25 research outputs found
Gluconic acid as an indicator of the quality of wine grapes
No full textL’objectiu d’aquesta recerca és estudiar l’àcid glucònic com a indicador de l’estat sanitari dels raïms de vinificació. La quantificació d’aquest àcid permet saber si raïms aparentment sans estan afectats per la Botrytis cinerea i en quin grau. És un indicador útil tant per a les cooperatives com per als productors, ja que permet controlar la qualitat del raïm en recepció, establir-ne el preu i determinar quin s’utilitzarà per elaborar vi i quin es destinarà a altres finalitats. Per últim, aquesta recerca és una aproximació científica al món de la vinya i el vi, activitat econòmica amb més de 2.000 anys de tradició a la meva comarca. L’Alt Empordà, situat al nord de la Costa Brava, amb una gran riquesa cultural i paisatgística, és una zona fortament marcada pels contrasts entre mar i muntanya. A aquestes peculiaritats del terreny, s’hi suma un altre tret distintiu: la presència regular de la Tramuntana. Aquest vent del nord té efectes molt beneficiosos en l’estat sanitari de la vinya, ja que crea un clima més sec i redueix la proliferació de bacteris.This research aims to study gluconic acid as an indicator of the health conditions of grape used for winemaking. Determining the level of gluconic acid helps to find out whether similar grapes are affected or not by Botrytis cinerea and to what extent. It is a key indicator for both cooperatives and producers to monitor the quality of grapes upon reception at their facilities, allowing to fix the right price and to sort out those grapes addressed to wine-making while diverting the remaining ones for other industrial purposes. The research intends to be a scientific approach both to the world of vine and wine, an outstanding economic activity in our region: the Alt Empordà, located in the North of the Costa Brava and enjoying a rich cultural heritage as well as a remarkable landscape. The area’s main climate feature is the Tramuntana, a strong northern wind blowing regularly and keeping humidity at its lowest. It becomes a natural way of preserving vineyards free from bacterial proliferation
La Antropología en México: a veinticinco años de su publicación
No full text- Prólogo - Historiografías: - La Antropología en México. Un esfuerzo colectivo por Carlos García Mora. - Un trato directo con gentes y cosas. Apuntes para una historia del trabajo de campo antropológico en México por Eduardo González Muñiz. - Sobre historiografía disciplinaria. El caso de la antropología mexicana por Rafael Guevara Fefer. - Construcciones de la historia en el siglo XVIII novohispano por Rosa Brambila Paz y Beatriz Cervantes Jáuregui. - Lo fotográfico en la compilación La antropología en México: análisis visual de procesos sociales por Eugenia Macías. - La invención del discurso de los monumentos históricos y artísticos en México por Pedro Paz Arellano. - Paul Kirchhoff (1900-1972): Una vida entreguerras por Mechthild Rutsch. - Estudios de caso: - Olvidos, presencias y afanes de la antropología en el norte de México por Juan Luis Sariego. - La antropología en Chiapas: los nuevos temas 1984-2012 por Andrés Fábregas Puig. - La fundación de la Escuela Nacional de Antropología y sus contornos. Lo que aún se requiere investigar por Mette Wacher. - Lo que ha pasado desde entonces: los estudios de Antropología Ecológica en México por Alba González Jácome. - Indigenismo y racismo por Sergio Ricco. - Reflexiones sobre la noción de raza en los orígenes de la Antropología Física mexicana por José Luis Vera. - Las relaciones transnacionales de la Antropología Física mexicana a través de las polémicas sobre ’racismo científico’: un primer abordaje al ’Caso Comas-Mendieta’ por Francisco Vergara y Carlos López Beltrán
El despertar de Alejandra: la metáfora obsesiva de la jaula
