UIBrepositori  (Universitat de les Illes Balears)
Not a member yet
    29078 research outputs found

    Piano adventures: un estudi de cas sobre un infant amb TDA

    No full text
    [cat] Aquest Treball de Final d’Estudis recull l’experiència de treball dels cursos 2023/2024 i 2024/2025 amb un infant que presenta el Trastorn per Dèficit d’Atenció, utilitzant el mètode pianístic Piano Adventures. Aquest estudi de cas ha estat complementat amb entrevistes amb les persones lligades al subjecte d’estudi des de diverses vessants de la seva vida quotidiana, com els pares o la directora del centre on cursa els seus estudis. A més, s’ha realitzat també un assaig, que consta d’una comparació entre un mètode de pedagogia ìanística activa, com és el cas de Piano Adventures; i una metodologia basada en l’ensenyament pianístic tradicional, en aquest cas, utilitzant el sistema de notació Ramsell. Aquest treball serveix com a punt de partida per a la investigació de mètodes pianístics concrets aplicats a alumnes que presenten necessitats educatives especials, a més de servir com a recurs per a la pràctica docent. La recerca realitzada a partir de les entrevistes i l’anàlisi d’articles i documents relacionats tant amb el TDA com amb les metodologies d’educació musical i d'ensenyament pianístic, s’ha pogut realitzar un assaig basat en la comprensió de l’alumne i tractant que tingui un caràcter empàtic i motivador per al subjecte d’estudi.[spa] Este Trabajo de Final de Estudios recoge la experiencia de trabajo de los cursos 2023/2024 y 2024/2025 con un niño que presenta Trastorno por Déficit de Atención, utilizando el método pianístico Piano Adventures. Este estudio de caso ha sido complementado con entrevistas a personas vinculadas al sujeto de estudio desde diversos aspectos de su vida cotidiana, como sus padres o la directora del centro donde cursa sus estudios. Además, se ha realizado también un ensayo que consiste en una comparación entre un método de pedagogía pianística activa, como es el caso de Piano Adventures, y una metodología basada en la enseñanza pianística tradicional, en este caso, utilizando el sistema de notación Ramsell. Este trabajo sirve como punto de partida para la investigación de métodos pianísticos concretos aplicados a alumnos que presentan necesidades educativas especiales, además de servir como recurso para la práctica docente. La investigación realizada a partir de entrevistas y del análisis de artículos y documentos relacionados tanto con el TDA como con las metodologías de educación musical y enseñanza pianística, ha permitido elaborar un ensayo basado en la comprensión del alumno, procurando que tenga un carácter empático y motivador para el sujeto de estudio.[eng] This thesis presents the work experience from the academic years 2023/2024 and 2024/2025 with a child diagnosed with Attention Deficit Disorder, using the Piano Adventures piano method. This case study has been complemented by interviews with individuals closely connected to the subject from various aspects of their daily life, such as the parents and the Principal of the school where the child is enrolled. Additionally, an essay has been developed, consisting of a comparison between an active piano pedagogy method - Piano Adventures- and a methodology based on traditional piano instruction, in this case using the Ramsell notation system. This project can be used as a starting point for the research into specific piano methods applied to students with special educational needs, as well as a resource for teaching practice. The research, based on interviews and the analysis of articles and documents related both to ADD and to musical education and piano teaching methodologies, has enabled the creation of an essay rooted in a deep understanding of the student, aiming to be empathetic and motivating for the subject of study

    Estudi de la propagació d’ones magnetohidrodinàmiques superficials

    No full text
    [cat] Els efectes del camp magnètic del Sol generen diferents estructures en la seva atmosfera, com poden ser les protuberàncies o els bucles coronals. Sovint en aquests fenòmens apareixen zones amb canvis abruptes de densitat que generen dos medis diferenciats. Així, doncs, con`eixer el comportament de les ones en les superf´ıcies provocades en aquestes circumst`ancies ´es clau per a entendre la dinàmica d’aquests fenòmens. Tot i que moltes d’aquestes estructures que apareixen en l’atmosfera solar mostren geometries complexes, es pot estudiar la propagació d’ones en petites regions de les seves superfícies considerant-les com un pla. A partir de la forma linealitzada de les equacions de la magnetohidrodinàmica (MHD) s’obté la relació de dispersió de les ones MHD superficials per a dos medis de diferent densitat en equilibri, trobant, en certs casos, les condicions de l’existència de modes ràpids i lents, i la dependència de la freqüència angular d’aquestes ones en funció de l’angle de propagació respecte del camp magnètic, comparant alguns d’aquests resultats amb simulacions fetes mitjan¸cant el software PLUTO[spa] pueden ser las protuberancias o los bucles coronales. A menudo, en estos fenómenos aparecen zonas con cambios abruptos de densidad que generan dos medios diferenciados. Así pues, conocer el comportamiento de las ondas en las superficies provocadas en estas circunstancias es clave para entender la dinámica de estos fenómenos. Aunque muchas de estas estructuras que aparecen en la atmósfera solar muestran geometrías complejas, se puede estudiar la propagación de ondas en pequeñas regiones de sus superficies considerándolas como un plano. A partir de la forma linealizada de las ecuaciones de la magnetohidrodinámica (MHD) se obtiene la relación de dispersión de las ondas MHD superficiales para dos medios de diferente densidad en equilibrio, encontrando, en ciertos casos, las condiciones de la existencia de modos rápidos y lentos, y la dependencia de la frecuencia con en ángulo de propagación respecto a la dirección del campo magnético, comparando algunos de estos resultados con simulaciones realizadas mediante el software PLUTO[eng] The e↵ects of the Sun’s magnetic field generate di↵erent structures in its atmosphere, such as promineces or coronal loops. These phenomena often involve areas with abrupt density changes that generate two distinct media. Therefore, understanding the behavior of waves on surfaces caused by these circumstances is key to understanding the dynamics of these phenomena. Although many of these structures that appear in the Sun’s atmosphere display complex geometries, wave propagation in small regions of their surfaces can be studied by considering them as a planar interface. From the linearized form of the magnetohydrodynamic (MHD) equations, the dispersion relation of surface MHD waves is obtained for two media of di↵erent densities in equilibrium. In certain cases, the conditions for the existence of fast and slow modes are determined, as well as the frequency dependence on the direction of wave propagation with respect to the magnetic field direction. Some of these results are compared with simulations performed using the PLUTO softwar

