375 research outputs found
Libre de la Sra. Maria Oller y Claresvalls viuda del quondam Francesch Oller, mercader
Tít. obtingut de pla anteriorNúm. antiga: 39 f.Donatiu del Marquès de Saudin; registre antic: Arch. 6803En el fons Marquès de Saudin hi ha també l'inventari de béns de l'heretat de Francesc Oller, 1655 (Saud. 8º 7) i un document de Ramon Sans contra els marmessors de Francesc Oller, 1751 (Saud. Fol. 61, 28)Llevador dels béns de Maria Oller en morir el seu marit, Francesc Oller, del 7 d'agost de 1655 a l'agost de 1670. A la portadella: "Morí Francesc Oller als [5] de agost de 1655" i també notes relatives al seu testamen
Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Ramon Oller
Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Ramon Oller (1900), a la Gran Via de les Corts Catalanes, número 658 de Barcelona, obra de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa (1872-1923).Postprint (author's final draft
Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Ramon Oller
Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Ramon Oller (1900), a la Gran Via de les Corts Catalanes, número 658 de Barcelona, obra de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa (1872-1923).Postprint (author's final draft
Divisionalization and symmetric product differentiation
I consider a standard two-stage game of divisionalization in which, in the first stage, two firms choose the number of divisions and, in the second stage, divisions compete independently à la Cournot. Two important assumptions are made. The creation of a division involves a fixed cost, and all divisions sell symmetrically differentiated goods. I obtain that differentiation stimulates the creation of divisions in equilibrium. This effect is so important that prices decrease with the level of product differentiation. As far as welfare is concerned, I obtain that the equilibrium number of divisions is lower than the one that it would maximize social welfare if no intervention at the market stage is feasible.Open Access funding provided thanks to the CRUE-CSIC agreement with Springer Nature. Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, PID2022-142356NB-I00, Ramon Fauli-Oller, Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, Generalitat Valenciana, Research Project Groups 3/086, Ramon Fauli-Oller, Prometeo/2021/073, Ramon Fauli-Oller
La poesia de Ramon Saladrigues Oller.
Com en altres ocasions anteriors, és el treball sobre temes adjacents que et porta a tractar-ne un de nou i relacionat. En aquest cas, el repàs de les revistes de Lo Pregoner et porta a voler considerar específicament el tema de la poesia de Ramon Saladrigues
Doctor Honoris Causa: Josep Fontana Lázaro, Ramon Garrabou Segura i Jordi Nadal Oller: parlaments de la cerimònia d'investidura llegits el dia 14 de març de 2013 a l’auditori del Centre Cultural La Mercè
Publicació institucional dels parlaments de la cerimònia d'investidura llegits el dia 14
de març de 2013 a l'auditori del Centre Cultural La Mercè. Conté: la presentació del Dr. Josep Fontana Lázaro a càrrec de la Dra. Rosa Congost Colomer; el parlament del Dr. Josep Fontana Lázaro; la presentació del Dr. Ramon Garrabou Segura a càrrec del Dr. Antonio López Estudillo; el parlament del Dr. Josep Garrabou Segura; la presentació del Dr. Jordi Nadal Oller a càrrec del Dr. Joaquim Nadal Farreras; el parlament del Dr. Jordi Nadal Oller i el parlament de la Rectora Magnífica de la Universitat de Girona, la Dra. Anna M. Geli de Ciuran
Narcís Oller
Biografía de Narcís Oller, novelista catalán reconocido tanto de forma nacional como internacional. Representante del movimiento naturalista, el cual retrató las trasformaciones de la sociedad catalana a finales del S XIX. A través de la escenificación de actores y escenarios se muestran fragmentos de algunas de sus obras con más repercusión.Universitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall d'hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034;ES
Ramon Llull : ciència i acció
Resumen basado en el del vídeo en catalánEn este vídeo se trata de dar una visión a la obra y al personaje de Ramon Llull. Ilustrados llullistas remarcan la importancia de la obra de este autor en la historia y el pensamiento de la literatura occidentales.ES
Constants i criteris en l'onomàstica de ficció de Narcís Oller
En aquest article s'estudia la toponímia de ficció de Narcís Oller que configura dos universos complets: el de Vilaniu a Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-92) i La bogeria (1899); i el de Pratbell a L'Escanyapobres (1884). S'hi fa notar que l'autor segueix unes constants en la creació dels noms i les aplica rigorosament en tots els topònims i en alguns antropònims. D'aquesta manera, amb el recurs de la metonímia i la ironia, els noms de les novel·les evoquen clarament els seus referents reals i són alhora indrets de la fantasia
- …
