579 research outputs found
Efectividad de una aplicación para smartphoneen pacientes de cirugía mayor ambulatoria
No full textIntroducció: La preparació preoperatòria deficient del pacient dificulta l’assistència i repercuteix els pacients i les seves famílies. A Espanya no es disposa de guies actualitzades sobre les recomanacions preoperatòries en pacients de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), ni de dades sobre l’impacte del compliment, tot i que hi ha estudis que assenyalen el valor de fer-ho per tal d’evitar suspensions quirúrgiques. La introducció d’una aplicació per a smartphone milloraria la preparació preoperatòria del pacient i l’empoderaria en la seva autocura.
Objectius: La tesi es va composar de tres fases:
Fase I: Conèixer les característiques epidemiològiques dels pacients de CMA, el grau de compliment de cada recomanació preoperatòria i els factors que s’associen a una preparació preoperatòria deficient.
Fase II: Dissenyar, crear, validar el funcionament i descriure el cost-benefici d’una aplicació per a smartphone: PreparatB.
Fase III: Avaluar l’efectivitat de PreparatB en el compliment de les recomanacions preoperatòries del pacient de CMA, comparat amb la pràctica habitual.
Metodologia: A la Fase I (2016-17), es va realitzar un estudi observacional analític i prospectiu en pacients candidats a CMA. A la Fase II, es va crear l’aplicació per a smartphone PreparatB i es va validar en una prova pilot amb 12 participants. A la Fase III (2018-2019), en un assaig clínic aleatoritzat i controlat es va comparar la preparació preoperatòria dels pacients a CMA que van rebre PreparatB (GI) amb els que van rebre la informació habitual (GC). Es van incloure pacients majors de 18 anys, de qualsevol gènere i ètnia, que parlessin i/o entenguessin el castellà/català, amb smartphone personal amb un sistema operatiu Android, usuaris habituals d’aplicacions per smartphone. Per l’anàlisi es va utilitzar el paquet estadístic IBM_SPSS v.26. Va ser aprovat pel Comitè d’Ètica Investigació Clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP).
Resultats: La població de la Fase I va englobar 320 pacients, majoritàriament dones, amb una mitjana de 55 anys, més de la meitat amb estudis secundaris, laboralment actives i intervingudes de cirurgia de la mà. El 42,3% del total de pacients van rebre el full de recomanació de la preparació preoperatòria i el 96,8% van rebre la trucada informativa. La preparació preoperatòria deficient dels pacients de CMA va ser de 38,8%, un 62,7% causats per la manca d’informació proporcionada pel professional. El gènere femení va ser el que millor va complir amb les recomanacions. A la Fase II es va estimar el retorn de la inversió en un període de 2 a 3 anys. La població de la Fase III va ser de 112 pacients, dels quals 55 van rebre PreparatB (GI) i 57 van seguir el circuit habitual (GC). Van ser dones, amb una mitjana de 54 anys, amb estudis secundaris, actives laboralment i sotmeses a cirurgia de la mà. L’única recomanació preoperatòria que es va relacionar amb el gènere i l’edat va concloure que les dones i els menors de 65 anys que es van preparar amb PreparatB van complir més en portar la llista de medicaments prescrits que els del GC. PreparatB va ser avaluada amb un alt nivell de satisfacció per part dels pacients.
Conclusions:
La manca d’informació rebuda per part del professional al pacient és la causa principal de preparació deficient. L’aplicació per a smartphone PreparatB liderada per infermeria va ser efectiva a la recomanació preoperatòria de portar el llistat de medicaments prescrits, amb alt nivell de satisfacció per part del pacient. Introduir PreparatB al circuit de preparació preoperatòria a CMA implicaria redistribuir el temps de dedicació dels professionals i unificar la informació. Es necessiten més estudis que demostrin la millora en l’educació del pacient quirúrgic mitjançant aplicacions per a smartphone.Introducción: La preparación preoperatoria deficiente del paciente dificulta la asistencia y repercute en los pacientes y sus familias. En España, no se dispone de guías actualizadas sobre las recomendaciones preoperatorias en los pacientes en Cirugía Mayor Ambulatoria (CMA), ni de datos sobre el impacto de su cumplimiento, pero hay estudios que señalan el valor de hacerlo para evitar suspensiones quirúrgicas. La introducción de una aplicación para smartphone mejoraría la preparación preoperatoria del paciente y le empoderaría en su autocuidado.
