1,721,001 research outputs found
Involvement of extracellular vesicle-encapsulated miRNAs in human reproductive disorders: a systematic review
Full text linkIn recent years, extracellular vesicles (EVs) have emerged as essential players in cell-to-cell communication, particularly having an active regulating role in biological systems. Because reproductive-associated processes are not exempt of this communication, multiple studies have been devoted to this realm, focusing on gamete maturation, embryo implantation or fetal development. The aim of the present review was to comprehensively and systematically collect evidence about the function of the microRNA (miRNA) encapsulated in EVs isolated from different reproductive tissues or fluids in reproductive-related diseases. Following PRISMA guidelines, we conducted a systematic search of the literature published in MEDLINE-PubMed until the end of February 2021. After selection, 32 studies were included in the qualitative review comparing the miRNA expression profile in EVs between different pathological disorders. Most reports showed the potential of the miRNAs carried by EVs to be used as putative biomarkers of reproductive disorders, including pregnancy affections, disease progression and quality of preimplantation embryos. The most relevant miRNAs were found to be highly heterogeneous among studies, with some conflicting results. Further research is thus warranted to address whether cofounding factors, such as the methods to isolate EVs and miRNAs, the subset of EVs, the criteria of patient selection, the timing of sample retrieval, or any other factor, may explain the inconsistencies between studies
Valor pronòstic de la qualitat espermàtica en la fertilitat de parelles que es sotmeten a inseminació artificial conjugal
Full text linkL’esterilitat, una malaltia que presenta increments anuals d’incidència, afecta actualment entre el 7% i el 15% de les parelles en edat fèrtil. És conegut que en la meitat dels casos hi contribueix un factor masculí, pel que la qualitat seminal és un dels paràmetres importants a estudiar, ja que existeixen múltiples factors que la poden alterar. Alguns d’aquests factors, com l’exposició a tòxics o diferències en l’estil de vida poden variar segons l’àmbit geogràfic. Davant l’increment de parelles estèrils, les tècniques de reproducció han suposat una important solució en molts casos, però encara presenten una disponibilitat limitada a nivell públic, motiu pel qual s’ha suggerit que una millor direcció dels pacients al tractament més adequat podria ajudar a incrementar les taxes d’èxit. Els objectius principals de la present tesi doctoral han estat elucidar si ha existit una reducció de la qualitat seminal en els últims 20 anys en els pacients que acudeixen a l’Hospital Parc Taulí, i determinar quins dels paràmetres masculins i femenins tenen un efecte en la consecució d’un embaràs clínic en tractaments d’inseminació artificial conjugal, per a construir un model amb capacitat predictiva sobre aquesta tècnica. Els resultats del primer objectiu han mostrat que el volum, el pH, la motilitat progressiva, el percentatge d’espermatozoides immòbils i d’espermatozoides amb morfologia normal van disminuir al llarg del les darreres dues dècades, el que tradueix una reducció de la qualitat seminal en els homes que acudeixen per esterilitat a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. El segon objectiu va consistir en un estudi prospectiu que va incloure 197 parelles consecutives candidates a cicles d’inseminació intrauterina conjugal, dividits en dos anys. Al final del primer any es van identificar els paràmetres tant femenins com masculins que s’associaven a la falta d’embaràs clínic. El segon any va servir per a validar aquests paràmetres i per a generar un model multivariable amb possibilitats d’aplicar-se a la clínica. El model va donar lloc a una sensibilitat del 38,4% (IC 95% 31,9% a 45,3%) i una especificitat del 96,8% (IC 95% 83,8% a 99,8%). L’odds ratio obtinguda va ser d’11,9; el valor predictiu positiu va ser 65,26% i el valor predictiu negatiu de 90,94%. Així doncs, l’aplicació retrospectiva d’aquest model hauria augmentat un 30% la taxa d’embaràs clínic, en cas d’haver estat aplicat en els mateixos pacients inclosos en l’estudi.La estertilidad es una enfermedad que presenta aumentos anuales de incidencia, afecta actualmente entre el 7% y el 15% de las parejas en edad fértil. Se sabe que en la mitad de los casos contribuye un factor masculino, por lo que la calidad seminal es uno de los parámetros importantes a estudiar, ya que existen múltiples factores que pueden alterarla. Algunos de estos factores, como la exposición a sustancias tóxicas o las diferencias en el estilo de