11,848 research outputs found

    Sant Ramon de Penyafort. Imatge, devoció i santedat

    No full text
    La present recerca doctoral es dedica a les representacions de Ramon de Penyafort (c.1185-1275) dins del marc de la construcció de la imatge religiosa en època moderna. El punt de partida és l’anàlisi de les primeres figuracions medievals del dominic català, amb l’objectiu d’observar d’una manera àmplia i transversal la gènesi, evolució i variants experimentades en la seva iconografia d’ençà del 1601, quan el personatge assoleix definitivament la santedat. Els continguts de la tesi s’han organitzat a partir de tres blocs principals, precedits per la introducció i les conclusions pertinents. El primer bloc presenta un recull biogràfic de Ramon de Penyafort com a personatge històric, tot subratllant les principals fites que contribuïren a la seva fama com a jurista i predicador de prestigi, abans d’afrontar detalladament la història del procés de canonització del personatge des de la seva mort l’any 1275, fins a la solemne canonització de 1601, celebrada a la nova Basílica de Sant Pere, sota la cúpula dissenyada per Michelangelo. El segon bloc de la tesi gira a redós de la difusió del culte a sant Ramon de Penyafort després de 1601 a Catalunya, però també a les penínsules ibèrica i itàlica, completant el marc geogràfic de l’anomenat Mediterrani catòlic. En aquests territoris es constata com durant les primeres dècades del segle XVII el culte a sant Ramon de Penyafort esdevé emergent i genera esplendoroses festes de canonització, però també nous encàrrecs artístics destinats a la veneració del dominic català, entre els quals destaca la desapareguda capella del sant al convent de Santa Caterina de Barcelona. El tercer bloc temàtic analitza sis qüestions vinculades directament a la imatge raimundiana, que abracen des de la gènesi de les representacions del frare dominic en època medieval, fins a la fixació de la seva iconografia arran de la canonització de 1601. Entre les problemàtiques plantejades, hi ha un especial èmfasi en la creació i difusió de la Transfretació, o viatge miraculós del sant sobre la seva capa entre Mallorca i Barcelona, però també en el seu impacte dins del cicle fundacional de l’Orde de la Mercè de Redempció de captius, així com en els seves conseqüències en època moderna.The thesis analyses the representations of the catalan Dominican Raymond of Penafort (c.1185-1275). Raymond was probably the most famous and respected jurist in canon law of his time. After occupying the Chair of canon law at the University of Bologna, he received the Dominican habit in Barcelona in 1222, and begun a promising career inside the Order of Preachers, that reached the nomination as Great Master in 1239. During those years, Raymond also became a famous writer after his Summa de casibus poenitentiae, a book of cases for confessors. Knowing Raymond's reputation in the juridical sciences, Gregory IX appointed him chaplain and grand penitentiary, and also commissioned him the compilation of the Decretales, the most important collection of canon laws approved officially in 1234, that became a Standard until 1917. After Raymond’s death in the convent of Santa Caterina of Barcelona, his tomb was the scenario of different miraculous healings attributed to the friar’s intercession. This fact attracted many pilgrims and encouraged his brothers to begin a canonization process to ascend Raymond to the glory of the altars. The main objective of the thesis is the study of Raymond’s representations as confluence between art, sanctity and devotion in the modern era. Although the work is chronologically focused in the seventeenth and eighteenth centuries, in first instance are closely studied the medieval representations of the friar, in order to observe in a wide and transverse view the genesis, evolution and variants experienced on the iconography of the friar before and after his canonization, held in Rome in 1601

