Revistes Publicacions URV (Universitat Rovira i Virgili)
Not a member yet
3579 research outputs found
Sort by
Derecho y Políticas Ambientales en Illes Balears (Primer Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a les Illes Balears (Primer Semestre 2025)Derecho y Políticas Ambientales en Illes Balears (Primer Semestre 2025
Jurisprudencia Ambiental en Galicia (Primer Semestre 2025)
Full text linkJurisprudència Ambiental a Galícia (Primer Semestre 2025)Jurisprudencia Ambiental en Galicia (Primer Semestre 2025
La història de l’art al batxillerat davant la lomloe: oportunitats, reptes i interrogants
Full text linkEl nou marc curricular de la LOMLOE ofereix un plantejament per a l’assignatura d’Història de l\u27Art de segon de batxillerat que presenta significatives ruptures amb la representació tradicional de la matèria (discurs cronològic-lineal protagonitzat per obres, autors i estils; mediació de diferents etnocentrismes; metodologies transmissives…). Així doncs, aquest article s’ocupa d’analitzar qualitativament els canvis —i també les continuïtats— respecte de la tradició sociogenètica de l’assignatura que el nou currículum estatal planteja en relació amb les finalitats, els continguts i les metodologies proposades. S’analitza la presentació i el desenvolupament de la matèria, les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics plantejats. Els resultats apunten un marc legal que aposta per una Història de l’Art estructurada en eixos temàtics problematitzats i que persegueix finalitats crítiques vinculades al maneig de la informació i la construcció d’identitats inclusives, i es destaca la introducció de la perspectiva de gènere, així com l’alineació amb els ODS i la promoció de la sostenibilitat. En el pla psicopedagògic, aposta per desenvolupar les capacitats més elevades del coneixement, vinculades a investigar, indagar i elaborar continguts. No obstant això, continuen havent-hi algunes apel·lacions continuistes que posen en qüestió la retraducció dels canvis a les aules. És per això que l’article conclou apuntant algunes consideracions sobre les perspectives entorn de la implementació d’aquesta llei i els seus canvis.The new curriculum framework of the Modified Organic Law on Education (LOMLOE) takes an approach to the teaching of the subject of the History of Art in the second year of upper secondary school that represents a significant break with traditional approaches (i.e. a chronological-linear discourse focused on works, authors, and styles; mediation of different ethnocentrisms; transmissive methodologies; etc.). The present article therefore qualitatively analyses the changes—and also the continuities— from the aforementioned traditional approach to the one proposed by the new state curriculum in terms of the objectives, content, and methodologies. It analyses the presentation-development of the subject and its specific competencies, assessment criteria, and basic knowledge. The results reveal a legal framework that is committed to a method of teaching the History of Art that is structured around thematic issues and that pursues critical objectives linked to the management of information, the construction of inclusive identities (in particular through the introduction of the gender perspective), the alignment of the framework with the SDGs and the promotion of sustainability. Psycho-pedagogically, it aims to develop the highest levels of knowledge through research, investigation, and content development. However, there are still voices from traditionalist quarters that call into question the implementation of the changes in the classroom. For this reason, the article concludes with some considerations on the implementation of this law and its changes.El nou marc curricular de la LOMLOE ofereix un plantejament per a l’assignatura d’Història de l\u27Art de segon de batxillerat que presenta significatives ruptures amb la representació tradicional de la matèria (discurs cronològic-lineal protagonitzat per obres, autors i estils; mediació de diferents etnocentrismes; metodologies transmissives…). Així doncs, aquest article s’ocupa d’analitzar qualitativament els canvis —i també les continuïtats— respecte de la tradició sociogenètica de l’assignatura que el nou currículum estatal planteja en relació amb les finalitats, els continguts i les metodologies proposades. S’analitza la presentació i el desenvolupament de la matèria, les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics plantejats. Els resultats apunten un marc legal que aposta per una Història de l’Art estructurada en eixos temàtics problematitzats i que persegueix finalitats crítiques vinculades al maneig de la informació i la construcció d’identitats inclusives, i es destaca la introducció de la perspectiva de gènere, així com l’alineació amb els ODS i la promoció de la sostenibilitat. En el pla psicopedagògic, aposta per desenvolupar les capacitats més elevades del coneixement, vinculades a investigar, indagar i elaborar continguts. No obstant