vida, pueden variar dependiendo de la zona geográfica. Ante el aumento de parejas estériles, las técnicas de reproducción han sido una solución importante en muchos casos, pero aún así tienen una disponibilidad limitada a nivel público, por lo que se ha sugerido que una mejor orientación de los pacientes al tratamiento más adecuado podría ayudar a aumentar las tasas de éxito. Los principales objetivos de esta tesis doctoral han sido determinar si se ha producido una reducción de la calidad seminal en los últimos 20 años en los pacientes que acudieran al Hospital Parc Taulí, y determinar cuáles de los parámetros masculinos y femeninos tienen un efecto en la consecución de un embarazo clínico en tratamientos de inseminación artificial conyugal, para construir un modelo con capacidad predictiva sobre esta técnica. Los resultados del primer objetivo han demostrado que el volumen, el pH, la motilidad progresiva, el porcentaje de espermatozoides inmóviles y espermatozoides con morfología normal disminuyeron en las últimas dos décadas, dando lugar a una reducción de la calidad seminal en los hombres que acuden por infertilidad al Hospital Parc Taulí de Sabadell. El segundo objetivo consistió en un estudio prospectivo que incluyó 197 parejas consecutivas candidatas a ciclos de inseminación intrauterina conyugal, divididos en dos años. Al final del primer año, se identificaron parámetros femeninos y masculinos asociados con la falta de embarazo clínico. El segundo año sirvió para validar estos parámetros y generar un modelo multivariante con posibilidades de ser aplicado a la clínica. El modelo resultó en una sensibilidad de 38,4% (IC 95% 31,9% a 45,3%) y una especificidad de 96,8% (IC 95% 83,8% a 99,8%). El odds ratio obtenido fue de 11,9; el valor predictivo positivo fue del 65,26% y el valor predictivo negativo del 90,94%. Por lo tanto, la aplicación retrospectiva de este modelo habría aumentado la tasa de embarazo clínico en un 30%, si se aplicara en las mismas pacientes incluidas en el estudio.Infertility, a disorder with increasing annual incidence, currently affects between 7% and 15% of couples at reproductive age. The contribution of a male factor in half of cases is well accepted, making seminal quality one of the main parameters to study, since there are multiple factors that can affect it. Among these factors, such as exposure to toxic substances or lifestyle differences, may vary depending on the geographical area. In face of the increasing amount of sterile couples, assisted reproductive techniques have been an important contribute in many cases, though often with limited availability, suggesting that a better guidance of patients towards the most appropriate treatment could help increasing treatment success rates. The main objectives of this doctoral thesis have been to assess whether there has been a reduction in seminal quality in the last 20 years in patients who attend Hospital Universitari Parc Taulí, and determine which male and female parameters have an effect on achieving a clinical pregnancy through conjugal artificial insemination treatments, in order to build a model with predictive capability for this technique. The results of the first objective showed a decrease in volume, pH, progressive motility, percentage of non-motile sperm and of normal morphology sperm over the past two decades, suggesting a reduction in seminal quality in men who consult for infertility at the Hospital Universitari Parc Taulí in Sabadell. The second objective consisted of a prospective study that included 197 consecutive couples candidates for cycles of intrauterine insemination, divided into two years. At the end of the first year, both female and male parameters associated with absence of clinical pregnancy were identified. The second year served to validate these parameters and to generate a multivariate model that could be applied in clinic practice. The model presented a sensitivity of 38.4% (CI 95% 31.9% to 45.3%) and a specificity of 96.8% (CI 95% 83.8% to 99.8%). The odds were 11.9; the positive predictive value was 65.26% and the negative predictive value of 90.94%. Therefore, the retrospective application of this model would have increased the rate of clinical pregnancy by 30%, if applied in the same patients included in the study.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologi
Efecte de la fragmentació de cadena senzilla i doble del dna espermàtic en la fertilitat masculina
Full text linkAl llarg dels darrers anys, s’ha demostrat que la fragmentació del DNA espermàtic té un paper important en la infertilitat masculina. A més, sembla lògic que trencaments en el DNA espermàtic poden comprometre la viabilitat del zigot, afectant al desenvolupament embrionari.
