Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
La tecnología musical en el ámbito curricular europeo: estudio comparativo de España, Francia, Alemania e Italia en la educación primaria y secundaria
This study encompasses the analysis and review of the current educational curricula in four of the most populated countries in the European Union, namely Spain, France, Germany, and Italy. This review is based on the presence and educational approach of new technologies in the framework of the subject of music, within the different compulsory educational stages. In this way, through a qualitative methodology, characterised by the compilation, analysis and documentary comparison of the curricula, a set of results are obtained that allow us to identify what type of curricular planning and what didactic characteristics predominate in the panorama of music education, always from a digital competence perspective. Consequently, after the analysis of all the curricular texts that make up this research, and despite having teaching-learning practices that differ from one another in some points of the curriculum, it is possible to corroborate, among other issues, the high presence of new technologies in the educational context for the development of the specific contents of the subject of music in the European curriculum.El presente estudio engloba el análisis y la revisión de los currículos educativos vigentes en cuatro de los países con mayor índice de población de la Unión Europea, concretamente, España, Francia, Alemania e Italia. Dicha revisión se configura desde la presencia y el enfoque educativo de las nuevas tecnologías en el marco de la asignatura de música, dentro de las diferentes etapas educativas que poseen carácter obligatorio. De este modo, a través de una metodología cualitativa, caracterizada por la recopilación, análisis y comparación documental de los currículos anteriormente citados, se obtienen un conjunto de resultados que permiten identificar qué tipo de planificación curricular y qué características didácticas predominan en la panorámica de la educación musical, siempre desde una competencia digital. Por consiguiente, tras el análisis de todos los textos curriculares que conforman esta investigación, y a pesar de tener prácticas de enseñanza-aprendizaje que difieren unos de otros en algunos puntos del currículo, se puede corroborar, entre otras cuestiones, la alta presencia de las nuevas tecnologías en el contexto educativo para el desarrollo de los contenidos específicos de la materia de música en el ámbito curricular europeo
Apprentissage par Projets dans le Cadre du Service Communautaire pour les Femmes Artisanes
Project-Based Learning (PBL) is a pedagogical strategy where students tackle real-world problems through collaborative work, emphasizing critical thinking and student-centered learning. This methodology enables students to take responsibility for their own learning, developing a deeper understanding of topics and additional skills. This study focuses on analyzing the perceptions of students from the Bachelor\u27s in Language Teaching at the Regional University of the Southeast (URSE) regarding the impact of PBL on their English language development and other skills, through their involvement in a community service project supporting the Colectivo Flores de Granada, a group of artisans from Oaxaca. Using a qualitative approach, the study explores how students\u27 reflections on their learning experiences highlight the effectiveness of PBL in enhancing linguistic skills and fostering comprehensive development in educational settings. Results indicate that students improved in writing, vocabulary, and grammar, and acquired competencies in research, video editing, and transcription. They also faced challenges related to teamwork and organization but demonstrated strong commitment and appreciation for the cultural relevance of the project. This study shows that PBL not only strengthens linguistic skills but also enriches learning by connecting theory to practice and promoting social engagement.El Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP) es una estrategia pedagógica en la que los estudiantes enfrentan problemas reales mediante trabajo colaborativo, enfatizando el pensamiento crítico y un aprendizaje centrado en el estudiante. Esta