1,721,009 research outputs found
L'ensenyament de la memòria històrica mitjançant el teatre com a eina educativa
Full text link[cat] En aquest Treball Final de Grau, s'ofereix una alternativa a l'ensenyança de la memòria històrica
utilitzant el teatre com eina educativa. Es duu a terme, una proposta d'intervenció pels alumnes
de tercer cicle d'educació primària relacionada amb l'assignatura d'història o ciències socials. Per
aquesta proposta, s'han dissenyat un llarg de cinc sessions on es tracta la memòria històrica de les
Illes Balears, mitjançant un fil conductor amb la història de Diari d'una miliciana, i es fa una
introducció al teatre com eina educativa, per poder realitzar un procés d'ensenyament
aprenentatge més significatiu.[eng] In this Bachelor's Final Project, an alternative to the teaching of historical memory is offered
using theater as an educational tool. An intervention proposal is carried out for students in the
upper cycle of primary education related to the subject of history or social sciences. For this
proposal, a series of five sessions have been designed to address the historical memory of the
Balearic Islands, through a common thread with the story of "Diari d'una miliciana" (Diary of a
Militia Woman), and an introduction to theater as an educational tool is provided in order to
facilitate a more meaningful teaching and learning process
Les noves metodologies per l'ensenyament-aprenentatge a l'àrea de ciències socials: història
Full text link[cat] En aquest treball es pretén demostrar que l'aplicació de metodologies emergents en l'ensenyament de la història pot millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge i el coneixement dels estudiants. Per això, investiga diverses metodologies aplicables a l'ensenyament de la història, destacant els beneficis i inconvenients de cadascuna, així com de les metodologies tradicionals. Per a recolzar l'argumentació, es duen a terme qüestionaris dirigits a estudiants i docents, amb la finalitat d'obtenir informació sobre les metodologies emprades a les escoles actuals i avaluar la seva efectivitat percebuda. Aquestes dades permeten obtenir una visió més completa sobre el panorama actual i recolzen la importància d'explorar alternatives innovadores. Com a part integral del treball, es desenvolupa una proposta didàctica que integra diverses metodologies emergents en l'ensenyament de la història, centrant-se específicament en el període de l'edat mitjana. Aquesta proposta busca aprofitar els beneficis de les metodologies actives, per a crear un entorn d'aprenentatge dinàmic i participatiu. D'aquesta manera, es persegueix l'objectiu de promoure un major interès i comprensió de la història per part dels estudiants.[eng] This paper aims to demonstrate that the application of emerging methodologies in history teaching can improve the teaching-learning process and students' knowledge. Therefore, it investigates several methodologies applicable to history teaching, highlighting the benefits and drawbacks of each one, as well as of traditional methodologies. To support the argument, questionnaires addressed to students and teachers are carried out, in order to obtain information about the methodologies employed in current schools and to evaluate their perceived effectiveness. These data provide a more complete picture of the current landscape and support the importance of exploring innovative alternatives. As an integral part of the work, a didactic proposal is developed that integrates several emerging methodologies in the teaching of history, focusing specifically on the middle-age period. This proposal seeks to take advantage of the benefits of active methodologies, to create a dynamic and participatory learning environment. In this way, the objective is to promote a greater interest and understanding of history on the part of students
D’aquests fangs, aquelles sostrades. Propostes per a l'estudi de les cobertes vegetal del navètic balear (1600–900 aC.)
