1,720,976 research outputs found
Evaluación del valor pronóstico de la ecografía pulmonar en el infarto agudo de miocardio con elevación del ST (LUS-AMI)
No full textLa insuficiencia cardíaca (IC) es un factor pronóstico crucial en pacientes con infarto agudo de miocardio con elevación del ST (IAMEST). La ecografía pulmonar es una técnica ampliamente estudiada en pacientes con insuficiencia cardíaca (IC), pero apenas estudiada en pacientes con infarto agudo de miocardio. Este estudio prospectivo multicéntrico evaluó el papel de la ecografía pulmonar (EP), realizada al ingreso, como indicador pronóstico en pacientes con IAMEST. La presencia de líneas B se asoció con un mayor riesgo de eventos adversos intrahospitalarios, a 30 días y a un año. La incorporación de la EP mejoró la capacidad predictiva de las escalas de riesgo Zwolle y GRACE. Además, se desarrolló la escala Killip pLUS, y se evaluó su capacidad de predicción de mortalidad intrahospitalaria y eventos a un año respecto a otras escalas. La EP demostró ser una útil para optimizar la estratificación pronóstica en el IAMEST.Heart failure (HF) is a crucial prognostic factor in patients with ST-segment elevation myocardial infarction (STEMI). Lung ultrasound (LUS) is a well-studied technique in HF patients but has been scarcely explored in those with acute myocardial infarction. This multicenter prospective study evaluated the role of LUS, performed within the first 24 hours of admission, as a prognostic indicator in STEMI patients. A total of 373 patients were included, showing that the presence of B-lines is associated with a higher risk of adverse in-hospital events, as well as at 30 days and one year. The incorporation of LUS improved the predictive capacity of the Zwolle and GRACE risk scores. Furthermore, the Killip pLUS scale was developed and its ability to predict in-hospital mortality and one-year events was assessed compared to other scales. LUS proved to be a feasible, reproducible, and cost-effective technique, valuable for optimizing prognostic stratification.Programa de Doctorat en Biomedicin
Prevalencia y valor pronóstico de la afectación cardíaca en la covid-19. Implicación de los biomarcadores en el pronóstico a corto y medio plazo
No full textAl desembre del 2019 van aparèixer a China els primers pacients infectats per un nou coronavirus anomenat SARS-CoV-2 (Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2), per la seva similitud amb el SARS-CoV previ. Aquesta malaltia s'anomenà COVID-19, constituint la primera pandèmia del segle XXI amb més de 6 milions de morts. La COVID-19 pot cursar amb símptomes lleus/asimptomàtica, fins a causar pneumònia i distrés respiratori agut que requereixi l'ingrés del pacient en una Unitat de Cures Intensives (UCI). Els primers estudis reportaven una afectació multisistèmica similar a la dels altres coronavirus, implicant el sistema respiratori, el ronyó, el fetge i el sistema cardiovascular. A l'inici del nostre primer treball, les dades sobre la prevalença de l'afectació cardíaca i la seva implicació pronòstica en la COVID-19 eren escasses i es basaven en estudis xinesos de petit tamany mostral. Shi et al. i Huang et al. van observar una prevalença de dany cardíac, entès com elevació en sang de troponines ultrasensibles (Tn-us) per sobre del percentil 99, del 20% i 12% respectivament. També suggerien una associació del dany miocàrdic amb major gravetat de la malaltia. Per analitzar el paper del dany miocàrdic en la fase aguda de la COVID-19, vam dissenyar un estudi observacional, prospectiu i unicèntric incloent consecutivament als pacients que ingressaven amb COVID-19 a l'Hospital del Mar i en els que es va determinar durant les primeres 48h, les TnT-us i la fracció aminoterminal del propèptid natriurètic cerebral tipus B (NT-proBNP). El nostre treball era una de les majors cohorts que analitzava la prevalença de dany miocàrdic i vam observar una prevalença del 35%, major que la de Shi et al. (20%). Estudis posteriors han confirmat prevalences similars a les nostres i actualment, s'assumeix que un 20-30% dels pacients hospitalitzats per COVID-19 presenten dany cardíac associat. A 30 dies de seguiment, els pacients amb dany miocàrdic van presentar major mortalitat intrahospitalària (29,3% vs 3,29%, p<0,001), major necessitat de ventilació mecànica invasiva (12,4% vs 3,29%, p=0,003) i d'ingrés a UCI (12% vs 6,86%, p=0,07). Finalment, vam apreciar una bona correlació entre nivells de NT-proBNP i TnT-us, i com la determinació del NT-proBNP millorava la precisió pronòstica de les TnT-us. Seguidament, vam avaluar la repercussió a mig termini del dany miocàrdic inicial mitjançant un estudi amb 172 supervivents a l'ingrés per COVID-19, incloent