Objetivos: La tesis se compuso de tres fases:
Fase I: Conocer las características epidemiológicas de los pacientes de CMA, el grado de cumplimiento de cada recomendación preoperatoria y los factores que se asocian a una preparación preoperatoria deficiente.
Fase II: Diseñar, crear, validar el funcionamiento y describir el coste-beneficio de una aplicación para smartphone: PreparatB.
Fase III: Evaluar la efectividad de PreparatB en el cumplimiento de las recomendaciones preoperatorias del paciente de CMA, y en comparación con la práctica habitual.
Metodología: En la Fase I (2016-17), se realizó un estudio observacional analítico y prospectivo en pacientes candidatos a CMA. En la Fase II, se creó la aplicación para smartphone PreparatB y se validó en una prueba piloto con 12 participantes. En la Fase III (2018-2019), en un ensayo clínico aleatorizado y controlado se comparó la preparación preoperatoria de los pacientes en CMA que recibieron la aplicación para smartphone PreparatB (GI) con los que recibieron la información habitual (GC). Se incluyeron pacientes mayores de 18 años, de cualquier género y etnia, que hablasen y/o entendiesen el castellano/catalán, con smartphone personal cuyo sistema operativo fuera Android, usuarios habituales de aplicaciones para smartphone. Para el análisis se utilizó el paquete estadístico IBM_SPSS v.26. Fue aprobada por el Comité de Ética Investigación Clínica del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP).
Resultados: La población de la Fase I englobó 320 pacientes, mayoritariamente mujeres, con una media de 55 años, más de la mitad con estudios secundarios, laboralmente activas e intervenidas de cirugía de mano. El 42,3% del total de pacientes recibieron la hoja de recomendación de la preparación preoperatoria y el 96,8% recibieron la llamada informativa. La preparación preoperatoria deficiente de los pacientes de CMA fue de 38,8%, y se debió en un 62,7% a la falta de información proporcionada por el profesional. El género femenino fue el que mejor cumplió las recomendaciones. En la Fase II se estimó el retorno de la inversión en un período de 2 a 3 años. La población de la Fase III fue de 112 pacientes, de los cuales 55 recibieron PreparatB (GI) y 57 siguieron el circuito habitual (GC). Fueron mujeres, con una media de 54 años, con estudios secundarios, activas laboralmente y sometidas a cirugía de la mano. La única recomendación preoperatoria que se relacionó con el género y la edad concluyó que las mujeres y los menores de 65 años que se prepararon con PreparatB cumplieron más con traer la lista de medicamentos prescritos que los del GC. PreparatB fue evaluada con un alto nivel de satisfacción por parte de los pacientes.
Conclusiones:
La falta de información recibida por parte del profesional al paciente es la principal causa de preparación deficiente. La aplicación para smartphone PreparatB liderada por enfermería fue efectiva en la recomendación preoperatoria de traer el listado de medicamentos prescritos, con alto nivel de satisfacción por parte del paciente. Introducir PreparatB en el circuito de preparación preoperatoria en CMA implicaría redistribuir el tiempo de dedicación de los profesionales y unificar la información. Se necesitan más estudios que demuestren la mejora en la educación del paciente quirúrgico a través de aplicaciones para smartphone.Introduction: Inadequate preoperative preparation of the patient complicates care and has implications for the patient and family. In Spain, there are no up-to-date guidelines on pre-operative recommendations for patients undergoing major outpatient surgery (MAS), or evidence of the impact of their compliance, but there are studies that suggest this is useful to avoid surgical suspensions. The introduction of a smart phone app would improve the patient’s preoperative preparation and empower them to take care of themselves.
Objectives: The thesis was made up of three stages:
Phase I: Knowledge of the epidemiological characteristics of MAS patients, the degree of conformity to each preoperative recommendation and the factors associated with preoperative preparation.
Phase II: Design, create, validate and describe a smartphone app’s cost-benefit ratio: PreparatB.
