UIBrepositori (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
29078 research outputs found
Sort by
Contact-induced adaptation in a multidialectal context: Perception and production of front lax vowels in Indian Australian English
No full textAbstract not availabl
La invenció de la «història universal»: gènesi, apogeu i decadència de les metanarracions
No full text[cat] L’objectiu general de la present investigació és estudiar el concepte d’«història universal» com un intent d’unificar i cohesionar la diversitat d’esdevenirs humans en una sola narrativa, una temporalitat comuna i un idèntic subjecte històric. Com demostraré, l’esforç d’aglutinar i sintetitzar totes les manifestacions i les transformacions de la vida humana sota un ideal únic significa, per una part, la creació d’una nova concepció d’història i, per altra, la indiferència cap a experiències singulars. La pretensió d’unificació es converteix en un exercici de totalització. Integrar la diversitat sociocultural, no només de la societat occidental, sinó de les distintes civilitzacions que poblen el món, dintre d’una narrativa universal comporta problemes importants tant en l’àmbit epistemològic com en el metodològic i filosòfic: globalització de la perspectiva, homogeneïtzació i simplificació de la pluralitat d’esdevenirs i de subjectes històrics, creació d’una temporalitat uniformitzadora que anul·li qualsevol altre model de temporalitat, ús de patrons teleològics, exclusió d’actors social, etc. D’aquesta manera, no hi ha una història universal al marge de la història filosòfica i les filosofies de la història, sostingudes sovint per metodologies positivistes.
La consecució de l’objectiu assenyalat s’estructura entorn de cinc capítols. El primer s’ocupa de definir el concepte d’història i d’examinar les formes que pren la història universal abans de Hegel. El segon es dedica per complet a explicar la història filosòfica de Hegel que és pensada com un procés racional, dialèctic i teleològic, en el qual la llibertat humana i l’autoconsciència en són els motors. En el tercer, debatré les qüestions relatives als grans relats i demostraré com cada un d’aquests està intrínsecament lligat al capitalisme: la tasca rau a analitzar la manera com la dinàmica del capital no només organitza l’estructura econòmica, sinó que també condiciona les narratives socials, polítiques i culturals. El quart capítol està dedicat íntegrament a Walter Benjamin explorant la crítica a l’historicisme i la seva visió innovadora de la història com una construcció complexa i un mosaic de temporalitats. Per acabar, en el cinquè capítol, abordaré les alternatives historiogràfiques a la història universal, i la seva relació amb l’hermenèutica, posant èmfasi en la importància de no eliminar la filosofia de la història del debat actual.
En definitiva, aquest treball pretén aportar algunes reflexions per avançar en el camí tant de la filosofia de la història com en el de la teoria de la història, la historiologia i la historiografia. La proposta final és una història multiversal, que no sigui totalitzadora ni imposi un model únic de civilització. L’objectiu de la història no és només conèixer el passat, sinó utilitzar-lo per transformar el present i oferir una alternativa crítica a l’actual ordre social, al capitalisme i la globalització.[spa] El objetivo general de esta investigación es estudiar el concepto de «historia universal» como un intento de unificar y cohesionar la diversidad de los devenires humanos en una sola narrativa, una temporalidad común y un mismo sujeto histórico. Como demostraré, el esfuerzo de aglutinar y sintetizar todas las manifestaciones y transformaciones de la vida humana bajo un ideal único significa, por un lado, la creación de una nueva concepción de la historia y, por otro, la indiferencia hacia experiencias singulares. La pretensión de unificación se convierte en un ejercicio de totalización. Integrar la diversidad sociocultural, no solo de la sociedad occidental, sino de las distintas civilizaciones que pueblan el mundo, dentro de una narrativa universal conlleva problemas importantes tanto en el ámbito epistemológico como metodológico y filosófico: globalización de la perspectiva, homogeneización y simplificación de la pluralidad de devenires y sujetos históricos, la creación de una temporalidad uniformadora que anule cualquier otro modelo de temporalidad, uso de patrones teleológicos, exclusión de actores sociales, etc. Así, no hay una historia universal al margen de la historia filosófica y las filosofías de la historia, a menudo sustentadas por metodologías positivistas.
