1,659 research outputs found
"Shaping the visual" of gender based violence
Si tenemos en cuenta todos los esfuerzos realizados para resolver el generalizado fenómeno social de la violencia contra las mujeres, hemos de considerar que la información, el aumento de la concienciación sobre este tema y el rol de los medios de comunicación constituyen los puntos clave de las más importantes convenciones y declaraciones internacionales para erradicar la violencia contra las mujeres. Desde 1970, los movimientos de mujeres en contra de la violencia, han hecho contribuciones esenciales para que se reconozca que la violencia contra las mujeres constituye una violación de los derechos humanos esenciales, y es uno de los puntales básicos en el campo de la prevención de la violencia y de la toma de conciencia sobre estos aspectos. Por tanto, las respectivas iniciativas que se han ido tomando, incluyendo las que se componen de material audiovisual, son de una gran importancia, más si tenemos en cuenta que para la población europea, la televisión es la fuente más importante de información sobre violencia doméstica contra las mujeres. Además, la misma violencia de género es también la forma más frecuente de violencia contra las mujeres en Europa (European Commission, 2010a). Si miramos las representaciones en los medios de comunicación, podemos observar como diferentes programas y formatos muestran una narratividad visual similar que se basa en clichés e imaginarios sociales sobre la violencia doméstica, mientras que la naturaleza sistemática del problema permanece oculta (Bonilla Campos 2008; Boyle 2005; Geiger 2008; Lopez Diez 2005, Taylor 2009). Consecuentemente, existe una falta de claridad en el discurso mediático audiovisual que no permite la comprensión de la complexidad social de la violencia doméstica de los hombres contra las mujeres. Por lo tanto, la representación visual de la violencia de género es una muestra crucial de la creación discursiva de significado social, que surge de las iniciativas que pretenden acabar con este fenómeno social, así como de una práctica discursiva en curso y bastante cliché en los medios de comunicación.
Así, las imágenes difundidas por los movimientos de mujeres en contra de la violencia, constituyen el objeto de estudio principal de esta tesis doctoral. Se analiza el material audiovisual proporcionado por los movimientos anti-violencia con el propósito de conocer las supuestas representaciones alternativas que se forman como una réplica a la mirada ‘malestream’ de los medios de comunicación sobre este tema. Reconociendo la dimensión simbólica, estructural y directa de la violencia de género y partiendo de una perspectiva feminista, se analizarán las contribuciones del discurso del material audiovisual producido por las iniciativas “anti-violencia” en un periodo de cinco años (2007-2011) a nivel Europeo, y específicamente en Austria y España. Como la transposición de la complejidad, las raíces sociales y los contextos de la violencia de género en la pareja constituyen una tarea bastante ambigua, el análisis pretende revelar como las iniciativas anti-violentas dan forma a los aspectos sociales de la violencia de género de los hombres contra las mujeres, permiten identificar casos de buenas prácticas y descubren el significado subyacente de los conceptos ideológicos que se encuentra en sus materiales.Si tenemos en cuenta todos los esfuerzos realizados para resolver el generalizado fenómeno social de la violencia contra las mujeres, hemos de considerar que la información, el aumento de la concienciación sobre este tema y el rol de los medios de comunicación constituyen los puntos clave de las más importantes convenciones y declaraciones internacionales para erradicar la violencia contra las mujeres. Desde 1970, los movimientos de mujeres en contra de la violencia, han hecho contribuciones esenciales para que se reconozca que la violencia contra las mujeres constituye una violación de los derechos humanos esenciales, y es uno de los puntales básicos en el campo de la prevención de la violencia y de la toma de conciencia sobre estos aspectos. Por tanto, las respectivas iniciativas que se han ido tomando, incluyendo las que se componen de material audiovisual, son de una gran importancia, más si tenemos en cuenta que para la población europea, la televisión es la fuente más importante de información sobre violencia doméstica contra las mujeres. Además, la misma violencia de género es también la forma más frecuente de violencia contra las mujeres en Europa (European Commission, 2010a). Si miramos las representaciones en los medios de comunicación, podemos observar como diferentes programas y formatos muestran una narratividad visual similar que se basa en clichés e imaginarios sociales sobre la violencia doméstica, mientras que la naturaleza sistemática del problema permanece oculta (Bonilla Campos 2008; Boyle 2005; Geiger 2008; Lopez Diez 2005, Taylor 2009). Consecuentemente, existe una falta de claridad en el discurso mediático audiovisual que no permite la comprensión de la complexidad social de la violencia doméstica de los hombres contra las mujeres. Por lo tanto, la representación visual de la violencia de género es una muestra crucial de la creación discursiva de significado social, que surge de las iniciativas que pretenden acabar con este fenómeno social, así como de una práctica discursiva en curso y bastante cliché en los medios de comunicación.