Phase III: Assess the efficacy of PreparatB in meeting preoperative recommendations for the MAS patient, and in comparison with standard practice.
Methodology: In Phase I (2016-2017), an analytical and prospective observational study was carried out in patients who were candidates for MAS. During Phase II, the PreparatB smartphone application was created and validated through a pilot trial with 12 participants. During Phase III (2018-2019), a randomized controlled trial compared the preoperative preparation of patients with MAS who received the PreparatB (GI) smartphone app to those who received routine information (GC). Patients over 18 years old, regardless of gender and ethnic origin, who speak and/or understand Spanish/Catalan, with a personal smartphone whose operating system was Android, frequent users of smartphone apps, were included. For analysis, IBM_SPSS v. 26 statistical software package was used. It has been approved by the Clinical Research Ethics Committee at the Santa Creu I Sant Pau Hospital (HSCSP).
Results: Results: The Phase I population consisted of 320 patients, most of whom were women, with an average age of 55 years, , more than half with a high school education, working and undergoing hand surgery. 42.3% of all patients received the preoperative preparation leaflet, 96 % received the call for information. Inadequate preoperative preparation of MAS patients was 38.8%, 62.7% were attributable to a lack of information provided by the practitioner. Women were the most likely to respond to the recommendations. During Phase II, the return on investment has been estimated over a period of 2-3 years. Phase III populations were 112 patients, of which 55 were treated with PreparatB (GI) and 57 followed the usual circuit (GC). They were women, on average 54 years old, who had completed secondary education, were active at work and were operated by hand. The only preoperative recommendation that was related to gender and age concluded that women and patients under the age of 65 who were prepared with PreparatB were more compliant with the list of prescribed medications than those in the GC. PreparatB was evaluated with a high level of satisfaction in patients.
Conclusions:
The lack of information received from the professional to the patient is the main cause of inadequate preparation. The nurse-led PreparatB smartphone app was effective in the preoperative recommendation to bring the prescription list, with a high level of patient satisfaction. The introduction of PreparatB, in the preoperative preparation circuit MAS, would involve redistributing the time spent by professionals and unifying the information. Further studies are needed to demonstrate improved patient education in surgery through apps for smartphones.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Públic
What does the word ‘Europe’ make you think of? Conceptualisations of Europe in a local context
No full textThe present article investigates the construction of the sense of belonging toward Europe in the public sphere, employing a case-study conducted in Italy. The author argues that different conceptualisations of Europe are related to diverse “uses” of the media, familiarity with international cultural resources and participation in the transnational public sphere and civil society. These variables affect the construction of Europeans' sense of belonging
Correction: Yagüe, P., et al. Goals and Challenges in Bacterial Phosphoproteomics. Int. J. Mol. Sci. 2019, 20, 5678
No full textThe authors wish to make the following corrections to this paper [1]:The author name “Gemma Fernánez-García” should be “Gemma Fernández-García” [...
Petrarca e Osberno di Gloucester
No full textSi presenta l'edizione commentata delle note autografe di Petrarca contenute nel Par. Lat. 7492, testimonianza della lettura e dell’utilizzo delle Derivationes di Osberno di Gloucester, altrimenti mai esplicitamente menzionate altrove da Petrarca (il titolo e l’autore rimasero a lungo ignoti). In esse Petrarca indica accordi e discordanze con le Derivationes di Uguccione da Pisa.It presents the annotated edition of Petrarch's autograph notes contained in Para Lat. 7492, evidence of reading and the use of Derivationes Osberno of Gloucester, otherwise never explicitly mentioned elsewhere by Petrarch (the title and the author remained unknown for a long time). In them Petrarca indicates agreements and disagreements with the Derivationes of Huguccio
Le opere storiche di Antonio Ivani da Sarzana