La consecución del objetivo señalado se estructura en torno a cinco capítulos. El primero se ocupa de definir el concepto de historia y de examinar las formas que adopta la historia universal antes de Hegel. El segundo se dedica completamente a explicar la historia filosófica de Hegel, pensada como un proceso racional, dialéctico y teleológico, en el que la libertad humana y la autoconciencia son los motores. En el tercero, debatiré las cuestiones relativas a los grandes relatos y demostraré cómo cada uno de estos está intrínsecamente ligado al capitalismo: la tarea consiste en analizar la forma en que la dinámica del capital no solo organiza la estructura económica, sino que también condiciona las narrativas sociales, políticas y culturales. El cuarto capítulo está dedicado íntegramente a Walter Benjamin, explorando la crítica al historicismo y su visión innovadora de la historia como una construcción compleja y un mosaico de temporalidades. Finalmente, en el quinto capítulo abordaré las alternativas historiográficas a la historia universal, y su relación con la hermenéutica, haciendo hincapié en la importancia de no eliminar la filosofía de la historia del debate actual.
En definitiva, este trabajo pretende aportar algunas reflexiones para avanzar en el camino tanto de la filosofía de la historia como de la teoría de la historia, la historiología y la historiografía. La propuesta final es una historia multiversal, que no sea totalizadora ni imponga un modelo único de civilización. El objetivo de la historia no es solo conocer el pasado, sino utilizarlo para transformar el presente y ofrecer una alternativa crítica al actual orden social, al capitalismo y la globalización.[eng] The general objective of this research is to study the concept of "universal history" as an attempt to unify and cohesively bind the diversity of human events into a single narrative, a common temporality, and a unified historical subject. As I will demonstrate, the effort to agglomerate and synthesize all the manifestations and transformations of human life under a single ideal means, on one hand, the creation of a new conception of history and, on the other hand, indifference toward singular experiences. The pretension of unification becomes an exercise in totalization. Integrating sociocultural diversity, not only from Western society but from the various civilizations that populate the world, into a universal narrative brings about important problems both epistemologically and methodologically and philosophically: globalization of perspective, homogenization and simplification of the plurality of events and historical subjects, the creation of a uniformizing temporality that erases any other model of temporality, the use of teleological patterns, exclusion of social actors, etc. Thus, there is no universal history apart from philosophical history and the philosophies of history, often supported by positivist methodologies.
The achievement of the stated objective is structured around five chapters. The first focuses on defining the concept of history and examining the forms that universal history takes before Hegel. The second is entirely dedicated to explaining Hegel’s philosophical history, conceived as a rational, dialectical, and teleological process, in which human freedom and self-consciousness are the driving forces. In the third, I will discuss the issues related to grand narratives and demonstrate how each of these is intrinsically linked to capitalism: the task is to analyze how the dynamics of capital not only organizes the economic structure but also conditions social, political, and cultural narratives. The fourth chapter is fully dedicated to Walter Benjamin, exploring the critique of historicism and his innovative view of history as a complex construction and mosaic of temporalities. Finally, in the fifth chapter, I will address historiographical alternatives to universal history, and their relationship with hermeneutics, emphasizing the importance of not removing the philosophy of history from the current debate.
Ultimately, this work aims to offer some reflections to advance both in the field of the philosophy of history and in the theory of history, historiology, and historiography. The final proposal is for a multiversal history, one that is not totalizing nor imposes a single model of civilization. The goal of history is not only to know the past but to use it to transform the present and offer a critical alternative to the current social order, capitalism, and globalization
Studying the effects of marine plastics on coastal ecosystems in the Balearic Sea
No full text[eng] Due to their persistence, pervasiveness, and global abundance, microplastics are emerging as structural elements of global oceans. Like other structural elements, microplastics flow between biotic and abiotic reservoirs through multiple pathways, modifying and being modified by the environment. The potential strength and effects of this alteration on ecosystem functioning and global Earth processes are raising concerns and highlighting the urgency of better characterizing the different reservoirs and pathways connecting them within the plastic cycle. This thesis aims to deepen the understanding of the spatial distribution, composition, and ecological interactions of microplastics in marine coastal ecosystems of the North western Mediterranean Sea, focusing on the Balearic Islands as a representative hotspot of plastic pollution. Integrating field sampling, laboratory analysis, and qualitative and quantitative systematic reviews, this work contributes to quantifying and characterizing microplastic stocks across marine compartments and gradients of anthropogenic pressures, while investigating the potential of copepods to act as local and global temporary microplastic reservoirs, shaping microplastic distribution patterns in the marine environment.