metodología les permite responsabilizarse de su propio aprendizaje, desarrollando una comprensión más profunda de los temas y habilidades adicionales. Este estudio se centra en analizar la percepción de los estudiantes de la Licenciatura en la Enseñanza de Idiomas de la Universidad Regional del Sureste (URSE) sobre el impacto del ABP en el desarrollo del inglés y otras destrezas, a través de su colaboración en un proyecto de servicio comunitario para apoyar al Colectivo Flores de Granada, un grupo de artesanas de Oaxaca. Utilizando un enfoque cualitativo, el estudio explora cómo las reflexiones de los estudiantes sobre sus experiencias de aprendizaje evidencian la efectividad del ABP en la mejora de habilidades lingüísticas y en el fomento del desarrollo integral en entornos educativos. Los resultados indican que los estudiantes mejoraron en escritura, vocabulario y gramática, y adquirieron competencias en investigación, edición de videos y transcripción. Además, enfrentaron desafíos relacionados con el trabajo en equipo y la organización, pero mostraron un fuerte compromiso y aprecio por la relevancia cultural del proyecto. Este trabajo demuestra que el ABP no solo fortalece las habilidades lingüísticas, sino que también enriquece el aprendizaje al conectar teoría con práctica y fomentar el compromiso social.L\u27apprentissage par projets (APP) est une stratégie pédagogique où les étudiants s\u27attaquent à des problèmes du monde réel à travers un travail collaboratif, mettant l\u27accent sur la pensée critique et l\u27apprentissage centré sur l\u27étudiant. Cette méthodologie permet aux étudiants de prendre la responsabilité de leur propre apprentissage, développant une compréhension plus approfondie des sujets et d\u27autres compétences. Cette étude se concentre sur l\u27analyse des perceptions des étudiants de la Licence en Enseignement des Langues à l\u27Université Régionale du Sud-Est (URSE) concernant l\u27impact de l\u27APP sur leur développement en anglais et d\u27autres compétences, à travers leur participation à un projet de service communautaire soutenant le Colectivo Flores de Granada, un groupe de femmes artisanes de Oaxaca. En utilisant une approche qualitative, l\u27étude explore comment les réflexions des étudiants sur leurs expériences d\u27apprentissage soulignent l\u27efficacité de l\u27APP dans l\u27amélioration des compétences linguistiques et la promotion du développement global dans les contextes éducatifs. Les résultats indiquent que les étudiants se sont améliorés en écriture, vocabulaire et grammaire, et ont acquis des compétences en recherche, montage vidéo et transcription. Ils ont également rencontré des défis liés au travail d\u27équipe et à l\u27organisation, mais ont démontré un fort engagement et une appréciation pour la pertinence culturelle du projet. Cette étude montre que l\u27APP non seulement renforce les compétences linguistiques, mais enrichit également l\u27apprentissage en connectant la théorie à la pratique et en promouvant l\u27engagement social
Percepciones de la IA generativa en ELE: retos, oportunidades y necesidades formativas
This study explores teachers’ perceptions of using artificial intelligence (AI) in the teaching of Spanish as a foreign language (ELE) and other languages, aiming to identify challenges, opportunities, and training needs. A structured questionnaire was administered to 341 teachers from different levels (primary, lower secondary, upper secondary, and adult education) and school types (state and state-funded) in the Tuscany region of Italy. The findings reveal marked heterogeneity in AI-related knowledge: 40 % of respondents report significant limitations, while only 25 % claim advanced competencies. Although most teachers recognise AI’s pedagogical potential, classroom integration remains limited. Only one third regularly use tools such as chatbots or automated correction and translation platforms, primarily in lower and upper secondary settings, where technology is more available and regulations are less restrictive. Teachers express strong interest in targeted training, emphasising the importance of ethical and responsible AI use (70 %) and the creation of personalised content (80 %). They prefer practical workshops—both online and in-person—with a particular interest in tutored asynchronous courses, which