    Acoso callejero a mujeres: factores que influyen en las conductas de ayuda de las personas testigo

    No full text
    [spa] El acoso callejero es una de las formas de violencia machista más extendidas y normalizadas, restringiendo la libre movilidad de las mujeres en espacios públicos. En España, un alto porcentaje de mujeres han sufrido acoso callejero en una o más ocasiones. Este acoso recurrente hace que las mujeres se sientan vulnerables, ansiosas e inseguras caminando por lugares públicos. Dado que el acoso callejero se produce en espacios públicos, a menudo hay personas testigo (bystanders), que influyen en cómo las mujeres viven estas situaciones. Estas personas testigo pueden optar por intervenir o no, dependiendo de diversos factores individuales, situacionales y contextuales. El objetivo general de esta tesis es analizar las conductas de ayuda de las personas testigo en casos de VAW y, concretamente, en el acoso callejero como forma de violencia machista. Este objetivo general se concreta en dos objetivos específicos. El primer objetivo específico es examinar la investigación científica existente sobre conducta de ayuda, los factores que influyen en ella y las estrategias de intervención de las personas testigo en casos de VAW en España, entre 2005 y 2020. El segundo objetivo específico es analizar los factores que facilitan o inhiben la conducta de ayuda de la población general en situaciones de acoso callejero. La tesis se estructura en siete capítulos. El primer capítulo ofrece una revisión teórica de la VAW, centrada en el acoso callejero, su clasificación como violencia de género y sus consecuencias para las mujeres. También explora el comportamiento de las personas testigo en casos de VAW y los factores que influyen en la intervención. Los capítulos dos y tres presentan los objetivos de la investigación y la metodología utilizada. El capítulo cuatro presenta los cuatro estudios realizados. El primero es una revisión de la literatura sobre el comportamiento de las personas testigo en casos de VAW en España, que pone de manifiesto la falta de investigación en intervención en situaciones de acoso callejero. También se llevaron a cabo dos estudios cuantitativos para examinar el impacto de los factores personales y situacionales (género, opinión política, efecto espectador y tipo de violencia) en las decisiones de intervención y para identificar predictores claves de la voluntad de intervenir en un escenario de acoso callejero. Finalmente, realizamos un estudio cualitativo que exploraba las experiencias de las personas testigo de acoso callejero, incluyendo sus pensamientos, emociones, acciones y los factores que afectan a la intervención. El capítulo cinco presenta discusión, limitaciones y direcciones futuras. El sexto capítulo se centra en las conclusiones 10 generales y las implicaciones prácticas. Por último, el capítulo siete ofrece las referencias citadas a lo largo de la tesis. Las principales conclusiones señalan que la investigación sobre el comportamiento de las personas testigo en el acoso callejero en España es todavía limitada, poniendo de manifiesto la necesidad de más estudios sobre el tema. Además, las personas testigo se enfrentan a varios retos a la hora de intervenir en situaciones de acoso callejero, como el miedo de las mujeres testigo a represalias o la falta de conciencia de los hombres testigo sobre el acoso. Es esencial promover campañas de concienciación que se centren en las diferentes formas de intervención, enfocándose en métodos menos confrontativos para reducir el miedo y mejorar las habilidades interventoras de las personas testigo. También es crucial fomentar la empatía hacia las víctimas, especialmente entre los hombres, y subrayar la importancia de la participación cívica activa en la prevención de la violencia.[eng] Street harassment is one of the most widespread and normalized forms of gender-based violence, restricting women’s ability to move freely in public spaces. In Spain, a high percentage of women have experienced street harassment on one or more occasions. This persistent harassment has serious consequences, making women feel vulnerable, anxious, and unsafe while walking in public spaces. Since street harassment occurs in public, witnesses or bystanders are often present, potentially influencing how women experience these situations. These bystanders may choose to intervene or not, depending on various individual, situational, and contextual factors influencing their behavior. The general objective of this thesis is to analyze the helping behaviors of bystanders in cases of violence against women and, specifically, in street harassment as a form of gender- based violence. This general objective is embodied in various specific objectives, which have been addressed through a series of dedicated studies. The first specific objective is to examine existing scientific research on helping behaviors, the factors that influence them, and intervention strategies involving bystanders in cases of VAW in Spain, between 2005 and 2020. The second specific objective is to analyze the factors that facilitate or inhibit helping behaviors in the general population during street harassment situations. The thesis is structured into seven chapters. The first chapter provides a theoretical review of VAW, focusing on street harassment, its classification as gender-based violence, and its consequences for women. It also explores bystander behavior in VAW cases and the factors that influence intervention. Chapters two and three present the research