pacients de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona amb similars característiques basals. Vam aparellar les cohorts per edat i sexe 1:1, i vam comparar la mortalitat o el reingrés hospitalari a l'any, dels pacients amb i sense dany miocàrdic inicial. També vam analitzar l'evolució clínica, analítica i ecocardiogràfica als 6 mesos d'un subgrup de 86 pacients segons l'elevació o no de TnT-us a l'ingrés per COVID-19. Vam observar que els pacients amb dany miocàrdic presentaven major prevalença d'hipertensió arterial (73,3% vs 50,0%, p=0,003), antecedents de insuficiència cardíaca (9,3% vs 1,16%, p=0,034) i malaltia renal crònica (10,5% vs 2,35%, p=0,064). També, una major mortalitat o reingrés hospitalari a l'any de seguiment (11 esdeveniments vs 1 respectivament, p=0,01). Finalment, els resultats ecocardiogràfics a 6 mesos van mostrar un major gruix de les parets miocàrdiques (10mm vs 8mm respectivament, p= 0,002) en els pacients amb dany cardíac, sense diferències en la funció ventricular entre ambdós grups. Aquestes troballes suggereixen que l'elevació de marcadors de dany miocàrdic durant la COVID-19 identifica un grup de pacients de major risc durant la infecció i amb més complicacions durant el primer any. Per això, la determinació precoç d'aquests marcadors constituiria una recomanació útil i de baix cost per a guiar el tractament d'aquests pacients durant l'ingrés i les mesures de prevenció en el primer any de seguiment.En diciembre del 2019 aparecieron en China los primeros pacientes infectados por un nuevo coronavirus llamado SARS-CoV-2 (Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2), por su similitud con el SARS-CoV previo. Dicha enfermedad se denominó COVID-19 constituyendo la primera pandemia del siglo XXI con más de 6 millones de muertos. Puede cursar desde con síntomas leves/asintomática, hasta causar neumonía y distrés respiratorio agudo que requiera el ingreso del paciente en una Unidad de Cuidados intensivos (UCI). Los primeros estudios reportaban una afectación multisistémica similar a la de otros coronavirus, implicando el sistema respiratorio, el riñón, el hígado y el sistema cardiovascular. Al inicio de nuestro primer trabajo, los datos sobre la prevalencia de la afectación cardíaca y su implicación pronóstica en la COVID-19 eran escasos y se basaban en estudios chinos de pequeño tamaño muestral. Shi et al. y Huang et al. observaron una prevalencia de daño cardíaco, entendido como elevación en sangre de troponinas ultrasensibles (Tn-us) por encima del percentil 99, del 20% y 12% respectivamente. También sugerían una asociación del daño miocárdico con mayor gravedad de la enfermedad. Para analizar el papel del daño miocárdico en la fase aguda de la COVID-19, diseñamos un estudio observacional, prospectivo y unicéntrico incluyendo consecutivamente a los pacientes que ingresaban con COVID-19 en el Hospital del Mar y en quienes se determinaba durante las primeras 48h, las TnT-us y la fracción aminoterminal del propéptido natriurético cerebral tipo B (NT-proBNP). Nuestro trabajo era una de las mayores cohortes que analizaba la prevalencia de daño miocárdico y observamos una prevalencia del 35%, mayor que la de Shi et al. (20%). Estudios posteriores han confirmado prevalencias similares a las nuestras, y actualmente se asume que un 20-30% de los pacientes hospitalizados por COVID-19 presentan daño cardíaco asociado. A 30 días de seguimiento, los pacientes con daño miocárdico presentaron mayor mortalidad intrahospitalaria (29,3% vs 3,29%, p<0,001), mayor necesidad de ventilación mecánica invasiva (12,4% vs 3,29%, p=0,003) y de ingreso en UCI (12% vs 6,86%, p=0,07). Finalmente, apreciamos una buena correlación entre niveles de NT-proBNP y TnT-us y cómo la determinación del NT-proBNP mejoraba la precisión pronóstica de las TnT-us. Seguidamente, evaluamos la repercusión a medio plazo del daño miocárdico inicial mediante un estudio con 172 supervivientes al ingreso por COVID-19, incluyendo pacientes del Hospital Joan XXIII de Tarragona con similares características basales. Apareamos las cohortes por edad y sexo 1:1, y comparamos la mortalidad o el reingreso hospitalario al año de los pacientes con y sin daño miocárdico inicial. También analizamos la evolución clínica, analítica y ecocardiográfica a los 6 meses de un subgrupo de 86 pacientes según la elevación o no de TnT-us al ingreso por COVID-19. Observamos que los pacientes con daño miocárdico presentaban mayor prevalencia de hipertensión arterial (73,3% vs 50,0%, p=0,003), antecedentes de insuficiencia cardíaca (9,3% vs 1,16%, p=0,034) y enfermedad renal crónica (10,5% vs 2,35%, p=0,064). También, una mayor mortalidad o reingreso hospitalario al año de