UIBrepositori (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
29078 research outputs found
Sort by
Paper-based sensors for the rapid detection of pathogens and biomarkers indicative of lower respiratory tract infections
No full text[eng] Lower respiratory tract infections (LRTIs) are among the leading causes of morbidity and mortality worldwide, underscoring the need for rapid, sensitive, and cost-effective diagnostic tools. The conventional methods for diagnosing LRTIs imply long processing times, sophisticated techniques and/or specialised laboratory facilities, limiting their accessibility and effectiveness for timely diagnosis.
This Doctoral Thesis introduces a novel biosensor design as a valuable alternative solution for the clinical diagnosis of LRTIs. This Thesis explores the development of biosensors based on paper and antibody-functionalized gold nanoparticles, designed for the rapid detection of pathogens and specific biomarkers in sputum, which is the commonest clinical sample of the low respiratory tract. It introduces a competitive paper-based immunosensor for pyocyanin detection and a multi-range sensor for detecting a wide range of bacteria loads, which both offer direct, sensitive and rapid analysis of these targets in sputum. Along the Thesis, the manufacturing of the sensors, specific target detection and the effect of the sputum matrix in their performance have been thoroughly evaluated and optimised, allowing for the detection of biomarkers and bacteria in sputum with high specificity and within clinically relevant ranges.
The work in this Thesis opens the door to innovative analytical approaches for a more effective diagnosis of lower respiratory tract infections, overcoming the limitations of traditional analytical techniques and exhibiting significant potential for their implementation in point-of-care (POC) devices applicable in actual clinical practice.[cat] Les infeccions del tracte respiratori inferior (LRTIs, per les seves sigles en anglès) són una de les principals causes de morbiditat i mortalitat a nivell mundial, el que ressalta la necessitat d'eines de diagnòstic que siguin ràpides, sensibles i assequibles. Els mètodes convencionals per diagnosticar LRTIs solen implicar llargs temps de processament i requereixen tècniques complexes i laboratoris especialitzats, el que limita la seva accessibilitat i efectivitat per a un diagnòstic oportú.
Aquesta Tesi Doctoral presenta una nova gamma de biosensors amb un disseny innovador com una valuosa alternativa per al diagnòstic clínic de les LRTIs. Aquesta Tesi explora el desenvolupament de biosensors basats en paper i nanopartícules d'or funcionalitzades amb anticossos, dissenyats per a la detecció ràpida de patògens i biomarcadors específics en esput, que és la mostra més comú del tracte respiratori inferior. En concret, s'ha desenvolupat un biosensor competitiu basat en paper per a la detecció de piocianina i un sensor multi-rang per detectar bacteris en un ampli rang de concentracions, ambdós oferint una anàlisi directa, sensible i ràpida d'aquests analits en esput. Al llarg de la Tesi, s'han avaluat i optimitzat rigorosament els processos de fabricació dels sensors, la detecció dels analits específics i l'efecte de la matriu de l'esput en el rendiment dels sensors, permetent la detecció de biomarcadors i bacteris en esput amb alta especificitat i dins els rangs clínicament rellevants.
El treball presentat en aquesta Tesi proporciona una nova gamma de dispositius analítics que permeten un diagnòstic de les infeccions del tracte respiratori inferior més eficaç, superant les limitacions de les tècniques analítiques tradicionals i mostrant un potencial significatiu per implementar-lo a plataformes analítiques en el punt d’atenció mèdica (POC, per les sigles en anglès) aplicables a la pràctica clínica real.[spa] Las infecciones del tracto respiratorio inferior (LRTIs, por sus siglas en inglés) están entre las principales causas de morbilidad y mortalidad a nivel mundial, lo que resalta la necesidad de herramientas de diagnóstico que sean rápidas, sensibles y asequibles. Los métodos convencionales para diagnosticar LRTIs suelen implicar largos tiempos de procesamiento y requieren técnicas complejas y laboratorios especializados, lo cual limita su accesibilidad y efectividad para un diagnóstico oportuno.