are scarcely available in Italy. The main barriers identified include lack of training (65 %), technological constraints (45 %), and concerns about student data privacy (40 %). Overall, the findings highlight an urgent need for context-specific professional development programmes that enable AI to be integrated effectively, ethically, and pedagogically into teaching and learning processes.Este estudio explora las percepciones del profesorado sobre el uso de la inteligencia artificial (IA) en la enseñanza de ELE y otras lenguas, con el objetivo de identificar retos, oportunidades y necesidades formativas. Se aplicó un cuestionario estructurado a 341 docentes de diversos niveles (primaria, secundaria, bachillerato y educación de adultos) y centros (públicos y concertados) de la región de Toscana (Italia). Los resultados muestran una notable heterogeneidad en el conocimiento sobre IA: un 40 % declara tener limitaciones importantes, mientras que solo un 25 % afirma poseer competencias avanzadas. Aunque la mayoría valora positivamente el potencial pedagógico de la IA, su integración en el aula sigue siendo limitada. Solo un tercio utiliza regularmente herramientas como chatbots o plataformas automatizadas de corrección y traducción, especialmente en secundaria y bachillerato, donde hay mayor disponibilidad tecnológica y menor rigidez normativa. El profesorado expresa un alto interés en formación específica, destacando la importancia del uso ético y responsable de la IA (70 %) y la creación de contenidos personalizados (80 %). Prefieren talleres prácticos, tanto online como presenciales, con especial interés por cursos asíncronos tutorizados, escasamente disponibles en el contexto italiano. Las barreras principales incluyen la falta de capacitación (65 %), limitaciones tecnológicas (45 %) y preocupaciones sobre la privacidad de los datos estudiantiles (40 %). En definitiva, los hallazgos evidencian la necesidad urgente de programas formativos adaptados al contexto docente, que permitan integrar la IA de forma efectiva, ética y pedagógicamente sólida en los procesos de enseñanza-aprendizaje
Las potencialidades del carácter "soft" del régimen internacional de protección del medio ambiente
La construcció del règim jurídic internacional de protecció del medi ambient ha estat sempre una mostra de lluita entre aspiracions cosmopolites per a una governança global i les resistències estatals per a protegir el seu àmbit sobirà. Des dels seus orígens, enunciats en els seus dubitatius principis, el Dret Internacional del Medi Ambient ha hagut d\u27utilitzar tècniques de soft law per a poder avançar. No obstant això, la progressiva catalogació del règim internacional ambiental com un corpus soft no li ha fet perdre interès. Al contrari, les dificultats que han anat imposant els Estats per al naixement de noves obligacions jurídiques han servit per a impulsar les potencialitats de les normes globals resultants.The construction of the international legal regime for environmental protection has always been an example of the struggle between cosmopolitan aspirations for global governance and state resistance to protect its sovereign sphere. Since its origins, enunciated in its doubtful principles, International Environmental Law had to use soft law techniques in order to advance. However, the progressive cataloging of the international environmental regime as a soft corpus has not made it lose interest. On the contrary, the difficulties that States have been imposing for the birth of new legal obligations have served to boost the potential of the resulting global norms.La construcción del régimen jurídico internacional de protección del medio ambiente ha sido siempre una muestra de lucha entre aspiraciones cosmopolitas para una gobernanza global y las resistencias estatales para proteger su ámbito soberano. Desde sus orígenes, enunciados en sus dubitativos principios, el Derecho Internacional del Medio Ambiente ha debido utilizar técnicas de soft law para poder avanzar. Sin embargo, la progresiva catalogación del régimen internacional ambiental como un corpus soft no le ha hecho perder interés. Al contrario, las dificultades que han ido imponiendo los Estados para el nacimiento de nuevas obligaciones jurídicas han servido para impulsar las potencialidades de las normas globales resultantes.
