1,721,342 research outputs found
[Faustszenen] / Serrallonga. Vazquez
[FAUSTSZENEN] / SERRALLONGA. VAZQUEZ
[Faustszenen] / Serrallonga. Vazquez (1)
Gartenszene (1)
Mephisto (2)
Studierstube (3)
Hexenküche (4)
Straße (5)
Gretchens Zimmer (6)
Am Brunnen (7)
Gretchens Zimmer (8)
Valentins Tod (9)
Kerker (10
[Procés de Joan Sala i Serrallonga]
Títol assignat per la Biblioteca. Fulls escrits per les dues cares. Manquen els fulls 250 i 738. Noms citats d'altres bandolers de la seva colla: Jaume Fadrí, Guillem Clavell, Pere Joan Paler, Jaume Viola dit lo Gollut, Francesc Panedés dit lo Guirigay i Segimon Torres. Bibl.: Joan Reglà, "El procés de Serrallonga i les seves revelacions" dins Joan Serrallonga: vida i mite del famós bandoler, Barcelona: Aedos, 1961, p. 115-122; Rafel Ginebra i Molins, "Tradició i història: l'assassinat d'Antoni Molins (1628) i el duel entre Serrallonga i Fèlix Torrelles", Monografies del Montseny, 13 (1998), p. 130; Isabel Graupera, Serrallonga: el bandoler, les seves dones i la justícia, Barcelona: L'Esfera dels Llibres, 2008. Relació d'interrogatoris, declaracions, sentències i altres diligències amb motiu del procés judicial obert a Joan Sala dit de Serrallonga imputat com a "lladre publich i enemich de sa magestat" durant els anys 1631 a 1634. Donació de Gonzalo Cortada. Text en català i fórmules jurídiques en llatí
Vic: territori del bandoler Serrallonga
Serrallonga ha estat el bandoler català més famós. Les seves activitats delictives es van desenvolupar per gran part de la Catalunya Central, fins més enllà del Pirineu (a la Catalunya Nord). En aquest article es destaquen els principals esdeveniments de Serrallonga relacionats amb al ciutat de Vic.Objectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesPostprint (published version
Ball de Serrallonga
35 f. : il. col. ; 23 cm. — Localització: Barcelona, Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, Ms. 706. — Segons la bibl., primera i única versió coneguda del ball del segle XVIII. — Al f. 32: "Lo qui ha fet escriurer la present copia es Joseph Garriga sastre de Tona en lo any 1760". — Edicions: Joan Armangué i Herrero, "La versió de Tona del Ball de Serrallonga" dins Estudis Romànics, XX (1987-1991 [1992]), p. 386-436. — Data més moderna del text, obtinguda del f. 3v. — Estructura del text: pròleg; diàlegs del ball; apèndix. — Com a f. de guarda, gravat de Mart. Engelbrecht titulat "L'été" acolorit a mà en tres colors: verd, vermell i groc. — Bibl.: Joan Armangué i Herrero, "La versió de Tona del Ball de Serrallonga" dins Estudis Romànics, XX (1987-1991 [1992]), p. 349-385; Jordi Mascarella, "El ball d'en Serrallonga", Torna, torna Serrallonga, Barcelona: Fundació La Caixa, 1994, p. 57-74; Joan Amades, El ball de Serrallonga, ed. Rosa Mas i Joan Menchon, Tarragona: El Mèdol, 1999, p. 216-222
Vic: territori del bandoler Serrallonga
Serrallonga ha estat el bandoler català més famós. Les seves activitats delictives es van desenvolupar per gran part de la Catalunya Central, fins més enllà del Pirineu (a la Catalunya Nord). En aquest article es destaquen els principals esdeveniments de Serrallonga relacionats amb al ciutat de Vic.Objectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions SòlidesPostprint (published version
Segimon Serrallonga Morer (1930-2002). Una biografia intel·lectual
Aquest treball és un biografia intel·lectual de Segimon Serrallonga, és a dir que és un intents de resseguir de manera cronològica els esdeveniments intel·lectuals més rellevants en què es va involucrar Segimon Serrallonga, ja sigui com a autor únic, ja sigui com a part d’un projecte comú. Això fa que s’hagi, quan no era rellevant per a explicar-ne l’evolució intel·lectual, s’hagi prescindit d’explicar la vida personal de Serrallonga.
Un dels objectius de la tesi ha estat establir el lligam profund que totes les manifestacions intel·lectuals de Serrallonga tenien entre elles —poesia, traducció, política, educació, etc. És a dir, estudiar en què consisteix aquella «aventura, alhora moral i verbal», que deia Joaquim Molas al pròleg de Poemes 1950-1975. El segon objectiu és situar la figura i l’obra de Serrallonga en els seus contextos —literari, polític, de pensament, etc.— Finalment s’ha mirat de donar una valoració a partir de l’obra publicada, per un cantó (especialment pel que fa a la tasca com a poeta), i, per l’altre, la quantitat ingent d’obra inèdita (en estadis i intencions molt variables) que hi ha al Fons Segimon Serrallonga de la Biblioteca Ricard Torrents de la Universitat de Vic.