Tenint en compte la hipòtesi que els trencaments de cadena senzilla i doble del DNA poden tenir efectes diferencials en la clínica del pacient, s’han desenvolupat diferents objectius: i) quan a metodologies, ii) efectes clínics en diferents grups de pacients, iii) aspectes bàsics dels trencaments de doble cadena, i iv) la relació amb la compactació del DNA.
Com a aspectes rellevants, s’han establert valors llindar per la detecció d’infertilitat mitjançant les diferents metodologies d’anàlisi de la fragmentació del DNA, i s’ha descrit l’efecte clínic de la fragmentació de doble cadena del DNA espermàtic en humans i s’ha proposat un mecanisme bàsic, utilitzant un model de ratolí. Els diferents resultats han conclòs que aquest tipus de trencaments és responsable d’un increment en el risc d’avortament associat al factor masculí.
Aquests descobriments han permès desenvolupar noves eines diagnòstiques que permeten un millor consell reproductiu, així com la possibilitat de recerca de possibles tractaments per pal·liar aquest efecte.In the recent years, it has been demonstrated that sperm DNA fragmentation plays an important role in male infertility. Moreover, it seems logical that sperm DNA breaks can compromise the zygote viability and affect to embryonic development.
In this sense, taking into account that single and double stranded DNA breaks may have different clinical effects, different objectives have been developed: i) regarding methodologies, ii) clinical effects on patients, iii) basic aspects of double stranded DNA breaks, and iv) in relation to sperm DNA compaction.
The most relevant results have been the establishment of cut-off values for male infertility diagnosis for the most common DNA fragmentation methodologies, and the description of the clinical effect of double stranded DNA breaks in humans, and its basic mechanism using a murine model. The different results concluded that these double stranded DNA breaks are responsible from an increase on male factor miscarriage risk.
These findings allowed developing new diagnostic tools for a better reproductive counseling, as well as to open new research pathways on male infertility treatment
Estudio de las roturas de cadena sencilla y de cadena doble en el ADN de espermatozoides microseleccionados y su efecto en ciclos de ICSI
Full text linkEl estudio de la fragmentación del ADN espermático para la evaluación de varones infértiles ha sido de gran interés en los últimos años. Este daño puede ser de cadena sencilla (SSB), mayoritariamente debido a la presencia de estrés oxidativo y relacionado con la capacidad de conseguir un embarazo y la tasa de fecundación; o de cadena doble (DSB), con un origen mayoritariamente enzimático y relacionado con una cinética embrionaria lenta, una menor tasa de implantación y un riesgo elevado de aborto. La fragmentación en el ADN de los espermatozoides se puede estudiar mediante diferentes técnicas como el test Comet (versiones alcalina y neutra), el test de dispersión de la cromatina o el test TUNEL.
El primer objetivo de la presente Tesis Doctoral ha sido encontrar una posible explicación a la falta de asociación entre los valores de fragmentación y los resultados reproductivos en tratamientos de Inyección intracitoplasmática de espermatozoides (ICSI). Para ello, se ha realizado un estudio multimetodológico de la fragmentación con protocolos adaptados para el estudio de espermatozoides microseleccionados bajo criterios de ICSI (ICSI-S). También se han estudiado espermatozoides descartables para ICSI por presentar alteraciones en su movilidad o morfología (ICSI-N).
Los resultados muestran la existencia de un sesgo diagnóstico al analizar los valores de SSB y DSB en la muestra de eyaculado en comparación con la subpoblación de espermatozoides candidatos para ICSI. Mientras que los valores de SSB se reducen significativamente en los ICSI-S en comparación con el eyaculado y la muestra tras realizar un Swim-up, los valores de DSB se mantienen en el mismo nivel. Por su parte, los espermatozoides ICSI-N muestran valores incrementados de SSB y DSB, posiblemente relacionado con la presencia de un nivel elevado de estrés oxidativo y de apoptosis abortiva.