No full textThis study expects to be a demystification of the person and work of the Argentinean poet Alejandra Pizarnik. To do so, we elaborate an analysis of the jail as an obsessive motif in the poem “El despertar” that allows us to explain the birth of the “personaje alejandrino” as well as some of its main traits: loneliness and isolation. The literary theory that supports this work is the psychocriticism of Charles Mauron. However, we distance ourselves from this theory when we discover that this character is a voluntary product –and not an unconscious one– of the poet, who is forced to create an author figure to exist in a literary world dominated by men. To sum up, this work appears as an answer to the common use of the myth based on the biography of Pizarnik to analyse her literary work. In this practice we discover once again the habitual mythification –mainly in women artists– of mental illness and suicide.El presente análisis constituye un intento de desmitificación de la persona y la obra de la poeta argentina Alejandra Pizarnik. Con este objeto, se aborda el motivo obsesivo de la jaula en el poema “El despertar” que permite una aproximación al nacimiento del personaje alejandrino y a algunas de sus principales características, a saber, la soledad y la incomunicación. La teoría literaria que sustenta el trabajo es la psicocrítica de Charles Mauron, de la que, sin embargo, nos desvinculamos cuando descubrimos que el personaje alejandrino es un producto voluntario –y no inconsciente– de la poeta, que se ve obligada a crear una figura de autora que pueda existir en el panorama literario dominado por los hombres. En resumen, este trabajo surge como respuesta ante el uso común del mito basado en la biografía de Pizarnik como base para el análisis literario, en el que se revela una vez más la romantización habitual –primordialmente, en artistas mujeres– de la enfermedad mental y el suicidio
La Veu dels immigrants en pantalla
No full textAlumnat col.laborador:
Moya Fernández, Anna
Ruiz Muñoz, Carolina
Torne Escolano, Laura
García Huertas, Bibiana
Armero Román, Juan
de Llanos Robles, Alicia
Montoya Vila, Jenay
Paez Vadillo, Gemma
Costa Alvarez, Loli
Claramunt Segura, Neus
Serrano Fuente, Vanessa
Cruz Jiménez, Sandra
Armangue Salvador, Anna
Blanco Hernandez, Estefania
Flórez Fijó, Tamara
Mateos Moya, Cristina
Contreras Sanchez, Vanessa
Nevado Villa, Judith
Morillo Soto, Olga
Pujades Taulé, Anna
López Sánchez
Patuel Puig, Jesse
Peñalver Tubau, Pau
Velasco Mesa, Sara
Valero Molinero, Mª Victoria
Alonso Domínguez, Laura
Gómez Serrano, Rocío
Villén Lázaro, Noemí
Tabuenca Castillo, Lorena
Sequera Garcia, Gemma
Salazar Arrufat, Judit
Quintana Mourelle, Vanessa
Otero Martínez, Emilio
Muixi Pibernat, Adrià
Comas Marce, Elisenda
Caballero Ortega, Mireia
Calaf Ferre, Laia
Guerrero Romero, Sonia
Ruiz Ibarra, Marta
Hallum López-Llauder, Liv
Pérez Caro, Bernat
Manzano Donald, Eric
Soler Ribe, Adrià
Ávila Cantos, Sofia
Baca Carrasco, Helena
Chiva Bautista, Silvia
Micó Monmany, Alba
Muñoz Fernández, Silvia
Nieto Castan, Elisabeth
Vidal Torrentallé, Anna
Canonge Ortega, Blanca
de Lecea Pons, Laura
Carmona Pérez, Verónica
Llario Frau, MireiaLa veu dels immigrants en pantalla és un projecte d'innovació educativa que nasqué el curs 2008-2009 en l'assignatura optativa Ensenyar a llegir i a escriure en contextos plurilingües. Aquesta assignatura, proposada pel Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona, pertany als ensenyaments de Mestre de la mateixa universitat i fou impartida durant el primer quadrimestre del curs 2008-09 en horari de matí i tarda, a causa de la nombrosa demanda de l'alumnat (80 estudiants). El contingut de l'assignatura està dividit en tres blocs. El primer tracta tot el referent a l'escola davant les noves realitats multiculturals i plurilingües, ja sigui des del punt de vista social, ja sigui des del punt de vista d'adquisició de la llengua catalana per part dels nouvinguts; el segon es centra mes en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura; i el tercer recull els principis d'actuació i propostes metodològiques per tal de treballar la competència comunicativa en contextos plurilingües i multiculturals.
