UIBrepositori  (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
    29078 research outputs found

    La práctica del trabajo social narrativo en situaciones de pérdida y duelo

    No full text
    [spa] Este trabajo presenta una revisión sistemática sobre la aplicación del trabajo social narrativo con personas en procesos de pérdida significativa o duelo, desde un enfoque relacional y colaborativo. Se identificaron y analizaron nueve artículos científicos que exploran el uso del relato como herramienta de intervención psicosocial. Los resultados ponen de relieve el valor de técnicas como la externalización, las conversaciones de re-autoría o la escritura terapéutica para resignificar la experiencia de pérdida, fortalecer la identidad y recuperar el sentido de agencia. Se evidencia una confluencia teórica en torno a la centralidad del vínculo, la escucha activa y la validación de la experiencia subjetiva como ejes de acompañamiento. Entre las principales potencialidades se destaca la capacidad de la narrativa para adaptarse a contextos diversos y promover una comprensión no patologizante del duelo. Como limitaciones, se observa una débil sistematización en las fuentes trabajadas. Se propone ampliar la investigación, reforzar su aplicación en espacios comunitarios y consolidar su incorporación como competencia transversal del trabajo social[eng] This paper presents a systematic review of the application of narrative social work with individuals experiencing significant loss or grief, from a relational and collaborative perspective. Nine scientific articles were identified and analysed, exploring the use of storytelling as a tool for psychosocial intervention. The results highlight the value of techniques such as externalisation, re-authoring conversations, and therapeutic writing to reframe the experience of loss, strengthen identity, and restore a sense of agency. A theoretical convergence is observed around the centrality of relational bonds, active listening, and the validation of subjective experience as key elements of support. Among its main strengths, narrative practice proves to be highly adaptable to diverse contexts and promotes a non-pathologising 4 understanding of grief. As a limitation, the reviewed sources show weak systematization. The review recommends expanding research, reinforcing its application in community-based contexts, and establishing narrative practice as a core competence in social wor

    Detection of 'Trypanosoma cruzi'-infected triatomines in Iquitos: possible incipient colonisation in the largest metropolis of the Peruvian Amazon

    No full text
    [eng] BACKGROUND: While Chagas disease (CD) has been controlled in many South American regions, the Amazon basin has emerged as a new focus of transmission. Metropolitan Iquitos (Loreto, Peru), has recently shown signs of potential disease emergence. OBJECTIVE: To assess the risk of CD transmission by evaluating triatomine presence and infection rates in households across Iquitos and nearby communities. METHODS: Entomological surveillance was conducted in domestic and peridomestic environments, following blood donor screenings (2011-2018) that confirmed local Trypanosoma cruzi cases. Triatomines were collected manually, with traps, and through community reporting. Specimens were identified, epidemiological indices calculated, and infestation risk factors analysed using penalised logistic regression, receiver operating characteristic (ROC)/area under the curve (AUC) metrics, and exploratory principal component analysis (PCA). FINDINGS: Of 142 houses visited, 113 were inspected, yielding a density index of 0.26. Nine houses were infested, mostly in Loboyacu, with 29 adult triatomines collected — by Rhodnius robustus (89.7%) and Panstrongylus geniculatus. T. cruzi infection was confirmed, and palm roofs emerged as the strongest predictor of infestation [odds ratio (OR) > 16, p < 0.001]. MAIN CONCLUSIONS: This first evidence of T. cruzi circulation in sylvatic triatomines within Metropolitan Iquitos highlights an emerging risk of CD. Although vectors remain scarce, palm-roofed houses, deforestation, and urban expansion may facilitate future transmission

    Enhancing Financial Forecasting with Large Language Models: Capabilities and Challenges