No full textSi forniscono alcune osservazioni e contributi al volume Antonio Ivani da Sarzana, 'Opere storiche' in cui sono pubblicate le principali opere storiche di questo illustre umanista, scrittore prolifico impegnato attivamente nella vita civile e politica del tempo. Interessanti spunti di riflessione offre la tradizione manoscritta, in particolare per la presenza di numerosi autografi rivisti dall’autore.We provide some comments and contributions to the volume Antonio Ivani from Sarzana, 'Historical works' which are published in major historical works of this illustrious humanist, prolific writer actively involved in civic and political life of the time. Offers interesting insights into the manuscript tradition, in particular the presence of numerous autographs revised by the author
Detection of errors in health care and evaluation of preventive measures for patient safety
No full textIntroducció Els errors en la pràctica clínica són un greu problema que pot amenaçar la qualitat de l'atenció i la seguretat del pacient, provocant esdeveniments adversos amb resultats nocius. L'error humà és sovint un símptoma de falles subjacents del sistema i no és el principal culpable quan els sistemes socio-técniques complexos funcionen malament. A pesar que s'han publicat molts estudis d'intervencions per a prevenir esdeveniments adversos, es necessita evidència sintetitzada per a guiar la presa de decisions basada en l'evidència. Objectius Analitzar els errors durant el procés d'atenció i avaluar les intervencions per prevenir esdeveniments adversos a l'àmbit hospitalari. Mètodes Es van realitzar tres estudis amb diferents dissenys metodològics. En primer lloc, es va realitzar un estudi qualitatiu per a explorar els factors del sistema que contribueixen als errors d'identificació dels pacients durant els trasllats intrahospitalaris. En segon lloc, es va realitzar un estudi transversal per a determinar la prevalença i magnitud dels errors de medicació i la seva associació amb les característiques sociodemogràfiques i clíniques dels pacients i les condicions de treball de les infermeres. En tercer lloc, es va realitzar una revisió de revisions sistemàtiques per a brindar una visió general de l'efectivitat de les intervencions no farmacològiques dirigides a la prevenció d'esdeveniments adversos a les unitats de cures intensives (UCI). Resultats A l'estudi qualitatiu, els processos d'identificació de pacients no tenien una pràctica uniforme i eren diferents a les polítiques institucionals, particularment pel que fa a la comunicació de transferència efectiva i activa. El procés d'identificació positiva de pacients (PPID, per les seves sigles en anglès) no va ser dissenyat per a detectar falles, i no tot el personal estava capacitat en aquest procés o tenia coneixement d'ell. També notem que la forma actual de PPID és un delicat equilibri de tots els components del sistema que interactuen. A l'estudi transversal, més de la meitat dels casos observats presentaven errors de medicació en la prescripció i administració de medicaments, amb una magnitud de l'error rellevant, i la percepció de la càrrega de treball de l'infermer es va associar a una interrupció durant l'administració de medicaments. A la revisió de la revisió sistemàtica, algunes intervencions no farmacològiques van reduir els esdeveniments adversos a l'UCI; no obstant això, la qualitat metodològica de les revisions en general va ser críticament baixa. Malgrat una lleugera superposició general en aquest revisió, la nostra avaluació a nivell de desenllaç va mostrar una alta superposició per a algunes intervencions efectives. Conclusions Les persones/equips, les eines/tecnologies i l'organització són els principals factors humans involucrats en la identificació errònia del pacient; per tant, es necessita un disseny adaptat a la pràctica actual que integri els factors humans i l'avaluació crítica contínua. Els errors de medicació en la prescripció i administració continuen tenint una alta prevalença, i la majoria d'ells podrien ser previsibles. És important que el personal de salut estigui capacitat per a fer front a les interrupcions i factors tecnològics. Existeixen intervencions no farmacològiques que redueixen els esdeveniments adversos a l'entorn de les unitats de cures intensives. No obstant això, és necessari millorar la recerca per donar una atenció més segura, de manera que la millor evidència pugui incorporar-se a la presa de decisions i transferir-se a la pràctica clínica.Introducción Los errores en la práctica clínica son un grave problema que puede amenazar la calidad de la atención y la seguridad del paciente, provocando eventos adversos con resultados nocivos. El error humano es a menudo un síntoma de fallas subyacentes del sistema y no es el principal culpable cuando los sistemas sociotécnicos complejos funcionan mal. A pesar de que se han publicado muchos estudios de intervenciones para prevenir eventos adversos, se necesita información sintetizada para guiar la toma de decisiones basada en evidencia. Objetivos Analizar los errores durante el