seguimiento (11 eventos vs 1 respectivamente, p=0,01). Finalmente, los resultados ecocardiográficos a 6 meses mostraron un mayor grosor de las paredes miocárdicas (10mm vs 8mm respectivamente, p= 0,002) en los pacientes con daño cardíaco, sin diferencias en la función ventricular entre ambos grupos. Estos hallazgos sugieren que la elevación de marcadores de daño miocárdico durante la COVID-19 identifica un grupo de pacientes de mayor riesgo durante la infección y con más complicaciones durante el primer año. Por ello, la determinación precoz de dichos marcadores constituiría una recomendación útil y de bajo coste para guiar el tratamiento de estos pacientes durante el ingreso y las medidas de prevención en el primer año de seguimiento.In December 2019, first cases of pneumonia caused by a new virus called Severe Acute Respiratory Syndrome 2 (SARS-CoV-2), because of its similarities to SARS-CoV, were noted in China. This new infection was named Coronavirus disease 2019 (COVID-19) and it disseminated all over the world, being declared as the first pandemic of the 21st century, causing more than 6 million deaths. Symptoms can range from none/mild to a pneumonia and severe respiratory failure requiring admission to an Intensive Care Unit (ICU). Preliminary studies reported that COVID-19 was a multisystemic disease similar to other coronaviruses infections, involving the respiratory system, kidneys, liver and the cardiovascular system. When we started our research there were few studies published in China about the prevalence of myocardial injury during the COVID-19 and its prognostic implications. Shi et al. and Huang et al. reported a prevalence of myocardial injury of 20% and 12%, respectively. Myocardial injury was defined by serum hs-Tn levels above the 99th percentile of upper reference limit. They also suggest that myocardial injury was associated with more severe disease. To analyze the role of myocardial injury during the COVID-19, we designed an observational and prospective study of consecutive COVID-19 patients admitted in Hospital del Mar. We measured hs-Tn and NT-proBNP levels within the first 48 hours. Results suggest that the proportion of patients with cardiac injury was higher (35%) than those observed by Shi et al. (20%). At that time, our study was one of the largest cohorts studying the prevalence of myocardial injury, but posterior studies will be consistent with our data and, to date, it is assumed that myocardial injury is present in 20-30% of hospitalized COVID-19 patients. At 30-day follow-up, mortality rates (29,3% vs. 3,29%, p<0,001), need for mechanical ventilation (12,4% vs 3,29%, p=0,003) and ICU admission (12% vs 6,86%, p=0,07) were higher between patients with vs. without cardiac injury. In addition, NT-proBNP showed a good correlation with hs-Tn levels and NT-proBNP significantly improved the prognostic accuracy of hs-Tn. To analyze the mid-term consequences of this initial cardiac injury, we designed a two-center cohort study with 172 survivors of COVID-19 after hospitalization, including patients from the Hospital del Mar and Hospital Joan XXIII with similar baseline characteristics. All 172 patients were classified in two groups according to the presence or absence of myocardial injury during the COVID-19 and matched for age and sex. We analyzed mortality and the need for hospital readmission during the first year of follow-up. A subgroup of 86 patients, also matched for age and sex, were re-examined through interviews, echocardiograms and laboratory tests six months after initial admission. Patients with myocardial injury had a higher prevalence of hypertension (73,3% vs 50,0%, p=0,003), chronic heart failure (9,3% vs 1,16%, p=0,034) and chronic kidney disease (10,5% vs 2,35%, p=0,064) than those without myocardial injury. In our cohort, patients with myocardial injury had a significantly higher incidence of 1-year mortality or hospital readmission than those without myocardial injury (11 events vs. 1 event, p = 0.01). Finally, myocardial injury was associated with thicker myocardial walls (10mm vs. 8mm, p= 0,002) but not to significant echocardiographic functional abnormalities on echocardiograms performed six months after initial admission. Our results suggest that an early hs-Tn and NT-proBNP measurement may help to identify patients with a high risk of complications, not only during the acute phase of the COVID-19, but also during the first year after discharge. Thus, the measurement of these cardiac injury markers could be a useful and not expensive tool to guide patient management during the hospitalization and during the first year of follow-up
Vasopressina, un nou biomarcador en insuficiència cardíaca.
