248 research outputs found
Why is the rate of single parenthood lower in Canada than in the U.S.? A dynamic equilibrium analysis of welfare policies
No full textA critical question in the design of welfare policies is whether totarget aid according to household composition, as was done in the U.S. under the Aid to Families with Dependent Children (AFDC)\ program, or to rely exclusively on means-testing, as in Canada. Restricting aid to single mothers, for instance, has the potential to distort behavior along three demographic margins: marriage, fertility and divorce. We contrast the Canadian and the U.S. policies within an equilibrium model of household formation and human capital investment on children. Policy differences weconsider are: eligibility, dependence of transfers on the number of children, and generosity of transfers. Our simulations indicate that the policy differences can account for the higher rate of single-parenthood in the U.S. They also show that Canadian welfare policy is more effective for fostering human capital accumulation among children from poor families. Interestingly, a majority of agents in our benchmark economy prefers awelfare system that targets single mothers (as the U.S. system does), yet does not (unlike the U.S. system) make transfers dependent on the number of children
Marriage and Divorce since World War II: Analyzing the Role of Technological Progress on the Formation of Households
No full textSince World War II there has been: (i) a rise in the fraction of time that married households allocate to market work, (ii) an increase in the rate of divorce, and (iii) a decline in the rate of marriage. What can explain this? It is argued here that technological progress in the household sector has saved on the need for labour at home. This makes it more feasible for singles to maintain their own home, and for married women to work. To address this question, a search model of marriage and divorce is developed. Household production benefits from labour-saving technological progress
Love and Money: A theoretical and empirical analysis of household sorting and inequality
No full textThis paper examines the interactions between household formation, inequality, and per capita income. We develop a model in which agents decide to become skilled or unskilled and form households. We show that the equilibrium sorting of spouses by skill type (their correlation in skills) is an increasing function of the skill premium. In the absence of perfect capital markets, the economy can converge to different steady states, depending upon initial conditions. The degree of marital sorting and wage inequality is positively correlated across steady states and negatively correlated with per capita income. We use household surveys from 34 countries to construct several measures of the skill premium and of the degree of correlation of spouses' education (marital sorting). For all our measures, we find a positive and significant relationship between the two variables. We also find that sorting and per capita GDP are negatively correlated and that greater discrimination against women leads to more sorting, in line with the predictions of our model
Essays on family, health Inequalities and labor dynamics
No full textEn aquesta tesi, considero la família com la unitat encarregada de prendre decisions en l'economia i estudio les implicacions d'aquestes decisions per les desigualtats en indicadors de salut i del mercat laboral, dos aspectes fonamentals per al benestar dels individus. En el primer capítol, que porta per títol "Health Policies and Intergenerational Mobility", estudio quin paper juguen les desigualtats en termes de salut i les polítiques de sanitat pública per a la persistència en la generació d'ingressos als EE.UU. En la literatura el paper de les polítiques públiques d'educació han sigut àmpliament estudiats però no sabem quasi res de com les polítiques de salut afecten mobilitat. En aquest capítol, desenvolupo i estimo un model de generacions solapades, basat en la acumulació de capital humà, on les decisions de les famílies tenen en compte la natura dinàmica i multidimensional de la inversió en capital humà. En el model, introdueixo dos tipus de capital humà: capital en salut i capital humà. A més a més, modelo de forma explícita les polítiques públiques d'educació i salut. Les simulacions mostren que les polítiques de salut són importants per determinar la mobilitat social entre generacions per als individus menys afavorits de la societat i també que hi ha interaccions importants entre les polítiques públiques d'educació i sanitat. En el segon capítol, titulat "Marriage and Health: Selection, Protection, and Assortative Mating" i escrit conjuntament amb en Nezih Guner i en Joan Llull, estudiem com el fet de viure en parella o no afecta la desigualtat en l'estat de salut. Controlant per factors observables, els nostres resultats indiquen que la diferencia en estat de salut entre solters i casats arriba al seu punt màxim, un 12%, entre els 55 i 59 anys. Si considerem diferencies no observades en l'estat de salut innat (tant permanent com depenent en l'edat), que poden estar correlacionades amb el moment i la probabilitat de casar-se, els nostres resultats indiquen que no hi ha diferències entre l'estat de salut de solters i casat abans dels 40 anys mentre que les diferències en edats més avançades arriben al 6%. Aquest resultat ens indica que les diferències en salut en la joventut entre solters i casats són degudes a un efecte de selecció en el casament però podria existir un efecte protector d'estar casat en edats més avançades. Quan explorem els mecanismes darrera aquest resultat, veiem que hi ha una correlació positiva entre l'estat de salut innat i trobar parella sense divorciar-se i que les persones amb bona salut innata tendeixen a estar casades amb persones amb bona