1,720,967 research outputs found
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Full text linkWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
koamabayili/VECTRON-author-checklist: VECTRON author checklist
No full textWe have done our best to complete the author checklist relating to the use of animals in the hut study. Note that the objective for the hut study was to evaluate the IRS treatment applications for residual efficacy against Anopheles mosquitoes, including the local An. coluzzii mosquito population. Cows were only used to attract mosquitoes into the huts and no tests were carried out directly on the cows. The author checklist is intended for use with studies where experiments are carried out on animals, which is why we have had such difficulty in completing this for the hut study, as many of the questions do not relate to how the cows were used
Identificación precoz del ictus isquémico relacionado con ateromatosis intracraneal e implicaciones en el tratamiento endovascular
Full text linkIntroducció:
Actualment, el tractament endovascular és el tractament d’elecció en l’ictus isquèmic amb oclusió de gran vas. No obstant això, l'estratègia terapèutica òptima en pacients que presenten una estenosi intracranial subjacent (ICAS-LVO) és incerta, ja que constitueix una de les causes més freqüents de recanalització fallida i representa un desafiament clínic.
Per aquest motiu, la identificació precoç preprocediment d’aquesta etiologia podria permetre un tractament endovascular (TEV) individualitzat segons la fisiopatologia diana, anticipant l’ús de maniobres de rescat mecàniques i farmacològiques amb l’objectiu d’optimitzar el resultat angiogràfic i el pronòstic clínic d’aquest subgrup de pacients.
Objectius:
Identificar biomarcadors clínics i radiològics d’ICAS-LVO disponibles abans del TEV i avaluar la seva capacitat predictiva, així com la seva implicació en l’estratègia terapèutica endovascular.
Mètodes:
En primer lloc, es van realitzar dos estudis retrospectius a partir d’una base de dades prospectiva de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que incloïa pacients consecutius amb ictus isquèmic tractats mitjançant trombectomia mecànica entre 2020 i 2022. Es van analitzar les variables associades al diagnòstic d’ICAS-LVO que poden ser identificades de manera senzilla abans del TEV. L’anàlisi estadística es va dur a terme per avaluar la seva capacitat predictiva i pronòstica.
En segon lloc, es va realitzar un estudi retrospectiu en dos centres europeus, incloent pacients tractats amb la tècnica SAIL (Stent Retriever Assisted Lysis) amb tirofiban per sospita d’ICAS-LVO i/o recanalització fallida. Es van analitzar els resultats angiogràfics i la seguretat de la tècnica mitjançant la taxa de mortalitat i la transformació hemorràgica simptomàtica. L’anàlisi estadística es va efectuar mitjançant models de regressió logística i/o ordinal segons la naturalesa de la variable dependent.
Resultats:
En la nostra cohort, l’absència de fibril·lació auricular (Odds Ratio [OR] 9,33, IC95% 1,11-78,42; p=0,040), una menor ràtio d’intensitat d’hipoperfusió (HIR [Tmax>10s/Tmax>6s], OR 0,69, IC95% 0,50-0,95; p=0,025), la calcificació arterial intracranial simptomàtica (OR 4,15, IC95% 1,64-26,42; p=0,006), una oclusió més proximal (ICA, MCA-M1: OR 4,00, IC95% 1,23-13,03; p=0,021) i el tabaquisme (OR 2,91, IC95% 1,08-7,90; p=0,035) es van associar amb el diagnòstic d’ICAS-LVO. Aquest model clínico-radiològic va mostrar una bona capacitat predictiva per identificar ICAS-LVO (AUC=0,88, IC95% 0,83-0,94; p<0,001).
A més, les calcificacions arterials intracranials simptomàtiques van emergir com a predictors independents de recanalització fallida (OR 11,89; IC95% 3,94-35,91; p<0,001), necessitat de procediments de rescat (OR 12,38; IC95% 2,22-69,09; p=0,004) i mal pronòstic funcional (mRS≥3; OR 3,51, IC95% 1,02-12,00; p=0,046).