Ciudades europeas en la economía circular: retos y experiencias de un nuevo modelo de transformación urbana
L\u27economia circular representa un nou paradigma de desenvolupament econòmic sostenible davant del tradicional model lineal de produir, consumir i llençar. Des de fa anys, la Unió Europea (UE) promou l\u27economia circular mitjançant diferents marcs estratègics i normatius. Les ciutats europees tenen un paper clau en aquesta transició, ja que és a les ciutats on es concentra el major consum de recursos i generació de residus. Aquest article té com a objectiu analitzar diferents experiències de circularitat a ciutats europees, valorant-ne l\u27impacte en termes de transformació urbana. La realitat demostra que, malgrat els beneficis mediambientals, econòmics i socials que reporta la seva implementació, les actuacions urbanes de circularitat s\u27enfronten a múltiples reptes, com ara la manca de finançament suficient, l\u27absència de mecanismes de governança efectiva o la insuficient implicació ciutadana. L\u27anàlisi també destaca iniciatives molt heterogènies i de diferent abast, que van des de projectes específics en àrees concretes a estratègies integrals de circularitat, i de les quals se n’extreuen resultats molt diferents. Aquesta asimetria en la transició cap a la circularitat urbana en el context de la UE planteja la necessitat d\u27un marc multinivell més coordinat que, a més, proporcioni eines i recursos per fer front als desafiaments comuns.The circular economy represents a new paradigm of sustainable economic development as opposed to the traditional linear model of produce, consume, and dispose. For years, the European Union (EU) has been promoting the circular economy through various strategic and regulatory frameworks. European cities play a key role in this transition, as they are the main hubs for resource consumption and waste generation. This article aims to analyse different circularity experiences in European cities, assessing their impact in terms of urban transformation. The reality shows that, despite the environmental, economic, and social benefits derived from its implementation, urban circularity initiatives face numerous challenges, such as insufficient funding, the lack of effective governance mechanisms, or inadequate citizen engagement. The analysis also highlights very diverse initiatives of varying scope, ranging from specific projects in certain areas to comprehensive circularity strategies, all of which yield very different outcomes. This asymmetry in the transition towards urban circularity within the EU underscores the need for a more coordinated multilevel framework that also provides tools and resources to address shared challenges.La economía circular representa un nuevo paradigma de desarrollo económico sostenible frente al tradicional modelo lineal de producir, consumir y tirar. Desde hace años, la Unión Europea (UE) viene promoviendo la economía circular a través de diversos marcos estratégicos y normativos. Las ciudades europeas desempeñan un papel clave en esta transición, ya que es en ellas donde se concentra la mayor consumición de recursos y generación de residuos. Este artículo tiene como objetivo analizar distintas experiencias de circularidad en ciudades europeas, valorando su impacto en términos de transformación urbana. La realidad demuestra que, a pesar de los beneficios medioambientales, económicos y sociales que su implementación reporta, las actuaciones urbanas de circularidad se enfrentan a múltiples retos, como la falta de financiación suficiente, la ausencia de mecanismos de gobernanza efectiva o la insuficiente implicación ciudadana. El análisis destaca también iniciativas muy heterogéneas y de distinto alcance, que van desde proyectos específicos en áreas concretas a estrategias integrales de circularidad, todo lo cual arroja resultados muy diferentes. Esta asimetría en la transición hacia la circularidad urbana en el contexto de la UE plantea la necesidad de un marco multinivel más coordinado que proporcione, además, herramientas y recursos para afrontar los desafíos comunes
Herramientas de inteligencia artificial entre futuros docentes de francés como lengua extranjera