Per treballar els continguts del primer bloc es van dissenyar activitats a partir del visionat de dos documentals sobre la immigració. "Berga, un lloc d'arribada" (2008), coordinat per AulaMèdia, i "Cartas a Nora" d'Isabel Coixet (2007), un fragment del documental Invisibles, produït per Javier Bardem. Després d'aquest treball previ d'anàlisi i debat, la tasca final que els estudiants havien de fer sobre aquest bloc era dissenyar, elaborar i editar un breu documental sobre el tema de l'acolliment de l'alumnat nouvingut. El resultat fou tan exitós que pensàrem que valia la pena que estigués a l'abast de tothom. Per aquest motiu demanem a la Unitat de Suport a la Docència del CRAI de la universitat la possibilitat de tirar endavant una publicació digital, a fi i efecte que els documentals estiguessin a l'abast de tothom
La Veu dels immigrants en pantalla
No full textAlumnat col.laborador:
Moya Fernández, Anna
Ruiz Muñoz, Carolina
Torne Escolano, Laura
García Huertas, Bibiana
Armero Román, Juan
de Llanos Robles, Alicia
Montoya Vila, Jenay
Paez Vadillo, Gemma
Costa Alvarez, Loli
Claramunt Segura, Neus
Serrano Fuente, Vanessa
Cruz Jiménez, Sandra
Armangue Salvador, Anna
Blanco Hernandez, Estefania
Flórez Fijó, Tamara
Mateos Moya, Cristina
Contreras Sanchez, Vanessa
Nevado Villa, Judith
Morillo Soto, Olga
Pujades Taulé, Anna
López Sánchez
Patuel Puig, Jesse
Peñalver Tubau, Pau
Velasco Mesa, Sara
Valero Molinero, Mª Victoria
Alonso Domínguez, Laura
Gómez Serrano, Rocío
Villén Lázaro, Noemí
Tabuenca Castillo, Lorena
Sequera Garcia, Gemma
Salazar Arrufat, Judit
Quintana Mourelle, Vanessa
Otero Martínez, Emilio
Muixi Pibernat, Adrià
Comas Marce, Elisenda
Caballero Ortega, Mireia
Calaf Ferre, Laia
Guerrero Romero, Sonia
Ruiz Ibarra, Marta
Hallum López-Llauder, Liv
Pérez Caro, Bernat
Manzano Donald, Eric
Soler Ribe, Adrià
Ávila Cantos, Sofia
Baca Carrasco, Helena
Chiva Bautista, Silvia
Micó Monmany, Alba
Muñoz Fernández, Silvia
Nieto Castan, Elisabeth
Vidal Torrentallé, Anna
Canonge Ortega, Blanca
de Lecea Pons, Laura
Carmona Pérez, Verónica
Llario Frau, MireiaLa veu dels immigrants en pantalla és un projecte d'innovació educativa que nasqué el curs 2008-2009 en l'assignatura optativa Ensenyar a llegir i a escriure en contextos plurilingües. Aquesta assignatura, proposada pel Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona, pertany als ensenyaments de Mestre de la mateixa universitat i fou impartida durant el primer quadrimestre del curs 2008-09 en horari de matí i tarda, a causa de la nombrosa demanda de l'alumnat (80 estudiants). El contingut de l'assignatura està dividit en tres blocs. El primer tracta tot el referent a l'escola davant les noves realitats multiculturals i plurilingües, ja sigui des del punt de vista social, ja sigui des del punt de vista d'adquisició de la llengua catalana per part dels nouvinguts; el segon es centra mes en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura; i el tercer recull els principis d'actuació i propostes metodològiques per tal de treballar la competència comunicativa en contextos plurilingües i multiculturals.
Per treballar els continguts del primer bloc es van dissenyar activitats a partir del visionat de dos documentals sobre la immigració. "Berga, un lloc d'arribada" (2008), coordinat per AulaMèdia, i "Cartas a Nora" d'Isabel Coixet (2007), un fragment del documental Invisibles, produït per Javier Bardem. Després d'aquest treball previ d'anàlisi i debat, la tasca final que els estudiants havien de fer sobre aquest bloc era dissenyar, elaborar i editar un breu documental sobre el tema de l'acolliment de l'alumnat nouvingut. El resultat fou tan exitós que pensàrem que valia la pena que estigués a l'abast de tothom. Per aquest motiu demanem a la Unitat de Suport a la Docència del CRAI de la universitat la possibilitat de tirar endavant una publicació digital, a fi i efecte que els documentals estiguessin a l'abast de tothom
La Veu dels immigrants en pantalla
No full textAlumnat col.laborador:
Moya Fernández, Anna
Ruiz Muñoz, Carolina
Torne Escolano, Laura
García Huertas, Bibiana
Armero Román, Juan
de Llanos Robles, Alicia
Montoya Vila, Jenay
Paez Vadillo, Gemma
Costa Alvarez, Loli
Claramunt Segura, Neus
Serrano Fuente, Vanessa
Cruz Jiménez, Sandra
