230 research outputs found

    Afectos e intersticios: David Vilaseca y la autobiografía errática

    No full text
    David Vilaseca’s autobiographical work, published in 2017 and adapted for the stage in 2022, problematizes the binary divisions between truth and fiction, success and failure, as well as some iterations within de dynamics between shame and pride. Through the analysis of some pertinent moments in Vilaseca’s work, this essay addresses several prevalent debates within Queer Studies in the last years, such as the explorations of the tensions around the notion of “shame” or the critical evaluation of the antisocial turn as well as the utopian vision within non-normative epistemologies. Furthermore, these pages aim to serve as a tribute of David Vilaseca, pioneer figure in the introduction of Queer Theories in Iberian (and Catalan) studies, and author of a monumental literary work that moves amidst the crevices of autobiography and fiction.A obra autobiográfica de David Vilaseca, publicada em 2017 e adaptada ao teatro em 2022, problematiza as divisões binárias entre verdade e ficção, sucesso e fracasso, além de diversas iterações da dinâmica entre vergonha e orgulho. Por meio de uma análise de alguns momentos notáveis da obra de Vilaseca, este ensaio lança um olhar sobre vários dos debates prevalentes entre estudiosos queer nos últimos anos, como sejam a exploração das tensões em torno da ideia de “vergonha” ou a avaliação crítica tanto da chamada virada antissocial quanto da visão utópica das epistemologias anti-normativas. Além disso, pretende resgatar-se a figura de David Vilaseca, pioneiro na introdução das Teorias Queer nos estudos ibéricos e catalães e autor de uma obra literária monumental que se move nas brechas entre a autobiografia e a ficção.La obra autobiográfica de David Vilaseca, publicada en 2017 y adaptada para la escena en 2022, problematiza las divisiones binarias entre verdad y ficción, éxito y fracaso, así como varias iteraciones de la dinámica entre vergüenzas y orgullos. Mediante el análisis de algunos momentos destacables de la obra de Vilaseca, este ensayo lanza una mirada sobre varios de los debates prevalentes entre los estudiosos de lo queer en los últimos años, como la exploración de las tensiones alrededor de la idea de “vergüenza” o la evaluación crítica tanto del llamado giro antisocial como de la visión utópica de las epistemologías antinormativas. Además, se pretende reivindicar a David Vilaseca, figura pionera en la introducción de las Teorías Queer en los estudios ibéricos y la catalanística y autor de una obra literaria monumental que se mueve en los resquicios entre la autobiografía y la ficción

    Pla mitjà de la conferència "Einstein: física, tecnologia i matemàtiques" impartida per Ramon Vilaseca durant l'acte inaugural del curs 2004-2005

    No full text
    La conferència inaugural, el 15 de setembre, "Einstein: física, tecnologia i matemàtiques", fou impartida pel director general d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, professor Ramon Vilaseca, i ens honora recordar que a l'acte inaugural assistí el cònsol de Suïssa a Barcelona, senyor Jean-Jacques Mayor. El Curs 2004-2005 va ser dedicat a Albert Einstein (1879-1955). Coincideix amb el centenari de publicacions d’Albert Einstein sobre el moviment brownià, sobre els quanta de llum i sobre relativitat especial. Les idees d’Einstein publicades fa un segle van canviar per sempre la manera d’entendre la física. Volíem així commemorar, amb ocasió de l’Any Mundial de la Física, una trajectòria científica de primera magnitud en la qual les matemàtiques van jugar un paper fonamental i cada cop més important. Accés a l'enregistrament a la Videoteca de l'FME i el handle: http://hdl.handle.net/2099.2/27

    Pla mitjà de la conferència "Einstein: física, tecnologia i matemàtiques" impartida per Ramon Vilaseca durant l'acte inaugural del curs 2004-2005

    No full text
    La conferència inaugural, el 15 de setembre, "Einstein: física, tecnologia i matemàtiques", fou impartida pel director general d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, professor Ramon Vilaseca, i ens honora recordar que a l'acte inaugural assistí el cònsol de Suïssa a Barcelona, senyor Jean-Jacques Mayor. El Curs 2004-2005 va ser dedicat a Albert Einstein (1879-1955). Coincideix amb el centenari de publicacions d’Albert Einstein sobre el moviment brownià, sobre els quanta de llum i sobre relativitat especial. Les idees d’Einstein publicades fa un segle van canviar per sempre la manera d’entendre la física. Volíem així commemorar, amb ocasió de l’Any Mundial de la Física, una trajectòria científica de primera magnitud en la qual les matemàtiques van jugar un paper fonamental i cada cop més important. Accés a l'enregistrament a la Videoteca de l'FME i el handle: http://hdl.handle.net/2099.2/27

