsa local. S’ha elaborat un esbós biogràfic de les cinc folkloristes que van recollir rondalles i llegendes: Carme Canal, Florentina Casas, Genoveva Dachs, Núria Roquer i Joaquima Santamaria. A manera d’exemple, s’ha comentat una rondalla de Genoveva Dachs. Aquest estudi posa en valor el paper de les dones dins del Grup de Folkloristes de Ripoll, fonamentals en la preservació del llegat de la literatura popular ripollesa. No obstant això, calen noves investigacions per aprofundir en la magnitud i la qualitat de la seva tasca
Revisió del concepte de bruixa a partir de les llegendes menorquines
Get PDFEl concepte de bruixa, que sovint encapçala moviments feministes, ha tengut molta controvèrsia al llarg dels segles, des del seu naixement fins avui dia, i molta gent no coneix quin en va ser el context, ni la repercussió, ni les conseqüències que ens han arribat. Al llarg del segle xvi, la concepció de bruixa incloïa intrínsecament que la dona encarnava el mal. Eren, per tant, dones i sovint de classe baixa: eren oprimides que es resistien a la pobresa i a l’exclusió social; per això foren les protagonistes d’un ampli moviment polític en què crearen una societat organitzada, anàrquica i antisocial que era rebuda com una conspiració contra la civilització, la qual cosa fou un dels pretextos que usaren per dur a terme la cacera. A Menorca, hi va haver un cas registrat d’assassinat, el de Joana Gonyalons, que era la tercera del signe Escorpí de la família: padrina, mare i neta compartien el mateix signe i totes tres van ser acusades de ser bruixes. Durant el segle xviii, amb la pujada al tron de Felip v i sobretot amb l’arribada dels anglesos a l’illa i l’eliminació del Tribunal del Sant Ofici, es començà a estendre la por cap a les bruixes. Aquest sentiment es canalitzà, com és natural, a través de les llegendes.The concept of witch, which is often at the forefront of feminist movements, has been highly controversial over the centuries, ever since it first emerged. Many are unaware of the context in which this happened, of the repercussions it has had or of the consequences. Throughout the 16th century, the conception of witch intrinsically implied that women embodied evil. They were often from the lower classes and oppressed but they resisted poverty and social exclusion, so they became the leaders of a wide-ranging political movement that sought to create an anarchic and antisocial society. This was regarded as a conspiracy against civilisation, which was one of the pretexts for engaging in witch-hunts. In Menorca, Joana Gonyalons was murdered for being the third member of the family born under the sign of Scorpio: the grandmother, mother and granddaughter all shared the same sign and all three were accused of being witches. During the eighteenth century, after the accession to the throne of Philip V and especially with the arrival of the English on the island and the termination of the Court of the Holy Office, fear of witches began to spread. This fear was naturally channelled through legends.El concepte de bruixa, que sovint encapçala moviments feministes, ha tengut molta controvèrsia al llarg dels segles, des del seu naixement fins avui dia, i molta gent no coneix quin en va ser el context, ni la repercussió, ni les conseqüències que ens han arribat. Al llarg del segle xvi, la concepció de bruixa incloïa intrínsecament que la dona encarnava el mal. Eren, per tant, dones i sovint de classe baixa: eren oprimides que es resistien a la pobresa i a l’exclusió social; per això foren les protagonistes d’un ampli moviment polític en què crearen una societat organitzada, anàrquica i antisocial que era rebuda com una conspiració contra la civilització, la qual cosa fou un dels pretextos que usaren per dur a terme la cacera. A Menorca, hi va haver un cas registrat d’assassinat, el de Joana Gonyalons, que era la tercera del signe Escorpí de la família: padrina, mare i neta compartien el mateix signe i totes tres van ser acusades de ser bruixes. Durant el segle xviii, amb la pujada al tron de Felip v i sobretot amb l’arribada dels anglesos a l’illa i l’eliminació del Tribunal del Sant Ofici, es començà a estendre la por cap a les bruixes. Aquest sentiment es canalitzà, com és natural, a través de les llegendes
XVIII Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics
Get PDFxviii Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics «Les formes breus en l’etnopoesia». Castelló, 3 i 4 de novembre de 2023xviii Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics «Les formes breus en l’etnopoesia». Castelló, 3 i 4 de novembre de 202
Derecho y políticas ambientales en Extremadura (Primer semestre 2024) : Derecho y políticas ambientales en Extremadura (Primer semestre 2024)
No full textDerecho y políticas ambientales en Extremadura (Primer semestre 2024