objectives and methodologies used in four studies. Chapter four details the four studies conducted. The first is a Scoping Review on bystander behavior in VAW cases in Spain, highlighting a lack of research on street harassment intervention. Two quantitative studies were conducted to examine the impact of personal and situational factors—such as gender, political opinion, the bystander effect, and type of violence—on intervention decisions and to identify key predictors of willingness to intervene in a street harassment scenario. Finally, we conducted a qualitative study exploring the experiences of bystanders of street harassment, including their thoughts, emotions, actions, and the factors that facilitate or inhibit intervention. Chapter five discusses the main findings, limitations, and future research directions. Chapter six presents general conclusions and practical implications. Finally, chapter seven provides the references cited throughout the thesis. 14 The main findings indicate that research on bystander behavior in street harassment in Spain is still limited, highlighting the need for more focused studies on the issue. Additionally, bystanders face several challenges when intervening in street harassment situations, such as women bystanders’ fear of retaliation and men bystanders’ lack of awareness regarding harassment. It is essential to promote awareness campaigns that highlight the various ways a bystander can intervene, focusing on less confrontational methods to reduce fear of retaliation and build skills and confidence. It is also crucial to foster empathy toward victims, particularly among men, and highlight the importance of active civic participation in preventing violence.[cat] L'assetjament al carrer és una de les formes de violència masclista més esteses i normalitzades, restringint la capacitat de les dones de moure's lliurement als espais públics. A Espanya un alt percentatge de dones han patit assetjament al carrer en una o més d’una ocasió. L’assetjament persistent té conseqüències greus, fent que les dones se sentin vulnerables, ansioses i insegures caminant per espais públics. Atès que l'assetjament al carrer es produeix en públic, sovint hi ha persones espectadores (bystanders), que influeixen en la manera com les dones viuen aquestes situacions. Aquestes persones espectadores poden optar per intervenir o no, depenent de diversos factors individuals, situacionals i contextuals. L'objectiu general d'aquesta tesi és analitzar les conductes d'ajuda de les persones espectadores en casos de VAW i, concretament, en l'assetjament al carrer com a forma de violència masclista. Aquest objectiu general es concreta en diversos objectius específics, que s'han abordat a través d'una sèrie d'estudis. El primer objectiu específic és examinar la investigació científica existent sobre conductes d'ajuda, els factors que hi influeixen i les estratègies d'intervenció de les persones espectadores en casos de VAW a Espanya, entre 2005 i 2020. El segon objectiu específic és analitzar els factors que faciliten o inhibeixen les conductes d'ajuda a la població general en situacions d'assetjament al carrer. La tesi s'estructura en set capítols. El primer capítol ofereix una revisió teòrica de la VAW, centrada en l'assetjament al carrer, la seva classificació com a violència de gènere i les seves conseqüències per a les dones. També explora el comportament de les persones espectadores en casos de VAW i els factors que influeixen en la intervenció. Els capítols dos i tres presenten els objectius de la investigació i les metodologies utilitzades. El capítol quatre presenta els quatre estudis realitzats. El primer és una revisió de la literatura sobre el comportament de les persones espectadores en casos de VAW a Espanya, que posa de manifest la manca d'investigació sobre la intervenció en situacions d’assetjament al carrer. També es van dur a terme dos estudis quantitatius per examinar l'impacte dels factors personals i situacionals (gènere, opinió política, efecte espectador i tipus de violència) en les decisions d'intervenció i per identificar predictors clau de la voluntat d'intervenir en un escenari d'assetjament al carrer. Finalment, es va realitzar un estudi qualitatiu que explorava les experiències de les persones espectadores d'assetjament al carrer, incloent els seus pensaments, emocions, accions i els factors que afecten la intervenció. El capítol cinc analitza els principals resultats, les limitacions 12 i les direccions de recerca futures. El sisè capítol presenta conclusions generals i implicacions pràctiques. Finalment, el capítol set ofereix les referències citades al llarg de la tesi. Les principals conclusions indiquen que la investigació sobre el comportament de les persones espectadores d’assetjament al carrer a Espanya és encara limitada, posant de manifest la necessitat de més estudis sobre el tema. Endemés, les persones espectadores s'enfronten a diversos reptes a l'hora d'intervenir en situacions d'assetjament al carrer, com ara la por de les dones espectadores a represàlies i la manca de consciència dels homes espectadors sobre l'assetjament. És essencial promoure campanyes de conscienciació que s’enfoquin en les diferents maneres d’intervenir, centrant-se en mètodes menys confrontatius per reduir la por a les represàlies i millorar les habilitats interventores de les persones espectadores. També és crucial fomentar l'empatia cap a les víctimes, especialment entre els homes, i destacar la importància de la participació cívica activa en la prevenció de la violència

