1,720,967 research outputs found

    Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis

    Full text link
    The present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed

    Variations on the Author

    Full text link
    “Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship

    Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis

    Full text link
    We provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis

    Vicenç Beltran, Irene Capdevila & Tomàs Martínez, «Ramon Llull, els trobadors i la cultura del segle XIII», Florència, Edizioni del Galluzzo per la Fondazione Ezio Franceschini, 2018, 269 p.

    Full text link
    Ressenya sobre el llibre de Vicenç Beltran, Irene Capdevila &Tomàs Martínez, Ramon Llull, els trobadors i la cultura del segle xiii, Florència, Edizioni del Galluzzo per la Fondazione Ezio Franceschini, 2018, 269 p., ISBN: 978-88-8450-855-3

    El món natural al Llibre d’amic e amat: l’aigua i el món animal

    Full text link
    En el procés de contemplació, Llull estableix quatre nivells de coneixement i significació: sensible-sensible, sensibleintel·ligible, intel·ligible-intel·ligible i intel·ligible-sensible. Els tres primers conformen l’ascensio, mentre que el darrer constitueix la descensio. El camí cap a la recerca de Déu, doncs, ha de partir del món sensible i, quan s’ha assolit el coneixement suprasensible de la divinitat, retornar a ell. Açò s’entén plenament en la cosmovisió medieval, en què tota la creació és signe de Déu: el món és un lloc de representacions del creador. Per això al Llibre d’amic e amat, que ha de servir als ermitans com a model per a la correcta contemplació de Déu, trobem tot un seguit d’elements del món natural que tenen un significat important. En aquest treball pretenem identificar i analitzar-ne alguns: l’aigua i els animals. Aquests elements permetran a l’ermità exaltar l’intel·lecte perquè l’ànima ascendisca cap a la divinitat i, llavors, estan al servei de la primera intenció lul·liana

    Las dignidades divinas en la contemplación luliana. Del Llibre de contemplació al Llibre d’amic e amat

    Full text link
    This study examines the role of divine dignities in Lullian contemplation, focusing on two fundamental works by Ramon Llull: the Llibre de contemplació and the Llibre d’amic e amat. Both the theoretical framework of Llull’s magnum opus and the application of contemplative practice in his verses demonstrate that divine dignities are a key element in Lullian philosophy of love. The contemplation of the world and its creatures, as ontological vestiges of divine perfection, enables the Loved to transcend the sensible and attain knowledge of God, the Beloved. In this process, memory, intellect, and will play an essential role.El trabajo examina el papel de las dignidades divinas en la contemplación luliana, a partir de dos obras fundamentales de Ramon Llull: el Llibre de contemplació y el Llibre d’amic e amat. Tanto la propuesta teórica de la obra magna como la aplicación de la práctica contemplativa que constituyen los versículos de Llull muestran que las dignidades son un elemento clave en la filosofía luliana del amor. La contemplación del mundo y de las criaturas, en tanto que son vestigios ontológicos de la perfección divina, permite al amigo trascender lo sensible y acceder al conocimiento de Dios. En este proceso, la memoria, el entendimiento y la voluntad desempeñan un papel esencial

    Els camins de l'amor. Una interpretació del "Llibre d'amic e amat"

    Full text link
    Aquesta obra proposa una interpretació de les metàfores morals del ‘Llibre d’amic e amat’ de Ramon Llull. L’estudi ofereix una exegesi rigorosa dels versicles en el seu conjunt, i insereix l’obra mística en el context intratextual, en el context espiritual medieval i en el pensament i l’obra lul·lianes. Especialment, el treball mostra el diàleg textual entre els versicles del ‘Llibre d’amic e amat’ i els pressupòsits teòrics del ‘Llibre de contemplació’, que ajuden a desxifrar el sentit ocult de les metàfores. L’obra es presenta, doncs, com una guia que encamina el lector cap al descobriment del tresor inacabable de sentits que Llull va voler encapsular en els 357 aforismes del ‘Llibre d’amic e amat’. I ho fa a partir dels tres elements fonamentals en l’univers medieval: l’home, el món i Déu, presentats com a camins, dreceres i sendes des dels quals iniciar el viatge cap a l’amat. Aquests camins de l’amor ajudaran el lector a entendre el missatge bell i endreçat del millor assoliment de la nova literatura lul·liana.Este estudio propone una interpretación de las metáforas morales del ‘Llibre d’amic e amat’, de Ramon Llull, a partir de una exégesis rigurosa de los versículos, e inserta la obra mística en el contexto intratextual, en el ambiente espiritual medieval y en la obra y el pensamiento lulianos. En especial, se muestra el diálogo textual entre los versículos de la obra y los presupuestos teóricos del ‘Llibre de contemplació’, que ayudan a descifrar el sentido oculto de las metáforas. Este texto es, por tanto, una guía que encamina al lector hacia el descubrimiento del tesoro interminable de sentidos que Llull quiso encapsular en los 357 aforismos del ‘Llibre d’amic e amat’, y lo hace a partir de los tres elementos fundamentales en el universo medieval: el hombre, el mundo y Dios, presentados como caminos, atajos y senderos desde los que iniciar el viaje hacia el amado. Estos caminos del amor ayudarán al lector a entender el mensaje bello y cuidado del mejor logro de la nueva literatura luliana

    La mística de Ramon Llull: de experiència a l’acció

    Full text link
      El misticisme és una part essencial del pensament de Ramon Llull, que s’ha d’analitzar a la llum de la mística cristiana occidental del segle XIII i alhora ha de tenir compte de les particularitats lul·lianes que el defineixen. D’entre aquestes particularitats són especialment remarcables la sistematització de l’amor que el beat tracta de dur a terme, el funcionament conjunt de la fe i la raó i la importància de l’oració en el procés contemplatiu. Són aquests els doblets que teixeixen la filosofia de l’amor lul·liana: una ciència de l’amància que per a ser efectiva necessita que el místic, aquell que camina eternament a la recerca de la trobada amb l’inefable, active la voluntat i l’enteniment a estimar i entendre Déu, sàpiga transformar la seua experiència en acció i pose en pràctica l’oració, un dels mitjans fonamentals en la ciència contemplativa.

    Activitats per treballar la varietat diatòpica: escoltem parlar el territori

    Full text link
    Aquesta seqüència didàctica s'insereix en l'assignatura Llengua catalana, de formació bàsica, impartida al primer curs del Grau en Filologia Catalana i als següents graus filològics de la Universitat de València: Grau en Estudis Anglesos, Grau en Estudis Hispànics: Llengua Espanyola i les seues Literatures, Grau en Filologia Clàssica i Grau en Llengües Modernes i les seues Literatures. L'assignatura té com a objectiu principal conèixer la gramàtica i desenvolupar les competències comunicatives en llengua catalana. La seqüència d’activitats s’emmarca en els continguts del tema 1, “Introducció a la llengua catalana”, concretament en el subapartat 1.2., “Unitat i diversitat de la llengua: la variació lingüística”
    corecore