proceso de atención y evaluar las intervenciones para prevenir los eventos adversos en el ámbito hospitalario. Métodos Se realizaron tres estudios con diferentes diseños metodológicos. En primer lugar, se realizó un estudio cualitativo para explorar los factores del sistema que contribuyen a los errores de identificación de los pacientes durante los traslados intrahospitalarios. En segundo lugar, se realizó un estudio transversal para determinar la prevalencia y magnitud de los errores de medicación y su asociación con las características sociodemográficas y clínicas de los pacientes y las condiciones de trabajo de las enfermeras. En tercer lugar, se realizó una revisión de revisiones sistemáticas para brindar una visión general de la efectividad de las intervenciones no farmacológicas dirigidas a la prevención de eventos adversos en la unidad de cuidados intensivos (UCI). Resultados En el estudio cualitativo, los procesos de identificación de pacientes no tenían una práctica uniforme y eran diferentes a las políticas institucionales, particularmente en lo que se refiere a la comunicación de transferencia efectiva y activa. El proceso de identificación positiva de pacientes (PPID, por sus siglas en inglés) no fue diseñado para detectar fallas, y no todo el personal estaba capacitado en este proceso o tenía conocimiento de él. También notamos que la forma actual de PPID es un delicado equilibrio de todos los componentes del sistema que interactúan. En el estudio transversal, más de la mitad de los casos observados presentaban errores de medicación en la prescripción y administración de medicamentos, con una magnitud del error relevante, y la percepción de la carga de trabajo del enfermero se asoció a una interrupción durante la administración de medicamentos. En la revisión de la revisión sistemática, algunas intervenciones no farmacológicas redujeron los eventos adversos en la UCI; sin embargo, la calidad metodológica general fue críticamente baja. A pesar de una ligera superposición general en esta revisión, nuestra evaluación a nivel de desenlace mostró una alta superposición para algunas intervenciones efectivas. Conclusiones Las personas/equipos, las herramientas/tecnologías y la organización son los principales factores humanos involucrados en la identificación errónea del paciente; por lo tanto, se necesita un diseño adaptado a la práctica actual que integre los factores humanos y la evaluación crítica continua. Los errores de medicación en la prescripción y administración siguen teniendo una alta prevalencia, y la mayoría de ellos podrían ser prevenibles. Es importante que el personal de salud esté capacitado para hacer frente a las interrupciones y factores tecnológicos. Existen intervenciones no farmacológicas que reducen los eventos adversos en el entorno de cuidados intensivos. Sin embargo, es necesario mejorar la investigación para brindar la atención más segura, de modo que la mejor evidencia pueda incorporarse en la toma de decisiones y transferirse a la práctica clínica.Introduction Errors in clinical practice are a serious problem that may threaten the quality of care and patient safety, causing adverse events with harmful results. Human error is often a symptom of underlying system failures and is not primarily at fault when complex sociotechnical systems malfunction. Although many studies of interventions to prevent adverse events have been published, integrative information is necessary to guide evidence-informed decision-making. Objectives To analyse errors during the care process and evaluate the interventions to prevent adverse events in the hospital setting. Methods Three studies with different methodological designs were performed. First, to explore systems factors contributing to patient identification errors during intra-hospital transfers, a qualitative study was conducted. Second, to determine the prevalence and magnitude of medication errors and their association with patients' sociodemographic and clinical characteristics and nurses' work conditions, a cross-sectional study was undertaken. Third, to provide an overview of the effectiveness of non-pharmacological interventions aimed at preventing adverse events in the intensive care unit (ICU), a review of systematic reviews was carried out. Results In the qualitative study, patient identification processes did not have a uniform practice and were different from the institutional policies, particularly regarding effective and active transfer communication. The positive patient identification (PPID) process was not designed to catch failures, and not all staff were trained in this process or had knowledge of it. We also noticed that the current way of PPID is a delicate balance of all interacting studied components. In the cross-sectional study, over