    No full text
    [eng] The growing integration of Artificial intelligence (AI) into financial markets offers unprecedented opportunities for advanced forecasting, automated decision-making, and strategic trading. However, despite notable progress, current systems often fail to balance predictive performance with critical requirements such as explainability, dynamic risk management, and regulatory alignment, especially in institutional contexts. This paper introduces the Explainable Deep Trading Approach (EDTA), a novel modular framework that combines Large Language Models (LLMs), multi-agent architectures, explainable AI (XAI) techniques, and adaptive risk management into a unified, transparent trading system. Unlike prior models focused solely on accuracy, EDTA embeds explainability and risk differentiation directly within its decision-making process, ensuring outputs that are both high-performing and regulatorily compliant under frameworks such as MiFID II. We conduct extensive empirical evaluations across diverse financial assets and temporal resolutions, demonstrating that EDTA achieves a Mean Directional Accuracy (MDA) of 72.4%, with an F1-score of 0.71, outperforming established benchmarks such as FinGPT, FinBERT, and DeepScalper. Furthermore, a domain expert panel rated EDTA’s generated explanations highly, with average scores of 4.6/5 for clarity, 4.4/5 for regulatory alignment, and 4.5/5 for practical relevance. These results highlight EDTA as a robust, next-generation framework that addresses both technological and regulatory demands, paving the way for more trustworthy, explainable, and effective AI-driven financial systems

    La influencia de los hábitos tecnológicos y los problemas de sueño en la psicopatología y la conducta en población clínica infantojuvenil. Influencia del confinamiento