Spatial distribution patterns of neustonic microplastics under increasing anthropogenic pressures were assessed in the North Western Mediterranean Sea, and their vertical distribution was subsequently analyzed from the sea surface to the sediments, including the water column and the hyperbenthic layer. Moving along with the vertical gradient microplastics ingestion was evaluated in a wide range of fish and invertebrate’s species inhabiting different depths. The study encompasses the investigation of plastic pollution in critical environments, such as the hyperbenthic layer hosting Posidonia oceanica seagrass meadows, and the sea surface microlayer at the interface between the ocean and the atmosphere.
Results confirm the Balearic Islands as a hotspot for plastic pollution, characterized by high abundances of neustonic microplastics regardless of proximity to contamination sources or protection status, and hosting marine litter windrows where less diverse zooplanktonic communities are observed. Microplastic abundances increase along vertical gradients, with sediments hosting two orders of magnitude of microplastic abundances than surface waters. Fibers are the most represented fraction across the water column, in marine sediments, and ingested by marine species. The extensive polymer characterization performed in this thesis highlights the strong dominance of cellulosic polymers in the fiber fraction, marking a clear difference between the microplastic inventories found in biota and below the sea surface, compared to those floating at the sea surface, mainly composed of polyethylene and polypropylene.
When primarily focusing on micro- and meso-scale assessments at high spatial resolution, this thesis transitions from a local to a global perspective to evaluate interactions between microplastics and copepods within the plastic cycle. Despite the low microplastic ingestion values observed in the hyponeustonic copepod P. mediterranea, with a mean of 0.11 ± 0.05 MPs/ind., this species retains a mean of 45 ± 65 MPs/m3, emerging as an extended reservoir of microplastics within the sea surface microlayer. Systematic reviews and meta-analyses confirm copepods as extensive temporary reservoirs of microplastics in global oceans, owing to their abundance, and key candidates for shaping the distribution and fate of microplastics. This thesis contributes to establishing a methodological framework for studying the interactions between microplastics and copepods, emphasizing the importance of considering the abundance of studied taxa and evaluating microplastic retention as a key parameter to assess the ecological implications of these interactions.
Overall, this thesis highlights the importance of implementing comprehensive approaches to assess ecosystem health in relation to plastic pollution, including the fiber fraction in major assessments and regulatory frameworks. It also emphasizes the potential key role of copepods in shaping the distribution of plastics and the need to further explore the significance of this interaction in the main pathways through which microplastics could influence global-scale processes.[spa] Debido a su persistencia, ubicuidad y abundancia global, los microplásticos se han convertido en elementos estructurales de los océanos. Al igual que otros elementos estructurales, los microplásticos fluyen entre reservorios bióticos y abióticos a través de múltiples vías, interactuando y transformándose mutuamente con el entorno. Los impactos de estas interacciones sobre el funcionamiento de los ecosistemas marinos generan preocupación, subrayando la importancia de caracterizar los reservorios y las conexiones que forman parte del ciclo del plástico. El objetivo de esta tesis es profundizar en la comprensión de la distribución espacial, la composición y las interacciones ecológicas de los microplásticos en ecosistemas costeros del noroeste del mar Mediterráneo, en particular en las Islas Baleares, un hotspot de contaminación por plásticos. A través de muestreos de campo, análisis de laboratorio y revisiones sistemáticas cualitativas y cuantitativas, este trabajo contribuye a la cuantificación y caracterización de los microplásticos en diferentes compartimentos marinos y gradientes de presión antropogénica, además de evaluar el papel de los copépodos como reservorios temporales de microplásticos.