half of the cases observed had medication errors in the prescription and administration of drugs, with a relevant magnitude of the error, and the nurse's workload perception was associated with an interruption during drug administration. In the review of systematic review, some non-pharmacological interventions reduced adverse events in ICU; however, the overall methodological quality was critically low. Despite a slight overall overlap in this overview, our assessment at the outcome level showed a high overlap for some effective interventions. Conclusions People/teams, tools/technologies, and organisation are the main human factors involved in patient misidentification; therefore, a design adapted to current practice that integrates human factors and ongoing critical assessment is needed. Medication errors in prescription and administration still have a high prevalence, and most of them could be preventable. It is important that healthcare staff be trained to deal with interruptions and technological factors. There are nonpharmacological interventions that reduce adverse events in the intensive care setting. However, it is necessary to improve the research to deliver the safest care, so the best evidence can be incorporated into decision-making and be transferred into clinical practice
R v Evans (Gemma) [2009] EWCA Crim 650, Court of Appeal
No full textEssential Cases: Criminal Law provides a bridge between course textbooks and key case judgments. This case document summarizes the facts and decision in R v Evans (Gemma) [2009] EWCA Crim 650, Court of Appeal. The document also included supporting commentary from author Jonathan Herring.</p
Efectividad de una aplicación para smartphoneen pacientes de cirugía mayor ambulatoria
No full textIntroducció: La preparació preoperatòria deficient del pacient dificulta l'assistència i repercuteix els pacients i les seves famílies. A Espanya no es disposa de guies actualitzades sobre les recomanacions preoperatòries en pacients de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), ni de dades sobre l'impacte del compliment, tot i que hi ha estudis que assenyalen el valor de fer-ho per tal d'evitar suspensions quirúrgiques. La introducció d'una aplicació per a smartphone milloraria la preparació preoperatòria del pacient i l'empoderaria en la seva autocura. Objectius: La tesi es va composar de tres fases: Fase I: Conèixer les característiques epidemiològiques dels pacients de CMA, el grau de compliment de cada recomanació preoperatòria i els factors que s'associen a una preparació preoperatòria deficient. Fase II: Dissenyar, crear, validar el funcionament i descriure el cost-benefici d'una aplicació per a smartphone: PreparatB. Fase III: Avaluar l'efectivitat de PreparatB en el compliment de les recomanacions preoperatòries del pacient de CMA, comparat amb la pràctica habitual. Metodologia: A la Fase I (2016-17), es va realitzar un estudi observacional analític i prospectiu en pacients candidats a CMA. A la Fase II, es va crear l'aplicació per a smartphone PreparatB i es va validar en una prova pilot amb 12 participants. A la Fase III (2018-2019), en un assaig clínic aleatoritzat i controlat es va comparar la preparació preoperatòria dels pacients a CMA que van rebre PreparatB (GI) amb els que van rebre la informació habitual (GC). Es van incloure pacients majors de 18 anys, de qualsevol gènere i ètnia, que parlessin i/o entenguessin el castellà/català, amb smartphone personal amb un sistema operatiu Android, usuaris habituals d'aplicacions per smartphone. Per l'anàlisi es va utilitzar el paquet estadístic IBM_SPSS v.26. Va ser aprovat pel Comitè d'Ètica Investigació Clínica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Resultats: La població de la Fase I va englobar 320 pacients, majoritàriament dones, amb una mitjana de 55 anys, més de la meitat amb estudis secundaris, laboralment actives i intervingudes de cirurgia de la mà. El 42,3% del total de pacients van rebre el full de recomanació de la preparació preoperatòria i el 96,8% van rebre la trucada informativa. La preparació preoperatòria deficient dels pacients de CMA va ser de 38,8%, un 62,7% causats per la manca d'informació proporcionada pel professional. El gènere femení va ser el que millor va complir amb les recomanacions. A la Fase II es va estimar el retorn de la inversió en un període de 2 a 3 anys. La població de la Fase III va ser de 112 pacients, dels quals 55 van rebre PreparatB (GI) i 57 van seguir el circuit habitual (GC). Van ser dones, amb una mitjana de 54 anys, amb estudis secundaris, actives laboralment i sotmeses a cirurgia de la mà. L'única recomanació preoperatòria que es va relacionar amb el gènere i l'edat va concloure que les dones i els menors de 65 anys que es van preparar amb PreparatB van complir