    Acte d'inauguració del curs acadèmic 2004-2005

    No full text
    Acte d'inauguració del curs acadèmic 2004-2005, amb la intervenció de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos. L'acompanyaven a la presidència, Ramon Vilaseca, Ramon Folch i Martí Llorens

    Acte d'inauguració del curs acadèmic 2004-2005

    No full text
    Acte d'inauguració del curs acadèmic 2004-2005, amb la intervenció de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos. L'acompanyaven a la presidència, Ramon Vilaseca, Ramon Folch i Martí Llorens

    Ramon Vinyes i el teatre, 1904-1939

    No full text
    Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzada"Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)" investiga la trajectòria d'aquest escriptor català (Berga, 1882, Barcelona, 1952), consagrat en "El sabio catalán", personatge de la novel·la Cien años de soledad de Gabriel García Márquez. L'estudi se centra en la faceta de dramaturg, amb atenció a l'etapa 1925-1939 en què destacà a Catalunya. En els primers capítols s'estudien els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la seva ciutat de naixement. Des de 1904 en què es projectaren les seves primeres peces, s'analitza la seva producció en connexió amb les teoritzacions teatrals defensades per les darreres fornades del modernisme i el noucentisme naixent. Dins d'aquesta transició, Vinyes optà per una tragèdia inspirada en els models teatrals del modernisme -Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlinck-, en visió oposada a la major part de les directrius estètiques i comercials de l'escena i la crítica de Barcelona cap a 1910. L'estudi apunta tot seguit els condicionaments literaris que determinaren l'emigració de Vinyes a Colòmbia el 1913, on s'establí a Barranquilla des de 1914. L'autor de la tesi aprofundeix en el paper com a teòric i orientador exercit en aquell país durant la seva estada entre 1913 i 1925. Bona part de l'apartat és ocupat per l'estudi de la revista Voces de Barranquilla (1917-1920), de la qual fou el principal impulsor i que representà una de les principals plataformes de l'avantguarda a Hispanoamèrica. Hi adquireixen relleu les posicions que sobre estètica literària i art dramàtic hi adoptà Vinyes. Malgrat la distància colombiana, es trobava en ple seguiment de la cultura catalana i europea: es destaca el paper revulsiu de Voces en autors colombians contraris a tota restricció acadèmica, estètica o moral damunt del fet literari. El nucli de la tesi, desenvolupat en els capítols 5 i 6, analitza la producció i recepció de les peces estrenades, editades o inèdites de Vinyes durant el fecund període 1926-1939, en connexió amb els seus nombrosos posicionaments crítics. Aquesta panoràmica s'insereix dins el context literari català, singularment després de l'estrena de Llegenda de boires (1926), que significà el reingrés a l'escena barcelonina amb una polèmica recepció. Hom subratlla el seguiment respecte de revulsius models foranis: l'expressionisme alemany -Bertolt Brecht- o la via lírica de Jean Giraudoux, per exemple. Les expectatives desvetllades per les seves conferències i escrits de 1928-1929, resten confirmades en obres com Viatge (1927 ), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar. (1929) o Ball de titelles (1936), farsa antiburgesa que representa a parer de Lladó una de les seves vies més consolidades en el camp creatiu. Durant el període de la Segona República, la tesi incideix en les orientacions polítiques de la seva obra, amb èmfasi en el compromís de les seves posicions durant els anys de la Guerra Civil. L'avinentesa dels seus articles com a crític de rereguarda atent als posicionaments d'Erwin Piscator o l'estrena d'obres com Comiats a trenc d'alba (1938) i Fum sobre el teulat (1939), confirmen la implicació dins el moment històric, coherent amb els plantejaments antiburgesos d'anys precedents. Lladó recalca en les conclusions el paper de Vinyes en el teatre català, a mig camí dels principis tràgics d'inicis de segle i l'expectativa de modernització que significaren les seves propostes durant els anys 20 i 30. L'estudi és coronat amb un apèndix ampli que conté significatius textos teoricocrítics redactats entre 1917 i 1939 i una vasta bibliografia que fixa i data el conjunt de la producció literària de l'autor: s'hi inclouen nombrosos escrits inèdits classificats en el Fons Ramon Vinyes de l'Arxiu Comarcal de Berga, fruit d'una donació dels hereus de l'escriptor a la qual contribuí l'autor de la tesi.