salut innata. Finalment, notem que l'assegurança de salut i hàbits saludables són molt rellevant per a l'efecte beneficial de casar-se. En el tercer capítol, "Household Labor Market Dynamics", escrit amb en Nezih Guner i Arnau Valladares-Esteban, estudiem el rol de les decisions laborals de les famílies en les dinàmiques del mercat laboral. Tenim en compte les decisions laborals conjuntes de les parelles casades considerant tres estats laborals: treballant, a l'atur i inactiu. Analitzant la importància de les transicions entre estats laborals tant per homes com per dones, veiem que els resultats són diferents entre els dos gèneres. Les transicions entre treball i atur són claus pels homes mentre que per les dones les transicions relacionades amb la inactivitat són rellevants. També comptabilitzem la rellevància del added worker effect i demostrem que, sense aquest efecte, la participació laboral de les dones en el període 2000-2010 hauria sigut un 2,5 punts percentuals més alta. De forma similar, la taxa d'atur també hauria sigut 0,3 punts percentuals més alta, el que significa un 6,16% del total de la taxa d'atur.In this thesis I consider family as a basic unit of the decision-making in the economy and I study the implications of these decisions for health inequalities and labor supply, very important socioeconomic outcomes. In the first chapter of this thesis, named "Health Policies and Intergenerational Mobility", I study the role of health inequalities and health policies for income persistence over generations within family in the United States. While the role of education and education policies received a lot of attention in the literature on intergenerational mobility, almost nothing is known on how medical policies affect intergenerational mobility and inequality. This is rather surprising, since health, like education, is highly persistent across generations and health of children have an important impact on how they perform in school. In this paper, I develop and estimate a human-capital based overlapping generations model of household decisions that take into account multidimensionality and dynamic nature of human capital investments. I distinguish two forms of human capital: health capital and human capital, and model explicitly government policies in education and health. The counterfactual simulations show that health policies is an important determinant of intergenerational mobility of income across generations for agents of the bottom of income distribution and there are important interactions between health and education policies. In the second chapter of this thesis "Marriage and Health: Selection, Protection, and Assortative Mating" (joint with Nezih Guner and Joan Llull), we study how marital status affects health inequality. Using data from the Panel Study of Income Dynamics (PSID) and the Medical Expenditure Panel Survey (MEPS), we analyze the marriage health gap for working-age individuals. Controlling for observables, we find a gap that peaks at 12 percentage points at ages 55-59. If we allow for unobserved heterogeneity in innate health (permanent and age-dependent), potentially correlated with timing and likelihood of marriage, we find that the effect of marriage on health disappears below age 40, while about 6 percentage points difference between married and unmarried individuals remains at older (55-59) ages. This indicates that the observed gap is mainly driven by selection into marriage at younger ages, but there might be a protective effect of marriage at older ages. Exploring the mechanisms behind this result, we find that better innate health is associated with a higher probability of marriage and a lower probability of divorce, and there is strong assortative mating among couples by innate health. We also find that married individuals are more likely to have a healthier behavior compared to unmarried ones. Finally, we find that health insurance is critical for the beneficial effect of marriage. In the third chapter of this thesis, "Household Labor Market Dynamics", coauthored with Nezih Guner and Arnau Valladares-Esteban, we study the role of labor supply decisions within family for the labor market dynamics. We study the joint labor market transitions of married couples between three labor market states: employment, unemployment, and out of the labor force. We assess the importance of different labor market transitions for married males and females. The results show that married men and women differ in their labor market dynamics. The transitions between employment and unemployment are the key driver of the cyclical movements in unemployment for married males. For married females, however, transitions in and out of the labor force play a key role. We calculate the importance of the added worker effect and show that without the added worker effect, female labor participation and unemployment rates in 2000-2010 period would be about 2.5 and 0.3 percentage points higher, respectively. This 0.3 percentage points represents about 6.16% of the female unemployment rate
Technology and the Changing Family: A Unified Model of Marriage, Divorce, Educational Attainment and Married Female Labor-Force Participation
No full textMarriage has declined since 1960, with the drop being bigger for non-college educated individuals versus college educated ones. Divorce has increased, more so for the non-college educated vis-à-vis the college educated. Additionally, assortative mating has risen; i.e., people are more likely to marry someone of the same educational level today than in the past. A unified model of marriage, divorce, educational attainment and married female labor-force participation is developed and estimated to fit the postwar U.S. data. The role of technological progress in the household sector and shifts in the wage structure for explaining these facts is gauged.