El segundo objetivo ha sido estudiar el efecto de las roturas de cadena doble en ciclos de ICSI. Se han comparado las tasas de fecundación y euploidía, así como su efecto clínico, tras el uso de un método convencional de preparación seminal (Gradientes de densidad) y tras el uso de un
2
nuevo método de selección microfluídico (dispositivo ZyMōt™ICSI). Previamente, el método convencional ha mostrado una reducción eficiente de los valores de SSB, pero no de DSB. Por el contrario, el dispositivo microfluídico sí ha mostrado resultados prometedores para reducir significativamente los niveles de ambos tipos de roturas.
Los resultados muestran que el uso del dispositivo microfluídico permite aumentar la tasa de fecundación en comparación a los Gradientes de densidad, posiblemente debido a la mayor reducción en los valores de SSB. El dispositivo microfluídico también ha permitido aumentar la tasa de euploidía de los embriones obtenidos, especialmente cuando la pareja femenina es menor de 35 años en comparación con el uso del sistema convencional, posiblemente debido a la reducción de los valores de DSB. En cuanto a resultados clínicos, los datos muestran que el uso del dispositivo ZyMōt™ICSI permite obtener mejores tasas de embarazo bioquímico y embarazo clínico y una menor tasa de aborto en comparación con métodos convencionales.The study of sperm DNA fragmentation to evaluate infertile men has been an emerging field during the last years. DNA breaks can affect one or both strands, resulting in Single-Strand Breaks (SSB) or Double-Strand Breaks (DSB). SSB in sperm DNA have an oxidative origin and showed to reduce the chances of achieving a natural pregnancy. DSB have an enzymatic origin and showed to reduce embryo’s kinetics, implantation rates and to increase the miscarriage risk. DNA breaks can be studied using different techniques such as the Comet assay (alkaline and neutral versions), the Sperm chromatin dispersion test or the TUNEL test.
The main objective of this Doctoral Thesis was to study the effect of sperm DNA damage on Intracytoplasmic sperm injection (ICSI) treatments. For this purpose, DNA breaks were analysed on microselected sperm candidates for ICSI (ICSI-S). Sperm presenting motility or morphological alterations were also studied (ICSI-N). The results revealed a diagnostic bias when SSB and DSB are measured on the ejaculate sample compared to those values found on ICSI-S. SSB were significantly reduced after semen preparation through a Swim-up procedure and after ICSI selection compared to the ejaculate. On the contrary, DSB were present in sperm after the Swim-up and after ICSI sperm selection in the same proportion than in the ejaculate sample. On the other hand, ICSI-N sperm showed significantly increased values of SSB and DSB compared to the ejaculate, the Swim-up sample and ICSI-S, probably related to high oxidative stress conditions and to the abortive apoptosis process.
3
After showing that conventional methods based on sperm motility may reduce SSB values but do not affect DSB, the second objective of the present Doctoral Thesis was to study the effect of these breaks on reproductive outcomes after ICSI. Fertilization and euploidy rates were compared after using a conventional method for semen preparation (Density gradients) and using a novel microfluidic sperm sorting device (ZyMōt™ICSI). The conventional method has previously shown to reduce SSB values, but not DSB values. On the contrary, the microfluidic device has recently shown to reduce both types of damage. The use of the microfluidic device resulted in better fertilization rates compared to the use of Density gradients. These results might be attributed to a better reduction in SSB values after using the ZyMōt™ICSI. The use of this device also increased the euploidy rate of the obtained embryos after ICSI, especially when the female partner was under 35 years of age. This increase might be attributed to the reduction in DSB values. The use of the microfluidic device also increased the euploidy rate when women were older than 35 years, but the presence of aneuploidies related to women’s age persisted.