This study analyses the use, perceptions, and expectations of artificial intelligence (AI) tools among future teachers of French as a foreign language, considering the possible impact of individual variables such as gender, training context, and self-assessment of their digital and written skills. For this purpose, a structured questionnaire was administered to 26 Master’s students in French as foreign language teacher training in Toulouse (France) and Madrid (Spain). The survey included five sections: demographic information and self-assessment of digital and written skills, use of AI tools, perceptions of their usefulness in university education, and expectations of their use in teaching. The data were analysed using descriptive and inferential statistics to identify patterns and possible participant differences. The results show which AI tools they use, and how they perceive them, and whether factors such as gender, educational background, and self-perception of their digital and writing skills influence their attitudes towards AI. This study contributes to the discussion on the integration of AI in foreign language teaching, providing relevant information for the design of training programs that consider both the opportunities and challenges of these technologies in teacher education. It also provides an empirical basis for future research on the relationship between individual competences and the adoption of technological tools in education.Este estudio analiza el uso, las percepciones y las expectativas sobre las herramientas de inteligencia artificial (IA) entre futuros docentes de francés como lengua extranjera, considerando el posible impacto de variables individuales como la edad, el contexto formativo y la autoevaluación de sus competencias digital y escrita. Para ello, se aplicó un cuestionario estructurado a 26 estudiantes de máster en formación docente de francés como lengua extranjera (FLE) en Toulouse (Francia) y Madrid (España). El cuestionario incluía cinco secciones: información demográfica y autoevaluación de competencias digital y escrita, uso de herramientas de IA, percepciones sobre su utilidad en la formación universitaria, y expectativas de uso en la enseñanza. Los datos fueron analizados mediante estadística descriptiva e inferencial para identificar patrones y posibles diferencias entre los participantes. Los resultados muestran no solo qué herramientas de IA utilizan y cómo las perciben, sino también si factores como la edad, el contexto formativo y la autopercepción de sus competencias digitales y escritas influyen en su actitud hacia la IA. Este estudio contribuye al debate sobre la integración de la IA en la enseñanza de lenguas extranjeras, ofreciendo información relevante para el diseño de programas formativos que consideren tanto las oportunidades como los desafíos de estas tecnologías en la formación docente. Además, proporciona una base empírica para futuras investigaciones sobre la relación entre competencias individuales y la adopción de herramientas tecnológicas en la educación
El Triangle Pedagògic d’Houssaye
Aquest article presenta la traducció al català d’El triangle pedagògic o com entendre la situació pedagògica, text escrit per Jean Houssaye als anys noranta i convertit en una referència en la pedagogia francòfona. En aquest text —que traduïm de l’obra publicada per ESF Éditeur el 2015 Le triangle pédagogique. Les différentes facettes de la pédagogie (p. 9-20)—, l’autor proposa entendre la situació educativa com la interacció entre tres elements —saber, professor i alumne—, dels quals només dos poden actuar simultàniament com a subjectes, mentre que el tercer resta en posició de «mort». Això dona lloc a tres processos diferenciats: ensenyar (quan els alumnes són passius), aprendre (quan el professor és el passiu) i formar (quan el saber queda en segon pla), i planteja la necessitat d’una pràctica oberta, a cavall de diferents tensions i equilibris. A diferència d’altres models més acadèmics, el triangle pedagògic, construït al llarg de l’experiència de l’autor a secundària, és, en paraules d’Étiennette Vellas, una «teoria praxeològica», orientada a la transformació de la pràctica. La traducció vol posar a disposició del professorat català una eina valuosa per analitzar les pròpies pràctiques i participar en el debat pedagògic contemporani.This article presents the translation into Catalan of Le triangle pédagogique ou comment comprendre la situation pédagogique, a text written by Jean Houssaye in the nineteen-nineties and which has since become a reference work in French-speaking pedagogy. In this text -which we translate from the version published in 2015 by ESF Éditeur in Le triangle pédagogique. Les différentes facettes de la pédagogie (p. 9-20), Houssaye proposes