Full text link[cat] Les investigacions sobre el Navètic Balear es troben altament desenvolupades i, de fet, han contribuït a la definició, seqüenciació i comprensió de la Prehistòria de les Illes en general. Les seves estructures principals, les navetes, han estat analitzades especialment des del seu significat social, així com, paral·lelament, les investigacions arqueobotàniques es troben avançades i han generat una extensa base de dades del paisatge prehistòric d’aquest període. Amb tot, la temàtica de les sostrades vegetals dels navetiformes ha rebut una atenció menor i, encara menys, l’estudi de les empremtes vegetals als fragments de terra crua com la seva principal evidència. En aquest context, aquest Treball de Fi de Grau presenta una proposta metodològica com a primera passa per consolidar la línia d’investigació sobre sostrades en terra crua i materials vegetals, i pretén fer-ho en connexió amb les dades obtingudes a altres estudis d’aquesta cronologia i, específicament, del jaciment de Closos de Ca’n Gaià.[eng] Research on the Balearic Bronze Age is highly developed, and, in fact, it has contributed to the definition, sequencing and understanding of the Prehistory of the Islands in general. Its main structures, the “navetas”, have been analyzed specially from their social meaning, as well as, in parallel, archaeobotanical research is advanced and has generated an extensive database of the prehistoric landscape of this period. However, the construction technique of the roofs of these buildings have received less attention, and even less, the plant imprints on raw earth as its main evidence. This Final Degree Thesis presents a methodological proposal as a first step to consolidate the research on roofs of wattle and daub technique, and to do it in connection with the data obtained in other studies of this chronology and, in particular, about the site of Closos de Ca’n Gaià
L'ensenyament de la memòria històrica mitjançant el teatre com eina educativa
Full text link[cat] En aquest Treball Final de Grau, s'ofereix una alternativa a l'ensenyança de la memòria històrica
utilitzant el teatre com eina educativa. Es duu a terme, una proposta d'intervenció pels alumnes
de tercer cicle d'educació primària relacionada amb l'assignatura d'història o ciències socials. Per
aquesta proposta, s'han dissenyat un llarg de cinc sessions on es tracta la memòria històrica de les
Illes Balears, mitjançant un fil conductor amb la història de Diari d'una miliciana, i es fa una
introducció al teatre com eina educativa, per poder realitzar un procés d'ensenyament
aprenentatge més significatiu.[eng] In this Bachelor's Final Project, an alternative to the teaching of historical memory is offered
using theater as an educational tool. An intervention proposal is carried out for students in the
upper cycle of primary education related to the subject of history or social sciences. For this
proposal, a series of five sessions have been designed to address the historical memory of the
Balearic Islands, through a common thread with the story of "Diari d'una miliciana" (Diary of a
Militia Woman), and an introduction to theater as an educational tool is provided in order to
facilitate a more meaningful teaching and learning process
Dynamique holocène du paysage et mobilités des pratiques territoriales au mont Lozère (Massif central, France) : Approche paléoenvironnementale multi-indicateurs à haute résolution spatio-temporelle
Full text linkFive sedimentary sequences have been studied in the Mont Lozère with the aim to reconstruct the landscape dynamics and the land-use through the longue durée. The use of a multi-proxy analysis has allowed us both to identify distinct rhythms of human-induced landscape shift and to establish the local/regional extent of these changes. The use of high spatial, chronological and analytical resolution has enabled a correct integration of the results of this research with those supplied by the PCR-Mont Lozère project. As a result, a series of land-uses in a mountain environment from the Neolithic to present time has been proposed. A long history of socio-environmental interactions in Mont-Lozère is evidenced. A first shepherding phase in Early Neolithic (4550-4400 cal BC) has been evidenced. During Late Neolithic pastoral practices and related slash-and-burn strategies attain its highest activity. In the Iron Age Period a noticeable deforestation of both foothills and higher environments takes place as a consequence of the overall increase farming and metallurgical activities. Forest clearances increase even more during High-Medieval times, at the same time that farming activities reinforce. During the Middle Ages a more complex and diversified land-use system, including