In addition to the second objective, the effect of the microfluidic sorting device on clinical outcomes after ICSI was studied. The use of this device when patients presented high DSB values resulted in better biochemical and clinical pregnancy rates and lower miscarriage rates compared to conventional methods.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Biologia Cel·lula
Single and double strand sperm DNA damage : Different reproductive effects on male fertility
No full textReproductive diseases have become a growing worldwide problem and male factor plays an important role in the reproductive diagnosis, prognosis and design of assisted reproductive treatments. Sperm cell holds the mission of carrying the paternal genetic complement to the oocyte in order to contribute to an euploid zygote with proper DNA integrity. Sperm DNA fragmentation had been used for decades as a male fertility test, however, its usefulness have arisen multiple debates, especially around Intracytoplasmic Sperm Injection (ICSI) treatments. In the recent years, it has been described that different types of sperm DNA breaks (single and double strand DNA breaks) cause different clinical reproductive effects. On one hand, single-strand DNA breaks are present extensively as a multiple break points in all regions of the genome, are related to oxidative stress and cause a lack of clinical pregnancy or an increase of the conception time. On the other hand, double-strand DNA breaks are mainly localized and attached to the sperm nuclear matrix as a very few break points, are possibly related to a lack of DNA repair in meiosis and cause a higher risk of miscarriage, low embryo quality and higher risk of implantation failure in ICSI cycles. The present work also reviews different studies that may contribute in the understanding of sperm chromatin as well as treatments to prevent sperm DNA damage
Relevance of sperm chromatin protamination, condensation and DNA integrity for sperm function and fertility: the role of toroid linker regions
No full textMale fertilising capacity has traditionally been predicted by the assessment of sperm concentration, motility and morphology. During the last few decades, however, research has been particularly focused on the analysis of sperm chromatin, in terms of protamination, condensation and DNA integrity, as a valuable approach to evaluate male fertility. During spermiogenesis nuclear histones are replaced by protamines, resulting in a tightly condensed structure that is stabilised through intra- and inter-protamine disulphide bonds formed during epididymal maturation. This highly condensed organisation protects the paternal genetic information from damaging agents during the transit of sperm through both male and female genital tracts. Poor protamination after spermiogenesis may result in an elevated number of sperm cells with immature chromatin, which is featured by a higher incidence of histone-packed DNA regions; these regions have been described to be more susceptible to DNA damage than those properly protaminated. Sperm DNA fragmentation is defined by the incidence of single- and double-strand breaks caused by oxidative stress and enzymatic activity, respectively. Sperm DNA fragmentation has been associated to poor sperm quality and impaired fertility outcomes both in vitro and in vivo. Because of the relationship between DNA and chromatin integrity, it is reasonable to hypothesise that abnormal chromatin protamination and condensation can also affect sperm DNA negatively, which could ultimately cause male subfertility or infertility. In the light of the aforementioned, the present Doctoral Thesis aimed to investigate the relationship of sperm chromatin protamination and condensation, and DNA integrity with sperm function and fertilising ability.Tradicionalment, la capacitat fecundant masculina s'ha determinat mitjançant l'avaluació de la concentració, motilitat i morfologia dels espermatozoides. No obstant això, durant les últimes dècades, les investigacions s'han centrat especialment en l'anàlisi del grau de protaminació i condensació de la cromatina espermàtica, i de la integritat de l'ADN, com a paràmetres complementaris per a l'avaluació de la fertilitat masculina. Durant l’espermiogènesi la major part d’histones són substituïdes per protamines, donant lloc a una estructura molt compacta que s’estabilitza mitjançant enllaços disulfur intra- i inter-protamines formats durant la maduració epididimària. Aquesta organització altament condensada protegeix la informació genètica paterna enfront d’agents perjudicials durant el trànsit dels espermatozoides pels tractes genitals masculí i femení. Una protaminació deficient durant l’espermiogènesi pot resultar en un major nombre de cèl·lules espermàtiques immadures, que presenten una incidència més elevada de regions d'ADN compactades per histones. S’ha descrit que aquests regions menys protaminades són més susceptibles de patir dany a l'ADN que aquelles