that the educational situation can be understood as the interaction between three elements, namely knowledge, teacher and students, of which only two can act simultaneously as subjects, while the third remains in a position of “death”. This gives rise to three different processes: “teaching” (when students are passive), “learning” (when the teacher is passive) and “training” (when knowledge is pushed into the background), and raises the need for an open practice that embraces the different tensions and balances. Unlike other more academic models, the pedagogical triangle was constructed on the basis of the author’s experience in secondary school and is, in the words of Étiennette Vellas, a “praxeological theory” oriented towards the transformation of practice. The present translation aims to provide Catalan teachers with a valuable tool for analysing their own practices and participating in contemporary pedagogical debate.Cet article présente la traduction en catalan d’El triangle pedagògic o com entendre la situació pedagògica, texte écrit par Jean Houssaye dans les années 1990 et devenu une référence de la pédagogie francophone. Dans ce texte, que nous traduisons à partir de l’ouvrage publié par ESF Éditeur en 2015 Le triangle pédagogique. Les différentes facettes de la pédagogie (p. 9-20), l’auteur propose d’appréhender la situation éducative comme l’interaction entre trois éléments – le savoir, le professeur et les élèves –, dont seuls deux peuvent agir simultanément en tant que sujets, tandis que le troisième reste en position de « mort ». Cela donne lieu à trois processus distincts: « enseigner » (lorsque les élèves sont passifs), « apprendre » (lorsque c’est le professeur qui l’est) et « former » (lorsque le savoir passe au second plan), ce qui soulève le besoin d’une pratique ouverte, à cheval entre différentes tensions et équilibres. À la différence d’autres modèles plus académiques, le triangle pédagogique, construit au fil de l’expérience de l’auteur dans l’enseignement secondaire, est, selon les termes d’Étiennette Vellas, une « théorie praxéologique » orientée vers la transformation de la pratique. La traduction vise à mettre à la disposition des enseignants catalans un outil précieux pour analyser leurs propres pratiques et participer au débat pédagogique contemporain.Aquest article presenta la traducció al català d’El triangle pedagògic o com entendre la situació pedagògica, text escrit per Jean Houssaye als anys noranta i convertit en una referència en la pedagogia francòfona. En aquest text —que traduïm de l’obra publicada per ESF Éditeur el 2015 Le triangle pédagogique. Les différentes facettes de la pédagogie (p. 9-20)—, l’autor proposa entendre la situació educativa com la interacció entre tres elements —saber, professor i alumne—, dels quals només dos poden actuar simultàniament com a subjectes, mentre que el tercer resta en posició de «mort». Això dona lloc a tres processos diferenciats: ensenyar (quan els alumnes són passius), aprendre (quan el professor és el passiu) i formar (quan el saber queda en segon pla), i planteja la necessitat d’una pràctica oberta, a cavall de diferents tensions i equilibris. A diferència d’altres models més acadèmics, el triangle pedagògic, construït al llarg de l’experiència de l’autor a secundària, és, en paraules d’Étiennette Vellas, una «teoria praxeològica», orientada a la transformació de la pràctica. La traducció vol posar a disposició del professorat català una eina valuosa per analitzar les pròpies pràctiques i participar en el debat pedagògic contemporani.Aquest article presenta la traducció al català d’El triangle pedagògic o com entendre la situació pedagògica, text escrit per Jean Houssaye als anys noranta i convertit en una referència en la pedagogia francòfona. En aquest text —que traduïm de l’obra publicada per ESF Éditeur el 2015 Le triangle pédagogique. Les différentes facettes de la pédagogie (p. 9-20)—, l’autor proposa entendre la situació educativa com la interacció entre tres elements —saber, professor i alumne—, dels quals només dos poden actuar simultàniament com a subjectes, mentre que el tercer resta en posició de «mort». Això dona lloc a tres processos diferenciats: ensenyar (quan els alumnes són passius), aprendre (quan el professor és el passiu) i formar (quan el saber queda en segon pla), i planteja la necessitat d’una pràctica oberta, a cavall de diferents tensions i equilibris. A diferència d’altres models més acadèmics, el triangle pedagògic, construït al llarg de l’experiència de l’autor a secundària, és, en paraules d’Étiennette Vellas, una «teoria praxeològica», orientada a la transformació de la pràctica. La traducció vol posar a disposició del professorat català una eina valuosa per analitzar les pròpies pràctiques i participar en el debat pedagògic contemporani