Esta Tesis Doctoral presenta una nueva gama de biosensores con un diseño innovador como una valiosa alternativa para el diagnóstico clínico de las LRTIs. La presente Tesis explora el desarrollo de biosensores basados en papel y nanopartículas de oro funcionalizadas con anticuerpos, diseñados para la detección rápida de patógenos y biomarcadores específicos en esputo, que es la muestra más común del tracto respiratorio inferior. En concreto, se ha desarrollado un biosensor competitivo en papel para la detección de piocianina y un sensor multi-rango para detectar bacterias en un amplio rango de concentraciones, ambos ofreciendo un análisis directo, sensible y rápido de estos analitos en esputo. A lo largo de la Tesis, se han evaluado y optimizado rigurosamente los procesos de fabricación de los sensores, la detección de los analitos específicos y el efecto de la matriz del esputo en el rendimiento de los sensores, permitiendo la detección de biomarcadores y bacterias en esputo con alta especificidad y dentro de rangos de concentración clínicamente relevantes.
El trabajo presentado en esta Tesis proporciona una nueva gama de dispositivos analíticos que permiten un diagnóstico de las infecciones del tracto respiratorio inferior más eficaz, superando las limitaciones de las técnicas analíticas tradicionales y mostrando un potencial significativo para su implementación en plataformas analíticas en el punto de atención médica (POC, por sus siglas en inglés) aplicables en la práctica clínica real
Consonant voicing and quantity effects on vowel f0: A corpus study of Hungarian stops
Get PDFAbstract not availabl
“How do you take your /t/?” Investigating /t/-variation in Irish-English bilinguals
No full textAbstract not availabl
Características clínicas, factores de riesgo y evaluación del neurodesarrollo a los tres años de neonatos expuestos prenatalmente al uso de sustancias en una sección de neonatología
No full text[spa] Introducción
La identificación de neonatos expuestos al uso de sustancias durante el embarazo con biomarcadores de exposición neonatal podría tener un impacto clínico, especialmente si dicha exposición se detecta durante el período neonatal.
Contenidos
Los objetivos son:
- Identificar a neonatos expuestos al uso de sustancias durante el embarazo con biomarcadores de exposición neonatal podría tener un impacto clínico, especialmente si dicha exposición se detecta durante el período neonatal.
- Describir las características clínicas e identificar factores de riesgo asociados a la detección de neonatos expuestos a sustancias en una Sección de Neonatología.
Identificar perfiles sociodemográficos maternos y factores de riesgo de exposición prenatal a sustancias
- Investigar los efectos en el neurodesarrollo a los tres años de edad en niños expuestos prenatalmente a sustancias.
Se diseñó un estudio observacional prospectivo de neonatos con y sin sospecha clínica de exposición prenatal a sustancias. Los biomarcadores de exposición fetal se midieron en muestras de meconio utilizando técnicas cromatográficas. Las madres fueron entrevistadas mediante un cuestionario. Se utilizaron las Escalas Bayley de Desarrollo Infantil III (BSID-III) evaluar el desarrollo neurológico.
Se incluyeron 372 parejas madre-neonato. Se detectó exposición a sustancias en 49 (13,2%) casos. En 41 (83,7%) casos se detectó uso de una sola sustancia: 24 (58,5%) cannabis, 11 (26,8%) EtG y 6 (14,6%) cocaína. En 8 (16,3%) casos se detectó más de una sustancia.
La somatometría al nacer reveló: a) percentil de longitud más bajo en los expuestos a alguna sustancia, más de una y a cannabis; b) menor percentil de peso en los expuestos al cannabis y de éstos respecto a los expuestos al alcohol.
Las madres que consumieron alguna sustancia (29,7 ± 6,6 años) o cannabis (27,0 ± 5,7 años) eran más jóvenes que las no consumidoras (32,8 ± 6,2 años). El uso de cocaína y el policonsumo se asoció con peor control gestacional. Las familias monoparentales y las madres con nivel educativo primario presentaron un mayor uso de sustancias.
Los factores de riesgo independientes clínicamente relevantes y útiles para detectar casos de exposición prenatal a sustancias fueron (Odds ratio (IC del 95%)):
En neonatos, motivo de ingreso distinto de prematuridad, percentil de talla inferior a 33cm en mayores de 34 SG y distocia social/embarazo no controlado en mayores de 34 SG.
En madres, edad materna <24 años, falta de atención durante el embarazo, familias monoparentales y tabaquismo activo.
A los tres años se evaluaron 32 lactantes no expuestos y 32 expuestos, de los cuales 16 estuvieron expuestos al cannabis, 8 al etanol, 2 a la cocaína y 6 a más de una sustancia. Se detectó retraso en el desarrollo neurológico en el dominio del lenguaje, específicamente en varones expuestos al cannabis. Dos niños expuestos al cannabis tuvieron un retraso grave en el desarrollo (puntuación <70). Los niños expuestos a cualquier sustancia obtuvieron puntuaciones totales significativamente más bajas que los controles en todos los dominios. Los niños expuestos al cannabis obtuvieron puntuaciones compuestas significativamente más bajas en los dominios cognitivo y motor. Los niños expuestos a más de una sustancia obtuvieron puntuaciones más bajas en habilidades motoras.