En 44 pacients amb ICAS-LVO i/o recanalització fallida, es va realitzar la tècnica Stent Retriever Assisted Lysis (SAIL) amb tirofiban. Es va aconseguir una taxa de reperfusió reeixida sostinguda del 79,5%, independentment de la via d’administració del tirofiban (IV-SAIL 80% vs IA-SAIL 78,9%; p=0,932). Només va ser necessari un procediment de rescat amb angioplàstia i/o stent en 15 pacients (34,1%: IA-SAIL 21,1% vs IV-SAIL 44,0%; p=0,112). La taxa de transformació hemorràgica simptomàtica va ser del 6,8%. No es van observar diferències significatives en termes de reperfusió reeixida, seguretat ni pronòstic clínic desfavorable segons la via d’administració del tirofiban.
Conclusions:
La combinació de característiques basals clínico-radiològiques (absència de fibril·lació auricular, tabaquisme, localització proximal de l’oclusió, menor ràtio d’intensitat d’hipoperfusió i la presència de calcificacions arterials intracranials simptomàtiques) és útil per identificar de manera precoç un cas d’ICAS-LVO. Aquesta estratègia podria permetre anticipar la necessitat de procediments de rescat (com l’angioplàstia i/o la col·locació d’un stent intracranial), així com realitzar un tractament endovascular individualitzat i dirigit a la fisiopatologia subjacent. En aquests casos, la tècnica SAIL és útil per aconseguir una recanalització reeixida, amb l’objectiu d’evitar i/o preparar la col·locació definitiva d’un stent intracranial.Introducción:
Actualmente, el tratamiento endovascular es el tratamiento de elección en el ictus isquémico con oclusión de gran vaso. Sin embargo, la estrategia terapéutica óptima en pacientes que presentan una estenosis intracraneal subyacente (ICAS-LVO) es incierta, dado que es una de las causas más comunes de recanalización fallida y se presenta como un desafío.
Por este motivo, la identificación precoz preprocedimiento de esta etiología podría permitir realizar un tratamiento endovascular (TEV) individualizado a la fisiopatología diana, anticipando el uso de maniobras de rescate mecánicas y farmacológicas con el objetivo de optimizar el resultado angiográfico y el pronóstico clínico de este subgrupo de pacientes.
Objetivos:
Identificar biomarcadores clínicos y radiológicos de ICAS-LVO disponibles antes del TEV y evaluar su capacidad predictiva, así como su implicación en la estrategia terapéutica endovascular.
Métodos:
En primer lugar, se realizaron dos estudios retrospectivos a partir de una base de datos prospectiva del Hospital Universitari Vall d'Hebron de pacientes consecutivos con un ictus isquémico tratados mediante trombectomía mecánica entre 2020 y 2022.
Se analizaron aquellas variables que se asocian al diagnóstico de ICAS-LVO y pueden ser identificadas antes del TEV de forma sencilla. Mediante el análisis estadístico se evaluó su capacidad predictiva y pronóstica.
En segundo lugar, se realizó un estudio retrospectivo de dos centros europeos en el que se incluyeron aquellos pacientes tratados con la técnica SAIL (Stent Retriever Assisted Lysis) con tirofiban debido a sospecha de ICAS-LVO y/o recanalización fallida. Se analizó su pronóstico angiográfico, así como su seguridad mediante la tasa de mortalidad y transformación hemorrágica sintomática.
El análisis estadístico se realizó aplicando modelos de regresión logística y/o ordinal según la naturaleza de la variable dependiente.
Resultados:
En nuestra cohorte, la ausencia de fibrilación auricular (Odds Ratio [OR] 9,33, IC95% 1,11-78,42; p=0,040), una menor ratio de intensidad de hipoperfusión (HIR [Tmax>10s/Tmax>6s], OR 0,69, IC95% 0,50-0,95; p=0,025), la calcificación arterial intracraneal sintomática (OR 4,15, IC95% 1,64-26,42; p=0,006), una oclusión más proximal (ICA, MCA-M1: OR 4,00, IC95% 1,23-13,03; p=0,021) y el tabaquismo (OR 2,91, IC95% 1,08-7,90; p=0,035) se asociaron con el diagnóstico de ICAS-LVO. Este modelo clínico-radiológico mostró una buena capacidad predictiva para identificar ICAS-LVO (AUC=0,88, IC95% 0,83-0,94; p<0,001).