això, continuen havent-hi algunes apel·lacions continuistes que posen en qüestió la retraducció dels canvis a les aules. És per això que l’article conclou apuntant algunes consideracions sobre les perspectives entorn de la implementació d’aquesta llei i els seus canvis.El nou marc curricular de la LOMLOE ofereix un plantejament per a l’assignatura d’Història de l\u27Art de segon de batxillerat que presenta significatives ruptures amb la representació tradicional de la matèria (discurs cronològic-lineal protagonitzat per obres, autors i estils; mediació de diferents etnocentrismes; metodologies transmissives…). Així doncs, aquest article s’ocupa d’analitzar qualitativament els canvis —i també les continuïtats— respecte de la tradició sociogenètica de l’assignatura que el nou currículum estatal planteja en relació amb les finalitats, els continguts i les metodologies proposades. S’analitza la presentació i el desenvolupament de la matèria, les competències específiques, els criteris d’avaluació i els sabers bàsics plantejats. Els resultats apunten un marc legal que aposta per una Història de l’Art estructurada en eixos temàtics problematitzats i que persegueix finalitats crítiques vinculades al maneig de la informació i la construcció d’identitats inclusives, i es destaca la introducció de la perspectiva de gènere, així com l’alineació amb els ODS i la promoció de la sostenibilitat. En el pla psicopedagògic, aposta per desenvolupar les capacitats més elevades del coneixement, vinculades a investigar, indagar i elaborar continguts. No obstant això, continuen havent-hi algunes apel·lacions continuistes que posen en qüestió la retraducció dels canvis a les aules. És per això que l’article conclou apuntant algunes consideracions sobre les perspectives entorn de la implementació d’aquesta llei i els seus canvis
Proyecto RESITYOUTH. Estrategias resilientes desarrolladas por personas jóvenes de origen inmigrante en la búsqueda de su inclusión social
Full text linkProyecto RESITYOUTH. Estrategias resilientes desarrolladas por personas jóvenes de origen inmigrante en la búsqueda de su inclusión social 
La potencial reforma de la Ley de protección de los animales de Cataluña tras la entrada en vigor de la Ley 7/2023 de protección de los derechos y bienestar de los animales
Full text linkAquest treball pretén valorar l\u27encaix jurídic del text refós de la Llei de protecció dels animals de Catalunya, aprovada el Decret legislatiu 2/2008, del 15 d\u27abril, considerant la recent entrada en vigor de la Llei 7/2023, del 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals. En primer lloc, es plantegen algunes qüestions contemplades ambddues legislacions i que, eventualment, podrien suposar una conculcació de la legislació bàsica estatal. A continuació, s\u27analitza si la Llei 7/2023 podria haver-se excedit en la seva condició de legislació bàsica, esgotant així la regulació de la matèria, sense deixar espai per a la regulació autonòmica ulterior. Finalment, es fan un seguit de propostes de reforma de la Llei de protecció dels animals de Catalunya amb vista a un desenvolupament legislatiu més ajustat a la Llei 7/2023, buscant un millor encaix entre la legislació bàsica i la legislació catalana.This paper aims to assess the legal relevance of the revised text of the Catalan Animal Protection Law, approved by Legislative Decree 2/2008 of April 15, considering the recent entry into force of Law 7/2023 of March 28, on the protection of animal rights and welfare. First, it raises some issues addressed in both laws that could potentially violate basic state legislation. Therefore, it analyzes whether Law 7/2023 may have exceeded its status as basic legislation, thus exhausting the regulation of the subject matter and leaving no room for further regional regulation. Finally, it presents a series of proposals for reforming the Catalan Animal Protection Law with a view to a legislative development more in line with Law 7/2023, seeking a better alignment between the basic legislation and Catalan legislation.El presente trabajo pretende valorar el encaje jurídico del texto refundido de la Ley de protección de los animales de Cataluña, aprobada el Decreto Legislativo 2/2008, de 15 de abril, considerando la reciente entrada en vigor de la Ley 7/2023, de 28 de marzo, de protección de los derechos y el bienestar de los animales. En primer lugar, se plantean algunas cuestiones contempladas en ambas legislaciones y que, eventualmente, podrían suponer una conculcación de la legislación básica estatal. A continuación, se analiza si la Ley 7/2023 pudiera haberse excedido en su condición de legislación básica, agotando así la regulación de la materia, sin dejar espacio para la ulterior regulación autonómica. Finalmente, se hacen una serie de propuestas de reforma de la Ley de protección de los animales de Cataluña con vistas a un desarrollo legislativo más acorde con la Ley 7/2023, buscando un mejor acoplamiento entre la legislación básica y la legislación catalana.