    Factores de riesgo y protección en el desarrollo de conductas prosociales y antisociales en niños: un análisis del rol del contexto familiar y escolar

    No full text
    [spa] Este trabajo analiza los factores de riesgo y protección que afectan al desarrollo de conductas prosociales y antisociales en niños, centrándose especialmente en el contexto familiar y escolar. A través de una revisión sistemática de estudios recientes, se identifican elementos como el estilo de crianza, la cohesión escolar, el nivel socioeconómico y la salud emocional de los padres como determinantes clave. Los resultados destacan que un entorno afectivo y educativo positivo puede prevenir comportamientos problemáticos, mientras que contextos adversos aumentan significativamente el riesgo. Se concluye que la colaboración entre familias, escuelas y profesionales del Trabajo Social es fundamental para promover el desarrollo saludable en la infancia[eng] This study analyzes the risk and protective factors that influence the development of prosocial and antisocial behavior in children, with a particular focus on the family and school contexts. Through a systematic review of recent studies, key elements such as parenting style, school cohesion, socioeconomic status, and parents emotional health are identified as critical determinants. The findings highlight that a supportive and positive educational environment can help prevent problematic behavior, while adverse contexts significantly increase the risk. The study concludes that collaboration between families, schools, and social work professionals is essential to promote healthy development in childhoo

    Preaspiration in Modern vs. North American heritage Icelandic

    No full text

    Millora de la capacitat biodegradadora de plàstics

    No full text
    [cat] Els plàstics biodegradables, concretament els polièsters alifàtics, es degraden en diferents graus segons l’entorn. S’ha demostrat que existeix un major potencial de biodegradació del plàstic en ambients terrestres que en ambients aquàtics, i dins d’aquests darrers, el potencial de degradació és major en aigua dolça que en aigua salada. Aquest estudi tenia com a objectiu observar si la salinitat afecta la degradació dels plàstics, concretament del policaprolactona (PCL). Es va dur a terme una anàlisi funcional mitjançant la preparació de plaques de PCL com a única font de carboni, amb la finalitat de determinar el potencial degradador en mostres de sediment d’aigua dolça i marina a través de l’observació d’halos de degradació a diferents concentracions de sal. Malgrat la variabilitat entre mostres, la salinitat semblava tenir un efecte negatiu sobre el potencial biodegradador del plàstic, efecte que no s’observà en el control làbil, és a dir, la proteïna. Així doncs, mentre que els microorganismes adaptats als ambients de sediment d’aigua dolça i marina mostraren una millor adaptació a les seves salinitats respectives per a la degradació de proteïnes, això no es va observar en el cas del PCL, on ambdues mostres mostraren una correlació negativa amb la salinitat. Cal determinar encara si aquest fet es deu a una manca de potencial biodegradador en les mostres marines, o bé si la sal pot interferir en la unió enzim-substrat, dificultant la hidròlisi del plàstic[spa] Los plásticos biodegradables, concretamente los poliésteres alifáticos, se degradan en distintos grados según el entorno. Se ha demostrado que existe un mayor potencial de biodegradación del plástico en ambientes terrestres que en los acuáticos, y dentro de estos últimos, el potencial de degradación es mayor en agua dulce que en agua salada. Este estudio tuvo como objetivo observar si la salinidad afecta a la degradación de los plásticos, en concreto del policaprolactona (PCL). Se llevó a cabo un análisis funcional mediante la preparación de placas de PCL como única fuente de carbono, con el fin de determinar el potencial degradador en muestras de sedimento de agua dulce y marina a través de la observación de halos de degradación a diferentes concentraciones de sal. A pesar de la variabilidad entre muestras, la salinidad pareció tener un efecto negativo sobre el potencial biodegradador del plástico, efecto que no se observó en el control lábil, es decir, la proteína. Por tanto, mientras que los microorganismos adaptados a los ambientes de sedimento de agua dulce y marina mostraron una mejor adaptación a sus respectivas salinidades en la degradación de proteínas, esto no se observó en el caso del PCL, donde ambas muestras mostraron una correlación negativa con la salinidad. Falta por determinar si esto se debe a una falta de potencial biodegradador en las muestras marinas, o si la sal podría interferir en la unión enzima-sustrato, dificultando la hidrólisis del plástico[eng] Biodegradable plastics, specifically aliphatic polyesters, degrade to different extents in different environments. It has been shown that there is a higher plastic biodegrad potential in terrestrial environments than in aquatic ones, and within the aquatic environment, there is greater degradation potential in freshwater compared to saltwater. This study aimed to observe whether salinity affects the degradation of plastics, specifically polycaprolactone (PCL). A functional analysis was carried out by preparing PCL plates as the sole carbon source, in order to determine the degrading potential within freshwater and marine sediment samples through the observation of degradation halos at different salt concentrations. Despite the variability between samples, salinity seemed to have a negative effect on plastic biodegrading potential which was not observed for the labile control, i.e., protein. Hence, while microorganisms adapted to freshwater and marine sediment environments showed best adaptation under their corresponding salinities for the degradation of protein, this was not observed for PCL, where both samples had a negative correlation with salinity. It is to be further determined if this comes as a consequence of a lack of biodegrading potential in marine samples, or if salt may interfere in enzyme-substrate docking hindering plastic hydrolysi