    No full text
    [spa] Esta tesis analiza la compleja interacción entre los hábitos tecnológicos, las alteraciones del sueño y la expresión psicopatológica en niños y adolescentes de las Islas Baleares, con especial atención al impacto del confinamiento por la pandemia de COVID-19. El objetivo principal fue explorar cómo estos factores modulan el funcionamiento adaptativo y la regulación emocional en población infantojuvenil. Se llevó a cabo un estudio de casos y controles, comparando un grupo clínico (niños y adolescentes diagnosticados con Trastorno del Espectro Autista [TEA], Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad [TDAH] y Trastornos de Ansiedad) con un grupo control sin psicopatología. La evaluación incluyó variables relacionadas con el sueño, uso de pantallas (en distintas etapas del desarrollo y en los padres), y sintomatología psicopatológica. Los datos se recogieron en dos momentos: antes del confinamiento (abril 2019 - marzo 2020, n=163) y durante la desescalada (mayo 2020, n=265). Se utilizaron instrumentos estandarizados como la SDSC, SSR, CBCL, Kidscreen-10 y APQ, además de escalas ad hoc para evaluar uso de pantallas y percepción del confinamiento. Los resultados revelaron una asociación significativa y bidireccional entre el uso de pantallas, las alteraciones del sueño y la psicopatología. El uso de dispositivos móviles antes o durante la noche se asoció con peor calidad de sueño e incremento de síntomas ansiosos, depresivos y atencionales. Los niños con alteraciones del sueño mostraron mayor uso nocturno de pantallas, y aquellos con psicopatología tuvieron mayor disfuncionalidad tecnológica. El grupo clínico, especialmente los pacientes con TEA, presentó mayores trastornos del sueño, con dificultades para iniciar o mantener el sueño, somnolencia diurna y mayor sensibilidad al uso nocturno de pantallas. Estas alteraciones se relacionaron con menor calidad de vida, mayor psicopatología comórbida y disfunción ejecutiva. El inicio temprano del uso de dispositivos (antes de los dos años) se asoció con síntomas internalizantes y ansioso-depresivos. Además, estilos parentales marcados por falta de supervisión y normas inconsistentes se vincularon a mayor dependencia tecnológica y peor higiene del sueño. En contraste, prácticas como la lectura de cuentos mostraron un efecto protector frente a la ansiedad. Los niños con TDAH fueron los que menos adherencia mostraron a esta práctica. Durante el confinamiento se observaron cambios relevantes en los hábitos y el bienestar emocional, especialmente en el grupo clínico. Aumentó el tiempo de exposición a pantallas, su uso se generalizó en edades tempranas y se evidenciaron cambios negativos en el sueño. Sin embargo, también se registraron efectos positivos: muchos niños, especialmente aquellos sin patología previa, valoraron el confinamiento como una experiencia globalmente positiva. El fortalecimiento de las relaciones paternofiliales y una estructura familiar sólida fueron claves en el desarrollo de la resiliencia. En conjunto, los hallazgos subrayan la necesidad de un abordaje integral de la salud mental infantojuvenil, considerando la regulación del uso tecnológico, la promoción de una adecuada higiene del sueño y el fortalecimiento de las relaciones familiares. Se destaca la importancia de restringir el uso de pantallas en la primera infancia y fomentar un uso supervisado posteriormente. Asimismo, se enfatiza la relevancia del diagnóstico precoz y la intervención temprana para optimizar la calidad de vida y el desarrollo evolutivo de los menores. Las implicaciones de esta investigación son relevantes tanto para la práctica clínica como para el diseño de políticas públicas, proponiendo la implementación de programas de prevención e intervención centrados en hábitos saludables, sueño de calidad y vínculos familiares positivos.[cat] Aquesta tesi doctoral examina la interacció complexa entre l’ús de la tecnologia digital, les alteracions del son i l’expressió psicopatològica en infants i adolescents residents a les Illes Balears, amb una atenció especial a l’impacte del confinament derivat de la pandèmia per SARS-CoV-2. L’objectiu principal ha estat analitzar com aquests factors interactuen i influeixen en el desenvolupament emocional, conductual i adaptatiu de la població infantojuvenil, especialment en casos amb psicopatologia prèvia. S’ha dut a terme un estudi de casos i controls, comparant un grup clínic —amb diagnòstics de trastorn de l’espectre autista (TEA), trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i trastorns d’ansietat— amb un grup control sense diagnòstic psiquiàtric. La mostra es va avaluar en dos períodes: abans del confinament (abril de 2019 – març de 2020; n=163) i durant la fase inicial de la desescalada (maig de 2020; n=265). Es van emprar instruments estandarditzats, com l’Sleep Disturbance Scale for Children (SDSC), l’Sleep Self-Report (SSR), el Child Behavior Checklist (CBCL), el Kidscreen-10 i el Alabama Parenting Questionnaire (APQ), així com escales ad hoc per avaluar els patrons d’ús de pantalles i la percepció del confinament. Els resultats mostren una associació significativa i bidireccional entre l’ús disfuncional de dispositius electrònics, les alteracions del son i l’augment de la simptomatologia psicopatològica. L’ús de pantalles abans de dormir o durant els desperts nocturns es va associar amb una pitjor qualitat subjectiva del son i amb nivells més elevats d’ansietat, depressió i dificultats atencionals. Els infants amb més alteracions del son feien un ús nocturn més freqüent de dispositius, especialment