Conclusiones
El cannabis es la sustancia usada con más frecuencia por las madres cuyos recién nacidos ingresan en la Sección de Neonatología del Hospital Universitario Son Espases. La detección de biomarcadores en matrices biológicas neonatales y maternas, representa la mejor herramienta para confirmar dicha exposición, considerando la escasa concordancia entre la declaración del consumo y los resultados obtenidos. Las alteraciones somatométricas y los perfiles sociodemográficos maternos identificados pueden ser de utilidad para sospechar y detectar precozmente a neonatos expuestos a sustancias. El retraso en el desarrollo neurológico más común y grave a los 36 meses se detectó en el dominio del lenguaje en bebés varones que fueron expuestos prenatalmente al cannabis.[cat] Introducció
La identificació de nounats exposats a l'ús de substàncies durant l'embaràs amb biomarcadors d'exposició neonatal podria tenir un impacte clínic, especialment si aquesta exposició es detecta durant el període neonatal.
Continguts
Els objectius són:
- Descriure les característiques clíniques i identificar factors de risc associats a la detecció de nounats exposats a substàncies en una Secció Neonatal.
- Identificar perfils sociodemogràfics materns i factors de risc d'exposició prenatal a substàncies.
- Investigar els efectes en el neurodesenvolupament als tres anys en infants exposats prenatalment a substàncies.
Es va disenyar un estudi observacional prospectiu de nounats amb i sense sospita clínica d’exposició prenatal a substàncies. Els biomarcadors d'exposició fetal es van mesurar en mostres de meconi fent servir tècniques cromatogràfiques estàndard. Les mares van ser entrevistades mitjançant un qüestionari. Es van utilitzar les Escales Bayley de Desenvolupament Infantil III (BSID-III) per calcular les puntuacions de desenvolupament neurològic.
S'hi van incloure 372 parelles mare-neonat. Es va detectar exposició a substàncies en 49 (13,2%) casos. En 41 (83,7%) casos es va detectar ús d'una sola substància: 24 (58,5%) cànnabis, 11 (26,8%) EtG i 6 (14,6%) cocaïna. En 8 casos (16,3%) es va detectar més d'una substància.
La somatometria en néixer va revelar: a) percentil de longitud més baix en els exposats a alguna substància, més d'una i cànnabis; b) menor percentil de pes en els exposats al cànnabis i d’aquests respecte dels exposats a l'alcohol.
Les mares que van consumir alguna substància (29,7 ± 6,6 anys) o cànnabis (27,0 ± 5,7 anys) eren més joves que les no consumidores (32,8 ± 6,2 anys). L'ús de cocaïna) i el policonsum es va associar a nivells d'atenció menors a l'embaràs. Les famílies monoparentals i les mares amb nivell educatiu primari van presentar un ús més gran de substàncies.
Els factors de risc independents clínicament rellevants i útils per detectar casos d'exposició prenatal a substàncies van ser (Odds ratio (IC del 95%)):
En nounats, motiu d'ingrés diferent de prematuritat, percentil de talla inferior a 33cm en majors de 34 SG i distòcia social/embaràs no controlat en majors de 34SG. En mares, edat materna <24 anys, manca d'atenció durant, famílies monoparentals i tabaquisme actiu.
Als tres anys es van avaluar 32 infants no exposats i 32 exposats, dels quals 16 van estar exposats al cànnabis, 8 a l'etanol, 2 a la cocaïna i 6 a més d'una substància. Es va detectar retard en el desenvolupament neurològic en el domini del llenguatge, específicament en homes exposats al cànnabis. Dos nens exposats al cànnabis van tenir un retard greu en el desenvolupament (puntuació <70). Els nens exposats a qualsevol substància van obtenir puntuacions totals significativament més baixes que els controls a tots els dominis. Els nens exposats al cànnabis van obtenir puntuacions compostes significativament més baixes als dominis cognitiu i motor. Els nens exposats a més duna substància van obtenir puntuacions més baixes en habilitats motores.