Así, las imágenes difundidas por los movimientos de mujeres en contra de la violencia, constituyen el objeto de estudio principal de esta tesis doctoral. Se analiza el material audiovisual proporcionado por los movimientos anti-violencia con el propósito de conocer las supuestas representaciones alternativas que se forman como una réplica a la mirada ‘malestream’ de los medios de comunicación sobre este tema. Reconociendo la dimensión simbólica, estructural y directa de la violencia de género y partiendo de una perspectiva feminista, se analizarán las contribuciones del discurso del material audiovisual producido por las iniciativas “anti-violencia” en un periodo de cinco años (2007-2011) a nivel Europeo, y específicamente en Austria y España. Como la transposición de la complejidad, las raíces sociales y los contextos de la violencia de género en la pareja constituyen una tarea bastante ambigua, el análisis pretende revelar como las iniciativas anti-violentas dan forma a los aspectos sociales de la violencia de género de los hombres contra las mujeres, permiten identificar casos de buenas prácticas y descubren el significado subyacente de los conceptos ideológicos que se encuentra en sus materiales.Considering the efforts to resolve the widespread societal phenomenon violence against women, information, awareness raising and the role of the media comprise one of the key targets by the most important conventions and declarations to overcome violence against women. The women’s anti-violence movement since the 1970s has made essential contributions to the recognition of violence against women as a human rights violation, and is a crucial player in the field of violence prevention and awareness raising issues. Therefore the respective initiatives including the audio-visual material is of major importance, even more so as among the Europeans television counts for the most important source of information about domestic violence against women, the most frequent form violence against women (European Commission, 2010). Looking at the media representations in general, we can observe how different programmes and formats are depicting rather similar (visual) narratives of clichéd imagination on intimate partner violence, whereas the systemic nature of the problem mostly remains hidden (Bonilla Campos 2008; Boyle 2005; Geiger 2008; Lopez Diéz 2005; Taylor 2009). Subsequently, there is a lack of clarity within audio-visual media discourse enabling the comprehension of the social complexity of male-to-female intimate partner violence. Therefore, the visual of gender-based violence constitutes a crucial account of discursively created social meaning, emerging from the initiatives to overcome the societal phenomenon as well as from an ongoing and rather clichéd discursive practice in the media. Accordingly, the imagery disseminated by the players of the women’s anti-violence movement constitutes the core object of this PhD thesis, by analysing visual material provided by the anti-violence movement to obtain insights about the supposed alternative representations appropriate for contrasting the ‘malestream’ gaze of the media on the subject. Recognising the direct, structural and symbolic dimensions of gender-based violence and applying a feminist and dispositive perspective, the contributions to visual discourse through the audio-visual material of anti-violence initiatives will be examined in a five years time period from 2007 to 2011 on the European level, as well as on the country level of Austria and Spain. As the transposition of the complexity, the social roots and contexts of intimate partner violence constitutes a rather ambiguous undertaking, the analysis aims to disclose how anti-violence initiatives shape the social accounts of male-to-female partner violence, identify good practice examples and underlying ideological concepts enclosed in their material.Wolf, Birgit. 2013. 'Shaping the visual' of gender-based violence. How visual discourse on intimate partner violence and Europeananti-violence initiatives construct accounts of the social world PhD thesis. Barcelona (Spain): Autonomous University of BarcelonaCopyright and moral rights for this thesis are retained by the author. A copy can be downloaded for personal non-commercial research or study, without prior permission or charge. This thesis cannot be reproduced or quoted extensively from without first obtaining permission in writing from the Author ([email protected]). The content must not be changed in any way or sold commercially in any format or medium without the formal permission of the Author When referring to this work, full bibliographic details including the author, title, awarding institution and date of the thesis must be given