al grup clínic, el qual presentava també una major disfunció tecnològica, pitjor higiene del son i més vulnerabilitat emocional. Els participants amb TEA van ser els més afectats durant el postconfinament, amb dificultats en la transició son-vigília i somnolència diürna excessiva. L’inici precoç de l’exposició a pantalles (abans dels dos anys) es va associar amb simptomatologia internalitzant i ansiosodepressiva. A més, els estils parentals caracteritzats per manca de supervisió i inconsistència normativa es van relacionar amb un ús problemàtic dels dispositius i una qualitat del son inferior. En contrast, la lectura de contes abans d’anar a dormir va mostrar un efecte protector, associant-se a una menor simptomatologia ansiosa, tot i que va ser menys present en infants amb TDAH. El confinament va provocar canvis notables en els hàbits tecnològics, els patrons de son i el benestar emocional, especialment en menors amb diagnòstic clínic previ. Tanmateix, també es van recollir experiències positives: la majoria dels infants sense psicopatologia prèvia van viure el confinament de manera globalment favorable. La millora en les relacions familiars es va identificar com a factor mediador clau, i la presència d’una estructura familiar sòlida i d’un suport parental actiu es va revelar com a element essencial per a la resiliència en la infància i l’adolescència. En conclusió, els resultats posen de manifest la necessitat d’un enfocament integral en la salut mental infantojuvenil, que inclogui la regulació de l’ús tecnològic, la promoció d’hàbits saludables de son i el reforç dels vincles familiars. Es destaca la importància del diagnòstic precoç i de la intervenció terapèutica a temps en els trastorns psiquiàtrics del desenvolupament. Així mateix, es proposa el desenvolupament de polítiques públiques orientades a fomentar estils de vida saludables i estratègies de protecció emocional des de la primera infància.[eng] This doctoral dissertation explores the complex interplay between digital technology use, sleep disturbances, and psychopathological expression in children and adolescents residing in the Balearic Islands, with particular attention to the impact of the SARS-CoV-2 pandemic lockdown. The primary objective was to analyze how these factors interact and influence emotional, behavioral, and adaptive development in children and adolescents, particularly in the context of pre-existing psychopathology. A case-control design was employed, comparing a clinical group—comprising individuals diagnosed with Autism Spectrum Disorder (ASD), Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder (ADHD), and Anxiety Disorders—with a control group without psychiatric diagnoses. Participants were assessed at two time points: prior to the lockdown (April 2019 – March 2020; n=163) and during the early phase of the post-lockdown period (May 2020; n=265). Validated instruments were used, including the Sleep Disturbance Scale for Children (SDSC), Sleep Self-Report (SSR), Child Behavior Checklist (CBCL), Kidscreen-10, and the Alabama Parenting Questionnaire (APQ), as well as ad hoc scales to evaluate screen use patterns and perceptions of the lockdown experience. Findings revealed a significant and bidirectional association between dysfunctional screen use, sleep disturbances, and increased psychopathological symptoms. The use of digital devices before sleep or during nocturnal awakenings was linked to poorer subjective sleep quality and higher levels of anxiety, depressive symptoms, and attentional difficulties. Children with more severe sleep disturbances reported increased nocturnal screen use. This relationship was particularly pronounced in the clinical group, who exhibited greater technological dysfunction, poorer sleep hygiene, and heightened emotional vulnerability. ASD participants were especially affected during the post-lockdown period, showing more pronounced difficulties in sleep-wake transitions and excessive daytime sleepiness. Early initiation of screen exposure (before the age of two) was associated with internalizing and anxious-depressive symptoms. Furthermore, parenting styles characterized by lack of supervision and inconsistent rule enforcement were associated with problematic screen use and poorer sleep quality. In contrast, the practice of bedtime storytelling showed a protective effect, being associated with lower levels of anxiety symptoms, although it was less frequently observed among children with ADHD. The lockdown period brought about notable changes in screen-related habits, sleep patterns, and emotional wellbeing, particularly in children with pre-existing clinical conditions. However, positive experiences were also reported: most children without prior psychiatric diagnoses perceived the lockdown positively, with strengthened family relationships identified as a key mediating factor. A solid family structure and proactive parental support emerged as critical components of child and adolescent resilience during adverse circumstances. In conclusion, the findings of this research highlight the need for an integrative approach to child and adolescent mental health, encompassing the regulation of digital technology use, the promotion of healthy sleep habits, and the reinforcement of positive family dynamics. The study emphasizes the importance of early diagnosis and timely therapeutic interventions in developmental psychiatric disorders. It also underscores the relevance of designing public health policies aimed at fostering healthy lifestyle habits and emotional protection strategies from early childhood