Del derecho romano a la actualidad: la función social de la propiedad en la protección del medio ambiente
Full text linkAquest article analitza la transformació del dret de propietat al llarg de la seva evolució històrica. Una transformació que ha anat atorgant un paper cada vegada més central a la funció social que, al seu torn, ha incorporat progressivament la protecció mediambiental. S’examina com la propietat, tot i no concebre’s ja com un dret absolut, es manté com un dret fonamental subjecte a límits derivats de la seva funció social. En aquest marc, el principi de funció social es presenta com a eix normatiu que permet integrar les exigències ecològiques. El treball explora, a més, els mecanismes legals que subordinen l’ús del sòl a finalitats ambientals —com les servituds ecològiques, les restriccions urbanístiques i la responsabilitat ambiental—, i avalua críticament els instruments de mercat, com els pagaments per serveis ambientals i els mercats de carboni. Mitjançant un enfocament històric, comparat i crític, es conclou que la propietat pot esdevenir una eina útil per a la sostenibilitat, sempre que el seu exercici respongui als principis de justícia ambiental i protecció del bé comú.This article examines the transformation of property rights throughout their historical evolution. This transformation has progressively given a more central role to the social function, which in turn has incorporated environmental protection. It analyzes how property, although no longer conceived as an absolute right, still retains its character as a fundamental right subject to limits derived from its social function. Within this framework, the social function emerges as a normative axis that allows the integration of ecological requirements. The article also explores the legal mechanisms that subordinate land use to environmental purposes —such as ecological easements, land-use restrictions, and environmental liability— and critically evaluates market-based instruments, such as payments for environmental services and carbon markets. Through a historical, comparative, and critical approach, the study concludes that property can become a useful tool for sustainability, provided that its exercise is aligned with the principles of environmental justice and the protection of the common good.El artículo aborda la transformación del derecho de propiedad a lo largo de su evolución histórica. Una transformación que ha ido otorgando un papel cada vez más central a la función social que, a su vez, ha incorporado de manera progresiva la protección medioambiental. Se examina cómo la propiedad, aun sin concebirse ya como un derecho absoluto, se mantiene como un derecho fundamental sujeto a límites derivados de su función social. En este marco, el principio de función social se presenta como eje normativo que permite integrar las exigencias ecológicas. El trabajo explora, además, los mecanismos legales que subordinan el uso del suelo a fines ambientales —como las servidumbres ecológicas, las restricciones urbanísticas y la responsabilidad ambiental—, y evalúa críticamente los instrumentos de mercado, como los pagos por servicios ambientales y los mercados de carbono. A través de un enfoque histórico, comparado y crítico, se concluye que la propiedad puede convertirse en una herramienta útil para la sostenibilidad, siempre que su ejercicio responda a los principios de justicia ambiental y protección del bien común
Legislación Básica de Protección del Medio Ambiente (Segundo Semestre 2025)
Full text linkLegislació Bàsica de Protecció del Medi Ambient (Segon Semestre 2025)Legislación Básica de Protección del Medio Ambiente (Segundo Semestre 2025
Derecho y Políticas Ambientales en la Comunidad de Madrid (Segundo Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a la Comunitat de Madrid (Segon Semestre 2025)Derecho y Políticas Ambientales en la Comunidad de Madrid (Segundo Semestre 2025
Derecho y Políticas Ambientales en Islas Baleares (Segundo Semestre 2025)
Full text linkDret i Polítiques Ambientals a Illes Balears (Segon Semestre 2025)
Derecho y Políticas Ambientales en Islas Baleares (Segundo Semestre 2025
Jurisprudencia Ambiental en el País Vasco (Segundo Semestre 2025)
Full text linkJurisprudència Ambiental al País Basc (Segon Semestre 2025)Jurisprudencia Ambiental en el País Vasco (Segundo Semestre 2025