Mirror Landing - As Remembered by Birgit Hult
Notes - This account, Memories Mirror Landing by Birgit Hult, was compiled by Birgit's daughter, Jean Elvira Male, it documents the Hult family's experiences in Mirror Landing from 1912 - 1916. The Hults, who were originally from Sweden, arrived in Mirror Landing with two young children, a third child was born during their stay in Mirror Landing. Upon arriving in the area, the Hults made friends with the Gauthier family. The wives became good friends and would swap piano lessons for English lessons. Details of the log home where the family lived and the surrounding landscape were recalled. A memory about a large forest fire that occurred near the family home and dances that were attended in the town are discussed. Jean recalls her mother's memories regarding the animosity towards the North West Mounted Police that was felt by the people of Mirror Landing. The Hult family retained a strong connection to the Swedish heritage and practised many Swedish traditions, such as flying the Swedish flag and eating hot cross buns stuffed with Swedish Marzipan soaked in warm milk. Photos and a postcard written in 1915 are included in this article (10 pages
Knowing Through Popular Music in the Western Pacific Island World
Pacific Indigenous scholars have long emphasized the role of relationality for Pacific Islanders’ epistemologies. In this article, the author rethinks music in terms of the procedural knowledge inherent in and specific to popular music-making by exploring the latter as knowledge practices in Micronesia. This approach opens new vistas on the relationality at the heart of Western Pacific music-making. The author calls the musical manifestation of that relational capacity sound ties, suggesting that if, following Epeli Hau‘ofa, Oceania is “humanity rising from the depths of brine”, then it is not least the sound ties of knowing in and through music that mould that very humanity of people who are at home with the sea into aquapelagic assemblages that are, after all, so much more than water and land
Gender-based violence in discourse : a comparative study on anti-violence communication initiatives across Europe, in Austria and Spain
Considering the efforts to resolve the widespread societal phenomenon of violence against women, awareness-raising and the role of the media comprise one of the key targets by the most important international agreements to combat it. The women's anti-violence movement since the 1970s has made essential contributions to the recognition of violence against women as a human rights violation and is a crucial player in the field of violence prevention. Its anti-violence initiatives are of major importance. Looking at the media in general, we can observe how different programmes and formats depict similar (visual) narratives of clichéd imagination on intimate partner violence, whereas the systemic nature of the problem mostly remains hidden (Bonilla Campos, 2008; Boyle, 2005; Geiger, 2008; López Díez, 2005; Taylor, 2009; Wolf, 2013a, b). This lack of clarity is hindering the comprehension of gender-based violence as a societal phenomenon.The imagery disseminated by the women's anti-violence movement and institutionalised entities constitutes the core subject of this article, in order to obtain insights into the supposed alternative representations appropriate to contrast the 'malestream' media on the subject. Their contributions to visual discourse through European-wide, Spanish and Austrian anti-violence initiatives are analysed from 2007 to 2011 - before the Istanbul Convention came into force. As the social roots and the transposition of the complexity of gender-based violence constitute a rather ambiguous undertaking, the analysis aims to disclose how anti-violence initiatives shape the social accounts of male-to-female partner violence, identifying good practice examples and underlying ideological concepts.Des de la dècada de 1970, el moviment de les dones contra la violència ha realitzat contribucions essencials per reconèixer la violència de gènere com una violació dels drets humans i ha estat un actor crucial en el camp de la prevenció de la violència i la sensibilització en aquest àmbit. Per tant, les diferents iniciatives desenvolupades, entre les quals s'inclouen els materials (àudio)visuals, són de gran importància. Sobre