    El amor como búsqueda de plenitud en San Agustín

    No full text
    [spa] Introducción Esta tesis doctoral analiza el concepto del amor en el pensamiento filosófico de san Agustín. No hay duda de que el amor ha sido y sigue siendo un concepto clave para entender el hombre y el sentido de su existencia, de ahí que muchos pensadores, incluido san Agustín, hayan dedicado tanto esfuerzo en indagar qué es, ya que afecta al hombre en todas sus dimensiones: antropológica, metafísica, ética, política, etc. De ahí que, Agustín, a partir del amor, esclarezca qué es el hombre para Dios, para uno mismo, para el prójimo y los demás seres humanos y, sobre todo, en relación con los bienes creados. Contenido de la investigación El amor está relacionado con la felicidad del hombre y su plenitud hasta tal punto que constituye un elemento esencial de su propio ser. Tan importante es el amor que está relacionado, además, con otros conceptos relevantes de su filosofía como la verdad, Dios, el alma, la voluntad, la libertad, etc. Todo ello conlleva a considerar al amor no como un tema cualquiera de los mencionados, sino que, dentro de su pensamiento filosófico, se le puede valorar como el hilo conductor que los enlaza a todos, ya que el amor es la base sobre el que se fundamentan sus reflexiones. Por eso, a lo largo de este trabajo, se irá indagando sobre lo que el Filósofo de África entiende por amor en concordancia con la religión cristiana, basada en los evangelios y en las cartas de san Pablo, e influida por las diversas corrientes filosóficas helénicas y por el Neoplatonismo. Por otra parte, el amor, entendido como eros, es aquella fuerza que pone en movimiento al hombre para que se dirija a Dios, el Amor ágape-caritas, y que es, además, el Bien inmutable que anhela, para conseguir la felicidad, sosiego y plenitud. Y, en este recorrido, a cada paso que avanza hacia Él, el hombre va conociéndole un poco más a la vez que se va conociendo a sí mismo como criatura dependiente de Él. Este conocimiento del hombre a sí mismo le lleva a comprenderse como un ser finito creado por Dios por amor, a su imagen y semejanza. Y, por ello, es capaz de amar y de elegir si regirse por el orden establecido por Dios (ordo amoris) o no. Si elige amar ordenadamente, es decir, amar como Dios ama mediante caritas, el hombre irá asemejándose cada día más a su Creador. En cambio, si decide distanciarse del orden divino y, por tanto, de Dios, para buscar la felicidad en los bienes terrenales, el hombre amará desordenadamente (cupiditas). En este último caso, el hombre, al amar los bienes creados como fines (frui) y no como medios (uti) para llegar a Dios, no conseguirá ser totalmente feliz, ya que la plenitud sólo se obtiene cuando el alma reposa y descansa en el Bien supremo, tal como afirma Agustín de Hipona (ca.397/1946): “Nos has hecho para ti y nuestro corazón está inquieto hasta que descanse en ti” (conf., I, 1, 1). El método utilizado en este trabajo consiste en una lectura e interpretación crítica del concepto de amor en los textos de san Agustín para confrontarlo con otras interpretaciones sobre dicha noción en textos de otros pensadores para ver las similitudes y diferencias respecto al mismo. Conclusión Este trabajo pretende sacar aportaciones que puedan ayudar a comprender qué es el hombre, qué se espera de él y cuál es su telos existencial a partir del amor.[cat] Introducció Aquesta tesi doctoral analitza el concepte de l’amor en el pensament filosòfic de sant Agustí. No hi ha dubte que l’amor ha estat i continua essent un concepte clau per entendre l’home i el sentit de la seva existència. Per això, molts pensadors i, fins i tot sant Agustí, han dedicat grans esforços a investigar què és, ja que afecta l’ésser humà en totes les seves dimensions: antropològica, metafísica, ètica, política, etc. Així, a partir de l’amor, Agustí esclareix què és l’home per a Déu, per a un mateix, per al proïsme i la resta d’éssers humans i, sobretot, en relació amb els béns creats. Contingut de la investigació L’amor està relacionat amb la felicitat de l’home i la seva plenitud fins al punt de constituir un element essencial del seu propi ésser. L’amor és tan important que també està vinculat amb altres conceptes rellevants de la seva filosofia, com la veritat, Déu, l’ànima, la voluntat, la llibertat, etc. Tot això porta a considerar l’amor no com un tema qualsevol, sinó com el fil conductor que enllaça tots aquests elements dins del seu pensament filosòfic, ja que l’amor és la base sobre la qual se sustenten les seves reflexions. Per això, al llarg d’aquest treball s’anirà aprofundint en el que el Filòsof d’Àfrica entén per amor en concordança amb la religió cristiana, basada en els evangelis i en les cartes de sant Pau, i influenciada per les diverses corrents filosòfiques hel·lenístiques i pel Neoplatonisme. A més, l’amor, entès com a eros, és aquella força que impulsa l’home a dirigir-se cap