més en portar la llista de medicaments prescrits que els del GC. PreparatB va ser avaluada amb un alt nivell de satisfacció per part dels pacients. Conclusions: La manca d'informació rebuda per part del professional al pacient és la causa principal de preparació deficient. L'aplicació per a smartphone PreparatB liderada per infermeria va ser efectiva a la recomanació preoperatòria de portar el llistat de medicaments prescrits, amb alt nivell de satisfacció per part del pacient. Introduir PreparatB al circuit de preparació preoperatòria a CMA implicaria redistribuir el temps de dedicació dels professionals i unificar la informació. Es necessiten més estudis que demostrin la millora en l'educació del pacient quirúrgic mitjançant aplicacions per a smartphone.Introducción: La preparación preoperatoria deficiente del paciente dificulta la asistencia y repercute en los pacientes y sus familias. En España, no se dispone de guías actualizadas sobre las recomendaciones preoperatorias en los pacientes en Cirugía Mayor Ambulatoria (CMA), ni de datos sobre el impacto de su cumplimiento, pero hay estudios que señalan el valor de hacerlo para evitar suspensiones quirúrgicas. La introducción de una aplicación para smartphone mejoraría la preparación preoperatoria del paciente y le empoderaría en su autocuidado. Objetivos: La tesis se compuso de tres fases: Fase I: Conocer las características epidemiológicas de los pacientes de CMA, el grado de cumplimiento de cada recomendación preoperatoria y los factores que se asocian a una preparación preoperatoria deficiente. Fase II: Diseñar, crear, validar el funcionamiento y describir el coste-beneficio de una aplicación para smartphone: PreparatB. Fase III: Evaluar la efectividad de PreparatB en el cumplimiento de las recomendaciones preoperatorias del paciente de CMA, y en comparación con la práctica habitual. Metodología: En la Fase I (2016-17), se realizó un estudio observacional analítico y prospectivo en pacientes candidatos a CMA. En la Fase II, se creó la aplicación para smartphone PreparatB y se validó en una prueba piloto con 12 participantes. En la Fase III (2018-2019), en un ensayo clínico aleatorizado y controlado se comparó la preparación preoperatoria de los pacientes en CMA que recibieron la aplicación para smartphone PreparatB (GI) con los que recibieron la información habitual (GC). Se incluyeron pacientes mayores de 18 años, de cualquier género y etnia, que hablasen y/o entendiesen el castellano/catalán, con smartphone personal cuyo sistema operativo fuera Android, usuarios habituales de aplicaciones para smartphone. Para el análisis se utilizó el paquete estadístico IBM_SPSS v.26. Fue aprobada por el Comité de Ética Investigación Clínica del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Resultados: La población de la Fase I englobó 320 pacientes, mayoritariamente mujeres, con una media de 55 años, más de la mitad con estudios secundarios, laboralmente activas e intervenidas de cirugía de mano. El 42,3% del total de pacientes recibieron la hoja de recomendación de la preparación preoperatoria y el 96,8% recibieron la llamada informativa. La preparación preoperatoria deficiente de los pacientes de CMA fue de 38,8%, y se debió en un 62,7% a la falta de información proporcionada por el profesional. El género femenino fue el que mejor cumplió las recomendaciones. En la Fase II se estimó el retorno de la inversión en un período de 2 a 3 años. La población de la Fase III fue de 112 pacientes, de los cuales 55 recibieron PreparatB (GI) y 57 siguieron el circuito habitual (GC). Fueron mujeres, con una media de 54 años, con estudios secundarios, activas laboralmente y sometidas a cirugía de la mano. La única recomendación preoperatoria que se relacionó con el género y la edad concluyó que las mujeres y los menores de 65 años que se prepararon con PreparatB cumplieron más con traer la lista de medicamentos prescritos que los del GC. PreparatB fue evaluada con un alto nivel de satisfacción por parte de los pacientes. Conclusiones: La falta de información recibida por parte del profesional al paciente es la principal causa de preparación deficiente. La aplicación para smartphone PreparatB liderada por enfermería fue efectiva en la recomendación preoperatoria de traer el listado de medicamentos prescritos, con alto nivel de satisfacción por parte del paciente. Introducir PreparatB en el circuito de preparación preoperatoria en CMA implicaría redistribuir el tiempo de dedicación de los profesionales y unificar la información. Se necesitan más estudios que demuestren la mejora en la educación del paciente quirúrgico a través de aplicaciones para smartphone.Introduction: Inadequate preoperative preparation of the patient complicates care and has implications for the patient and family. In