    Estudi de l'Agenda 21 Local de Lloret de Mar i dels seus reptes de futur

    No full text
    This article is based on a research devoloped during the academic year 2009-2010 by Carla Alexandra Ackermann, Anna Martínez Moles and Alba Vendrell Torres. The research was conducted under the supervision of Professor Josep Boyra, PhD from TSI - Turismo Sant Ignasi, Ramon Llull University. The aim of the article is to divulge the contents of the research and its main results regarding the positive eff ects of Local Agenda 21 in the tourism industry of Lloret de Mar.L’article és fruit d’un treball de final de carrera realitzat per les estudiants Carla Alexandra Ackermann, Anna Martínez Moles i Alba Vendrell Torres durant el curs 2009/2010. Aquest treball de recerca va ser tutoritzat per Josep Boyra, [email protected], doctor en Geografia, i professor de l’àrea de ciències socials de TSI - Turismo Sant Ignasi, Universitat Ramon Llull, Barcelona. L’objectiu d’aquest article és divulgar la recerca feta i al mateix temps fer una síntesi de les seves principals aportacions, entre les que destaquem l’anàlisi de L’Agenda 21 Local de Lloret de Mar i el seu grau d’assoliment respecte dels reptes de futur per tal d’aconseguir ser una destinació turística competitiva i sostenible al llarg del temps

    Crossley, "Ramon Llull's Contributions to Computer Science"

    No full text
    Obra ressenyada: J. N. CROSSLEY, Ramon Llull's contributions to computer science. In A. FIDORA, & C. SIERRA (eds.), Ramon Llull: From the Ars Magna to Artficial Intelligence. Barcelona: Artificial Intelligence Research Institute IIIA, Consejo Superior de Investigaciones Cientificas, 2011, p. 39-59

    Una Lectura de "Fénix": Un circo tragico

    No full text
    Es un analisis narratologico del cuento de Julio Ramon Ribeyro "Fénix", para "el lector comun

    The origins of "Made in Spain fashion". The competitive advantage of the textile, apparel and footwear districts since the Golden Age

    No full text
    [cat] Aquest article explora les fonts de l’avantatge competitiu dels districtes industrials espanyols especialitzats en productes tèxtils, confecció i calçat. Posa de manifest que la majoria de les principals empreses espanyoles de productes de moda en els mercats internacionals van sorgir de districtes existents en els anys 1980s. A partir de l’ús d’una nova base de dades, el present article conclou que en aquest darrer període hi havia tants districtes exportadors neo-Marshallians, dominats per petites empreses, com districtes amb empreses líders, coordinats per mitjanes i grans firmes. Probablement aquesta circumstància va permetre que les empreses que poblaven aquests darrers districtes poguessin combinar els avantatges derivats de les economies externes de Marshall (és a dir, l’existència de coneixement no codificat, d’indústries auxiliars i de mà d’obra especialitzada) amb els relacionats amb les capacitats organitzatives de les empreses líders.[eng] This paper explores the sources of competitive advantage of the Spanish export industrial districts that specialised in textile, apparel and footwear products. It shows that most of the nowadays outstanding Spanish firms in fashion-related international markets emerged from 1980s districts. Using a new database, the paper concludes that by then there were as many neo-Marshallian exporting districts dominated by small firms as hub-firm districts coordinated by medium-large companies. This probably allowed the latter to combine the advantages derived from Marshallian external economies (i.e. non-codified knowledge, subsidiary industries and specialized labour force) with those connected to leading firms’ organizational capabilities

    Mapa de la Mediterrània 1:10 000 000

    No full text
    1 Mapa. Preparat per a les publicacions coeditades amb l'Estudi Ramon Folch1:10 000 00028 x 51 c

    Ontología del alma y facultades de conocimiento. Alma, cuerpo y conocimiento en la obra psicológica de Ramon Llull

    No full text
    El artículo que a continuación presentamos pretende insistir en la conveniencia del trabajo comparativo entre la doctrina psicológica y epistemológica según Ramon Llull y las doctrinas proporcionadas por la tradición fi losófi ca del siglo XIII. Para ello, el Liber novus de anima rationali se convierte en referente al tratarse de la única obra de Ramon Llull que trata del alma desde los parámetros de la tradición aristotélica.In this article we present a comparison of the psychological and epistemological theories of Ramon Llull with philosophical doctrines of the 13th century. For this purpose, the Liber novus de anima rationali serves as the main reference because it is the only work by Ramon Llull which deals with the soul in an Aristotelian framework
    corecore