Aquest treball també vol aportar una primera descripció d’aquests materials inèdits utilitzats. En alguns moments, doncs, i vista la quantitat, s’ha donat prioritat a la descripció d’aquests materials per damunt de la seva interpretació, en la mesura que aquesta descripció i ordenació és un pas previ ineludible per a una bona comprensió interpretativa global de l’obra. Si bé en tots els casos, aquesta descripció s’ha acompanyat d’una contextualització dins la vida i l’obra, i, en la majora, d’una interpretació sumària.This doctoral thesis is an intellectual biography of Segimon Serrallonga, meaning that it is an attempt to trace chronologically the most relevant intellectual events in which Segimon Serrallonga was involved, either as a sole author or as a part of a common project. This means that, when it was not relevant to explain his intellectual evolution, Serrallonga’s personal life was dispensed with.
One of the aims of the thesis was to establish the deep connection that all the intellectual manifestations of Serrallonga had between them —poetry, translation, politics, education, and so on. That is, to study what was that “adventure, both moral and verbal”, as Joaquim Molas said in the prologue to Poemes 1950-1975. The second objective is to place the figure and the work of Serrallonga in its contexts —literary, political, thought, etc.—. Finally, an attempt has been made to give a valuation from the published work, on one hand (especially in terms of his work as a poet), and, on the other hand, the huge amount of unpublished work (in very variable stages and intentions) in the Segimon Serrallonga Collection of the Ricard Torrents Library of the University of Vic.
This doctoral thesis also aims to provide a first description of these unpublished materials used. At times, therefore, and given the quantity, priority has been given to the description of these materials over their interpretation, as this description and arrangement is an inescapable prelude to a good global interpretive understanding. of the work. Although in all cases, this description has been accompanied by a contextualization within life and work, and, for the most part, a brief interpretation.Traducció, Gènere i Estudis Cultural
Cloenda Institucional de la Jornada Cuina i Producte
Cloenda institucional de la Jornada Cuina i Producte a càrrec de Silvia Aulet Serrallonga de la Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme Calonge-Sant Antoni5642.mp4
5642.mp
JOAN SALA I FERRER « en Serrallonga»
El Bandoler de les Guilleries. Història i llegenda d'un home mític.
Inclou la Melodia del «BALL D'EN SERRALLONGA" que es ballava a Mataró (partitura i lletra)
Carme Serrallonga, el plaer de traduir
Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997) començà a traduir als anys seixanta, en moments de represa de consciència ideològica i literària. Bona coneixedora de diversos idiomes, especialment l'alemany, l'anglès, el francès i l'italià, girà al català unes vint obres del teatre universal dels grans autors. Serrallonga explicava que havia començat a aprendre alemany per poder conèixer a fons l'obra de Brecht, del qual el 1966 traduí La bona persona de Sezuan, a proposta de Ricard Salvat, i cinc obres més. De l'alemany també portà al català autors com Georg Büchner, Heinrich Böll, Friedrich Dürrenmatt, Peter Handke, György Lukács, Goethe, Mozart o Alfred Döblin. A més de l'alta literatura alemanya, Serrallonga féu petites incursions en la literatura anglesa i nord-americana, la italiana i, fins i tot, la sud-africana. El 1983 l'editorial La Galera li encarregà la traducció d'En Jim Botó i en Lluc el maquinista de Michael Ende. En sis anys traduí més de trenta títols de literatura infantil. Ja jubilada, a vuitanta-quatre anys, es posà a estudiar rus pel plaer de poder llegir Anna Akhmàtova i Txèkhov en la seva llengua originària. Abans de morir, treballava en la traducció d'un llibre de poemes de l'autora russa.Carme Serrallonga (Barcelona, 1909-1997) began translating in the 1960s during the upsurge in ideological and literary awareness. Well versed in several languages, particularly German, English, French and Italian, she rendered some twenty renowned plays by major writers into Catalan. Serrallonga told how she began studying German in order to comprehend fully the work of Brecht, translating in 1966 La bona persona de Sezuan for Ricard Salvat, as well as five other works. Other German-language writers she penned into Catalan are Georg Büchner, Heinrich Böll, Friedrich Dürrenmatt, Peter Handke, György Lukács, Goethe, Mozart and Alfred Döblin. In addition to noteworthy German literature, Serrallonga undertook smaller projects in the literatures of England and America, Italy, and South Africa as well. In 1983 La Galera publishers commissioned her to translate En Jim Botó i en Lluc el maquinista by Michael Ende. In six years she translated more than thirty children's literature titles. Once retired, at the age of eighty-four, she began studying Russian for the pleasure of reading Anna Akhmatova and Chekhov in the original. Before her death, she worked on translating a book of poems by Akhmatova
Carme Serrallonga, traductora de teatre
En aquest article abordem les traduccions teatrals de Carme Serrallonga, la qual, a més de la seva tasca principal com a pedagoga, també exercí de traductora de diverses llengües al català. En aquesta faceta col·laborà amb diverses companyies teatrals, començant per la companyia Adrià Gual, com a professora d’ortofonia i dicció i, sobretot, com a traductora de nombroses obres, un gran nombre de les quals van ser portades a escena amb la seva participació
- …