a Déu, l’Amor àgape-caritas, que és, alhora, el Bé immutable que anhela per aconseguir la felicitat, la pau i la plenitud. En aquest camí, a mesura que avança cap a Ell, l’home va coneixent-lo més, al mateix temps que es coneix a si mateix com a criatura depenent d’ Ell. Aquest coneixement de l’home sobre si mateix el porta a comprendre’s com un ésser finit creat per Déu per amor, a la seva imatge i semblança. I, per això, és capaç d’estimar i de triar si vol regir-se per l’ordre establert per Déu (ordo amoris) o no. Si tria estimar ordenadament, és a dir, estimar com Déu estima mitjançant la caritas, l’home anirà assemblant-se cada dia més al seu Creador. En canvi, si decideix allunyar-se de l’ordre diví i, per tant, de Déu, per buscar la felicitat en els béns terrenals, estimarà desordenadament (cupiditas). En aquest últim cas, l’home, en estimar els béns creats com a fins (frui) i no com a mitjans (uti) per arribar a Déu, no aconseguirà ser completament feliç, ja que la plenitud només s’obté quan l’ànima reposa i descansa en el Bé suprem, tal com afirma Agustí d’Hipona (ca. 397/1946): “Ens heu fet per a Vós, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposi descansi en Vós” (conf., I, 1, 1). El mètode utilitzat en aquest treball consisteix en una lectura i interpretació crítica del concepte d’amor en els textos de sant Agustí per confrontar-lo amb altres interpretacions sobre aquest concepte en textos d’altres pensadors i veure’n les similituds i diferències. Conclusió Aquest treball pretén aportar elements que ajudin a comprendre què és l’home, què s’espera d’ell i quin és el seu telos existencial a partir de l’amor.[eng] Introduction This research analyses the concept of love in the philosophical thought of Saint Augustine. There is no doubt that love has been and continues to be a key concept in understanding humanity and the meaning of its existence. For this reason, many philosophers, including Saint Augustine, have devoted great effort to investigating what love is, as it affects human beings in all their dimensions: anthropological, metaphysical, ethical, political, etc. So, through love, Augustine clarifies what man is for God, for oneself, for one’s neighbor, and for other human beings, and, above all, in relation to created goods. Main Body of the Thesis Love is closely linked to human happiness and fulfillment to such an extent that it constitutes an essential element of one's very being. Love is so important that it is also connected to other significant concepts in his philosophy, such as truth, God, the soul, will, freedom, and more. This leads to the consideration of love not as just another topic among those mentioned, but rather as the guiding thread that connects them all within his philosophical thought, since love is the foundation upon which his reflections are built. For this reason, throughout this study, an in-depth analysis will be conducted on what the Philosopher of Africa understands by love, in alignment with Christian religion, which is based on the Gospels and the letters of Saint Paul and is influenced by various Hellenistic philosophical currents and Neoplatonism. Furthermore, love, understood as eros, is the force that moves human beings to seek God, agape-caritas Love, which is also the immutable Good they long for, in order to attain happiness, peace, and fulfillment. In this journey, with every step towards Him, man comes to know God a little more, while also gaining deeper self-knowledge as a creature dependent on Him. This self-knowledge leads man to understand himself as a finite being created by God out of love, in His image and likeness. Therefore, he is capable of loving and choosing whether or not to follow the order established by God (ordo amoris). If he chooses to love in an orderly manner—that is, to love as God loves through caritas—he will increasingly resemble his Creator. On the other hand, if he decides to distance himself from the divine order and, consequently, from God, in pursuit of happiness in earthly goods, he will love in a disordered way (cupiditas). In the latter case, by loving created goods as ends (frui) rather than as means (uti) to reach God, he will never achieve complete happiness, since true fulfillment can only be found when the soul rests and finds peace in the Supreme Good. As Augustine of Hippo states (ca. 397/1946): “You have made us and drawn us to yourself, and our heart is restless until it rests in you” (conf., I, 1, 1). The methodology used in this study consists of a critical reading and interpretation of the concept of love in Augustine’s texts, comparing it with other interpretations of this notion found in the works of other philosophers in order to identify similarities and differences. Conclusion This work aims to contribute insights that may help to understand what man is, what is expected of him, and what his existential telos is, through the lens of love