farming, metallurgy, mining and charcoal production, is recorded. The development of farming activities in the Late Medieval resulted in a more evident forest clearance of the Massif. This area remained unchanged until the 19th century, when the decay of agriculture and shepherding occurs and forest replanting in Mont Lozère is recorded. The history of highland herb communities of Nardus stricta correctly matches the main phases of land-use and underlines the key-role of farming in the genesis and evolution of this cultural landscape.Se han estudiado cinco secuencias sedimentarias en el Mont Lozère con el objetivo de reconstruir la dinámica paisajística y los usos del suelo en la longue durée. La utilización de un análisis multiproxy ha permitido determinar los principales ritmos de antropización y establecer su carácter regional y/o local. La alta resolución espacial, cronológica y analítica hapermitido la integración de resultados con aquellos obtenidos en el marco del PCR-Mont Lozère y proponer los usos de la montaña que han modelado el paisaje cultural desde el Neolítico hasta la actualidad. Se ha evidenciado una larga historia de las interacciones socioambientales en el Mont Lozère, con una primera fase de carácter agropastoral en el Neolítico Antiguo, en ca. 4550-4400 cal BC. El Neolítico Final es una fase de marcado impacto agropastoral en la que se generalizan las quemas para abrir claros en el bosque. En la Edad del Hierro se inicia una marcada deforestación en el piedemonte y los espacios de altitud, coincidiendo con un desarrollo agropastoral y metalúrgico. En el periodo altomedieval se amplifican las deforestaciones coincidiendo con un marcado incremento de las actividades agropastorales. En la Plena Edad Media se evidencia un sistema diversificado que implica metalurgia, agricultura, pastoreo, minería y carboneo. El desarrollo agropastoral de la Baja Edad Media supone una marcada deforestación en el macizo que se extiende hasta mitad del s. XIX, momento en que se inicia el declive del agropastoralismo y empiezan las reforestaciones en el Mont Lozère. La historia de las formaciones herbosas con Nardus stricta de los espacios somitales sigue estas principales fases de antropización y revela el papel clave del agropastoralismo en la génesis y evolución de este paisaje cultural.Un total de cinq séquences a été étudié sur le Mont Lozère afin de reconstruire la dynamique paysagère et les usages du sol sur la longue durée. L’approche multiproxy utilisé a permis de déterminer les principaux rythmes d’anthropisation et de déterminer son caractère régional et/ou local. Ce travail mené à haute résolution spatiale, chronologique et analytique a permis d’intégrer les résultats avec les données obtenus dans le cadre du PCR-Mont Lozère, afin de caractériser les modes d’occupation de la montagne qui ont modelé ce paysage culturel depuis le Néolithique jusqu’à nos jours. Une longue histoire des interactions socio-environnementales a été mise en évidence au Mont Lozère, avec une première phase à caractère agropastoral dès le Néolithique ancien, vers ca. 4550-4400 cal BC. Le Néolithique final est une période clé caractérisée par un important impact agropastoral fondé sur l’utilisation du feu pour l’ouverture de clairières. Pendant l’Âge du Fer, un déboisement marqué dans les espaces d’altitude et de piedmont coïncide avec un développement des activités agropastorales et métallurgiques. Le Haut Moyen Âge se caractérise par l’amplification des déforestations, contemporaines d’un essor des activités agropastorales. Durant le Moyen Âge Central, un système diversifié d’exploitation des ressources naturelles inclue de la métallurgie, l’agriculture, le pastoralisme, l’extraction minière et le charbonnage. Le développement agropastoral du Bas Moyen Âge aboutit à une déforestation marquée du massif qui s’étend jusqu’à la moitié du 19ème siècle, quand commencent la déprise agropastorale et les reboisements au Mont Lozère. L’histoire de la nardaie qui caractérise les espaces sommitaux suit ces phases majeures de l’anthropisation et dévoile le rôle clé qu’a joué l’agropastoralisme dans la genèse et l’évolution de ce paysage culturel de moyenne montagne
Evolución del paisaje holoceno y movilidad de las prácticas humanas en el Mont Lozère (Macizo Central, Francia): estudio paleoambiental multi-proxy a alta resolución espaciotemporal = Dynamique holocène du paysage et mobilités des pratiques territoriales au mont Lozère (Massif central, France) : approche paléoenvironnementale multi-indicateurs à haute résolution spatio-temporelle