Spain, there are no up-to-date guidelines on pre-operative recommendations for patients undergoing major outpatient surgery (MAS), or evidence of the impact of their compliance, but there are studies that suggest this is useful to avoid surgical suspensions. The introduction of a smart phone app would improve the patient's preoperative preparation and empower them to take care of themselves. Objectives: The thesis was made up of three stages: Phase I: Knowledge of the epidemiological characteristics of MAS patients, the degree of conformity to each preoperative recommendation and the factors associated with preoperative preparation. Phase II: Design, create, validate and describe a smartphone app's cost-benefit ratio: PreparatB. Phase III: Assess the efficacy of PreparatB in meeting preoperative recommendations for the MAS patient, and in comparison with standard practice. Methodology: In Phase I (2016-2017), an analytical and prospective observational study was carried out in patients who were candidates for MAS. During Phase II, the PreparatB smartphone application was created and validated through a pilot trial with 12 participants. During Phase III (2018-2019), a randomized controlled trial compared the preoperative preparation of patients with MAS who received the PreparatB (GI) smartphone app to those who received routine information (GC). Patients over 18 years old, regardless of gender and ethnic origin, who speak and/or understand Spanish/Catalan, with a personal smartphone whose operating system was Android, frequent users of smartphone apps, were included. For analysis, IBM_SPSS v. 26 statistical software package was used. It has been approved by the Clinical Research Ethics Committee at the Santa Creu I Sant Pau Hospital (HSCSP). Results: Results: The Phase I population consisted of 320 patients, most of whom were women, with an average age of 55 years, , more than half with a high school education, working and undergoing hand surgery. 42.3% of all patients received the preoperative preparation leaflet, 96 % received the call for information. Inadequate preoperative preparation of MAS patients was 38.8%, 62.7% were attributable to a lack of information provided by the practitioner. Women were the most likely to respond to the recommendations. During Phase II, the return on investment has been estimated over a period of 2-3 years. Phase III populations were 112 patients, of which 55 were treated with PreparatB (GI) and 57 followed the usual circuit (GC). They were women, on average 54 years old, who had completed secondary education, were active at work and were operated by hand. The only preoperative recommendation that was related to gender and age concluded that women and patients under the age of 65 who were prepared with PreparatB were more compliant with the list of prescribed medications than those in the GC. PreparatB was evaluated with a high level of satisfaction in patients. Conclusions: The lack of information received from the professional to the patient is the main cause of inadequate preparation. The nurse-led PreparatB smartphone app was effective in the preoperative recommendation to bring the prescription list, with a high level of patient satisfaction. The introduction of PreparatB, in the preoperative preparation circuit MAS, would involve redistributing the time spent by professionals and unifying the information. Further studies are needed to demonstrate improved patient education in surgery through apps for smartphones
What is the role of an interdisciplinary researcher?
No full text© The Author 2007; all rights reserved.James A Smith and Gemma E Care
STRANIERO E DEVIANZA IN ITALIA
No full textIl lavoro esamina la “questione immigrazione”, che ha assunto in Italia rilevanza crescente soprattutto per l’insorgere di conflittualità, provocando spesso sentimenti di insicurezza e una falsa percezione dell’immigrato come deviante, anche per effetto della rappresentazione mediatica. L’autore si propone di disegnare, attraverso i dati statistici ufficiali dal 2001, un quadro quantitativo e qualitativo dell’immigrazione irregolare e clandestina, nonché della criminalità degli stranieri, alla luce dei mutamenti delle politiche migratorie europee e italiane.This paper examines the "immigration issue", which has taken in recent years increasing importance in Italy, especially for the uprising of social conflicts, often because of the feelings of insecurity and a false perception of immigrants as deviant, partly as a outcome of media representation. The author outlines, through the analysis of official statistics since 2001, the quantitative/qualitative scenario of irregular and illegal migration and aliens' criminality according to the changes of European and Italian politics of migration control
- …