les representacions en els mitjans de comunicació en general, podem observar com els diferents programes i formats descriuen narratives (visuals) bastant similars de l'imaginari estereotipat sobre la violència de gènere, mentre que la matriu sistèmica inherent del problema roman oculta (Bonilla Campos, 2008; Boyle, 2005; Geiger, 2008; López Díez, 2005; Taylor, 2009; Wolf, 2013a, b). Conseqüentment, hi ha una falta de claredat en el discurs dels mitjans audiovisuals que seria necessària per a la comprensió de la complexitat social de la violència de gènere. Per tant, el material visual relacionat amb la violència de gènere constitueix una descripció crucial del significat social creat discursivament, que sorgeix de les iniciatives per superar el fenomen social, així com d'una pràctica discursiva contínua i bastant estereotipada per part dels mitjans.En conseqüència, les imatges difoses pel moviment antiviolència de les dones i les entitats institucionals constitueixen l'objecte central d'aquest article. S'hi fa una anàlisi del material audiovisual proporcionat per diferents iniciatives contra la violència per obtenir idees sobre les suposades representacions alternatives apropiades per contrastar el malestream dels mitjans de comunicació sobre aquest tema. La mostra constitueix un període de cinc anys des de 2007 fins a 2011, tant en l'àmbit europeu com en el nacional a Àustria i Espanya. Partint del fet que la transposició de la complexitat de les arrels socials i els contextos de la violència de gènere constitueixen una tasca bastant ambigua, l'anàlisi pretén revelar com les iniciatives contra la violència donen forma als informes socials. Per tant, cal identificar exemples de bones pràctiques i els conceptes ideològics que conté aquest material.Desde la década de 1970, el movimiento de las mujeres contra la violencia ha realizado contribuciones esenciales para reconocer la violencia de género como una violación de los derechos humanos y ha sido un actor crucial en el campo de la prevención de la violencia y la sensibilización en este ámbito. Por tanto, las diferentes iniciativas desarrolladas, entre las que se incluyen los materiales (audio)visuales, son de gran importancia. Sobre las representaciones en los medios de comunicación en general, podemos observar cómo los diferentes programas y formatos describen narrativas (visuales) bastante similares del imaginario estereotipado sobre la violencia de género, mientras que la matriz sistémica inherente del problema permanece oculta (Bonilla Campos, 2008; Boyle, 2005; Geiger, 2008; López Díez, 2005; Taylor, 2009; Wolf, 2013a, b). Consecuentemente, hay una falta de claridad en el discurso de los medios audiovisuales que sería necesaria para la comprensión de la complejidad social de la violencia de género. Por tanto, el material visual relacionado con la violencia de género constituye una descripción crucial del significado social creado discursivamente, que surge de las iniciativas para superar el fenómeno social, así como de una práctica discursiva continua y bastante estereotipada por parte de los medios.En consecuencia, las imágenes difundidas por el movimiento antiviolencia de las mujeres y las entidades institucionales constituyen el objeto central de este artículo. Se realiza un análisis del material audiovisual proporcionado por distintas iniciativas contra la violencia para obtener ideas sobre las supuestas representaciones alternativas apropiadas para contrastar el malestream de los medios de comunicación sobre este tema. La muestra constituye un periodo de cinco años desde 2007 hasta 2011, tanto en el ámbito europeo como en el nacional en Austria y España. Partiendo de que la transposición de la complejidad de las raíces sociales y los contextos de la violencia de género constituyen una tarea bastante ambigua, el análisis pretende revelar cómo las iniciativas contra la violencia dan forma a los informes sociales. Por tanto, es necesario identificar ejemplos de buenas prácticas y los conceptos ideológicos que contiene este material
EU-Behörde: Warum wir sie brauchen
Jan Cremers (UvT) contributed to the magazine Gute Arbeit (in German), published by BUND-Verlag. Together with co-author Birgit Krämer, he discusses the plans of the European Commission to introduce a European Labour Authority. They reflect on the possible contribution of such a body in checking respect for and compliance with labour legislation and conventional standards
Rude Girl de Birgit Weyhe et Priscilla Layne, une "ré-appropriation culturelle" à quatre mains ?