que estan correctament protaminades. La fragmentació de l'ADN espermàtic es defineix per la incidència de trencaments de cadena simple i doble causades per l'estrès oxidatiu i l'activitat enzimàtica, respectivament. Aquesta fragmentació s'ha associat amb una baixa qualitat de l'esperma i una fertilitat menor, tant in vitro com in vivo. Tenint en compte la relació entre la integritat de la cromatina i l'ADN, hom pot suggerir que les anomalies en la protaminació i condensació de la cromatina també poden afectar negativament la funcionalitat espermàtica, la qual cosa podria causar subfertilitat o infertilitat masculina. En aquest context, aquesta Tesi Doctoral va tenir com a objectiu investigar la relació de la cromatina espermàtica, en termes de protaminació, condensació i integritat de l'ADN, amb la funcionalitat espermàtica i la capacitat fecundant dels espermatozoides.Programa de Doctorat en Tecnologi
Relevance of sperm chromatin protamination, condensation and DNA integrity for sperm function and fertility: the role of toroid linker regions
Full text linkMale fertilising capacity has traditionally been predicted by the assessment of sperm concentration, motility and morphology. During the last few decades, however, research has been particularly focused on the analysis of sperm chromatin, in terms of protamination, condensation and DNA integrity, as a valuable approach to evaluate male fertility. During spermiogenesis nuclear histones are replaced by protamines, resulting in a tightly condensed structure that is stabilised through intra- and inter-protamine disulphide bonds formed during epididymal maturation. This highly condensed organisation protects the paternal genetic information from damaging agents during the transit of sperm through both male and female genital tracts. Poor protamination after spermiogenesis may result in an elevated number of sperm cells with immature chromatin, which is featured by a higher incidence of histone-packed DNA regions; these regions have been described to be more susceptible to DNA damage than those properly protaminated. Sperm DNA fragmentation is defined by the incidence of single- and double-strand breaks caused by oxidative stress and enzymatic activity, respectively. Sperm DNA fragmentation has been associated to poor sperm quality and impaired fertility outcomes both in vitro and in vivo. Because of the relationship between DNA and chromatin integrity, it is reasonable to hypothesise that abnormal chromatin protamination and condensation can also affect sperm DNA negatively, which could ultimately cause male subfertility or infertility. In the light of the aforementioned, the present Doctoral Thesis aimed to investigate the relationship of sperm chromatin protamination and condensation, and DNA integrity with sperm function and fertilising ability.Tradicionalment, la capacitat fecundant masculina s'ha determinat mitjançant l'avaluació de la concentració, motilitat i morfologia dels espermatozoides. No obstant això, durant les últimes dècades, les investigacions s'han centrat especialment en l'anàlisi del grau de protaminació i condensació de la cromatina espermàtica, i de la integritat de l'ADN, com a paràmetres complementaris per a l'avaluació de la fertilitat masculina. Durant l’espermiogènesi la major part d’histones són substituïdes per protamines, donant lloc a una estructura molt compacta que s’estabilitza mitjançant enllaços disulfur intra- i inter-protamines formats durant la maduració epididimària. Aquesta organització altament condensada protegeix la informació genètica paterna enfront d’agents perjudicials durant el trànsit dels espermatozoides pels tractes genitals masculí i femení. Una protaminació deficient durant l’espermiogènesi pot resultar en un major nombre de cèl·lules espermàtiques immadures, que presenten una incidència més elevada de regions d'ADN compactades per histones. S’ha descrit que aquests regions menys protaminades són més susceptibles de patir dany a l'ADN que aquelles que estan correctament protaminades. La fragmentació de l'ADN espermàtic es defineix per la incidència de trencaments de cadena simple i doble causades per l'estrès oxidatiu i l'activitat enzimàtica, respectivament. Aquesta fragmentació s'ha associat amb una baixa qualitat de l'esperma i una fertilitat menor, tant in vitro com in vivo. Tenint en compte la relació entre la integritat de la cromatina i l'ADN, hom pot suggerir que les anomalies en la protaminació i condensació de la cromatina també poden afectar negativament la funcionalitat espermàtica, la qual cosa podria causar subfertilitat o infertilitat masculina. En aquest context, aquesta Tesi Doctoral va tenir com a objectiu investigar la relació de la cromatina espermàtica, en termes de protaminació, condensació i integritat de l'ADN, amb la funcionalitat espermàtica i la capacitat fecundant dels espermatozoides.Programa de Doctorat en Tecnologi
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
- …
