Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
Derecho y Políticas Ambientales en Castilla-La Mancha (Segundo Semestre de 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a Castella-la Manxa (Segon Semestre 2025)Derecho y Políticas Ambientales en Castilla-La Mancha (Segundo Semestre de 2025)
Perspectiva del Derecho del medio ambiente y de las Políticas ambientales de la Unión Europea
Full text linkPerspectiva del Dret del medi ambient i de les Polítiques ambientals de la Unió Europea
Perspectiva del Derecho del medio ambiente y de las Políticas ambientales de la Unión Europea
Validación y desarrollo de directrices para la formación docente en inteligencia artificial dentro del marco de referencia de la competencia digital docente mediante el método Delphi
Full text linkThis study focuses on developing guidelines for teacher training in artificial intelligence (AI) within the framework of digital teaching competence using the Delphi method. A panel of 13 experts contributed their knowledge and experience through three rounds of questionnaires to reach a consensus on the proposed guidelines. The results show high validity and consistency in evaluations, confirmed by Aiken\u27s V (0.863), Kendall\u27s W (0.844), and Spearman\u27s Rho (0.807). The conclusions highlight the importance of integrating AI technologies that optimize educational management and personalize learning, as well as the need to train teachers in the ethical and responsible use of these technologies. Opportunities to personalize education and improve student performance assessment through AI tools are highlighted, and the importance of developing digital competencies in students is emphasized. The consensual guidelines provide a solid foundation for designing effective teacher training programs.Este estudio se centra en el desarrollo de directrices para la formación docente en inteligencia artificial (IA) dentro del marco de competencia digital docente utilizando el método Delphi. Se ha contado con un panel de expertos compuesto por 13 profesionales, quienes aportaron su conocimiento y experiencia en tres rondas de cuestionarios para alcanzar un consenso sobre las directrices propuestas. Los resultados muestran una alta validez y consistencia en las evaluaciones, confirmada por los coeficientes V de Aiken (0,863), W de Kendall (0,844) y Rho de Spearman (0,807). Las conclusiones subrayan la importancia de integrar tecnologías de IA que optimicen la gestión educativa y personalicen el aprendizaje, así como la necesidad de formar a los docentes en el uso ético y responsable de estas tecnologías. Se destacan las oportunidades para personalizar la educación y mejorar la evaluación del desempeño estudiantil mediante herramientas de IA, y se enfatiza la importancia de desarrollar competencias digitales en los alumnos. Las directrices consensuadas proporcionan una base sólida para diseñar programas de formación docente efectivos
Entre la cançó llarga i la rondalla: la codolada «rondallística» d’en Pere Taleca, una cançó amb tipus i motius rondallístics
Full text linkA l’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears d’Andreu Ferrer hi consten dues cançons classificades com a «codolada rondallística». Una de les mostres no és gaire significativa, però l’altra presenta una estructura i una temàtica remarcables per les relacions que es poden establir amb el gènere narratiu. Aquesta darrera cançó en concret porta el títol de «Pere Taleca», el sobrenom d’un personatge de comèdia popular de Mallorca que representa un jove de poc seny. A més, en la tradició rondallística consten diverses narracions documentades a l’illa amb el mateix títol. En aquest estudi presentaré l’argument de la cançó, amb una trama en diversos episodis; compararé la mostra amb les diferents rondalles homònimes (i amb la descripció del tipus que en fa l’índex internacional ATU) i establiré semblances amb la codolada; i, finalment, aportaré algunes correspondències entre la trama de la codolada amb tipus i motius rondallístics.In Andreu Ferrer’s Folklore and Bibliography Archive of the Balearic Islands, two songs are classified as ‘folktale codolada’. One of the samples is not very significant, but the other has a remarkable structure because of the relationships that can be established with the narrative genre. The name of this last song in particular is Pere Taleca, the pseudonym of a popular Mallorcan comedy character who represents a young simpleton. Moreover, in the folktale tradition, there are several fictions