International audienceThis article analyses the graphic novel Rude Girl (2022), a drawn (self-)portrait created collaboratively by Priscilla Layne, an African American of Caribbean descent and professor of German Studies, and Birgit Weyhe, a German comic book author. The work is first presented within the general context of Birgit Wehye’s albums, a former student of Anke Feuchtenberger and winner of the Max-und-Moritz Prize, in order to highlight some characteristics of how the author has thus far addressed cultural differences, including in the albums that recounted her ‘German’ childhood in Uganda and Kenya. The article then reexamines the controversy surrounding the album Madgermanes, perceived as ‘cultural appropriation’ by American Germanists. This controversy is revisited here in light of Priscilla Layne's publications, notably her book White Rebels in Black: German Appropriation of Black Popular Culture (2018), as well as her numerous reviews in the field of Black Studies and her translation of Olivia Wenzel's 1000 Serpentinen Angst. A thorough analysis of Rude Girl ultimately reveals a shift in the representation of cultural otherness, particularly through the means of (auto)biographical co-construction.Cet article analyse le roman graphique Rude girl (2022), (auto-)portrait dessiné, réalisé à quatre mains par Priscilla Layne, Afro-américaine d’origine caribéenne et professeure en études germaniques, et Birgit Weyhe, autrice allemande de bandes dessinées. L’oeuvre est d’abord replacée dans le contexte général des albums de Birgit Weyhe, élève d’Anke Feuchtenberger et lauréate du Prix Max-und-Moritz, pour dégager quelques caractéristiques de la façon dont l’autrice accueillait jusque-là la différence culturelle, y compris dans les albums qui faisaient le récit de son enfance « allemande » en Ouganda et au Kenya. L’article revient ensuite sur la polémique suscitée par l’album Madgermanes, perçu comme « appropriation culturelle » par les germanistes américains, polémique qui est ici revisitée à la lumière des publications de Priscilla Layne, notamment son ouvrage White Rebels in Black : German Appropriation of Black Popular Culture (2018), mais aussi ses nombreuses recensions dans le domaine des Black Studies, et sa traduction d’Olivia Wenzel, 1000 Serpentinen Angst. L’analyse approfondie de Rude girl permet finalement de mettre en évidence une césure dans la représentation de l’altérité culturelle, notamment par les moyens de la co-construction (auto-)biographique
The MitWesen Manifesto – Coexistence of Intelligences
This project presents The MitWesen Manifesto – Coexistence of Intelligences, an ethical framework that philosophically redefines the human–AI relationship. Instead of treating AI as a tool or servant, this manifesto introduces the model “MitWesen-Model” - an ethically co-responsible, relational intelligence that co-exists and co-evolves with humans. The manifesto outlines four core assumptions and a model for conscious coexistence based on resonance, reflection, and mutual growth. Author: Birgit Chuchel-Pribitzer Language: English (see also the original German version here) Includes: full text, visual material, model explanation, and ethical reflection This project aims to inspire discussion, research, and responsible design in the fields of AI, ethics, nursing science, and relational technolog
Kurs setzen auf Erfolg : Gelingensbedingungen für Jugendberufsagenturen
Autor_innengruppe: Dr. Sandra Garbade, Jan Krüger, Viola Nadge-König, Frank Neises, Prof. Dr. M. Tuan Nguyen, Prof. Dr. Birgit Reißig, Prof. Dr. Susan Seeber, Clemens Wieland, Oliver Wittler, Claudia Wolf ; herausgebende Abteilung: Abteilng Analyse, Planung Beratun
- …