    Relación entre uso adictivo de redes sociales y habilidades sociales

    No full text
    [spa] El uso de las redes sociales ha experimentado un notable incremento desde la pandemia de COVID-19. Diversos estudios han analizado su impacto en el comportamiento de la población, señalando que el uso adictivo de estas plataformas puede afectar negativamente las habilidades sociales. En este contexto, el presente estudio tiene como objetivo examinar si existe una relación entre la adicción a las redes sociales y el nivel de habilidades sociales. Para ello, se utilizó el Cuestionario de Adicción a Redes Sociales (ARS) y el Cuestionario de Habilidades Sociales (CHASO) en una muestra de 106 participantes. Los cuestionarios fueron administrados mediante un formulario de Google distribuido por WhatsApp. Los resultados revelaron que los participantes no perciben altos niveles de adicción y que sus habilidades sociales se sitúan en un nivel medio-bajo. Además, no se encontró una correlación significativa entre ambas variables.[eng] The use of social media has increased significantly since the COVID-19 pandemic. Various studies have examined its impact on people's behavior, suggesting that addictive use of these platforms may negatively affect social skills. In this context, the present study aims to explore the relationship between social media addiction and social skills levels. To this end, the Social Media Addiction Questionnaire (ARS) and the Social Skills Questionnaire (CHASO) were administered to a sample of 106 participants. The questionnaires were distributed via a Google Form shared through WhatsApp. The results indicated that high levels of addiction are not perceived by participants and that they exhibited medium-to-low levels of social skills. Furthermore, no significant correlation was found between the two variables

    Dschinns de Fatma Aydemir. La vida de una familia emigrante entre varias culturas

    No full text
    [eng] In her novel Dschinns (2022), Fatma Aydemir tells the story of a family that emigrated to Germany in the 1980s. Aydemir set her plot in the early 1990s, in the dark period after the racist arson attacks. The autor is interested in looking at the construct of family, how fragile or solid and steadfast it is. The novel is told fron six perspectives, the perspectives of the family members. When the father suddenly dies, everything that was left unsaid in the Yilmaz family comes to light and develops the plot. The migration experience plays a big role for everyone. It's about the gaps in the immigrant history of the family, which has given up its Kurdish identity and language. A family novel that works in a classic way with secrets, with unspoken truths

    Prosodic marking of focus in Palestinian Arabic: a phonological analysis

    No full text

    Intensity and f0 enhances phonological length contrast in Italian

    No full text

    10,991

    full texts

    29,078

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    UIBrepositori  (Universitat de les Illes Balears)
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