Armangue Salvador, Anna
Blanco Hernandez, Estefania
Flórez Fijó, Tamara
Mateos Moya, Cristina
Contreras Sanchez, Vanessa
Nevado Villa, Judith
Morillo Soto, Olga
Pujades Taulé, Anna
López Sánchez
Patuel Puig, Jesse
Peñalver Tubau, Pau
Velasco Mesa, Sara
Valero Molinero, Mª Victoria
Alonso Domínguez, Laura
Gómez Serrano, Rocío
Villén Lázaro, Noemí
Tabuenca Castillo, Lorena
Sequera Garcia, Gemma
Salazar Arrufat, Judit
Quintana Mourelle, Vanessa
Otero Martínez, Emilio
Muixi Pibernat, Adrià
Comas Marce, Elisenda
Caballero Ortega, Mireia
Calaf Ferre, Laia
Guerrero Romero, Sonia
Ruiz Ibarra, Marta
Hallum López-Llauder, Liv
Pérez Caro, Bernat
Manzano Donald, Eric
Soler Ribe, Adrià
Ávila Cantos, Sofia
Baca Carrasco, Helena
Chiva Bautista, Silvia
Micó Monmany, Alba
Muñoz Fernández, Silvia
Nieto Castan, Elisabeth
Vidal Torrentallé, Anna
Canonge Ortega, Blanca
de Lecea Pons, Laura
Carmona Pérez, Verónica
Llario Frau, MireiaLa veu dels immigrants en pantalla és un projecte d'innovació educativa que nasqué el curs 2008-2009 en l'assignatura optativa Ensenyar a llegir i a escriure en contextos plurilingües. Aquesta assignatura, proposada pel Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona, pertany als ensenyaments de Mestre de la mateixa universitat i fou impartida durant el primer quadrimestre del curs 2008-09 en horari de matí i tarda, a causa de la nombrosa demanda de l'alumnat (80 estudiants). El contingut de l'assignatura està dividit en tres blocs. El primer tracta tot el referent a l'escola davant les noves realitats multiculturals i plurilingües, ja sigui des del punt de vista social, ja sigui des del punt de vista d'adquisició de la llengua catalana per part dels nouvinguts; el segon es centra mes en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura; i el tercer recull els principis d'actuació i propostes metodològiques per tal de treballar la competència comunicativa en contextos plurilingües i multiculturals.
Per treballar els continguts del primer bloc es van dissenyar activitats a partir del visionat de dos documentals sobre la immigració. "Berga, un lloc d'arribada" (2008), coordinat per AulaMèdia, i "Cartas a Nora" d'Isabel Coixet (2007), un fragment del documental Invisibles, produït per Javier Bardem. Després d'aquest treball previ d'anàlisi i debat, la tasca final que els estudiants havien de fer sobre aquest bloc era dissenyar, elaborar i editar un breu documental sobre el tema de l'acolliment de l'alumnat nouvingut. El resultat fou tan exitós que pensàrem que valia la pena que estigués a l'abast de tothom. Per aquest motiu demanem a la Unitat de Suport a la Docència del CRAI de la universitat la possibilitat de tirar endavant una publicació digital, a fi i efecte que els documentals estiguessin a l'abast de tothom
Methodological advancements in lca of waste management systems
No full textLa gestió de residus ha estat identificada per la Comissió Europea, l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units i l'Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament, entre altres institucions, com un tema clau per a l'assoliment d'una societat eficient en l'ús de recursos i per aconseguir una economia sostenible. Les pràctiques de gestió de residus han de ser millorades per tal de reforçar el reciclatge de materials, tancant cicles de materials essencials i també recuperant energia a partir dels residus, alhora que es garanteix que no s'alliberen substàncies tòxiques al medi ambient. En essència, això significa passar d'un model lineal d'economia basat en extreure, usar i llençar a un model més circular.
L'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) ha anat guanyant acceptació en els últims anys a Europa com la millor eina per ajudar en la presa de decisions sobre polítiques de gestió de residus i planificació. Aquesta proporciona una visió global i ampliada del sistema, té en compte tots els processos que intervenen i les seves interaccions amb l'economia (mitjançant la reintroducció de materials reciclats o de l'energia recuperada del sistema de gestió de residus), així com la quantificació de l'impacte d'un conjunt complet dels efectes ambientals (p. ex. el canvi climàtic, l'esgotament de la capa d'ozó, l'acidificació o l'eutrofització).