Además, las IAC emergieron como predictor independiente de recanalización fallida (OR 11,89; IC95% 3,94-35,91; p<0,001), necesidad de procedimientos de rescate (OR 12,38; IC95% 2,22-69,09; p=0,004) y mal pronóstico funcional (mRS≥3; OR 3,51, IC95% 1,02-12,00; p=0,046).
En 44 pacientes que se presentaron con ICAS-LVO y/o recanalización fallida, se realizó la técnica Stent Retriever Assisted Lysis (SAIL) con tirofiban. Se logró una tasa de reperfusión exitosa sostenida del 79,5% independientemente de la vía de administración de tirofiban (IV-SAIL 80% vs. IA-SAIL 78,9%; p=0,932). Únicamente hubo necesidad de realizar rescate con angioplastia y/o stent en 15 pacientes (34,1%: IA-SAIL 21,1% vs. IV-SAIL 44,0%; p=0,112). La tasa de transformación hemorrágica sintomática fue del 6,8%. No hubo diferencias significativas a nivel de reperfusión exitosa, seguridad ni pronóstico clínico desfavorable según la vía de administración del tirofiban.
Conclusiones:
La combinación de características basales clínico-radiológicas (ausencia de fibrilación auricular, hábito tabáquico, localización proximal de la oclusión, menor ratio de intensidad de hipoperfusión y la presencia de calcificaciones arteriales intracraneales sintomáticas) es útil para identificar preprocedimiento un caso de ICAS-LVO.
Esta estrategia podría permitir anticipar la necesidad de procedimientos de rescate (como la angioplastia y/o el stent intracraneal), así como realizar un procedimiento individualizado y dirigido a la fisiopatología subyacente. En estos casos, la técnica SAIL es útil para inducir la recanalización exitosa con el objetivo de evitar y/o preparar la colocación definitiva de un stent intracraneal.Background:
Endovascular treatment (EVT) has become the standard of care for patients presenting with ischemic stroke due to a large-vessel occlusion (LVO). However, the optimal therapeutic strategy for patients with Intracranial Atherosclerosis-related Large Vessel Occlusion (ICAS LVO) remains uncertain, as it can be challenging and is one of the most common causes of failed recanalization. Early identification of this etiology before the procedure could lead to individualized EVT strategy and target the underlying pathophysiology. This approach may anticipate the use of mechanical and pharmacological rescue maneuvers to optimize angiographic outcomes and clinical prognosis in this subgroup of patients.
Aim:
To identify clinical and radiological biomarkers of ICAS LVO available prior to EVT and evaluate their predictive capacity as well as their implications for endovascular therapeutic strategies.
Identificación precoz del ictus isquémico relacionado con ateromatosis intracraneal e implicaciones en el tratamiento endovascular
Methods:
First, two retrospective studies were conducted using a prospective database from the Hospital Universitari Vall d'Hebron, which included consecutive patients with ischemic stroke treated with mechanical thrombectomy between 2020 and 2022. Variables associated with the diagnosis of ICAS LVO and easily identifiable prior to EVT were analyzed. Statistical analysis was performed to evaluate their predictive and prognostic capabilities.
Second, a retrospective study of two European comprehensive stroke centers was conducted, including patients treated with the Stent Retriever Assisted Lysis (SAIL) technique using tirofiban due to suspected ICAS LVO and/or failed recanalization. Angiographic outcomes and safety were analyzed, with particular focus on mortality rates and symptomatic hemorrhagic transformation. Statistical analysis was performed using logistic and/or ordinal regression models depending on the nature of the outcome variable.