documented on the island with the same title. In this study I will present the storyline of the song with a plot in several episodes. I will compare the sample with the different folktales of the same name (and with the corresponding ATU cataloguing) and establish similarities with the codolada. And, finally, I will provide some parallels between the pattern of the codolada and folktale types and motifs.A l’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears d’Andreu Ferrer hi consten dues cançons classificades com a «codolada rondallística». Una de les mostres no és gaire significativa, però l’altra presenta una estructura i una temàtica remarcables per les relacions que es poden establir amb el gènere narratiu. Aquesta darrera cançó en concret porta el títol de «Pere Taleca», el sobrenom d’un personatge de comèdia popular de Mallorca que representa un jove de poc seny. A més, en la tradició rondallística consten diverses narracions documentades a l’illa amb el mateix títol. En aquest estudi presentaré l’argument de la cançó, amb una trama en diversos episodis; compararé la mostra amb les diferents rondalles homònimes (i amb la descripció del tipus que en fa l’índex internacional ATU) i establiré semblances amb la codolada; i, finalment, aportaré algunes correspondències entre la trama de la codolada amb tipus i motius rondallístics.A l’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears d’Andreu Ferrer hi consten dues cançons classificades com a «codolada rondallística». Una de les mostres no és gaire significativa, però l’altra presenta una estructura i una temàtica remarcables per les relacions que es poden establir amb el gènere narratiu. Aquesta darrera cançó en concret porta el títol de «Pere Taleca», el sobrenom d’un personatge de comèdia popular de Mallorca que representa un jove de poc seny. A més, en la tradició rondallística consten diverses narracions documentades a l’illa amb el mateix títol. En aquest estudi presentaré l’argument de la cançó, amb una trama en diversos episodis; compararé la mostra amb les diferents rondalles homònimes (i amb la descripció del tipus que en fa l’índex internacional ATU) i establiré semblances amb la codolada; i, finalment, aportaré algunes correspondències entre la trama de la codolada amb tipus i motius rondallístics.A l’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears d’Andreu Ferrer hi consten dues cançons classificades com a «codolada rondallística». Una de les mostres no és gaire significativa, però l’altra presenta una estructura i una temàtica remarcables per les relacions que es poden establir amb el gènere narratiu. Aquesta darrera cançó en concret porta el títol de «Pere Taleca», el sobrenom d’un personatge de comèdia popular de Mallorca que representa un jove de poc seny. A més, en la tradició rondallística consten diverses narracions documentades a l’illa amb el mateix títol. En aquest estudi presentaré l’argument de la cançó, amb una trama en diversos episodis; compararé la mostra amb les diferents rondalles homònimes (i amb la descripció del tipus que en fa l’índex internacional ATU) i establiré semblances amb la codolada; i, finalment, aportaré algunes correspondències entre la trama de la codolada amb tipus i motius rondallístics.A l’Arxiu Folklòric i Bibliogràfic de les Illes Balears d’Andreu Ferrer hi consten dues cançons classificades com a «codolada rondallística». Una de les mostres no és gaire significativa, però l’altra presenta una estructura i una temàtica remarcables per les relacions que es poden establir amb el gènere narratiu. Aquesta darrera cançó en concret porta el títol de «Pere Taleca», el sobrenom d’un personatge de comèdia popular de Mallorca que representa un jove de poc seny. A més, en la tradició rondallística consten diverses narracions documentades a l’illa amb el mateix títol. En aquest estudi presentaré l’argument de la cançó, amb una trama en diversos episodis; compararé la mostra amb les diferents rondalles homònimes (i amb la descripció del tipus que en fa l’índex internacional ATU) i establiré semblances amb la codolada; i, finalment, aportaré algunes correspondències entre la trama de la codolada amb tipus i motius rondallístics
Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico. Volumen V. Cuentos del ogro tonto. Catálogo tipológico del cuento folklórico hispánico. Volumen VI. Cuentos de tontos (Tipos 1200-1349)
Full text linkRessenye
‘No puede haber verde sin azul’: sostenibilidad y pescadores en la economía azul de la UE