No full textIntroducció. Les concentracions plasmàtiques dels pèptids natriürètics són biomarcadors útils en el diagnòstic i en el maneig de la insuficiència cardíaca (IC). L’objectiu de l’estudi va consistir en avaluar un nou biomarcador, la vasopressina, per predir la mortalitat i el reingrés a mig termini dels pacients que ingressen per IC aguda.
Mètodes. Des del novembre de 2004 fins setembre de 2010 s’estudien de forma prospectiva el pacients que ingressen al Servei de Cardiologia per IC aguda i es distribueixen en dos grups: grup 1, pacients amb nivells baixos de vasopressina ( ≤ 2’9 pg/mL) i grup 2, pacients amb nivells alts de vasopressina ( 2’9 pg/mL). Es realitza una anàlisi multivariada de Cox i es construeixen corbes de Kaplan-Meier.
Resultats. S’inclouen 322 pacients, amb una mediana de seguiment de 14,6 mesos. Els pacients del grup 1 presenten una major supervivència als 12 i 24 mesos del 93% i 72% respecte els pacients del grup 2 que és del 75% i 61% amb una HR 2.90 (IC 95%: 1.47-5.75, p=0.002), respectivament. Tanmateix s’aprecia una major supervivència cardiovascular en els pacients del grup 1 (97% vs. 87% al 12 mesos i de 87% vs. 75% als 24 mesos) amb HR 2.72 (IC 95%: 1.97 – 6.73, p&0.031). Un 56% i 29% dels pacients del grup 1 estaven lliures de reingrés als 12 i 24 mesos, respectivament, versus el 49% i el 21% del grup 2 amb una HR 1.48 (IC 95%: 1.04 – 2.11, p&0.02). Igualment pel primer reingrés per IC , el 71% i 46% del grup 1 respecte del 60% i 39% del grup 2 als 12 i 24 mesos, respectivament (HR 1.57 (IC 95%: 1.03 – 2.41, p&0.038).
Conclusions. Els nivells alts de vasopressina en pacients amb insuficiència cardíaca aguda estabilitzats són un predictor independent de mortalitat i de reingressos als 12 i 24 mesos de seguiment
Influència pronòstica del codi infart en els pacients amb infart agut de miocardi amb elevació del segment st anàlisi del control dels factors de risc cardiovascular
Full text linkEls últims anys s’ha reduït la mortalitat intrahospitalària de l’infart agut de miocardi, en part, gràcies als tractaments de reperfusió, la fibrinòlisi i posteriorment l’intervencionisme coronari percutani. Recentment s’ha invertit de forma significativa en el tractament de la fase aguda de l’infart amb elevació del segment ST amb la creació de xarxes assistencials que prioritzen l’angioplàstia primària com a teràpia de reperfusió com el codi IAM a Catalunya. L’objectiu del codi IAM és que tots els pacients amb IAMEST rebin el tractament de reperfusió més indicat (d’elecció intervencionisme coronari percutani) en els intervals de temps adequats.
El codi IAM va entrar en funcionament al juny del 2009. La implementació del codi IAM es va correlacionar amb un augment del percentatge de IAMEST tractats amb teràpia de reperfusió que va passar del 64% al 89%, mitjançant l’ús generalitzat de l’angioplàstia primària (99% respecte 44%, p < 0,001). El codi IAM també es va correlacionar amb un descens significatiu de la mortalitat intrahospitalària (del 7,2% al 2,5%, p < 0,001) si bé no es van apreciar diferències significatives en la mortalitat a llarg termini. Pel que fa a la mortalitat intrahospitalària, es va objectivar com el descens de la mortalitat es va anar produint al llarg del temps de forma progressiva. Per aquest motiu es va afegir aquesta tendència en el temps a l’anàlisi multivariat. El descens de la mortalitat intrahospitalària objectivat en l’era post-Codi IAM va quedar neutralitzat en afegir al model el tractament mèdic òptim (post-Codi IAM: OR 1,14, IC 95% 0,32 – 4,08, p = 0,840), suggerint que el tractament mèdic pot ser tan important com la reperfusió per disminuir la mortalitat intrahospitalària.
Després de la implementació del codi IAM es va apreciar com només un 62% dels pacients tenien un control adequat de la pressió arterial, un 29% tenien el cLDL per sota dels nivells desitjats, un 60% dels fumadors havien deixat de fumar i un 36% dels diabètics tenien la
hemoglobina glicosilada dins els marges de referència a l’any del seguiment. Dels malalts que van sobreviure als 6 mesos de l’IAMEST, un 6% van morir i 11% van reingressar per causa cardiovascular després de 20 mesos. L’absència de determinació de cLDL i cHDL en el seguiment es va associar amb un pitjor pronòstic a llarg termini.