Se evaluaron los patrones de distribución espacial de los microplásticos neustónicos en el noroeste del Mediterráneo bajo crecientes presiones antropogénicas, y se analizó su distribución vertical desde la superficie hasta los sedimentos. A lo largo de este gradiente vertical, se estudió la ingesta de microplásticos en diversas especies de peces e invertebrados. Este trabajo incluye la investigación de la contaminación plástica en ecosistemas críticos, como la capa hiperbéntica, que alberga praderas marinas de Posidonia oceanica, y la microcapa superficial marina (SML), situada en la interfaz entre el océano y la atmósfera.
Los resultados confirman que las Islas Baleares son un hotspot de contaminación por plásticos, con altas abundancias de microplásticos neustónicos independientemente de la proximidad a fuentes de contaminación. Estas zonas albergan acumulaciones temporales de residuos marinos donde se observan comunidades zooplanctónicas menos diversas. A lo largo del gradiente vertical, las abundancias de microplásticos aumentan, con concentraciones en los sedimentos dos órdenes de magnitud más elevadas que en las aguas superficiales. Las fibras representan la fracción predominante en toda la columna de agua, en los sedimentos y en las especies marinas que las ingieren. La caracterización polimérica indica el predominio de polímeros celulósicos en la fracción de fibras, diferenciándolas de los microplásticos flotantes, compuestos principalmente de polietileno y polipropileno.
Esta tesis transita desde evaluaciones a micro y meso escala con alta resolución espacial al análisis de las interacciones entre microplásticos y copépodos en los océanos globales. A pesar de los bajos valores de ingestión observados en el copépodo hiponeustónico Pontella mediterranea (0,11 ± 0,05 MPs/ind.), esta especie retiene una media de 45 ± 65 MPs/m³, posicionándose como un importante reservorio de microplásticos en el SML. Las revisiones sistemáticas y los meta-análisis confirman que los copépodos actúan como reservorios significativos de microplásticos en los océanos globales, debido a su abundancia. Este trabajo contribuye a establecer un marco metodológico para analizar las interacciones entre microplásticos y copépodos, destacando la importancia de considerar la abundancia de los taxones estudiados y evaluar la retención de microplásticos como parámetro clave para entender sus implicaciones ecológicas.
En conclusión, esta tesis resalta la importancia de implementar enfoques integrados para evaluar la salud de los ecosistemas frente a la contaminación por plásticos, incluyendo la fracción de fibras en las principales evaluaciones y marcos regulatorios. También subraya el papel crucial de los copépodos en la distribución de los microplásticos y la necesidad de profundizar en el estudio de estas interacciones y su influencia en los procesos globales.[cat] A causa de la seva persistència, omnipresència i abundància global, els microplàstics s'han convertit en elements estructurals dels oceans. Igual que altres elements estructurals, els microplàstics flueixen entre reservoris biòtics i abiòtics a través de múltiples vies, interactuant i transformant-se mútuament amb l'entorn. Els impactes d'aquestes interaccions sobre el funcionament dels ecosistemes marins generen preocupació, subratllant la importància de caracteritzar els reservoris i les connexions que formen part del cicle del plàstic. L'objectiu d'aquesta tesi és aprofundir en la comprensió de la distribució espacial, la composició i les interaccions ecològiques dels microplàstics en ecosistemes costaners del nord-oest del Mediterrani, especialment a les Illes Balears, un hotspot de contaminació per plàstics. Mitjançant mostrejos de camp, anàlisis de laboratori i revisions sistemàtiques qualitatives i quantitatives, aquest treball contribueix a la quantificació i caracterització dels microplàstics en diferents compartiments marins i gradients de pressió antropogènica, a més d'avaluar el paper dels copèpodes com a reservoris temporals de microplàstics.
Es van avaluar els patrons de distribució espacial dels microplàstics neustònics al nord-oest del Mediterrani sota creixents pressions antropogèniques, i es va analitzar la seva distribució vertical des de la superfície fins als sediments. Al llarg d'aquest gradient vertical, es va estudiar la ingestió de microplàstics en diverses espècies de peixos i invertebrats. Aquest treball també inclou la investigació de la contaminació per plàstics en entorns crítics, com ara la capa hiperbèntica, que alberga les praderies marines de Posidonia oceanica, i la microcapa superficial marina (SML), situada a la interfície entre l'oceà i l'atmosfera.