Full text linkPrograma de Doctorat en Societat i Cultura / Tesi en cotutel·la amb la Université de Limonges (França)Se han estudiado cinco secuencias sedimentarias en el Mont Lozère con el objetivo de reconstruir la dinámica paisajística y los usos del suelo en la longue durée. La utilización de un análisis multiproxy ha permitido determinar los principales ritmos de antropización y establecer su carácter regional y/o local. La alta resolución espacial, cronológica y analítica ha permitido la integración de resultados con aquellos obtenidos en el marco del PCR-Mont Lozère y proponer los usos de la montaña que han modelado el paisaje cultural desde el Neolítico hasta la actualidad. Se ha evidenciado una larga historia de las interacciones socioambientales en el Mont Lozère, con una primera fase de carácter agropastoral en el Neolítico Antiguo, en ca. 4550-4400 cal BC. El Neolítico Final es una fase de marcado impacto agropastoral en la que se generalizan las quemas para abrir claros en el bosque. En la Edad del Hierro se inicia una marcada deforestación en el piedemonte y los espacios de altitud, coincidiendo con un desarrollo agropastoral y metalúrgico. En el periodo altomedieval se amplifican las deforestaciones coincidiendo con un marcado incremento de las actividades agropastorales. En la Plena Edad Media se evidencia un sistema diversificado que implica metalurgia, agricultura, pastoreo, minería y carboneo. El desarrollo agropastoral de la Baja Edad Media supone una marcada deforestación en el macizo que se extiende hasta mitad del s. XIX, momento en que se inicia el declive del agropastoralismo y empiezan las reforestaciones en el Mont Lozère. La historia de las formaciones herbosas con Nardus stricta de los espacios somitales sigue estas principales fases de antropización y revela el papel clave del agropastoralismo en la génesis y evolución de este paisaje cultural.Five sedimentary sequences have been studied in the Mont Lozère with the aim to reconstruct the landscape dynamics and the land-use through the longue durée. The use of a multi-proxy analysis has allowed us both to identify distinct rhythms of human-induced landscape shift and to establish the local/regional extent of these changes. The use of high spatial, chronological and analytical resolution has enabled a correct integration of the results of this research with those supplied by the PCR-Mont Lozère project. As a result, a series of land-uses in a mountain environment from the Neolithic to present time has been proposed. A long history of socio-environmental interactions in Mont-Lozère is evidenced. A first shepherding phase in Early Neolithic (4550-4400 cal BC) has been evidenced. During Late Neolithic pastoral practices and related slash-and-burn strategies attain its highest activity. In the Iron Age Period a noticeable deforestation of both foothills and higher environments takes place as a consequence of the overall increase farming and metallurgical activities. Forest clearances increase even more during High-Medieval times, at the same time that farming activities reinforce. During the Middle Ages a more complex and diversified land-use system, including farming, metallurgy, mining and charcoal production, is recorded. The development of farming activities in the Late Medieval resulted in a more evident forest clearance of the Massif. This area remained unchanged until the 19th century, when the decay of agriculture and shepherding occurs and forest replanting in Mont Lozère is recorded. The history of highland herb communities of Nardus stricta correctly matches the main phases of land-use and underlines the key-role of farming in the genesis and evolution of this cultural landscape
Evolución del paisaje holoceno y movilidad de las prácticas humanas en el Mont Lozère (Macizo Central, Francia) : Estudio paleoambiental multi-proxy a alta resolución espaciotemporal
No full textUn total de cinq séquences a été étudié sur le Mont Lozère afin de reconstruire la dynamique paysagère et les usages du sol sur la longue durée. L’approche multiproxy utilisé a permis de déterminer les principaux rythmes d’anthropisation et de déterminer son caractère régional et/ou local. Ce travail mené à haute résolution spatiale, chronologique et analytique a permis d’intégrer les résultats avec les données obtenus dans le cadre du PCR-Mont Lozère, afin de caractériser les modes d’occupation de la montagne qui ont modelé ce paysage culturel depuis le Néolithique jusqu’à nos jours. Une longue histoire des interactions socio-environnementales a été mise en évidence au Mont Lozère, avec une première phase à caractère agropastoral dès le Néolithique ancien, vers ca. 4550-4400 cal BC. Le Néolithique final est une période clé caractérisée par un important impact agropastoral fondé sur l’utilisation du feu pour l’ouverture de clairières. Pendant l’Âge du Fer, un déboisement