Women in the labor markets: wages, labor supply, and fertility decisions
No full textEl desenvolupament més important en el mercat de treball en tots els països industrialitzats ha estat l'increment de dones casades a la força laboral. La literatura econòmica associa l'increment de la participació a la força laboral de les dones amb el canvi en l'estructura salarial. En aquesta Tesi, estudio els tres elements clau en el canvi de posició de les dones en el mercat laboral: la diferència salarial de gènere (gender wage gap, gwg), l'elasticitat de l'oferta de treball femení, i la interacció entre l'oferta laboral femenina i la decisió de tenir fills. A més, exploro com és el rendiment de les dones en el mercat laboral, així com el rol que juguen les institucions del mercat laboral i les seves polítiques en l'oferta laboral femenina. En el primer capíto, exploro l'evolució en el gwg en un grup de països europeus. Utilitzo un nou enfocament que es basa en mesures directes sobre requeriments de capacitats per a treballar en determinades feines. Divideixo les capacitats entre brawns i brains. Durant els anys 90 i els anys 2000, el gwg ha caigut a una majoria de països europeus i als Estats Units. Una part d'aquesta caiguda es pot explicar pels canvis d'ocupació d'homes i de dones i pels diferents requeriments de capacitat que aquestes ocupacions tenen. Malgrat tot, a diferència de l'experiència americana, als països europeus els canvis en els retorns als brains i als brawns han implicat un increment en el gwg. Endemés, una part substancial dels canvis en el gwg no pot ser explicada pels canvis en les diferències de capacitat entre homes i dones, ni tampoc per canvis en les característiques d'homes i dones o en l'estructura salarial. L'anàlisi mostra que hi ha una part inexplicada del gwg que està altament correlacionada amb les institucions del mercat laboral, tot suggerint una forta relació entre els canvis en les institucions que governen el mercat laboral amb canvis en l'evolució del gwg. En el segon capítol, estudio l'elasticitat de l'oferta laboral de les dones i els homes casats. En particular, estimo l'elasticitat de l'oferta laboral de dones i homes casats en el marge extensiu, tenint en compte que existeix heterogeneïtat en l'educacio de les parelles i modelo explícitament com interactuen entre si els membres de la llar quan prenen decisions sobre l'oferta laboral. Els resultats mostren que hi ha una variació considerable entre les parelles en la manera com prenen decisions sobre l'oferta laboral. A més, l'elasticitat en l'oferta laboral difereix en gran mesura entre les llars, depenent del nivell educatiu dels seus membres. Una de les troballes centrals és que, si ignorem l'heterogeneïtat entre els diferents tipus de llars i les diferències entre les parelles en la manera com prenen les seves decisions d'oferta laboral, trobem una elasticitat d'oferta salarial massa baixa per a les dones casades. En el tercer capítol, escrit conjuntament amb Nezih Guner i Virginia Sánchez-Marcos, investiguem com els contractes temporals afecten la fertilitat de les dones a Espanya. Estimem models de duració de temps discret en el naixement del primer i subsegüents fills, i comparem les probabilitats de tenir un fill per part de dones amb contracte temporal i amb contracte permanent. Els resultats d'aquest capítol suggereixen que l'estabilitat laboral és un determinant important de la probabilitat de tenir fills. Trobem que la probabilitat que una dona sense fills, però amb un contracte permanent, tingui un fill l'any següent és més alta que la probabilitat que una dona sense fills amb un contracte temporal en tingui. L'efecte es torna molt més important per a transicions successives (del primer al segon, i del segon al tercer).The most important development in labor markets, in all industrialized countries was the increase in the entry of women, in particular married women, into the labor force. The economic literature associates the increasing labor force participation of women with the changes in the wage structure, either in terms of the gender wage gap or the elasticity of the female labor supply to changes in their own wages or their husband's wages and with the changing fertility behavior of women. In this thesis, I study the three key aspects of the changing position of women in the labor markets: the gender wage gap, female labor supply elasticities and the interaction between labor supply of women and fertility behavior, and explore how women fare in the labor markets and how labor market institutions and policy affect their behavior. In the first chapter of this thesis, I explore the recent gender wage gap trends in a sample of European countries with a new approach that uses the direct measures of skill requirements of jobs held by men and women. During the 1990s and 2000s, the gender wage gap declined in the majority of European countries