    La confusa relación entre literatura y política. Tres ejemplos prácticos a partir de las obras de Belén Gopegui, Alana S. Portero y Anna Pacheco

    No full text
    [spa] El presente Trabajo de Fin de Grado tiene como objeto de investigación la relación entre dos campos de estudio en disputa constante: la literatura y la política. En esta tesitura realizaremos un rastreo sobre el contexto neoliberal después de la crisis del 2008, periodo que marca una deriva repolitizadora en el campo literario actual. Se indagarán en los conceptos sobre la ideología, el sentido de lo político, y las nociones de lo común y de la clase social. Todo ello para observar cómo se conjugan estos conceptos en el interior de las producciones literarias elegidas para el presente trabajo: Deseo de ser punk (Belén Gopegui, 2009), La mala costumbre (Alana S. Portero, 2023) y Listas, guapas, limpias (Anna Pacheco, 2019)[cat] Aquest Treball de Fi de Grau té com a objecte de recerca la relació entre dos camps d’estudi en disputa constant: la literatura i la política. En aquesta tessitura farem un rastreig sobre el context neoliberal després de la crisi del 2008, període que marca una deriva repolititzadora al camp literari actual. S’examinaran els conceptes sobre la ideologia, el sentit del que és polític, i les nocions del comú i de la classe social. Tot això per observar com es vinculen aquests conceptes a l'interior de les produccions literàries escollides per al present treball: Deseo de ser punk (Belén Gopegui, 2009), La mala costumbre (Alana S. Portero, 2023) y Listas, guapas, limpias (Anna Pacheco, 2019)[eng] Aquest Treball de Fi de Grau té com a objecte de recerca la relació entre dos camps d’estudi en disputa constant: la literatura i la política. En aquesta tessitura farem un rastreig sobre el context neoliberal després de la crisi del 2008, període que marca una deriva repolititzadora al camp literari actual. S’examinaran els conceptes sobre la ideologia, el sentit del que és polític, i les nocions del comú i de la classe social. Tot això per observar com es vinculen aquests conceptes a l'interior de les produccions literàries escollides per al present treball: Deseo de ser punk (Belén Gopegui, 2009), La mala costumbre (Alana S. Portero, 2023) y Listas, guapas, limpias (Anna Pacheco, 2019

    Acquisition of Levantine Arabic word stress in 3- to 5-year-olds

    No full text

    Evaluación del impacto del entrenamiento en compasión (CCT™ workshop) en médicos españoles: un estudio controlado aleatorizado