Results:
In our cohort, the absence of atrial fibrillation (OR 9.33, 95% CI 1.11-78.42; p=0.040), lower hypoperfusion intensity ratio (HIR [Tmax>10s/Tmax>6s], OR 0.69, 95% CI 0.50-0.95; p=0.025), symptomatic intracranial arterial calcification (sIAC, OR 4.15, 95% CI 1.64-26.42; p=0.006), more proximal occlusions (ICA, MCA M1: OR 4.00, 95% CI 1.23-13.03; p=0.021), and smoking (OR 2.91, 95% CI 1.08-7.90; p=0.035) were associated with the diagnosis of ICAS LVO. This clinico-radiological model showed good predictive capability for identifying ICAS LVO (AUC=0.88, 95% CI 0.83-0.94; p<0.001).
Furthermore, symptomatic intracranial arterial calcifications emerged as an independent predictor of failed recanalization (OR 11.89; 95% CI 3.94-35.91; p<0.001), the need for rescue procedures (OR 12.38; 95% CI 2.22-69.09; p=0.004), and poor functional outcomes (mRS≥3; OR 3.51, 95% CI 1.02-12.00; p=0.046).
In 44 patients presenting with ICAS LVO and/or failed recanalization, the Stent Retriever Assisted Lysis (SAIL) technique with tirofiban was performed. A sustained successful reperfusion rate of 79.5% was achieved, regardless of the administration route of tirofiban (IV SAIL 80% vs IA SAIL 78.9%, p=0.932). Rescue procedures, which included angioplasty and/or intracranial stenting, were required in only 15 patients (34.1%: IA SAIL 21.1% vs IV SAIL 44.0%; p=0.112). The rate of symptomatic hemorrhagic transformation was 6.8%. No significant differences were observed in terms of successful reperfusion, safety, or unfavorable clinical prognosis between the tirofiban administration routes.
Conclusions:
The combination of baseline clinico-radiological biomarkers (absence of atrial fibrillation, smoking, proximal occlusion location, lower hypoperfusion intensity ratio, and the presence of symptomatic intracranial arterial calcification) is useful for pre-procedural identification of ICAS LVO. This strategy could anticipate the need for rescue procedures (such as angioplasty and/or stenting) and lead to a tailored, pathophysiology-driven approach. In these cases, the SAIL technique is effective in achieving successful recanalization, potentially avoiding and/or preparing for definitive intracranial stent placement.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
Identificación precoz del ictus isquémico relacionado con ateromatosis intracraneal e implicaciones en el tratamiento endovascular
Full text linkIntroducció: Actualment, el tractament endovascular és el tractament d'elecció en l'ictus isquèmic amb oclusió de gran vas. No obstant això, l'estratègia terapèutica òptima en pacients que presenten una estenosi intracranial subjacent (ICAS-LVO) és incerta, ja que constitueix una de les causes més freqüents de recanalització fallida i representa un desafiament clínic. Per aquest motiu, la identificació precoç preprocediment d'aquesta etiologia podria permetre un tractament endovascular (TEV) individualitzat segons la fisiopatologia diana, anticipant l'ús de maniobres de rescat mecàniques i farmacològiques amb l'objectiu d'optimitzar el resultat angiogràfic i el pronòstic clínic d'aquest subgrup de pacients. Objectius: Identificar biomarcadors clínics i radiològics d'ICAS-LVO disponibles abans del TEV i avaluar la seva capacitat predictiva, així com la seva implicació en l'estratègia terapèutica endovascular. Mètodes: En primer lloc, es van realitzar dos estudis retrospectius a partir d'una base de dades prospectiva de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, que incloïa pacients consecutius amb ictus isquèmic tractats mitjançant trombectomia mecànica entre 2020 i 2022. Es van analitzar les variables associades al diagnòstic d'ICAS-LVO que poden ser identificades de manera senzilla abans del TEV. L'anàlisi estadística es va dur a terme per avaluar