Durant les últimes dècades, alguns autors han identificat qüestions metodològiques en realitzar ACV de Sistemes de Gestió de Residus (SGR) que poden tenir una gran influència en els resultats finals de l'anàlisi. Aquestes qüestions s'han abordat en les últimes guies metodològiques sobre ACV i gestió de residus elaborades pel Joint Research Centre de la Unió Europea (publicades el 2011). No obstant això, segons l'autora, encara hi ha algunes qüestions importants en l'aplicació d'ACV per avaluar l'eficiència ambiental de SGR que mereixen especial atenció. En particular, la forma en què els sistemes de recollida i els crèdits associats a la recuperació de materials han estat modelitzats històricament necessiten ser revisats, especialment si el focus de l'anàlisi és el sistema de recollida en si mateix i si estem duent a terme una anàlisi del sistema des del punt de vista de l'ACV atribucional. D'altra banda, la forma en què s'està avaluant l'esgotament de recursos en ACV ha estat qüestionada recentment en la literatura, i necessita també ser analitzada.
El treball realitzat en aquesta tesi pretén ressaltar aquestes importants qüestions i donar una mica de llum sobre com abordar-les. Els resultats de la tesi són: (1) un mètode alternatiu per comptabilitzar els crèdits deguts a la recuperació de materials en ACV, més en línia amb l'objectiu fonamental o l'enfocament de l'ACV atribucional; (2) un nou model predictiu per avaluar el comportament ambiental de l'etapa recollida de residus, que produeix resultats més precisos que altres models existents en comparar-los amb rutes reals de recollida; i (3) una contribució al debat obert sobre el futur desenvolupament d'un mètode més robust per a l'avaluació de la categoria d'impacte d'escassetat de recursos en ACV, mitjançant la recerca de sinèrgies amb la metodologia de l’Emergy Accounting.La gestión de residuos ha sido identificada por la Comisión Europea, la Agencia de Protección Ambiental de los Estados Unidos y la Organización para la Cooperación Económica y el Desarrollo, entre otras instituciones, como un tema clave para el logro de una sociedad eficiente en el uso de recursos y para lograr una economía sostenible. Las prácticas de gestión de residuos deben ser mejoradas con el fin de reforzar el reciclaje de materiales, cerrando ciclos de materiales esenciales y también recuperando energía a partir de los residuos, al tiempo que se garantiza que no se liberan sustancias tóxicas al medio ambiente. En esencia, esto significa pasar de un modelo lineal de economía basado en extraer, usar y tirar a un modelo más circular.
El Análisis de Ciclo de Vida (ACV) ha ido ganando aceptación en los últimos años en Europa como la mejor herramienta para ayudar en la toma de decisiones sobre políticas de gestión de residuos y planificación. Éste proporciona una visión global y ampliada del sistema, tiene en cuenta todos los procesos que intervienen y sus interacciones con la economía (mediante la reintroducción de materiales reciclados o de la energía recuperada del sistema de gestión de residuos), así como la quantificación del impacto de un conjunto completo de los efectos ambientales (p. ej. el cambio climático, el agotamiento de la capa de ozono, la acidificación o la eutrofización).
Durante las últimas décadas, algunos autores han identificado cuestiones metodológicas al realizar ACV de Sistemas de Gestión de Residuos (SGR) que pueden tener una gran influencia en los resultados finales del análisis. Estas cuestiones se han abordado en las últimas guías metodológicas sobre ACV y gestión de residuos elaboradas por el Joint Research Centre de la Unión Europea (publicadas en 2011). Sin embargo, según la autora, todavía hay algunas cuestiones importantes en la aplicación del ACV para evaluar la eficiencia ambiental de SGR que merecen especial atención. En particular, la forma en que los sistemas de recogida y los créditos asociados a la recuperación de materiales han sido modelizados históricamente necesitan ser revisados, especialmente si el foco del análisis es el sistema de recogida en sí mismo y si estamos llevando a cabo un análisis del sistema desde el punto de vista del ACV atribucional. Por otro lado, la forma en que se está evaluando el agotamiento de recursos en ACV ha sido cuestionada recientemente en la literatura, y necesita también ser analizada.