    No full text
    [spa] Introducción: La presente tesis doctoral aborda los efectos del Entrenamiento en Compasión (CCT™ Workshop) en la calidad de vida profesional de los médicos españoles, un colectivo que enfrenta altos niveles de burnout, ansiedad y estrés debido a las demandas inherentes a su profesión. Este programa, una versión abreviada del Compassion Cultivating Training (CCT™) del Compassion Institute, combina prácticas meditativas y estrategias basadas en mindfulness para fomentar la autocompasión, la estabilidad emocional y el compromiso profesional. El estudio parte de la observación de la crisis global de salud mental que afecta al personal sanitario, exacerbada por factores como la pandemia de COVID-19, destacando las ciencias contemplativas como el mindfulness y la compasión como herramientas eficaces para mejorar el bienestar emocional y la calidad asistencial. Contenido: El objetivo principal fue evaluar el impacto del CCTW en la calidad de vida profesional en comparación con otras intervenciones meditativas como el mindfulness basado en la Tradición Budista (MBTB) y un grupo sin intervención (SI). Los objetivos secundarios incluyeron evaluar los incrementos en la capacidad de atención plena y compasiva, las mejoras en bienestar psicológico, los cambios en el compromiso en el trabajo, la mejora de la capacidad de liderazgo compasivo y los cambios en burnout, ansiedad, depresión y estrés. El estudio consistió en un ensayo clínico aleatorizado con tres grupos, un grupo experimental que recibió el CCTW, un grupo control con entrenamiento en MBTB y un grupo control sin intervención. La muestra incluyó 261 médicos colegiados en España y las mediciones se realizaron en tres momentos temporales: preintervención, postintervención y a los tres meses posteriores. Las escalas empleadas incluyeron la Short Professional Quality of Life Scale, la Five Facets of Mindfulness Questionnaire, la Sussex-Oxford Compassion for Others Scale, la Self-Compassion Scale, la Short Warwick–Edinburgh Mental Well-being Scale, la Utrecht Work Engagement Scale, la Compassionate Leadership Scale, la Maslach Burnout Inventory y la Depression, Anxiety and Stress Scales. El análisis estadístico se realizó por protocolo utilizando estadísticos descriptivos, análisis de comparación de medias, distribuciones de frecuencias y análisis de varianza univariados y multivariados, siendo estos últimos el principal instrumento para dar respuesta a las hipótesis de investigación. El análisis se enfocó en comparar la eficacia de las intervenciones entre los grupos más que en evaluar su efectividad de manera aislada. Los resultados mostraron que el grupo CCTW presentó una reducción significativa en el burnout, lo que confirma su eficacia para mitigar el agotamiento emocional en médicos. También se observó una mejora en la dimensión de "Observación" dentro de la atención plena, indicando un incremento en la capacidad de percibir con mayor claridad la experiencia personal y profesional. No se encontraron diferencias significativas en autocompasión, compasión hacia los demás, liderazgo compasivo, bienestar emocional, compromiso laboral, ansiedad, depresión y estrés. En el grupo MBTB, las mejoras se concentraron en la compasión hacia los demás, sin cambios relevantes en las demás variables. El grupo sin intervención no mostró modificaciones significativas, lo que resalta la necesidad de implementar estrategias para mejorar el bienestar profesional en este colectivo. Los hallazgos confirman que el CCTW es una herramienta eficaz y accesible para mejorar la calidad de vida profesional de los médicos. Su formato breve lo hace viable para integrarse en entornos sanitarios con limitaciones de tiempo. Comparado con el MBTB, el CCTW demostró un impacto más amplio, especialmente en burnout y mindfulness, lo que puede transformar la cultura organizativa al abordar el desgaste emocional del personal sanitario. Conclusiones: En conclusión, el CCTW destaca como una intervención clave para enfrentar los desafíos psicológicos y emocionales en el ámbito médico. La implementación de este programa podría mejorar el bienestar de los profesionales y optimizar la atención al paciente.[eng] Introduction: This doctoral dissertation examines the effects of Compassion Training (CCT™ Workshop) on the professional quality of life of Spanish physicians, a group that faces high levels of burnout, anxiety, and stress due to the inherent demands of their profession. This program, an abbreviated version of the Compassion Cultivating Training (CCT™) from the Compassion Institute, combines meditative practices and mindfulness-based strategies to foster self-compassion, emotional stability, and professional engagement. The study originates from the observation of the global mental health crisis affecting healthcare personnel, exacerbated by factors such as the COVID-19 pandemic, highlighting contemplative sciences like mindfulness and compassion as effective tools to improve emotional well-being and care quality. Objectives: The main objective was to evaluate the impact of the CCT™Workshop on professional quality of life compared to other meditative interventions, such as mindfulness Based on the Buddhist Tradition (MBTB), and a no-intervention control group (NI). Secondary objectives included assessing improvements in mindfulness and compassionate capacity, psychological well-being, changes in work engagement, enhanced compassionate leadership capacity, and changes in burnout, anxiety, depression, and stress. Methodology: The study was conducted as a randomized clinical trial with three groups: an experimental group receiving CCTW, a control group undergoing MBTB training, and a no-intervention control group. The sample comprised 261 physicians registered in Spain, and measurements were taken at three time points: pre-intervention, post-intervention, and three months post-intervention. The questionnaires used included the Short Professional Quality of Life Scale (ProQOL), the Five Facets of Mindfulness Questionnaire (FFMQ), the Sussex-Oxford Compassion for Others Scale SOCS-O, the Self-Compassion Scale (SCS), the Short Warwick–Edinburgh Mental Well-being Scale (WEMWBS), the Utrecht Work Engagement Scale (ultrashort UWES), the Compassionate Leadership Scale (CLS), the Maslach Burnout Inventory (MBI) and the Depression, Anxiety and Stress Scales (DASS). Data Analysis: Statistical analysis was conducted according to protocol using descriptive statistics, mean comparison analyses, frequency distributions, and variance analysis, including univariate (ANOVA) and multivariate (MANOVA) analyses, the latter serving as the principal tool to address the research hypotheses. The analysis focused on comparing the efficacy of the interventions across groups rather than assessing their effectiveness in isolation. Results: The results showed that the CCTW group experienced a significant reduction in burnout, confirming its effectiveness in mitigating emotional exhaustion among physicians. An improvement was also observed in the "Observation" dimension of mindfulness, indicating an increased ability to clearly perceive both personal and professional experiences. However, no significant differences were found in self-compassion, compassion towards others, compassionate leadership, emotional well-being, work engagement, anxiety, depression, or stress. In the MBTB group, improvements were concentrated in compassion towards others, with no relevant changes in the other variables. The no-intervention group did not show significant modifications, highlighting the need to implement strategies to improve professional well-being in this collective. Discussion: The findings confirm that CCT™Workshop is an effective and accessible tool for improving the professional quality of life of physicians. Its brief format makes it feasible for integration into healthcare environments with time constraints. Compared to MBTB, CCTW demonstrated a broader impact, particularly in burnout and mindfulness, which could contribute to transforming organizational culture by addressing the emotional exhaustion of healthcare professionals. Conclusions: In conclusion, CCT™Workshop stands out as a key intervention to address the psychological and emotional challenges in the medical field. Implementing this program could enhance the well-being of healthcare professionals and optimize patient care.[cat] Introducció: La present tesi doctoral aborda els efectes de l’Entrenament en Compassió (CCT™Workshop) en la qualitat de vida professional dels metges espanyols, un col·lectiu que s’enfronta a alts nivells de burnout, ansietat i estrès a causa de les demandes inherents a la seva professió. Aquest programa, una versió abreujada del Compassion Cultivating Training (CCT™) del Compassion Institute, combina pràctiques meditatives i estratègies basades en mindfulness per fomentar l’autocompassió, l'estabilitat emocional i el compromís professional. L’estudi parteix de l'observació de la crisi global de salut mental que afecta el personal sanitari, agreujada per factors com la pandèmia de la COVID-19, destacant les ciències contemplatives com el mindfulness i la compassió com a eines eficaces per millorar el benestar emocional i la qualitat assistencial. Contingut: L'objectiu principal va ser avaluar l'impacte del CCTW en la qualitat de vida professional en comparació amb altres intervencions meditatives com el mindfulness basat en la Tradició Budista (MBTB) i un grup sense intervenció (SI). Els objectius secundaris varen incloure l’avaluació dels increments en la capacitat d’atenció plena i compassiva, les millores en benestar psicològic, els canvis en el compromís en el treball, la millora de la capacitat de lideratge compassiu i els canvis en burnout, ansietat, depressió i estrès. L’estudi va consistir en un assaig clínic aleatoritzat amb tres grups: un grup experimental que va rebre el CCTW, un grup control amb entrenament en MBTB i un grup control sense intervenció. La mostra va incloure 261 metges col·legiats a Espanya i les mesures es van realitzar en tres moments temporals: preintervenció, postintervenció i als tres mesos posteriors. Les escales emprades van incloure la Short Professional Quality of Life Scale, la Five Facets of Mindfulness Questionnaire , la Sussex-Oxford Compassion for Others Scale , la Self-Compassion Scale , la Short Warwick– Edinburgh Mental Well-being Scale , la Utrecht Work Engagement Scale , la Compassionate Leadership Scale, la Maslach Burnout Inventory i la Depression, Anxiety and Stress Scales . L’anàlisi estadística es va realitzar per protocol utilitzant estadístics descriptius, anàlisi de comparació de mitjanes, distribucions de freqüències i anàlisi de variància univariants i multivariants, sent aquests últims l’instrument principal per donar resposta a les hipòtesis de recerca. L’anàlisi es va centrar a comparar l’eficàcia de les intervencions entre els grups més que en avaluar la seva efectivitat de manera aïllada. Els resultats van mostrar que el grup CCTW va presentar una reducció significativa en el burnout, cosa que confirma la seva eficàcia per mitigar l'esgotament emocional en metges. També es va observar una millora en la dimensió d’"Observació" dins de l’atenció plena, indicant un increment en la capacitat de percebre amb més claredat l’experiència personal i professional. No obstant això, no es van trobar diferències significatives en autocompassió, compassió cap als altres, lideratge compassiu, benestar emocional, compromís laboral, ansietat, depressió i estrès. En el grup MBTB, les millores es van concentrar en la compassió cap als altres, sense canvis rellevants en les altres variables. El grup sense intervenció no va mostrar modificacions significatives, fet que ressalta la necessitat d'implementar estratègies per millorar el benestar professional en aquest col·lectiu. Les troballes confirmen que el CCTW és una eina eficaç i accessible per millorar la qualitat de vida professional dels metges. El seu format breu el fa viable per integrar-se en entorns sanitaris amb limitacions de temps. Comparat amb el MBTB, el CCTW va demostrar un impacte més ampli, especialment en burnout i mindfulness, la qual cosa pot transformar la cultura organitzativa en abordar el desgast emocional del personal sanitari. Conclusions: En conclusió, el CCTW destaca com una intervenció clau per afrontar els desafiaments psicològics i emocionals en l’àmbit mèdic. La implementació d’aquest programa podria millorar el benestar dels professionals i optimitzar l’atenció al pacient