D’altra banda, també es va avaluar el control de la dislipèmia en la primera analítica de seguiment després d’una síndrome coronària aguda i la utilitat d’una eina clínica de fàcil aplicabilitat (les taules de Masana) per millorar el control de la dislipèmia. Als quatre mesos d’una síndrome coronària aguda, un 45% dels pacients va assolir l’objectiu de cLDL, essent aquest percentatge major quan el tractament fou planificat segons les recomanacions de Masana (56% respecte 30%, p < 0,001). En l’anàlisi multivariant, el gènere masculí (p < 0,001), l’absència de dislipèmia prèvia (p < 0,001) i l’aplicació de les taules de Masana (p = 0,007) foren predictors independents per assolir el cLDL objectiu.
Les troballes d’aquests treballs ens haurien de fer reconsiderar l’actitud i el tractament dels pacients amb IAMEST: mentre la implementació del codi IAM s’ha acompanyat de millores en el maneig i pronòstic en la fase aguda, el potencial benefici pronòstic a llarg termini podria estar interferit per un control inadequat dels factors de risc cardiovascular. Els nostres resultats suggereixen que caldria unir esforços per promoure la implementació adequada de les mesures de prevenció secundària. En aquest context, l’ús d’eines de fàcil aplicabilitat com les taules de Masana per ajustar la teràpia hipolipemiant pot millorar el control de la dislipèmia en aquests pacients que, a dia d’avui, és clarament insuficient.In recent years, the in-hospital mortality of ST-elevation acute myocardial infarction (STEMI) has been decreased, in large part, mostly due to reperfusion therapy, initially fibrinolytic treatment and later, primary percutaneous coronary intervention (PPCI). Recently, the treatment of the acute phase of the STEMI has been significantly invested with the creation of healthcare reperfusion networks that prioritize PPCI, such as codi IAM (STEMI ntework) in Catalonia. The purpose of the STEMI network is to ensure that every patient with STEMI receives the most appropriate reperfusion therapy with the appropriate time intervals through a territorial sectorisation of the flow of patients.
STEMI network became operative in June 2009. The implementation of STEMI network was correlated with an increase in the percentage of STEMI patients treated with reperfusion therapy that went from 64% to 89% due to the widespread use of PPCI (99% with respect to 44%, p < 0.001). STEMI network was also associated with a significant decrease in in-hospital mortality (from 7.2% to 2.5%, p < 0.001) although no significant differences were appreciated in long-term mortality. Regarding in-hospital mortality, there was a progressive decrease over the years, this tendency was added to multivariate analysis. The decrease in in-hospital mortality observed after implementation of STEMI network was neutralized when incorporating optimal medical treatment to the model (post STEMI code: OR 1.14, 95% CI 0.32 - 4.08, p = 0.840), suggesting that optimal medical treatment can be as important as reperfusion to decrease in-hospital mortality.
After the implementation of STEMI network, only 62% of the patients had blood pressure under control, 29% had LDL cholesterol below the desired levels, 60% of smokers had quitted smoking and 36% of diabetic patients had glycosylated haemoglobin within the therapeutic objective after one-year follow-up. The accumulated mortality of 6-months survivors was 6% and 11% of patients were readmitted by cardiovascular disease at 20 months of clinical follow-up. Additionally, an inadequate assessment of LDL cholesterol and HDL cholesterol levels was associated with less favourable long-term cardiovascular outcome after STEMI.
On the other hand, usefulness of an easy clinical applicability tool (like Masana tables) to improve the control of dyslipidaemia after an acute coronary syndrome was assessed. After 4 months of follow-up, 45% of patients achieved the objective of LDL cholesterol, being this percentage highest when treatment was planned according to Masana recommendations (56% with respect to 30%, p < 0,001). In multivariate analysis, male gender (p < 0.001), the absence of previous dyslipidaemia (p < 0.001) and the application of Masana tables (p = 0.007) were independent predictors to achieve LDL cholesterol objective.