«Ramon Vinyes and the Theater (1904-1939)» studies the trajectory of this Catalan writer (Berga, 1882-Barcelona, 1952) who was immortalized as «The Wise Catalan», one of the characters in Gabriel García Márquez' novel One Hundred Years of Solitude.The study focuses on his activity as a playwright, paying special attention to the period from 1925 to 1939, during which he was a prominent figure in Catalonia.The first chapters examine his origins against the background of the «Renaixença» (Catalonia's nineteenth century literary renaissance) and the social, political and ideological environment of Berga, his hometown. Starting in 1904 when his first plays were staged, came into light his work is analyzed in connection with the theatrical theories defended by the last generations of Catalan Modernism and the first ones of the movement that followed it: the«Noucentisme». In this period of transition Vinyes chose a style of tragedy inspired by Ibsen, D'Annunzio, Hauptmann, Maeterlink..., which were models to the Modernists, defying thereby many of the esthetic and commercial guidelines followed by the theatrical community and the critics in Barcelona around 1910. Next, the study delves into the literary climate that determined Vinyes' emigration to Colombia in 1913, where he settled in Barranquilla the following year. The thesis deepens on the leading role as a theoretician that Vinyes played in that country between 1913 and 1925. This section devotes mainly to the study of the Barranquilla's magazine Voces (1917-1920), which he promoted and which became one of the main platforms for the avant-garde in Latin America. Vinyes' positions regarding literary esthetics and dramatic arts are emphasized. Despite the geographical distance Vinyes followed Catalan and European culture very closely. The study points out the thought-provoking impact that Voces had on Colombian authors opposed to any academic, esthetic or moral restriction on the literary act. The core of the thesis, developed in chapters 5 and 6, analyzes the production and reception of Vinyes' staged, edited and unpublished plays, during the productive 1926-1939 period, establishing links with his numerous critical positions. This survey is placed in the context of Catalan Literature, particularly after the opening of Llegenda de boires (1926), which represented his controversial return to Barcelona's theater scene.The study emphasizes the influence on his work of groundbreaking foreign models: German Expressionism -Bertolt Brecht- or Jean Giraudoux' lyrical mode, for instance. The expectations aroused by his talks and writings of 1928-29 are fulfilled in plays such as Viatge (1927), Qui no és amb mi...(1929), Peter's Bar (1929), or Ball de titelles (1936), an anti-bourgeois farce which is deemed to be one of his strongest suits in the creative field. In the Spanish Republican period, the thesis delves into the political leanings of Vinyes' work, emphasizing his commitment during the years of the Civil War. The timeliness of his articles as a critic behind the lines who was paying attention to Erwin Piscator's perspectives besides the opening of plays such as Comiats a trenc d'alba (1938) and Fum sobre el teulat (1939), confirm his implication in the historical moment, consistent with anti-bourgeois stance of preceding years. Lladó emphasizes in his conclusions Vinyes's role in Catalan theater, midway between the tragical principles of the beginning of the century and the expectations of modernization that his literary proposals represented during the 20's and 30's. The study concludes with an extensive appendix featuring significant theoretical and critical texts written between 1917 and 1939, as well as a vast bibliography that catalogues the author's entire literary production. The bibliography includes the unpublished writings archived in the «Ramon Vinyes Foundation» at the «Arxiu Comarcal de Berga» (Berga's regional records), the result of a donation by the writer's heirs to which the author of this thesis also contributed

    Primer pla de Sebastià Xambó i Ramón Vilaseca, que van assistir a l'acte inaugural del curs 2004-2005 de l'FME