Els resultats confirmen que les Illes Balears són un hotspot de contaminació per plàstics, amb altes abundàncies de microplàstics neustònics, independentment de la proximitat a fonts de contaminació. Aquestes zones alberguen acumulacions temporals de residus marins on s'observen comunitats zooplanctòniques menys diverses. Al llarg del gradient vertical, les abundàncies de microplàstics augmenten, amb concentracions als sediments que superen en dos ordres de magnitud les de les aigües superficials. Les fibres representen la fracció predominant en tota la columna d'aigua, en els sediments i en les espècies marines que les ingereixen. La caracterització polimèrica indica el predomini de polímers cel·lulòsics en la fracció de fibres, diferenciant-les dels microplàstics flotants, formats principalment per polietilè i polipropilè.
Aquesta tesi transita des d'avaluacions a micro i meso escala amb alta resolució espacial fins a l'anàlisi de les interaccions entre microplàstics i copèpodes als oceans globals. Malgrat els baixos valors d'ingestió observats en el copèpode hiponeustònic Pontella mediterranea (0,11 ± 0,05 MPs/ind.), aquesta espècie reté una mitjana de 45 ± 65 MPs/m³, posicionant-se com un reservori important de microplàstics a la SML. Les revisions sistemàtiques i els metaanàlisis confirmen que els copèpodes actuen com a reservoris significatius de microplàstics als oceans globals gràcies a la seva abundància. Aquest treball contribueix a establir un marc metodològic per analitzar les interaccions entre microplàstics i copèpodes, subratllant la importància de considerar l'abundància dels tàxons estudiats i d'avaluar la retenció de microplàstics com a paràmetre clau per entendre'n les implicacions ecològiques.
En conclusió, aquesta tesi destaca la importància d'implementar enfocaments integrats per avaluar la salut dels ecosistemes davant la contaminació per plàstics, incloent-hi la fracció de fibres en les principals avaluacions i marcs normatius. També subratlla el paper crucial dels copèpodes en la distribució dels microplàstics i la necessitat d'aprofundir en l'estudi d'aquestes interaccions i la seva influència en els processos global
En Tià de Sa Real: vida, llegenda i territori
No full text[cat] En Tià de Sa Real: vida, llegenda i territori és un treball que aprofundeix en la figura d’En Tià de Sa Real, un glosador de Mallorca del segle XVIII. Aquest personatge fou un pagès humil que posseïa unes qualitats extraordinàries: no només per les seves grans habilitats a l’hora de glosar, sinó també per les forces sobrenaturals que usava amb la intenció d’ajudar aquells que l’envoltaven.
A més a més, aquest treball analitza els ítems narratius en què apareix el personatge i que es troben recollits als següents materials: l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó, Llegendes de les Balears i Rondalles i llegendes de Santanyí. Igualment, aborda les diferents facetes del personatge, que destacava d’entre els altres i generava l’interès de les altres persones, que admiraven les seves habilitats extraordinàries.
D’aquesta manera, el treball pretén assolir diferents objectius, amb la finalitat d’arribar a unes conclusions que permetin saber en quin punt es troba actualment la figura d’En Tià, mitjançant l’anàlisi del passat, l’estudi del present i amb una proposta de futur[eng] En Tià de Sa Real: vida, llegenda i territori is a work that explores the figure of En Tià de Sa Real, a “glosador” from Mallorca from the 18th century. The personality was a humble farmer who possessed extraordinary qualities: not only for his great “glosar” skills, but also for the supernatural forces he used with the intention of helping those around him.
In addition, this work analyzes the narrative items in which the character appears and which are collected in the following materials: the Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó, Llegendes de les Balears and Rondalles and legends of Santanyí. Likewise, it presents different aspects of the character, which stood out from among others and generated the interest of other people, who admired their extraordinary skills.
In this way, the work aims to achieve different objectives, in order to reach conclusions that allow us to know at what point the figure of Tià stands currently, through the analysis of the past, the study of the present and with a proposal for the futur
¿Que factores psicosociales afrontan los exdeportisas de alto rendimiento tras su retirada?