and in the U.S. A part of this decline is explained by changes in male-female differences in brain and brawn skill intensities that occur due to the shifts in occupational allocations. However, in contrast to the U.S. experience, in European countries the changes in returns to brain and brawn skills had a widening effect on the gender wage gaps. Furthermore, a substantial part of the changes in the gender wage gaps cannot be explained by the changes in the gender gaps in labor market characteristics, skills or changes in the wage structure. The analysis show that the unexplained part of the gender wage gap is strongly correlated with labor market institutions suggesting a strong link between the changes in the labor market institutions and changes in gender wage gap trends. In the second chapter, I study labor supply elasticities of married women and men and estimate labor supply elasticities of married women and men along the extensive margin allowing for the heterogeneity among couples (in educational attainments of husbands and wives) and explicitly modeling how household members interact and make their labor supply decisions. The results of Chapter 2 show that there is considerable variation among couples in the way they make their labor supply decisions. Moreover, labor supply elasticities differ greatly among households by the relative education levels of spouses. One of the central finding is that ignoring the heterogeneity between household types and differences between couples in the way they make their labor supply decisions yield a lower labor supply wage elasticity for married women. The third chapter, coauthored with Nezih Guner and Virginia Sánchez-Marcos, we investigate how temporary contracts affect the fertility behavior of women in Spain. To this end, we estimate discrete-time duration models of the first and subsequent births and compare the probability of having a child of women working under permanent and temporary contracts. The results of Chapter 3 suggest that job stability is an important determinant of the birth hazards. We find that childless women working under permanent contracts in a given year are more likely to give a birth in the following year than childless women working under temporary contracts in that particular year. Moreover, the effect becomes stronger for the transitions from the first to second and even more pronounced from second to third birth
Essays in macroeconomics and economic geography
No full textPremi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2016-2017Esta tesis estudia cómo las barreras y distorsiones en el mercado de trabajo y el mercado inmobiliario afectan la productividad de una economía. El capítulo 1 de la tesis, "El Aumento de la Regulación en Mercados Inmobiliarios en EE.UU.: Causas Locales e Implicaciones Nacionales," investiga los efectos de la subida de regulaciones en los mercados inmobiliarios en las últimas décadas en EE.UU. Para ello construyo un modelo de equilibrio con múltiples localizaciones, trabajadores heterogéneos y regulación endógena. La regulación se decide por votación: los inquilinos desean menor regulación y los propietarios de las viviendas desean más regulación. En aquellos lugares donde la productividad tiene un crecimiento exógeno más rápido, la población y los precios de la vivienda también crecen más rápidamente. En estas localizaciones, los propietarios votan por una regulación más estricta, que aumenta aún más los precios y resulta en una mayor dispersión de los mismos. Los trabajadores calificados, siendo menos sensibles al precio de la vivienda, se concentran en lugares productivos, lo cual resulta en una mayor dispersión salarial. Es decir, las diferencias de precios inmobiliarios y salarios son amplificadas por la regulación. Para cuantificar este efecto, calibro el modelo para la economía estadounidense y encuentro que, el ascenso en la regulación explica un 23% del aumento de la dispersión salarial y un 85% del aumento en la dispersión de los precios inmobiliarios entre las áreas metropolitanas desde 1980 a 2007. Si la regulación no hubiese aumentado, más trabajadores vivirían en zonas productivas y PIB sería 2% mayor. También muestro cómo las políticas que debilitan los incentivos de los gobiernos locales para restringir la oferta pueden reducir la dispersión de precios y salarios, y aumentar la productividad. El capítulo 2, "Oportunidad Para Moverse: Efectos Macroeconómicos de Subsidios de Reubicación," introduce subsidios de reubicación como un complemento a las prestaciones de desempleo y estudia sus efectos en el desempleo, la productividad y el bienestar. Para ello, construyo un modelo de búsqueda de empleo con trabajadores heterogéneos y múltiples ubicaciones, en el que migración se ve impedida por gastos, fricciones de búsqueda, y restricciones de préstamos. Posteriormente, calibro el modelo para la economía estadounidense