Our findings should make us reconsider the current therapeutic yield of urgent myocardial reperfusion strategies in the setting of a STEMI: while the implementation of assistance networks (such as the STEMI code program) has improved the acute management of STEMI, the potentially beneficial impact of such strategies may be limited by a suboptimal long-term implementation of the secondary prevention strategies. In this sense, usefulness of an easy clinical applicability tool (like Masana tables) can help clinicians achieve dyslipidaemia control which nowadays is clearly insufficient
Prevalencia y valor pronóstico de la afectación cardíaca en la covid-19. Implicación de los biomarcadores en el pronóstico a corto y medio plazo
No full textAl desembre del 2019 van aparèixer a China els primers pacients infectats per un nou coronavirus anomenat SARS-CoV-2 (Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2), per la seva similitud amb el SARS-CoV previ. Aquesta malaltia s’anomenà COVID-19, constituint la primera pandèmia del segle XXI amb més de 6 milions de morts. La COVID-19 pot cursar amb símptomes lleus/asimptomàtica, fins a causar pneumònia i distrés respiratori agut que requereixi l’ingrés del pacient en una Unitat de Cures Intensives (UCI). Els primers estudis reportaven una afectació multisistèmica similar a la dels altres coronavirus, implicant el sistema respiratori, el ronyó, el fetge i el sistema cardiovascular. A l’inici del nostre primer treball, les dades sobre la prevalença de l’afectació cardíaca i la seva implicació pronòstica en la COVID-19 eren escasses i es basaven en estudis xinesos de petit tamany mostral. Shi et al. i Huang et al. van observar una prevalença de dany cardíac, entès com elevació en sang de troponines ultrasensibles (Tn-us) per sobre del percentil 99, del 20% i 12% respectivament. També suggerien una associació del dany miocàrdic amb major gravetat de la malaltia. Per analitzar el paper del dany miocàrdic en la fase aguda de la COVID-19, vam dissenyar un estudi observacional, prospectiu i unicèntric incloent consecutivament als pacients que ingressaven amb COVID-19 a l’Hospital del Mar i en els que es va determinar durant les primeres 48h, les TnT-us i la fracció aminoterminal del propèptid natriurètic cerebral tipus B (NT-proBNP). El nostre treball era una de les majors cohorts que analitzava la prevalença de dany miocàrdic i vam observar una prevalença del 35%, major que la de Shi et al. (20%). Estudis posteriors han confirmat prevalences similars a les nostres i actualment, s’assumeix que un 20-30% dels pacients hospitalitzats per COVID-19 presenten dany cardíac associat. A 30 dies de seguiment, els pacients amb dany miocàrdic van presentar major mortalitat intrahospitalària (29,3% vs 3,29%, p<0,001), major necessitat de ventilació mecànica invasiva (12,4% vs 3,29%, p=0,003) i d’ingrés a UCI (12% vs 6,86%, p=0,07). Finalment, vam apreciar una bona correlació entre nivells de NT-proBNP i TnT-us, i com la determinació del NT-proBNP millorava la precisió pronòstica de les TnT-us. Seguidament, vam avaluar la repercussió a mig termini del dany miocàrdic inicial mitjançant un estudi amb 172 supervivents a l’ingrés per COVID-19, incloent pacients de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona amb similars característiques basals. Vam aparellar les cohorts per edat i sexe 1:1, i vam comparar la mortalitat o el reingrés hospitalari a l’any, dels pacients amb i sense dany miocàrdic inicial. També vam analitzar l’evolució clínica, analítica i ecocardiogràfica als 6 mesos d’un subgrup de 86 pacients segons l’elevació o no de TnT-us a l’ingrés per COVID-19. Vam observar que els pacients amb dany miocàrdic presentaven major prevalença d’hipertensió arterial (73,3% vs 50,0%, p=0,003), antecedents de insuficiència cardíaca (9,3% vs 1,16%, p=0,034) i malaltia renal crònica (10,5% vs 2,35%, p=0,064). També, una major mortalitat o reingrés hospitalari a l’any de seguiment (11 esdeveniments vs 1 respectivament, p=0,01). Finalment, els resultats ecocardiogràfics a 6 mesos van mostrar un major gruix de les parets miocàrdiques (10mm vs 8mm respectivament, p= 0,002) en els pacients amb dany cardíac, sense diferències en la funció ventricular entre ambdós grups. Aquestes troballes suggereixen que l’elevació de marcadors de dany miocàrdic durant la COVID-19 identifica un grup de pacients de major risc durant la infecció i amb més complicacions durant el primer any. Per això, la determinació precoç d’aquests marcadors constituiria una recomanació útil i de baix cost per a guiar el tractament d’aquests pacients durant l’ingrés i les mesures de prevenció en el primer any de seguiment.En diciembre del 2019 aparecieron en China los primeros pacientes infectados por un nuevo coronavirus llamado SARS-CoV-2 (Severe Acute Respiratory Syndrome Coronavirus 2), por su similitud con el SARS-CoV previo. Dicha enfermedad se denominó