El trabajo realizado en esta tesis pretende resaltar estas importantes cuestiones y arrojar algo de luz sobre cómo abordarlas. Los resultados de la tesis son: (1) un método alternativo para contabilizar los créditos debidos a la recuperación de materiales en ACV, más en línea con el objetivo fundamental o el enfoque del ACV atribucional; (2) un nuevo modelo predictivo para evaluar el comportamiento ambiental de la etapa de recogida de residuos, que produce resultados más precisos que otros modelos existentes al compararlos con rutas reales de recogida; y (3) una contribución al debate abierto sobre el futuro desarrollo de un método más robusto para la evaluación de la categoría de impacto de escasez de recursos en ACV, mediante la búsqueda de sinergias con la metodología de Emergy Accounting.Waste management has been identified by the European Commission, the United States Environmental Protection Agency and the Organization for Economic Cooperation and Development, among other institutions, as a key issue for the achievement of a resource-efficient society and for achieving a sustainable economy. Waste management practices need to be improved in order to reinforce material recycling, closing essential material loops and also recovering energy from waste, while at the same time ensuring that toxic substances are not released to the environment. This essentially means moving from a linear extraction-use-throw away economy model to a more circular one.
Life Cycle Assessment (LCA) has been gaining acceptance in recent years as the best tool to assist decision making for waste management policy and planning in Europe. It can provide a global and expanded view of the system, taking into account all the processes involved and its interactions with the economy (by means of reintroducing recycled materials or energy recovered from the waste management system), as well as accounting for a complete set of environmental effects (i.e. climate change, ozone layer depletion, acidification or eutrophication).
During the last decades, some authors have identified methodological issues when performing LCA of Waste Management Systems (WMS) that may have a great influence on the final results of the analysis. These issues have been addressed in the last methodological guidelines about LCA and waste management developed by the Joint Research Centre of the European Union (published in 2011). However, according to the author, there are still some important issues when applying LCA to evaluate the environmental efficiency of WMS that merit special attention. In particular, the way in which collecting systems and credits due to material recovery have been historically modelled needs to be reviewed, especially if the focus of the analysis is the collection system itself and if we are performing an analysis of the system from an attributional LCA point of view. On the other hand, how resource depletion is assessed in LCA has been recently questioned in the literature, and needs also to be analysed.
The work done in this thesis aims to identity these important issues and shed some light on how to address them. The outcomes of the thesis are (1) an alternative method to account for the credits of material recovery in LCA, more in line with the fundamental aim of the attributional approach in LCA; (2) a new predictive model for evaluating the environmental perfomance of waste collection, which produces more accurate results when compared with real collection routes than other existing models; and (3) a contribution to the ongoing discussion for the future development of a more robust method for evaluating Resource Scarcity impact category in LCA, by looking at synergies with Emergy Accounting methodology
Methodological advancements in lca of waste management systems
No full textLa gestió de residus ha estat identificada per la Comissió Europea, l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units i l'Organització per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament, entre altres institucions, com un tema clau per a l'assoliment d'una societat eficient en l'ús de recursos i per aconseguir una economia sostenible. Les pràctiques de gestió de residus han de ser millorades per tal de reforçar el reciclatge de materials, tancant cicles de materials essencials i també recuperant energia a partir dels residus, alhora que es garanteix que no s'alliberen substàncies tòxiques al medi ambient. En essència, això significa passar d'un model lineal d'economia basat en extreure, usar i llençar a un model més circular. L'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) ha anat guanyant acceptació en els últims anys a Europa com la millor eina per ajudar en la presa de decisions sobre polítiques de gestió de residus i planificació. Aquesta proporciona una visió global i ampliada del sistema, té en compte tots els processos que intervenen i les seves interaccions amb l'economia (mitjançant la reintroducció de materials reciclats o de l'energia recuperada del sistema de gestió de residus), així com la quantificació de l'impacte d'un conjunt complet dels efectes ambientals (p. ex. el canvi climàtic, l'esgotament de la capa d'ozó, l'acidificació o l'eutrofització). Durant les últimes dècades, alguns autors han identificat qüestions metodològiques en realitzar ACV de Sistemes de Gestió de Residus (SGR) que poden tenir una gran influència en els resultats finals de l'anàlisi. Aquestes qüestions s'han abordat en les últimes guies metodològiques sobre ACV i gestió de residus elaborades pel Joint Research Centre de la Unió Europea (publicades el 2011). No obstant això, segons