e introduzco un subsidio que reembolsa parte de los gastos de mudanza a los desempleados. Durante la Gran Recesión, un subsidio de reubicación que cubre la mitad de los gastos habría bajado la tasa de desempleo en 0,36 puntos porcentuales (un 4,8%) y habría aumentado la productividad en un 1%. Estos subsidios no hubiesen tenido ningún costo para el gobierno ya que el gasto adicional en los subsidios habría sido compensado por la reducción en el gasto en prestaciones por desempleo. El capítulo 3, "Los Gerentes y Diferencias en Productividad," (con Nezih Guner y Gustavo Ventura) investiga los factores que determinan las diferencias de productividad entre países. Para un grupo de países ricos documentamos que, (i) durante el ciclo de vida, los ingresos de gerentes de las empresas crecen más rápidamente que los ingresos de los trabajadores; y que (ii) el crecimiento de ingresos de los gerentes en relación con los trabajadores se correlaciona positivamente con la productividad. Esta evidencia es interpretada a través de un modelo de "span-of-control" donde los gerentes invierten en sus habilidades. Parametrizamos este modelo usando las observaciones de EE.UU. y luego cuantificamos la importancia relativa de las diferencias de productividad exógenas y las distorsiones en el tamaño de las empresas. Los resultados indican que tales distorsiones son fundamentales para generar las diferencias observadas en el crecimiento de los ingresos de los gerentes entre los países ya que la variación en las distorsiones explica el 42% de la variación en productividad entre países
From Shame to Game in One Hundred Years: An Economic Model of the Rise in Premarital Sex and its De-Stigmatization
No full textSocieties socialize children about sex. This is done in the presence of peer-group effects, which may encourage undesirable behavior. Parents want the best for their children. Still, they weigh the marginal gains from socializing their children against its costs. Churches and states may stigmatize sex, both because of a concern about the welfare of their flocks and the need to control the cost of charity associated with out-of-wedlock births. Modern contraceptives have profoundly affected the calculus for instilling sexual mores. As contraception has improved there is less need for parents, churches and states to inculcate sexual mores. Technology affects culture.
Essays on labor market dynamics and policies
No full textAquesta tesi estudia les interaccions entre les dinàmiques del mercat laboral i l'estructura de les famílies, i com aquestes interaccions afecten les polítiques públiques. Als EUA, s'observen patrons molt diferents pel que fa a participació laboral, ocupació i desocupació entre les persones casades i solteres. Fins i tot un cop es controla per la distinta composició dels dos grups, encara apareixen comportaments molt diferents entre casats i solters en termes del mercat de treball. L'explicació proposada en aquesta tesi és simple: la gent es comporta de manera diferent quan forma part d'una família comparat amb quan està sola. A partir d'aquesta premissa, la tesi explora dues qüestions fonamentals. La primera és analitzar quina part de les diferencies que observem a les dades és deguda a l'efecte de la família. La segona tracta d'entendre com canvien les implicacions d'una política bàsica del mercat laboral, com és l'assegurança d'atur, quan introduïm la família en l'anàlisi. En el primer capítol, escrit amb en Sekyu Choi, documentem una diferència remarcable i estable entre la taxa d'atur de la gent casada i la soltera, als EUA. A través d'una descomposició estàndard de les transicions laborals, trobem quins són els canals que expliquen millor les diferències tant en termes de gènere com a d'estructura familiar. Després, construïm un model simple del mercat laboral, on els agents presenten diferències en termes de xocs d'ingressos, béns, gènere i estat civil. A través del model, demostrem que la família genera dos efectes de signe oposat sobre la taxa d'atur. Per una banda, actua completant els mercats i, per tant, reduint els incentius per treballar, el que genera una menor ocupació i, ceteris paribus, major taxa d'atur. Per altra banda, augmenta la inclinació dels agents a sortir de l'atur a través de no participar en el mercat laboral, cosa que redueix la taxa d'atur. En el segon capítol, escrit amb en Nezih Guner i na Yuliya Kulikova, estudiem les transicions conjuntes de les parelles en el mercat laboral. La literatura empírica existent s'ha centrat en analitzar els moviments entre ocupació i atur, ignorant la participació. Una altre característiques de la literatura existent és que analitza individus, en canvi, nosaltres focalitzem en nostre anàlisi en parelles. Els homes i les dones casades son diferents pel que fa a les seves dinàmiques en el mercat laboral. Les transicions entre atur i inactivitat tenen un paper més important