    No full text
    La conferència inaugural, el 15 de setembre, "Einstein: física, tecnologia i matemàtiques", fou impartida pel director general d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, professor Ramon Vilaseca, i ens honora recordar que a l'acte inaugural assistí el cònsol de Suïssa a Barcelona, senyor Jean-Jacques Mayor. El Curs 2004-2005 va ser dedicat a Albert Einstein (1879-1955). Coincideix amb el centenari de publicacions d’Albert Einstein sobre el moviment brownià, sobre els quanta de llum i sobre relativitat especial. Les idees d’Einstein publicades fa un segle van canviar per sempre la manera d’entendre la física. Volíem així commemorar, amb ocasió de l’Any Mundial de la Física, una trajectòria científica de primera magnitud en la qual les matemàtiques van jugar un paper fonamental i cada cop més important. Accés a l'enregistrament a la Videoteca de l'FME i el handle: http://hdl.handle.net/2099.2/27

    Primer pla de Sebastià Xambó i Ramón Vilaseca, que van assistir a l'acte inaugural del curs 2004-2005 de l'FME

    No full text
    La conferència inaugural, el 15 de setembre, "Einstein: física, tecnologia i matemàtiques", fou impartida pel director general d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, professor Ramon Vilaseca, i ens honora recordar que a l'acte inaugural assistí el cònsol de Suïssa a Barcelona, senyor Jean-Jacques Mayor. El Curs 2004-2005 va ser dedicat a Albert Einstein (1879-1955). Coincideix amb el centenari de publicacions d’Albert Einstein sobre el moviment brownià, sobre els quanta de llum i sobre relativitat especial. Les idees d’Einstein publicades fa un segle van canviar per sempre la manera d’entendre la física. Volíem així commemorar, amb ocasió de l’Any Mundial de la Física, una trajectòria científica de primera magnitud en la qual les matemàtiques van jugar un paper fonamental i cada cop més important. Accés a l'enregistrament a la Videoteca de l'FME i el handle: http://hdl.handle.net/2099.2/27

    The strange identity: the sexual alterity in L’aprenentatge de la soledat, by David Vilaseca (2008)

    No full text
    L’aprenentatge de la soledat, de David Vilaseca (2008), és una obra que planteja qüestions sobre l’escriptura, la identitat i la sexualitat. Basant-se en la teoria cultural, la psicoanàlisi i la teoria queer, el narrador-protagonista, David —alter ego de l’autor— construeix una identitat homosexual a través del seu diari. Més que confessar la condició sexual, els escriptors d’autobiografia construeixen una nova identitat de manera retrospectiva. Les similituds entre el protagonista i Vilaseca, la combinació entre teoria i experiència subjectiva, converteixen la novel·la en una barreja d’autoficció i assaig. La construcció del personatge es fa a partir de la psicoanàlisi, que el retrata com un individu depressiu, paranoic, masoquista, dependent, amb un enorme sentiment de culpa i una relació molt complexa amb el passat, vinculat a una identitat heterosexual que rebutja —Catalunya, les seues amistats, la família i, de manera més notable, la mare. La configuració del subjecte gai en la novel·la es realitza mitjançant l’espai de Londres i requereix la ruptura amb el passat, que el protagonista té dificultats per superar, i es converteix així en un personatge melancòlic.L’aprenentatge de la soledat (Learning to Be Alone), by the Catalan author David Vilaseca (2008), raises issues about writing, identity and sexuality. Drawing on cultural theory, psychoanalysis and queer theory, the narrator and protagonist, David —the author’s alter ego— writes a journal to shape his gay identity. Rather than proclaiming homosexuality, autobiography retrospectively shapes the self ’s sexual identity. Vilaseca renders the story as fiction, not as an authentic personal diary, whereupon the novel is an example of self-fiction, but also a mixture of theory and personal experience. Specifically, psychoanalysis shapes the character as a depressed, paranoiac, masochist, reliant subject who feels terribly guilty and has a very complex relationship to his heterosexual past. The protagonist links his former life to an identity he no longer recognises —Catalonia, his friends, his family and, most remarkably, his mother. His becoming a gay man is achieved through the interaction with London’s gay scene and demands breaking with the past, which David seems unable to overcome; his incapability transforms him into a melancholic subject

    Parlamentaris a l'acte d'inauguració de la nova seu de l'ESAB

    No full text
    Taula de parlamentaris formada per (d'esquerra a dreta) Ramon Folch (president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya), Carles Solà (conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya), Antoni Padilla (alcalde de Castelldefels),Josep Ferrer Llop (rector de la UPC), Antoni Siurana (conseller d'Agricultura), Ramon Vilaseca (president del Consorci Escola Industrial de Barcelona) i Xavier Martínez Farré (professor de la UPC) durant l'acte inaugural
    corecore