COVID-19 constituyendo la primera pandemia del siglo XXI con más de 6 millones de muertos. Puede cursar desde con síntomas leves/asintomática, hasta causar neumonía y distrés respiratorio agudo que requiera el ingreso del paciente en una Unidad de Cuidados intensivos (UCI). Los primeros estudios reportaban una afectación multisistémica similar a la de otros coronavirus, implicando el sistema respiratorio, el riñón, el hígado y el sistema cardiovascular. Al inicio de nuestro primer trabajo, los datos sobre la prevalencia de la afectación cardíaca y su implicación pronóstica en la COVID-19 eran escasos y se basaban en estudios chinos de pequeño tamaño muestral. Shi et al. y Huang et al. observaron una prevalencia de daño cardíaco, entendido como elevación en sangre de troponinas ultrasensibles (Tn-us) por encima del percentil 99, del 20% y 12% respectivamente. También sugerían una asociación del daño miocárdico con mayor gravedad de la enfermedad. Para analizar el papel del daño miocárdico en la fase aguda de la COVID-19, diseñamos un estudio observacional, prospectivo y unicéntrico incluyendo consecutivamente a los pacientes que ingresaban con COVID-19 en el Hospital del Mar y en quienes se determinaba durante las primeras 48h, las TnT-us y la fracción aminoterminal del propéptido natriurético cerebral tipo B (NT-proBNP). Nuestro trabajo era una de las mayores cohortes que analizaba la prevalencia de daño miocárdico y observamos una prevalencia del 35%, mayor que la de Shi et al. (20%). Estudios posteriores han confirmado prevalencias similares a las nuestras, y actualmente se asume que un 20-30% de los pacientes hospitalizados por COVID-19 presentan daño cardíaco asociado. A 30 días de seguimiento, los pacientes con daño miocárdico presentaron mayor mortalidad intrahospitalaria (29,3% vs 3,29%, p<0,001), mayor necesidad de ventilación mecánica invasiva (12,4% vs 3,29%, p=0,003) y de ingreso en UCI (12% vs 6,86%, p=0,07). Finalmente, apreciamos una buena correlación entre niveles de NT-proBNP y TnT-us y cómo la determinación del NT-proBNP mejoraba la precisión pronóstica de las TnT-us. Seguidamente, evaluamos la repercusión a medio plazo del daño miocárdico inicial mediante un estudio con 172 supervivientes al ingreso por COVID-19, incluyendo pacientes del Hospital Joan XXIII de Tarragona con similares características basales. Apareamos las cohortes por edad y sexo 1:1, y comparamos la mortalidad o el reingreso hospitalario al año de los pacientes con y sin daño miocárdico inicial. También analizamos la evolución clínica, analítica y ecocardiográfica a los 6 meses de un subgrupo de 86 pacientes según la elevación o no de TnT-us al ingreso por COVID-19. Observamos que los pacientes con daño miocárdico presentaban mayor prevalencia de hipertensión arterial (73,3% vs 50,0%, p=0,003), antecedentes de insuficiencia cardíaca (9,3% vs 1,16%, p=0,034) y enfermedad renal crónica (10,5% vs 2,35%, p=0,064). También, una mayor mortalidad o reingreso hospitalario al año de seguimiento (11 eventos vs 1 respectivamente, p=0,01). Finalmente, los resultados ecocardiográficos a 6 meses mostraron un mayor grosor de las paredes miocárdicas (10mm vs 8mm respectivamente, p= 0,002) en los pacientes con daño cardíaco, sin diferencias en la función ventricular entre ambos grupos. Estos hallazgos sugieren que la elevación de marcadores de daño miocárdico durante la COVID-19 identifica un grupo de pacientes de mayor riesgo durante la infección y con más complicaciones durante el primer año. Por ello, la determinación precoz de dichos marcadores constituiría una recomendación útil y de bajo coste para guiar el tratamiento de estos pacientes durante el ingreso y las medidas de prevención en el primer año de seguimiento.In December 2019, first cases of pneumonia caused by a new virus called Severe Acute Respiratory Syndrome 2 (SARS-CoV-2), because of its similarities to SARS-CoV, were noted in China. This new infection was named Coronavirus disease 2019 (COVID-19) and it disseminated all over the world, being declared as the first pandemic of the 21st century, causing more than 6 million deaths. Symptoms can range from none/mild to a pneumonia and severe respiratory failure requiring admission to an Intensive Care Unit (ICU). Preliminary studies reported that COVID-19 was a multisystemic disease similar to other coronaviruses infections, involving the respiratory system, kidneys, liver and the cardiovascular system. When we started our research there were few studies published in China about the prevalence of myocardial injury during the COVID-19 and its prognostic implications. Shi et al. and Huang et al. reported a prevalence of myocardial injury of 20% and 12%, respectively. Myocardial injury was defined by serum hs-Tn levels above the 99th percentile of upper reference limit. They also suggest that myocardial injury was associated with more severe disease. To analyze