marqué dans les espaces d’altitude et de piedmont coïncide avec un développement des activités agropastorales et métallurgiques. Le Haut Moyen Âge se caractérise par l’amplification des déforestations, contemporaines d’un essor des activités agropastorales. Durant le Moyen Âge Central, un système diversifié d’exploitation des ressources naturelles inclue de la métallurgie, l’agriculture, le pastoralisme, l’extraction minière et le charbonnage. Le développement agropastoral du Bas Moyen Âge aboutit à une déforestation marquée du massif qui s’étend jusqu’à la moitié du 19ème siècle, quand commencent la déprise agropastorale et les reboisements au Mont Lozère. L’histoire de la nardaie qui caractérise les espaces sommitaux suit ces phases majeures de l’anthropisation et dévoile le rôle clé qu’a joué l’agropastoralisme dans la genèse et l’évolution de ce paysage culturel de moyenne montagne.Five sedimentary sequences have been studied in the Mont Lozère with the aim to reconstruct the landscape dynamics and the land-use through the longue durée. The use of a multi-proxy analysis has allowed us both to identify distinct rhythms of human-induced landscape shift and to establish the local/regional extent of these changes. The use of high spatial, chronological and analytical resolution has enabled a correct integration of the results of this research with those supplied by the PCR-Mont Lozère project. As a result, a series of land-uses in a mountain environment from the Neolithic to present time has been proposed. A long history of socio-environmental interactions in Mont-Lozère is evidenced. A first shepherding phase in Early Neolithic (4550-4400 cal BC) has been evidenced. During Late Neolithic pastoral practices and related slash-and-burn strategies attain its highest activity. In the Iron Age Period a noticeable deforestation of both foothills and higher environments takes place as a consequence of the overall increase farming and metallurgical activities. Forest clearances increase even more during High-Medieval times, at the same time that farming activities reinforce. During the Middle Ages a more complex and diversified land-use system, including farming, metallurgy, mining and charcoal production, is recorded. The development of farming activities in the Late Medieval resulted in a more evident forest clearance of the Massif. This area remained unchanged until the 19th century, when the decay of agriculture and shepherding occurs and forest replanting in Mont Lozère is recorded. The history of highland herb communities of Nardus stricta correctly matches the main phases of land-use and underlines the key-role of farming in the genesis and evolution of this cultural landscape.Se han estudiado cinco secuencias sedimentarias en el Mont Lozère con el objetivo de reconstruir la dinámica paisajística y los usos del suelo en la longue durée. La utilización de un análisis multiproxy ha permitido determinar los principales ritmos de antropización y establecer su carácter regional y/o local. La alta resolución espacial, cronológica y analítica hapermitido la integración de resultados con aquellos obtenidos en el marco del PCR-Mont Lozère y proponer los usos de la montaña que han modelado el paisaje cultural desde el Neolítico hasta la actualidad. Se ha evidenciado una larga historia de las interacciones socioambientales en el Mont Lozère, con una primera fase de carácter agropastoral en el Neolítico Antiguo, en ca. 4550-4400 cal BC. El Neolítico Final es una fase de marcado impacto agropastoral en la que se generalizan las quemas para abrir claros en el bosque. En la Edad del Hierro se inicia una marcada deforestación en el piedemonte y los espacios de altitud, coincidiendo con un desarrollo agropastoral y metalúrgico. En el periodo altomedieval se amplifican las deforestaciones coincidiendo con un marcado incremento de las actividades agropastorales. En la Plena Edad Media se evidencia un sistema diversificado que implica metalurgia, agricultura, pastoreo, minería y carboneo. El desarrollo agropastoral de la Baja Edad Media supone una marcada deforestación en el macizo que se extiende hasta mitad del s. XIX, momento en que se inicia el declive del agropastoralismo y empiezan las reforestaciones en el Mont Lozère. La historia de las formaciones herbosas con Nardus stricta de los espacios somitales sigue estas principales fases de antropización y revela el papel clave del agropastoralismo en la génesis y evolución de este paisaje cultural
Palynology for Sustainability: A Classical and Versatile Tool for New Challenges—Recent Progress
Full text linkPalynology deals with several topics closely linked to sustainability [...
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
- …