Jurisprudencia Ambiental Internacional (Segundo Semestre 2025)
Jurisprudència Ambiental Internacional (Segon Semestre 2025)Jurisprudencia Ambiental Internacional (Segundo Semestre 2025
Jurisprudencia Ambiental del Tribunal Supremo (Segundo Semestre 2025)
Jurisprudència Ambiental del Tribunal Suprem (Segon Semestre 2025)
Jurisprudencia Ambiental del Tribunal Supremo (Segundo Semestre 2025
Las venas del Tzirate: narrativas en torno al Monte Sagrado entre los pueblos p’urhepecha de la zona lacustre michoacana1
Aquest text deriva del treball de camp dut a terme a la zona lacustre de Michoacán per documentar tradicions orals. Tracta sobre un tema recurrent: l’acúmara, un peix endèmic que emana del Tzirate, un dels turons que envolten el llac de Pátzcuaro. Aquí es posen en relació una sèrie de materials orals amb fonts prehispàniques i colonials que provenen particularment del centre de l’àrea cultural anomenada Mesoamèrica, per indagar sobre el significat del turó i el peix entre els pobles purépetxes de la zona lacustre i proposar, en aquest article, el Tzirate com una de les projeccions de la muntanya sagrada mesoamericana.This text is the result of field work carried out in the lake area of Michoacán to document oral traditions. It discusses a recurring theme: the acúmara, an endemic fish from the Tzirate, one of the hills that surround Lake Pátzcuaro. Here a series of oral materials are related to pre-Hispanic and colonial sources, which largely come from the centre of the cultural area called Mesoamerica, to investigate the meaning of the hill and the fish among the P’urhepecha peoples of the lake area and suggest that Tzirate is one of the projections of the sacred Mesoamerican Mount.Este texto deriva del trabajo de campo realizado en la zona lacustre michoacana para documentar tradiciones orales. Trata sobre un tema recurrente: la acúmara, un pez endémico que emana del Tzirate, uno de los cerros que rodean el lago de Pátzcuaro. Aquí se ponen en relación una serie de materiales orales con fuentes prehispánicas y coloniales, que provienen particularmente del centro del área cultural denominada Mesoamérica, para indagar sobre el significado del cerro y el pez entre los pueblos p’urhepecha de la zona lacustre y proponer al Tzirate como una de las proyecciones del Monte Sagrado mesoamericano.Este texto deriva del trabajo de campo realizado en la zona lacustre michoacana para documentar tradiciones orales. Trata sobre un tema recurrente: la acúmara, un pez endémico que emana del Tzirate, uno de los cerros que rodean el lago de Pátzcuaro. Aquí se ponen en relación una serie de materiales orales con fuentes prehispánicas y coloniales, que provienen particularmente del centro del área cultural denominada Mesoamérica, para indagar sobre el significado del cerro y el pez entre los pueblos p’urhepecha de la zona lacustre y proponer al Tzirate como una de las proyecciones del Monte Sagrado mesoamericano.Este texto deriva del trabajo de campo realizado en la zona lacustre michoacana para documentar tradiciones orales. Trata sobre un tema recurrente: la acúmara, un pez endémico que emana del Tzirate, uno de los cerros que rodean el lago de Pátzcuaro. Aquí se ponen en relación una serie de materiales orales con fuentes prehispánicas y coloniales, que provienen particularmente del centro del área cultural denominada Mesoamérica, para indagar sobre el significado del cerro y el pez entre los pueblos p’urhepecha de la zona lacustre y proponer al Tzirate como una de las proyecciones del Monte Sagrado mesoamericano.Este texto deriva del trabajo de campo realizado en la zona lacustre michoacana para documentar tradiciones orales. Trata sobre un tema recurrente: la acúmara, un pez endémico que emana del Tzirate, uno de los cerros que rodean el lago de Pátzcuaro. Aquí se ponen en relación una serie de materiales orales con fuentes prehispánicas y coloniales, que provienen particularmente del centro del área cultural denominada Mesoamérica, para indagar sobre el significado del cerro y el pez entre los pueblos p’urhepecha de la zona lacustre y proponer al Tzirate como una de las proyecciones del Monte Sagrado mesoamericano