Conclusions
El cànnabis és la substància usada amb més freqüència per les mares dels nadons que ingressen. La detecció de biomarcadors en matrius biològiques neonatals i maternes representa la millor eina per confirmar aquesta exposició, considerant l'escassa concordança entre la declaració del consum i els resultats obtinguts. Les alteracions somatomètriques i els perfils sociodemogràfics materns identificats poden ser útils per sospitar i detectar precoçment nounats exposats a substàncies. El retard en el desenvolupament neurològic més comú i greu als 36 mesos es va detectar en el domini del llenguatge en nadons homes que van ser exposats prenatalment al cànnabis.[eng] Introduction
Identification of neonates exposed to substance use during pregnancy through neonatal exposure biomarkers could have a clinical impact, especially if such exposure is detected during the immediate neonatal period.
Contents
The objetives are:
- Describe the clinical characteristics and identify risk factors associated with the detection of neonates exposed to substances in a Neonatal Unit.
- Identify maternal sociodemographic profiles and risk factors for prenatal exposure to substances detected through the measurement of biomarkers in neonatal matrices.
- Investigate the effects on neurodevelopment at three years of age in infants exposed prenatally to substance use.
We design a prospective observational study of neonates with and without clinical suspicion of prenatal exposure to substances. Fetal exposure biomarkers were measured in meconium samples using standard chromatographic techniques. The mothers were interviewed using a questionnaire. The Bayley Scales of Infant and Toddler Development (BSID-III) were used to calculate the scores for neurological development.
A total of 372 mother-neonate pairs were included. Exposure to substances was detected in 49 (13.2%) cases. In 41 (83.7%) cases, the use of a single substance was detected: 24 (58.5%) cannabis, 11 (26.8%) EtG, and 6 (14.6%) cocaine. In 8 cases (16.3%), more than one substance was detected.
The somatometry at birth revealed: a) the lowest length percentile in those exposed to any drug, multiple drugs, and cannabis; b) a lower weight percentile in those exposed to cannabis compared to those exposed to alcohol. Mothers who consumed any substance (29.7 ± 6.6 years) or cannabis (27.0 ± 5.7 years) were younger than non-consumers (32.8 ± 6.2 years, p < 0.05). The use of cocaine and polyconsumption was associated with lower levels of attention to pregnancy. Single-parent families and mothers with a primary education level showed a higher substance use.
The clinically relevant independent risk factors useful for detecting cases of prenatal exposure to substances were (Odds ratio (95% CI)):
In neonates, reasons for admission other than prematurity, height percentile below 33cm and social dystocia/uncontrolled pregnancy in those over 34 weeks gestation.
In mothers, maternal age <24 years, lack of prenatal care, single-parent families and active smoking.
At three years old, 32 unexposed infants and 32 exposed infants were evaluated, of which 16 were exposed to cannabis, 8 to ethanol, 2 to cocaine, and 6 to more than one substance. A delay in neurological development was detected in the area of language, specifically in males exposed to cannabis. Two children exposed to cannabis had a severe developmental delay (score <70). Children exposed to any substance scored significantly lower than the controls in all domains. Children exposed to cannabis scored significantly lower in composite scores in the cognitive and motor domains. Children exposed to more than one substance scored lower in motor skills. By gender, only the exposed boys (male sex) obtained significantly lower composite scores than the unexposed boys in the cognitive domain.
Conclusions
Cannabis is the substance most frequently used during pregnancy by mothers whose newborns are admitted. The detection of biomarkers in neonatal and maternal biological matrices represents the best diagnostic tool to confirm the exposure, considering the poor agreement between the declaration of consumption and the results obtained by these biomarkers. The somatometric alterations and maternal sociodemographic profiles identified, and the associated risk factors, can be useful to suspect and detect neonates exposed to substances. The most common and severe neurodevelopmental delay at 36 months was detected in the language domain in male infants who were prenatally exposed to cannabis
Delirio post-UCI: influencia de las intervenciones de enfermería
No full text[spa] Introducción: El delirio es un trastorno neurocognitivo de inicio agudo caracterizado por
la disminución de la capacidad de atención, alteraciones en el lenguaje y la percepción,
deterioro de la memoria y desorientación. Es una complicación muy frecuente con una
incidencia de entre el 20-90%.
Está asociado a múltiples consecuencias que disminuyen la calidad de vida del paciente
y afectan a la recuperación post-UCI.
Existen varios factores que influyen en el desarrollo del delirio, motivo por el cual la
prevención temprana, identificación y el tratamiento son los objetivos primordiales de
intervención de enfermería en la UCI.