l'autora, encara hi ha algunes qüestions importants en l'aplicació d'ACV per avaluar l'eficiència ambiental de SGR que mereixen especial atenció. En particular, la forma en què els sistemes de recollida i els crèdits associats a la recuperació de materials han estat modelitzats històricament necessiten ser revisats, especialment si el focus de l'anàlisi és el sistema de recollida en si mateix i si estem duent a terme una anàlisi del sistema des del punt de vista de l'ACV atribucional. D'altra banda, la forma en què s'està avaluant l'esgotament de recursos en ACV ha estat qüestionada recentment en la literatura, i necessita també ser analitzada. El treball realitzat en aquesta tesi pretén ressaltar aquestes importants qüestions i donar una mica de llum sobre com abordar-les. Els resultats de la tesi són: (1) un mètode alternatiu per comptabilitzar els crèdits deguts a la recuperació de materials en ACV, més en línia amb l'objectiu fonamental o l'enfocament de l'ACV atribucional; (2) un nou model predictiu per avaluar el comportament ambiental de l'etapa recollida de residus, que produeix resultats més precisos que altres models existents en comparar-los amb rutes reals de recollida; i (3) una contribució al debat obert sobre el futur desenvolupament d'un mètode més robust per a l'avaluació de la categoria d'impacte d'escassetat de recursos en ACV, mitjançant la recerca de sinèrgies amb la metodologia de l'Emergy Accounting.La gestión de residuos ha sido identificada por la Comisión Europea, la Agencia de Protección Ambiental de los Estados Unidos y la Organización para la Cooperación Económica y el Desarrollo, entre otras instituciones, como un tema clave para el logro de una sociedad eficiente en el uso de recursos y para lograr una economía sostenible. Las prácticas de gestión de residuos deben ser mejoradas con el fin de reforzar el reciclaje de materiales, cerrando ciclos de materiales esenciales y también recuperando energía a partir de los residuos, al tiempo que se garantiza que no se liberan sustancias tóxicas al medio ambiente. En esencia, esto significa pasar de un modelo lineal de economía basado en extraer, usar y tirar a un modelo más circular. El Análisis de Ciclo de Vida (ACV) ha ido ganando aceptación en los últimos años en Europa como la mejor herramienta para ayudar en la toma de decisiones sobre políticas de gestión de residuos y planificación. Éste proporciona una visión global y ampliada del sistema, tiene en cuenta todos los procesos que intervienen y sus interacciones con la economía (mediante la reintroducción de materiales reciclados o de la energía recuperada del sistema de gestión de residuos), así como la quantificación del impacto de un conjunto completo de los efectos ambientales (p. ej. el cambio climático, el agotamiento de la capa de ozono, la acidificación o la eutrofización). Durante las últimas décadas, algunos autores han identificado cuestiones metodológicas al realizar ACV de Sistemas de Gestión de Residuos (SGR) que pueden tener una gran influencia en los resultados finales del análisis. Estas cuestiones se han abordado en las últimas guías metodológicas sobre ACV y gestión de residuos elaboradas por el Joint Research Centre de la Unión Europea (publicadas en 2011). Sin embargo, según la autora, todavía hay algunas cuestiones importantes en la aplicación del ACV para evaluar la eficiencia ambiental de SGR que merecen especial atención. En particular, la forma en que los sistemas de recogida y los créditos asociados a la recuperación de materiales han sido modelizados históricamente necesitan ser revisados, especialmente si el foco del análisis es el sistema de recogida en sí mismo y si estamos llevando a cabo un análisis del sistema desde el punto de vista del ACV atribucional. Por otro lado, la forma en que se está evaluando el agotamiento de recursos en ACV ha sido cuestionada recientemente en la literatura, y necesita también ser analizada. El trabajo realizado en esta tesis pretende resaltar estas importantes cuestiones y arrojar algo de luz sobre cómo abordarlas. Los resultados de la tesis son: (1) un método alternativo para contabilizar los créditos debidos a la recuperación de materiales en ACV, más en línea con el objetivo fundamental o el enfoque del ACV atribucional; (2) un nuevo modelo predictivo para evaluar el comportamiento ambiental de la etapa de recogida de residuos, que produce resultados más precisos que otros modelos existentes al compararlos con rutas reales de recogida; y (3) una contribución al debate abierto sobre el futuro desarrollo de un método más robusto para la evaluación de la categoría de impacto de escasez de recursos en ACV, mediante la búsqueda de sinergias con la metodología de Emergy Accounting.Waste management has been identified by the European Commission, the United States Environmental Protection Agency and the Organization for Economic Cooperation and Development, among other institutions, as a key issue for the achievement of a resource-efficient society and for achieving a sustainable economy. Waste management practices need to be improved in order to reinforce material recycling, closing essential material loops and also recovering energy from waste, while at the same time ensuring that toxic substances are not released to the environment. This essentially means moving from a linear extraction-use-throw away economy model to a more circular one. Life Cycle Assessment (LCA) has been gaining acceptance in recent years as the best tool to assist decision making for waste management policy and planning in Europe. It can provide a global and expanded view of the system, taking