1,720,961 research outputs found
A cross-scale worldwide analysis of coastal adaptation planning
No full textThe Paris Agreement requires measurement of the progress made on adaptation. Tracking the progress made by governments through analysis of policies provides insight into the goals and means to achieve adaptation targets. Here we show the current state of the art in public adaptation planning affecting 136 of the largest coastal port urban agglomerations, covering 68 countries. We identify 226 adaptation policies: 88 at national level, 57 at regional/state level and 81 at city/metropolitan level. This set of adaptation policies can be considered the latest, most up-to-date database of governmental and public-led adaptations. Our analyses show that (1) in one half of cases, there is no evidence of policy implementation, (2) in almost 85% of cases, planned adaptation actions are not driven by present or future climatic impacts or risks, and (3) formal adaptation planning is relatively recent and is concentrated in more developed areas and countries
From Competitive to Cohesive Adaptation: Unveiling Spatial Inequities in EU Urban Climate Adaptation Finance
Get PDFLa meva dissertació examina les inequitats espacials en la finançament de l'adaptació al clima mitjançant l'anàlisi dels factors sociopolítics que afecten l'accessibilitat i l'assignació de fons i finançament. Utilitzo una investigació de mètodes mixtos, que inclou una enquesta realitzada amb 148 municipis en 17 països europeus i una investigació qualitativa a l'Àrea Metropolitana de Lisboa, per desglossar aquestes relacions. Basant-me en la investigació sobre urbanisme climàtic, amb un enfocament particular en la geografia crítica i les perspectives d'ecologia política, presento quatre contribucions principals. En primer lloc, defenso un canvi en la finançament cap a l'equitat, emfatitzant les necessitats de les comunitats marginades a través d'enfocs reparatius, la democratització de la finançament climàtic i polítiques contra el desplaçament. En segon lloc, en contextualitzar les inequitats intraurbanes dins d'inequitats multi-escalars més àmplies en la finançament de l'adaptació al clima, argumento que la finançament climàtica opera dins d'una arena dinàmica com un procés polític-ecològic, generant ones que sovint no beneficien els grups vulnerables en diferents escales. En tercer lloc, mostro com les barreres de finançament a la UE afecten desproporcionadament els municipis més petits i com els nivells de risc climàtic no es correlacionen amb l'accessibilitat o disponibilitat de fons, proposant una comprensió matisada del paper de la financiarització en l'urbanisme climàtic basada en l'experiència europea fins a la data. Quart i finalment, a través d'un estudi de cas fonamentat a l'Àrea Metropolitana de Lisboa, descobreixo com l'accés als programes de finançament de la UE depèn de factors com les capacitats administratives, els antecedents, les xarxes i el compromís dels líders municipals i el personal tècnic, en lloc de la vulnerabilitat climàtica o els indicadors de risc, aportant més llum sobre les geografies desiguales de l'adaptació al clima. Concloc la dissertació criticant el model competitiu actual de finançament i finançament per a l'adaptació climàtica municipal i proposant un model alternatiu centrat en el concepte d'adaptació cohesiva.Mi disertación examina las inequidades espaciales en la financiación de la adaptación al clima mediante el análisis de los factores sociopolíticos que afectan la accesibilidad y la asignación de fondos y financiación. Utilizo una investigación de métodos mixtos, que incluye una encuesta realizada con 148 municipios en 17 países europeos y una investigación cualitativa en el Área Metropolitana de Lisboa, para desglosar estas relaciones. Basándome en la investigación sobre urbanismo climático, con un enfoque particular en la geografía crítica y las perspectivas de ecología política, presento cuatro contribuciones principales. Primero, abogo por un cambio en la financiación hacia la equidad, enfatizando las necesidades de las comunidades marginadas a través de enfoques reparativos, la democratización de la financiación climática y políticas contra el desplazamiento. En segundo lugar, al contextualizar las inequidades intraurbanas dentro de inequidades multi-escalas más amplias en la financiación de la adaptación al clima, argumento que la financiación climática opera dentro de una arena dinámica como un proceso político-ecológico, generando ondas que frecuentemente no benefician a los grupos vulnerables en diferentes escalas. En tercer lugar, muestro cómo las barreras de financiación en la UE afectan desproporcionadamente a los municipios más pequeños y cómo los niveles de riesgo climático no se correlacionan