Full text linkEl treball a la pesca està entrellaçat amb la natura, i els efectes del canvi climàtic i la degradació del medi ambient ja es deixen sentir. Per fer front al canvi climàtic, el 2019, la UE va publicar una nova estratègia de creixement, el Pacte Verd Europeu (EGD), que busca desvincular el creixement de l\u27ús de recursos i assolir la neutralitat climàtica per al 2050. L\u27EGD reconeix que una economia blava sostenible és important per aquests objectius. Però què significa una economia blava sostenible per als que treballen en un dels seus principals sectors, la pesca? Aquest article examina dos instruments clau de la legislació pesquera de la UE, la Política Pesquera Comuna (PPC) i la Directiva sobre el treball a la pesca 2017/159. La sostenibilitat -econòmica, mediambiental i social- és un objectiu clau de la PPC, però la sostenibilitat social continua estant poc desenvolupada. Alhora, la Directiva sobre el treball en la pesca conté poques disposicions que vinculin les proteccions laborals amb el medi ambient. Aquest article sosté que la legislació pesquera ha creat una falsa disjuntiva entre la regulació del treball i la del medi ambient, cosa que té com a conseqüència obstaculitzar qualsevol recerca significativa de la sostenibilitat o d\u27una transició justa al sector.Work in the fisheries is intertwined with nature, and the impacts of climate change and environmental degradation are already being felt. In order to address climate change, the EU put forward a new growth strategy, the European Green Deal seeks to decouple growth from resource use and achieve climate neutrality by 2050. A sustainable blue economy is recognised as crucial to this transition. However, what do these developments mean for those who work in one of its main sectors, the fisheries? This article examines two key pieces of EU fishing legislation, the Common Fisheries Policy (CFP) and the Work in Fishing Directive 2017/159, to examine the extent to which workers and the environment are addressed by them. In the CFP, while sustainability is a key objective and defined as environmental, economic and social, social sustainability remains underdeveloped. In turn, in the Work in Fishing Directive, the article shows how there are limited overlaps between the employment protections and recognition of environmental impacts. This article argues that law for the fisheries has created a false disjuncture between regulating work and the environment and this has a consequence of hindering any meaningful pursuit of sustainability or a just transition in the sector.El trabajo en la pesca está entrelazado con la naturaleza, y los efectos del cambio climático y la degradación del medio ambiente ya se dejan sentir. Para hacer frente al cambio climático, en 2019, la UE publicó una nueva estrategia de crecimiento, el Pacto Verde Europeo (EGD), que busca desvincular el crecimiento del uso de recursos y lograr la neutralidad climática para 2050. El EGD reconoce que una economía azul sostenible es importante por estos objetivos. Sin embargo, ¿qué significa una economía azul sostenible para quienes trabajan en uno de sus principales sectores, la pesca? Este artículo examina dos instrumentos clave de la legislación pesquera de la UE, la Política Pesquera Común (PPC) y la Directiva sobre el trabajo en la pesca 2017/159. La sostenibilidad -económica, medioambiental y social- es un objetivo clave de la PPC, sin embargo, la sostenibilidad social sigue estando poco desarrollada. A su vez, la Directiva sobre el trabajo en la pesca contiene pocas disposiciones que vinculen las protecciones laborales con el medio ambiente. Este artículo sostiene que la legislación pesquera ha creado una falsa disyuntiva entre la regulación del trabajo y la del medio ambiente, lo que tiene como consecuencia obstaculizar cualquier búsqueda significativa de la sostenibilidad o de una transición justa en el sector
Jurisprudencia Constitucional Ambiental (Primer Semestre 2025)
No full textJurisprudència Constitucional Ambiental (Primer semestre 2025)
Jurisprudencia Constitucional Ambiental (Primer Semestre 2025
Derecho y Políticas Ambientales en la Comunitat Valenciana (Primer Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a la Comunitat Valenciana (Primer Semestre 2025)Derecho y Políticas Ambientales en la Comunitat Valenciana (Primer Semestre 2025
Derecho y Políticas Ambientales en Asturias (Primer Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a Astúries (Primer Semestre 2025)Derecho y Políticas Ambientales en Asturias (Primer Semestre 2025