la seva capacitat predictiva i pronòstica. En segon lloc, es va realitzar un estudi retrospectiu en dos centres europeus, incloent pacients tractats amb la tècnica SAIL (Stent Retriever Assisted Lysis) amb tirofiban per sospita d'ICAS-LVO i/o recanalització fallida. Es van analitzar els resultats angiogràfics i la seguretat de la tècnica mitjançant la taxa de mortalitat i la transformació hemorràgica simptomàtica. L'anàlisi estadística es va efectuar mitjançant models de regressió logística i/o ordinal segons la naturalesa de la variable dependent. Resultats: En la nostra cohort, l'absència de fibril·lació auricular (Odds Ratio [OR] 9,33, IC95% 1,11-78,42; p=0,040), una menor ràtio d'intensitat d'hipoperfusió (HIR [Tmax>10s/Tmax>6s], OR 0,69, IC95% 0,50-0,95; p=0,025), la calcificació arterial intracranial simptomàtica (OR 4,15, IC95% 1,64-26,42; p=0,006), una oclusió més proximal (ICA, MCA-M1: OR 4,00, IC95% 1,23-13,03; p=0,021) i el tabaquisme (OR 2,91, IC95% 1,08-7,90; p=0,035) es van associar amb el diagnòstic d'ICAS-LVO. Aquest model clínico-radiològic va mostrar una bona capacitat predictiva per identificar ICAS-LVO (AUC=0,88, IC95% 0,83-0,94; p10s/Tmax>6s], OR 0,69, IC95% 0,50-0,95; p=0,025), la calcificación arterial intracraneal sintomática (OR 4,15, IC95% 1,64-26,42; p=0,006), una oclusión más proximal (ICA, MCA-M1: OR 4,00, IC95% 1,23-13,03; p=0,021) y el tabaquismo (OR 2,91, IC95% 1,08-7,90; p=0,035) se asociaron con el diagnóstico de ICAS-LVO. Este modelo clínico-radiológico mostró una buena capacidad predictiva para identificar ICAS-LVO (AUC=0,88, IC95% 0,83-0,94; p10s/Tmax>6s], OR 0.69, 95% CI 0.50-0.95; p=0.025), symptomatic intracranial arterial calcification (sIAC, OR 4.15, 95% CI 1.64-26.42; p=0.006), more proximal occlusions (ICA, MCA M1: OR 4.00, 95% CI 1.23-13.03; p=0.021), and smoking (OR 2.91, 95% CI 1.08-7.90; p=0.035) were associated with the diagnosis of ICAS LVO. This clinico-radiological model showed good predictive capability for identifying ICAS LVO (AUC=0.88, 95% CI 0.83-0.94; p<0.001). Furthermore, symptomatic intracranial arterial calcifications emerged as an independent predictor of failed recanalization (OR 11.89; 95% CI 3.94-35.91; p<0.001), the need for rescue procedures (OR 12.38; 95% CI 2.22-69.09; p=0.004), and poor functional outcomes (mRS≥3; OR 3.51, 95% CI 1.02-12.00; p=0.046). In 44 patients presenting with ICAS LVO and/or failed recanalization, the Stent Retriever Assisted Lysis (SAIL) technique with tirofiban was performed. A sustained successful reperfusion rate of 79.5% was achieved, regardless of the administration route of tirofiban (IV SAIL 80% vs IA SAIL 78.9%, p=0.932). Rescue procedures, which included angioplasty and/or intracranial stenting, were required in only 15 patients (34.1%: IA SAIL 21.1% vs IV SAIL 44.0%; p=0.112). The rate of symptomatic hemorrhagic transformation was 6.8%. No significant differences were observed in terms of successful reperfusion, safety, or unfavorable clinical prognosis between the tirofiban administration routes. Conclusions: The combination of baseline clinico-radiological biomarkers (absence of atrial fibrillation, smoking, proximal occlusion location, lower hypoperfusion intensity ratio, and the presence of symptomatic intracranial arterial calcification) is useful for pre-procedural identification of ICAS LVO. This strategy could anticipate the need for rescue procedures (such as angioplasty and/or stenting) and lead to a tailored, pathophysiology-driven approach. In these cases, the SAIL technique is effective in achieving successful recanalization, potentially avoiding and/or preparing for definitive intracranial stent placement
Author-wise bibliometric analysis based on entropy.
No full textAuthor-wise bibliometric analysis based on entropy.</p
- …