con la accesibilidad o disponibilidad de fondos, proponiendo una comprensión matizada del papel de la financiarización en el urbanismo climático basado en la experiencia europea hasta la fecha. Cuarto y finalmente, a través de un estudio de caso fundamentado en el Área Metropolitana de Lisboa, descubro cómo el acceso a los programas de financiación de la UE depende de factores como las capacidades administrativas, los antecedentes, las redes y el compromiso de los líderes municipales y el personal técnico, en lugar de la vulnerabilidad climática o los indicadores de riesgo, arrojando más luz sobre las geografías desiguales de la adaptación al clima. Concluyo la disertación criticando el modelo competitivo actual de financiación y financiación para la adaptación climática municipal y proponiendo un modelo alternativo centrado en el concepto de adaptación cohesiva.My dissertation examines spatial inequities in climate adaptation finance by analysing the socio-political factors affecting the accessibility and allocation of funding and finance. I deploy mixed-methods research, including a survey conducted with 148 municipalities across 17 European countries and qualitative research in the Lisbon Metropolitan Area, to unpack these relationships. Building on climate urbanism research, with a particular focus on critical geography and political ecology perspectives, I make four main contributions. First, I advocate for a shift in financing towards equity, emphasising the needs of marginalized communities through reparative approaches, the democratization of climate finance, and anti-displacement policies. Second, by contextualising intra-urban inequities within broader multi-scalar inequities in climate adaptation finance, I argue that climate finance operates within a dynamic arena as a political-ecological process, generating ripples that frequently fail to benefit vulnerable groups across scales. Third, I show how funding barriers in the EU disproportionately affect smaller municipalities and how climate risk levels do not correlate with funding accessibility or availability, proposing a nuanced understanding of financialization's role in climate urbanism based on the European experience to date. Fourth and finally, through a grounded case study of the Lisbon Metropolitan Area, I uncover how access to EU funding programmes depends on factors such as administrative capacities, track records, networks, and the commitment of municipal leaders and technical staff, rather than climate vulnerability or risk indicators, further shedding light on the unequal geographies of climate adaptation. I conclude the dissertation by critiquing the current competitive model for municipal climate adaptation funding and finance and proposing an alternative model centred around the concept of cohesive adaptation.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambiental
From Competitive to Cohesive Adaptation : Unveiling Spatial Inequities in EU Urban Climate Adaptation Finance
Get PDFLa meva dissertació examina les inequitats espacials en la finançament de l'adaptació al clima mitjançant l'anàlisi dels factors sociopolítics que afecten l'accessibilitat i l'assignació de fons i finançament. Utilitzo una investigació de mètodes mixtos, que inclou una enquesta realitzada amb 148 municipis en 17 països europeus i una investigació qualitativa a l'Àrea Metropolitana de Lisboa, per desglossar aquestes relacions. Basant-me en la investigació sobre urbanisme climàtic, amb un enfocament particular en la geografia crítica i les perspectives d'ecologia política, presento quatre contribucions principals. En primer lloc, defenso un canvi en la finançament cap a l'equitat, emfatitzant les necessitats de les comunitats marginades a través d'enfocs reparatius, la democratització de la finançament climàtic i polítiques contra el desplaçament. En segon lloc, en contextualitzar les inequitats intraurbanes dins d'inequitats multi-escalars més àmplies en la finançament de l'adaptació al clima, argumento que la finançament climàtica opera dins d'una arena dinàmica com un procés polític-ecològic, generant ones que sovint no beneficien els grups vulnerables en diferents escales. En tercer lloc, mostro com les barreres de finançament a la UE afecten desproporcionadament els municipis més petits i com els nivells de risc climàtic no es correlacionen amb l'accessibilitat o disponibilitat de fons, proposant una comprensió matisada del paper de la financiarització en l'urbanisme climàtic basada en l'experiència europea fins a la data. Quart i finalment, a través d'un estudi de cas fonamentat a l'Àrea Metropolitana de Lisboa, descobreixo com l'accés als programes de finançament de la UE depèn de factors com les capacitats administratives, els antecedents, les