Objetivo general: El objetivo general de esta revisión consiste en evaluar cómo influyen
las intervenciones de prevención en comparación con los cuidados estándar sobre la
incidencia del delirio post-UCI.
Metodología: Se lleva a cabo una revisión bibliográfica a través de varias bases de datos
(Pubmed y Cochrane) y el metabuscador (EBSCOhost) utilizando los descriptores y la
correspondiente unión con los operadores booleanos. Se establecieron como límites las
publicaciones realizadas los últimos 10 años y aquellas que incluyan la población adulta
como sujetos de estudio.
Resultados: Tras hacer una selección, nos quedamos finalmente con 29 artículos.
Discusión: En la discusión del trabajo se expone la información sobre cómo influyen y
cuáles son las intervenciones de prevención, la incidencia del delirio de los pacientes que
reciben intervención y analizándolo mediante la escala CAM-ICU y, por último, los
factores de riesgo asociados al desarrollo del delirio.
Conclusión:
En conclusión, el delirio es una de las mayores complicaciones para los pacientes
ingresados en UCI, cuya incidencia se puede evitar o disminuir a través de las
intervenciones preventivas por parte de enfermería y así mejorar la calidad de vida del
paciente.[cat] Introducció: El deliri és un trastorn neurocognitiu d'inici agut caracteritzat per la
disminució de la capacitat d'atenció, alteracions en el llenguatge i la percepció,
deterioració de la memòria i desorientació. És una complicació molt freqüent amb una
incidència d'entre el 20-90%.
Està associat a múltiples conseqüències que disminueixen la qualitat de vida del pacient
i afecten la recuperació post-uci.
Existeixen diversos factors que influeixen en el desenvolupament del deliri, motiu pel
qual la prevenció primerenca, identificació i el tractament són els objectius primordials
d'intervenció d'infermeria en l'UCI.
Objectiu general: L'objectiu general d'aquesta revisió consisteix a avaluar com
influeixen les intervencions de prevenció en comparació amb les cures estàndard sobre la
incidència del deliri post-uci.
Metodologia: Es duu a terme una revisió bibliogràfica a través de diverses bases de dades
(Pubmed i Cochrane) i el metacercador (EBSCOhost) utilitzant els descriptors i la
corresponent unió amb els operadors booleans. Es van establir com a límits les
publicacions realitzades els últims 10 anys i aquelles que incloguin la població adulta
com a subjectes d'estudi.
Resultats: Després de fer una selecció, ens quedem finalment amb 29 articles.
Discussió: En la discussió del treball s'exposa la informació sobre com influeixen i quines
són les intervencions de prevenció, la incidència del deliri dels pacients que reben
intervenció i analitzant-lo mitjançant l'escala CAM-ICU i finalment, els factors de risc
associats al desenvolupament del deliri.
Conclusió: En conclusió, el deliri és una de les majors complicacions per als pacients
ingressats en UCI, la incidència de la qual es pot evitar o disminuir a través de les
intervencions preventives per part d'infermeria i així millorar la qualitat de vida del
pacient.[eng] Introduction: Delirium is an acute-initiation neurocognitive disorder characterized by a
decrease in attention capacity, alterations in language and perception, deterioration of
memory and disorientation. It is a very frequent complication with an incidence of
between 20-90%.
This disorder is associated with multiple consequences that decrease the patient's quality
of life and affect post-uci recovery.
There are several factors that influence the development of delirium, which is why early
prevention, identification and treatment are the primary objectives of nursing intervention
in the ICU.
General objective: The general objective of this review is to evaluate how prevention
interventions influence compared to standard care on the incidence of post-uci delirium.
Methodology: To carry out this work, a bibliographic review is carried out through
various databases (Pubmed and Cochrane) and the metasearch engine (EBSCOhost) using
the descriptors and the corresponding union with Boolean operators. Publications made
in the last 10 years and those that include the adult population as subjects of study were
established as limits.
Results: After making a selection, we finally stayed with 29 articles.
Discussion: In the discussion of the work, the information on how they influence and
what are the prevention interventions is exposed, the incidence of delirium of the patients
who receive intervention and analyzing it through the CAM-ICU scale and finally, the
risk factors associated with the development of the delirium.
Conclusion: In conclusion, delirium is one of the greatest complications for patients
admitted to ICU, whose incidence can be avoided or reduced through preventive
interventions by nursing and thus improve the quality of life of the patient