per a les dones que per als homes. Per tant, tenir en compte el marge de participació és clau per entendre les dinàmiques laborals de les parelles. Els nostres resultats mostren que el component de coordinació per explicar els moviments de les parelles a través dels estats laborals és fonamental. En el tercer capítol, estudio un programa d'assegurança d'atur, semblant al que està en marxa als EUA, en un entorn on la principal font d'heterogeneïtat entre els agents és el tipus de llar on viuen: alguns viuen sols mentre els altres viuen amb la seva parella formant una família. La principal conclusió, es que l'assegurança d'atur beneficia als solters però no als casats. Aquest resultat no depèn de les diferents característiques entre solters i casats. Fins i tot si els solters formessin una família amb els seus clons, no es beneficiarien de l'assegurança. En canvi, si els casats visquessin sols, si que la valorarien. Per tant, la principal raó per la qual els casats no es beneficien de l'assegurança és que la família, amb els seus dos treballadors, és un mecanisme suficient de suport.This thesis studies the interactions between labor market dynamics and family structure, and how these interactions affect public policy. In the US economy, we observe very different patterns regarding labor force participation, employment, and unemployment between single and married individuals. Even after controlling for the different composition of the two groups, we still observe that married and single individuals exhibit very different outcomes in the labor market. The explanation proposed in this thesis is simple: individuals take different decisions when they belong to a family than when they are alone. Departing from this premise, this thesis assess two fundamental issues. First, the question of which part of the labor market dynamics we observe in the data can be accounted for by the family. Secondly, whether the implications of one of the most important labor market policies, the unemployment insurance, are significantly changed when we introduce the family in the analysis. In the first chapter, co-authored with Sekyu Choi, we document a sizable and stable gap between the unemployment rates of married and single workers in the U.S. economy. Using a standard flowdecomposition exercise, we account for the driving forces behind this difference both over time and across gender/household type. We put forward a simple model of the labor market, with heterogeneous agents with respect to income shocks, assets, gender and marital status. We show that the family generates two counterbalancing effects on the unemployment rate. On the one hand, because it is a completing-markets device, it reduces the incentives to work which reduces employment and, ceteris paribus, increases the unemployment rate. On the other hand, it also increases the propensity of agents to transit from unemployment to non-participation which reduces the unemployment rate. In the second chapter, co-authored with Nezih Guner and Yuliya Kulikova, we study joint labor market transitions of married couples. The existing empirical literature mainly focuses on movements between employment and unemployment, and has ignored, the movements of individuals in and out of the labor force. Another key feature of the existing literature is its focus on individual transitions among labor market states. We study joint labor market transitions of husbands and wives among three labor market states. Married men and women differ in their labor market dynamics. Transitions in and out of labor force play a more important role for unemployment dynamics of females than they do for those of males. Hence modeling out of labor force as a distinct state is critical to understand joint labor market dynamics of married couples. The results also show that joint labor market transitions of husbands and wives imply an important degree of coordination between labor market activities of household members. In the third chapter, I study an unemployment insurance program, resembling the one in place in the US, in a framework where the main source of heterogeneity among agents is the type of household they live in, that is, some agents live alone while others live with their spouses as a family. The central finding is that the unemployment insurance program improves the welfare of single households but not of married households. This result does not depend on the different characteristics between married people and singles. For single individuals living with their clones as a family, the unemployment insurance program is not welfare-improving, while for married individuals living apart as singles, unemployment insurance does improve welfare. Hence, the main reason why married households do not benefit from the unemployment insurance program is that the family, with its two earners, is able to provide enough insurance
- …