xarxes i el compromís dels líders municipals i el personal tècnic, en lloc de la vulnerabilitat climàtica o els indicadors de risc, aportant més llum sobre les geografies desiguales de l'adaptació al clima. Concloc la dissertació criticant el model competitiu actual de finançament i finançament per a l'adaptació climàtica municipal i proposant un model alternatiu centrat en el concepte d'adaptació cohesiva.Mi disertación examina las inequidades espaciales en la financiación de la adaptación al clima mediante el análisis de los factores sociopolíticos que afectan la accesibilidad y la asignación de fondos y financiación. Utilizo una investigación de métodos mixtos, que incluye una encuesta realizada con 148 municipios en 17 países europeos y una investigación cualitativa en el Área Metropolitana de Lisboa, para desglosar estas relaciones. Basándome en la investigación sobre urbanismo climático, con un enfoque particular en la geografía crítica y las perspectivas de ecología política, presento cuatro contribuciones principales. Primero, abogo por un cambio en la financiación hacia la equidad, enfatizando las necesidades de las comunidades marginadas a través de enfoques reparativos, la democratización de la financiación climática y políticas contra el desplazamiento. En segundo lugar, al contextualizar las inequidades intraurbanas dentro de inequidades multi-escalas más amplias en la financiación de la adaptación al clima, argumento que la financiación climática opera dentro de una arena dinámica como un proceso político-ecológico, generando ondas que frecuentemente no benefician a los grupos vulnerables en diferentes escalas. En tercer lugar, muestro cómo las barreras de financiación en la UE afectan desproporcionadamente a los municipios más pequeños y cómo los niveles de riesgo climático no se correlacionan con la accesibilidad o disponibilidad de fondos, proponiendo una comprensión matizada del papel de la financiarización en el urbanismo climático basado en la experiencia europea hasta la fecha. Cuarto y finalmente, a través de un estudio de caso fundamentado en el Área Metropolitana de Lisboa, descubro cómo el acceso a los programas de financiación de la UE depende de factores como las capacidades administrativas, los antecedentes, las redes y el compromiso de los líderes municipales y el personal técnico, en lugar de la vulnerabilidad climática o los indicadores de riesgo, arrojando más luz sobre las geografías desiguales de la adaptación al clima. Concluyo la disertación criticando el modelo competitivo actual de financiación y financiación para la adaptación climática municipal y proponiendo un modelo alternativo centrado en el concepto de adaptación cohesiva.My dissertation examines spatial inequities in climate adaptation finance by analysing the socio-political factors affecting the accessibility and allocation of funding and finance. I deploy mixed-methods research, including a survey conducted with 148 municipalities across 17 European countries and qualitative research in the Lisbon Metropolitan Area, to unpack these relationships. Building on climate urbanism research, with a particular focus on critical geography and political ecology perspectives, I make four main contributions. First, I advocate for a shift in financing towards equity, emphasising the needs of marginalized communities through reparative approaches, the democratization of climate finance, and anti-displacement policies. Second, by contextualising intra-urban inequities within broader multi-scalar inequities in climate adaptation finance, I argue that climate finance operates within a dynamic arena as a political-ecological process, generating ripples that frequently fail to benefit vulnerable groups across scales. Third, I show how funding barriers in the EU disproportionately affect smaller municipalities and how climate risk levels do not correlate with funding accessibility or availability, proposing a nuanced understanding of financialization's role in climate urbanism based on the European experience to date. Fourth and finally, through a grounded case study of the Lisbon Metropolitan Area, I uncover how access to EU funding programmes depends on factors such as administrative capacities, track records, networks, and the commitment of municipal leaders and technical staff, rather than climate vulnerability or risk indicators, further shedding light on the unequal geographies of climate adaptation. I conclude the dissertation by critiquing the current competitive model for municipal climate adaptation funding and finance and proposing an alternative model centred around the concept of cohesive adaptation
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Get PDFWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
- …