into account all the processes involved and its interactions with the economy (by means of reintroducing recycled materials or energy recovered from the waste management system), as well as accounting for a complete set of environmental effects (i.e. climate change, ozone layer depletion, acidification or eutrophication). During the last decades, some authors have identified methodological issues when performing LCA of Waste Management Systems (WMS) that may have a great influence on the final results of the analysis. These issues have been addressed in the last methodological guidelines about LCA and waste management developed by the Joint Research Centre of the European Union (published in 2011). However, according to the author, there are still some important issues when applying LCA to evaluate the environmental efficiency of WMS that merit special attention. In particular, the way in which collecting systems and credits due to material recovery have been historically modelled needs to be reviewed, especially if the focus of the analysis is the collection system itself and if we are performing an analysis of the system from an attributional LCA point of view. On the other hand, how resource depletion is assessed in LCA has been recently questioned in the literature, and needs also to be analysed. The work done in this thesis aims to identity these important issues and shed some light on how to address them. The outcomes of the thesis are (1) an alternative method to account for the credits of material recovery in LCA, more in line with the fundamental aim of the attributional approach in LCA; (2) a new predictive model for evaluating the environmental perfomance of waste collection, which produces more accurate results when compared with real collection routes than other existing models; and (3) a contribution to the ongoing discussion for the future development of a more robust method for evaluating Resource Scarcity impact category in LCA, by looking at synergies with Emergy Accounting methodology
A review of the value of point-of-care testing for community-acquired pneumonia
No full textIntroduction: Community-acquired pneumonia (CAP) is an infectious disease associated with high mortality worldwide. Although Streptococcus pneumoniae remains the most frequent pathogen in CAP, data from recent studies using molecular tests have shown that respiratory viruses play a key role in adults with pneumonia. The impact of difficult-to-treat pathogens on the outcomes of pneumonia is also important even though they represent only a small proportion of overall cases. Despite improvements in the microbiological diagnosis of CAP in recent decades, the identification of the causative pathogen is often delayed because of difficulties in obtaining good-quality sputum samples, issues in transporting samples, and slow laboratory processes. Therefore, the initial treatment of CAP is usually empirical. Point-of-care testing (POCT) was introduced to avoid treatment delays and reduce reliance on empirical antibiotics.
Areas covered: This review summarizes the main scientific evidence on the role of POCT in the diagnosis and management of patients with CAP. The authors searched for articles on POCT in pneumonia on PubMed from inception to 20 January 2024. The references in the identified articles were also searched.
Expert opinion: POCT involves rapid diagnostic assays that can be performed at the bedside especially in cases of severe CAP and immunocompromised patients. These tests can produce results that could help guide initial therapy and management
Population genetic analysis of two species of non-indigenous riparian weeds in northeast England in the context of their spatial ecology
No full textThe population genetic structure of two species of invasive non-indigenous riparian weeds in the Northeast of England was investigated using microsatellite markers. Heracleum mantegazzianum and Impatiens glandulifera were introduced into the UK from Asia. The first records of the species in the Tees, Tyne and Wear catchment areas were in 1944 and 1892 respectively. Both species have spread rapidly, and are present over a wide area of the catchments. The pattern of genetic variation was investigated in order to determine the importance of anthropogenic introduction, and life-history and dispersal strategies to the distribution of the species. Twelve populations of each species were sampled from the Tees, Tyne and Wear catchments as well as an independent population for comparison. Genomic libraries were constructed and screened for dinucleotide repeat microsatellite loci. Four polymorphic loci of H. mantegazzianum and three of I. glandulfera were identified, and each species was also screened for variation using one universal chloroplast microsatellite locus. A large amount of variation was found in both species as the loci of H. mantegazzianum had between nine and twenty alleles and those of I. glandulifera between eight and sixteen alleles. Results revealed greater overall variation between populations from different catchments than those in the same catchment. Within a catchment, there was evidence of isolation by distance for both species in one out of two catchments examined. Populations of I. glandulifera showed greater temporal variation and there was more variation both overall and within a catchment in this species. This is likely to be due to the larger number of individuals present, and the wider distribution of this species. Low levels of chloroplast variation were found in both species. This may reflect a lack of variation in the material introduced into the UK