the role of myocardial injury during the COVID-19, we designed an observational and prospective study of consecutive COVID-19 patients admitted in Hospital del Mar. We measured hs-Tn and NT-proBNP levels within the first 48 hours. Results suggest that the proportion of patients with cardiac injury was higher (35%) than those observed by Shi et al. (20%). At that time, our study was one of the largest cohorts studying the prevalence of myocardial injury, but posterior studies will be consistent with our data and, to date, it is assumed that myocardial injury is present in 20-30% of hospitalized COVID-19 patients. At 30-day follow-up, mortality rates (29,3% vs. 3,29%, p<0,001), need for mechanical ventilation (12,4% vs 3,29%, p=0,003) and ICU admission (12% vs 6,86%, p=0,07) were higher between patients with vs. without cardiac injury. In addition, NT-proBNP showed a good correlation with hs-Tn levels and NT-proBNP significantly improved the prognostic accuracy of hs-Tn. To analyze the mid-term consequences of this initial cardiac injury, we designed a two-center cohort study with 172 survivors of COVID-19 after hospitalization, including patients from the Hospital del Mar and Hospital Joan XXIII with similar baseline characteristics. All 172 patients were classified in two groups according to the presence or absence of myocardial injury during the COVID-19 and matched for age and sex. We analyzed mortality and the need for hospital readmission during the first year of follow-up. A subgroup of 86 patients, also matched for age and sex, were re-examined through interviews, echocardiograms and laboratory tests six months after initial admission. Patients with myocardial injury had a higher prevalence of hypertension (73,3% vs 50,0%, p=0,003), chronic heart failure (9,3% vs 1,16%, p=0,034) and chronic kidney disease (10,5% vs 2,35%, p=0,064) than those without myocardial injury. In our cohort, patients with myocardial injury had a significantly higher incidence of 1-year mortality or hospital readmission than those without myocardial injury (11 events vs. 1 event, p = 0.01). Finally, myocardial injury was associated with thicker myocardial walls (10mm vs. 8mm, p= 0,002) but not to significant echocardiographic functional abnormalities on echocardiograms performed six months after initial admission.
Our results suggest that an early hs-Tn and NT-proBNP measurement may help to identify
patients with a high risk of complications, not only during the acute phase of the COVID-19, but also during the first year after discharge. Thus, the measurement of these cardiac injury markers could be a useful and not expensive tool to guide patient management during the hospitalization and during the first year of follow-up
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Evaluación del valor pronóstico de la ecografía pulmonar en el infarto agudo de miocardio con elevación del ST (LUS-AMI)
Full text linkLa insuficiencia cardíaca (IC) es un factor pronóstico crucial en pacientes con infarto agudo de miocardio con elevación del ST (IAMEST). La ecografía pulmonar es una técnica ampliamente estudiada en pacientes con insuficiencia cardíaca (IC), pero apenas estudiada en pacientes con infarto agudo de miocardio. Este estudio prospectivo multicéntrico evaluó el papel de la ecografía pulmonar (EP), realizada al ingreso, como indicador pronóstico en pacientes con IAMEST. La presencia de líneas B se asoció con un mayor riesgo de eventos adversos intrahospitalarios, a 30 días y a un año. La incorporación de la EP mejoró la capacidad predictiva de las escalas de riesgo Zwolle y GRACE. Además, se desarrolló la escala Killip pLUS, y se evaluó su capacidad de predicción de mortalidad intrahospitalaria y eventos a un año respecto a otras escalas. La EP demostró ser una útil para optimizar la estratificación pronóstica en el IAMEST.Heart failure (HF) is a crucial prognostic factor in patients with ST-segment elevation myocardial infarction (STEMI). Lung ultrasound (LUS) is a well-studied technique in HF patients but has been scarcely explored in those with acute myocardial infarction. This multicenter prospective study evaluated the role of LUS, performed within the first 24 hours of admission, as a prognostic indicator in STEMI patients. A total of 373 patients were included, showing that the presence of B-lines is associated with a higher risk of adverse in-hospital events, as well as at 30 days and one year. The incorporation of LUS improved the predictive capacity of the Zwolle and GRACE risk scores. Furthermore, the Killip pLUS scale was developed and its ability to predict in-hospital mortality and one-year events was assessed compared to other scales. LUS proved to be a feasible, reproducible, and cost-effective technique, valuable for optimizing prognostic stratification.Programa de Doctorat en Biomedicin
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
- …