No full text[spa] La retirada del deporte de élite constituye un proceso complejo, que conlleva una
profunda reestructuración identitaria y emocional para los exdeportistas. Este trabajo
presenta una revisión sistemática de la literatura científica sobre los factores
psicosociales implicados en la transición fuera del alto rendimiento. A través de una
búsqueda en las bases de datos Scopus, PubMed y Google Scholar, se identificaron 21
estudios empíricos publicados entre 2010 y 2025 que cumplen con los criterios
establecidos. Los resultados revelan que factores como la fuerte identificación con el rol
atlético, el retiro no voluntario y la falta de planificación se asocian con un mayor riesgo
de malestar psicológico. En contraste, la existencia de redes de apoyo, estrategias de
afrontamiento adaptativas y una transición planificada favorecen la adaptación positiva.
Estos hallazgos permiten enriquecer los modelos teóricos existentes e implican la
necesidad de diseñar programas preventivos e institucionales de acompañamiento a los
deportistas, desde una perspectiva integral y basada en la evidencia.[eng] Retirement from elite sport is a complex process that involves a profound psychological
and identity reorganization for former athletes. This paper presents a systematic review
of the scientific literature on psychosocial factors involved in the transition out of highperformance sports. A search in Scopus, PubMed, and Google Scholar identified 21
empirical studies published between 2010 and 2025 that met the inclusion criteria. The
results show that strong athletic identity, involuntary retirement, and lack of prior planning
are associated with a higher risk of psychological distress. In contrast, the presence of
social support, adaptive coping strategies, and planned transitions facilitate a more
positive adjustment. These findings contribute to the current theoretical models and
highlight the need to design preventive and institutional support programs for athletes,
based on an integrative and evidence-based approach
El trabajo social comunitario en la part forana de mallorca: los municipios de selva, binissalem y felanitx como casos de estudio
No full text[spa] La presente investigación desarrolla un análisis sobre la situación actual del Trabajo Social Comunitario en el marco de los Servicios Sociales Comunitarios en lo que se conoce como Part Forana, en Mallorca. Para ello, se han seleccionado los municipios de Binissalem, Felanitx y Selva, con el objetivo de observar y comprender cómo se encuentra la intervención comunitaria en dicho contexto.
Se pretende conocer fundamentalmente la realidad del Trabajo Social Comunitario, los actores sociales que participan del mismo, las dificultades que se presentan y cómo afectan los Servicios Sociales Comunitarios o la Administración en él.
Para la consecución del objetivo que se plantea, se han tenido en cuenta las experiencias y testimonios de diferentes profesionales que trabajan en el ámbito comunitario de los Servicios Sociales, contrastando esta información con las bases teóricas del Trabajo Social Comunitario[eng] This research develops an analysis of the current state of Community Social Work within the framework of Community Social Services in the area known as the Part Forana in Mallorca. To this end, the municipalities of Binissalem, Felanitx, and Selva have been selected, with the aim of observing and understanding the status of community intervention in this context.
The main objective is to gain insight into the reality of Community Social Work, the social actors involved, the challenges encountered, and the role played by Community Social Services or public administration in this field.
To achieve this objective, the study considers the experiences and testimonies of various professionals working in the community sphere of Social Services, comparing this information with the theoretical foundations of Community Social Wor
Evaluation of Digital Resources for Learning Pronunciation in the German Language
No full text[eng] The objective of this study has been to conduct an analysis of digital resources to assist teachers in selecting the most suitable ones for teaching the German language, with a focus on improving pronunciation and oral expression, areas where deficiencies have been observed in Ger-man textbooks.The study utilized a reduced version of an evaluation tool applying a scoring methodology. The resources were evaluated in three categories: pedagogical aspects, functionalities, and economic and aspects. The data were normalized, and constant variables were excluded to perform more precise analyses. K-means and hierarchical cluster analyses were employed to confirm the validity of the identified groups, and a factorial analysis was conducted to assess the robustness of the clusters. The results indicated that four resources received a "Notable" rating, one "Good," four "Sufficient," and three "Insufficient."The component analysis identified that psycho-pedagogical aspects and economic sustainability are the best developed. The difference between the highest and lowest scores was greater in Group A than in Group B, indicating greater variability in the quality of Group A's resources. The tool used is effective in differentiating the quality of digital resources for teaching German pronunciation. Group B's resources are more homogeneous and of higher quality compared to those in Group A. This analysis helps teachers in selecting appropriate digital resources for teaching German