    Basats en la microbiota en la fibrosi pulmonar

    No full text
    [cat] La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una malaltia pulmonar intersticial crònica i progressiva de causa desconeguda, caracteritzada per una disminució de la funció pulmonar a causa de la formació de teixit fibròtic i una resposta inflamatòria descontrolada. Actualment, només existeixen dos fàrmacs antifibròtics aprovats, nintedanib i pirfenidona, que només aconsegueixen alentir la progressió de la malaltia. Estudis preliminars suggereixen que canvis en la microbiota intestinal (MI) poden influir en la salut pulmonar a través de l’eix intestí-pulmó. Així que l’objectiu del treball és analitzar la microbiota en diferents fases de la FP en ratolins envellits, per trobar biomarcadors de resposta biològica a la FPI. Aquest estudi es va realitzar en un model de ratolí de fibrosi pulmonar induïda per bleomicina (BLM), d’una soca de ratolins envellits, dividits entre el grup control (PBS) i grup de fibrosi pulmonar (BLM). Es va analitzar l’expressió gènica de gens fibròtics, com Col1a1 i Fn, que van tenir un pic d’expressió en el dia 14, en el grup BLM. Es va realitzar un anàlisi bioinformàtic per analitzar la diversitat d’espècies. La diversitat alfa i beta de la MI va ser similar en ambdós grups. Tot i això, al dia 14, quan l’expressió de gens fibròtics és major, es van observar diferències en l’abundància de taxons: Bifidobacteriaceae va ser més abundant en PBS, mentre que Lachnospiraceae, va predominar en BLM. Gèneres com Dubosiella i Muribaculaceae van ser menys abundants en BLM en el dia 14 i dies posteriors. Així que creiem que aquests dos geners són candidats prometedors com a biomarcadors de la resposta biològica en la FPI.[spa] La fibrosis pulmonar idiopática (FPI) es una enfermedad pulmonar intersticial crónica y progresiva de causa desconocida, caracterizada por una disminución de la función pulmonar a causa de la formación de tejido fibrótico y una respuesta inflamatoria descontrolada. Actualmente, solo existen dos fármacos antifibróticos aprobados, nintedanib y pirfenidona, que solo consiguen ralentizar la progresión de la enfermedad. Estudios preliminares sugieren que cambios en la microbiota intestinal (MI) pueden influir en la salud pulmonar a través del eje intestino-pulmón. Así que el objetivo del trabajo es analizar la microbiota en diferentes fases de la FP en ratones envejecidos, para encontrar biomarcadores de respuesta biológica a la FPI. Este estudio se realizó en un modelo de ratón de fibrosis pulmonar inducido por bleomicina (BLM), de una soca de ratones envejecidos, divididos entre el grupo control (PBS) i grupo de fibrosis pulmonar (BLM). Se analizó la expresión génica de genes fibróticos, como Col1a1 y Fn, que tuvieron un pico de expresión en el día 14, en el grupo BLM. Se realizó un análisis bioinformático para analizar la diversidad de especies. La diversidad alfa y beta de la MI fue similar entre ambos grupos. Aun así, en el día 14, cuando la expresión de genes fibróticos es mayor, se observaron diferencias en la abundancia de taxones: Bifidobacteriaceae fue más abundante en PBS, mientras que Lachnospiraceae predomino en BLM. Géneros como Dubosiella y Muribaculaceae fueron menos abundantes en BLM en el día 14 i días posteriores. Así que creemos que estos dos géneros son candidatos prometedores como biomarcadores de la respuesta biológica en al FPI[eng] Idiopathic pulmonary fibrosis (IPF) is a chronic and progressive interstitial lung disease of unknown cause, characterized by a decline in lung function due to the formation of fibrotic tissue and an uncontrolled inflammatory response. Currently, only two approved antifibrotic drugs, nintedanib and pirfenidone, are available, which only slow disease progression. Preliminary studies suggest that changes in the gut microbiota (GM) may influence lung health through the gut-lung axis. The aim of this study was to analyse the microbiota at different stages of pulmonary fibrosis in aged mice to identify biomarkers of biological response to IPF. The study was conducted in a bleomycin (BLM)-induced pulmonary fibrosis mouse model using aged mice, divided into a control group (PBS) and a pulmonary fibrosis group (BLM). Gene expression analysis of fibrotic genes, such as Col1a1 and Fn, showed peak expression on day 14 in the BLM group. Bioinformatic analysis was performed to assess species diversity. Alpha and beta diversity of the GM were similar between both groups. However, on day 14, when fibrotic gene expression was highest, differences in taxon abundance were observed: Bifidobacteriaceae was more abundant in the PBS group, while Lachnospiraceae predominated in the BLM group. Genera such as Dubosiella and Muribaculaceae were less abundant in the BLM group on day 14 and subsequent days. Therefore, we believe these two genera are promising candidates as biomarkers of the biological response in IP

    10,991

    full texts

    29,078

    metadata records
    Updated in last 30 days.
    UIBrepositori  (Universitat de les Illes Balears)
    Access Repository Dashboard
    Do you manage Open Research Online? Become a CORE Member to access insider analytics, issue reports and manage access to outputs from your repository in the CORE Repository Dashboard! 👇