1,721,427 research outputs found
MAP: Media Accessibility Platform for the European Digital Single Market
No full textGoal: This project aims to raise awareness, disseminate best practices and foster public debate on the EU Digital Single Market Priority in general and media accessibility in particular through the creation of a physical and digital platform.
In order to reach these objectives and to become a referent in this field in Europe, MAP will launch a series of coordinated awareness actions:
1) MAP International Conference (MAPIC)
The first international conference on connected media accessibility, held in Spain at the Universidade de Vigo in October 2017. MAPIC will provide a forum to discuss the state-of-the-art in the implementation of the European Audiovisual Media Service Directive (AVMSD) and to improve cross-border access to broadcasters' services in Europe.
2) MAP Radio shows (RADIOMAP)
Taking advantage of FRED Film Radio, the world-leading IP radio station platform for media accessibility and film, MAP will organise shows in several international film festivals around the world discussing the present and future of connected media accessibility. They will be broadcast in multiple European language channels and available for download in podcast thereafter.
3) MAP Online repository (MAPORG)
Creation of the first digital cloud-based platform on media accessibility for the exchange of information and good practices between all stakeholders in the media value chain and the dissemination and impact of the MAP project at European level. Monitored in real time, MAPORG will ensure the sustainability of the project and maximise the impact of its results
Dubbing versus subtitling yet again? An empirical study on user comprehension and preferences in Spain
Full text linkThe dubbing versus subtitling debate has been a recurrent topic in the audiovisual translation literature, but empirical research into the reception of both modes is still lacking. This article presents the results of an experiment that aimed to investigate to what extent comprehension, memory, and enjoyment of a film differ in a dubbed and a subtitled version in a country that traditionally uses dubbing, like Spain. Fifty-one young Spanish adults participated in the study, which measured general comprehension, dialogue recognition, face-name association and visual scene recognition, as well as evaluative measures including film appreciation, self-reported effort related to film viewing, and metacognitive judgments of memor
Audio description from an easy-to-understand perspective : a corpus-based study in Catalan
No full textProviding accessible audiovisual content which caters for diverse user needs is one of the challenges of today's digitised society. Audio description (AD) has been recently proposed to adopt the principles of easy-to-understand language (E2U) to reach larger audiences (Bernabé-Caro and Orero 2020). A focus group developed in the context of the EASIT project (Arias-Badia and Matamala 2020) showed that some professionals were reluctant to accept easy AD, arguing that AD addresses persons who cannot see, rather than persons who cannot understand. Comments were also made indicating that current audio descriptions may already be easy to understand. Given the lack of research in this area, this article presents results of a corpus study conducted on nine AD scripts in Catalan and provides data on the extent to which current audio descriptions are already "easy" taking into account existing parameters linked to easy-to-understand language principles. The features under analysis are part of speech distribution, sentence complexity, the use of (in)frequent lexicon, word length, and lexical variation. The results show that audio description scripts in Catalan do hold features typically attributed to easy-to-understand language
La formación en audiodescripción en España Prácticas docentes y competencias del audiodescriptor
Full text linkL’audiodescripció (AD) consisteix en la conversió d’imatges a paraules amb l’objectiu d’oferir una alternativa als continguts visuals per a les persones que no hi poden accedir. Es pot considerar un tipus de traducció intersemiòtica i, com a tal, s’ha inclòs sovint en el currículum de traducció audiovisual i en els estudis d’accessibilitat als mitjans. Per poder contextualitzar aquesta investigació, abordarem de forma teòrica el tema de la didàctica de l’AD a Espanya. Hi ha una bibliografia extensa sobre l’adquisició de competències en educació en general i en traducció, així com en traducció audiovisual. No obstant això, no hi ha gaires propostes enfocades a definir el perfil de l’audiodescriptor professional. En aquest context analitzarem separadament els resultats de dos qüestionaris desenvolupats com a part d’ADLAB PRO, un projecte Erasmus + finançat per la Comissió Europea. Aquests qüestionaris es van administrar a professors d’AD, a audiodescriptors i usuaris. A més, estudiarem les reflexions de professors d’AD de programes de màster espanyols, d’audiodescriptors i d’ocupadors, obtingudes mitjançant entrevistes. Oferirem en primer lloc un panorama actual de l’ensenyament de l’audiodescripció a Espanya. En segon lloc, reflexionarem sobre les competències que han d’adquirir els audiodescriptors.La audiodescripción (AD) consiste en la conversión de imágenes a palabras con el objetivo de ofrecer una alternativa a los contenidos visuales a quienes no pueden acceder a estos. Puede considerarse como un tipo de traducción intersemiótica y como tal, está frecuentemente incluida en el currículo de la traducción audiovisual y en los estudios de accesibilidad a los medios. Para poder contextualizar esta investigación, abordaremos de forma teórica el tema de la didáctica de la AD en España. Existe una bibliografía extensa sobre la adquisición de competencias en educación en general y en traducción, así como en traducción audiovisual. Sin embargo, no existen muchas propuestas enfocadas en definir el perfil del audiodescriptor profesional. En este contexto analizaremos por separado los resultados de dos cuestionarios desarrollados como parte de ADLAB PRO, un proyecto Erasmus+ financiado por la Comisión Europea. Estos se administraron a profesores de AD, a audiodescriptores y a usuarios. Además, analizaremos las reflexiones de profesores de AD en programas de máster españoles, de audiodescriptores y de empleadores, a partir de entrevistas realizadas. Obtendremos en primer lugar un panorama actual de la enseñanza de la audiodescripción en España. En segundo lugar, reflexionaremos sobre las competencias que deben adquirir los audiodescriptores.Audio description (AD) consists of converting images to words with the aim of offering an alternative to the visual contents to those who cannot access it. It can be considered as a type of intersemiotic translation and as such, it is frequently included in the curriculum of audiovisual translation and in studies of media accessibility. In order to contextualize this research, we will address the subject of AD didactics in Spain from a theoretical perspective. There is an extensive bibliography on the acquisition of skills in education in general and in translation, as well as in audiovisual translation. However, there are not many proposals focused on defining the profile of the professional audio describer. In this context we will separately analyze the results of two questionnaires developed as part of ADLAB PRO, an Erasmus + project funded by the European Commission. These were administered to AD teachers, audio describers, and users. In addition, we will analyze the reflections of AD teachers in Spanish master's programs, of audio describers and of employers, based on interviews. We will first obtain a current overview of the teaching of audio description in Spain. Second, we will reflect on the skills that audio describers should acquire.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Intercultural
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
360° content made accessible: A user-centered study on audio description
Full text linkAquesta tesi explora com es pot implementar l’audiodescripció en vídeos de 360°, un dels nous formats audiovisuals que s’han introduït al mercat durant els últims anys. Els estudis de recepció, realitzats al llarg d’una primera etapa d’adopció de continguts immersius, van recollir els comentaris de dos grups d’usuaris. D’una banda, es van centrar en identificar les necessitats dels audiodescriptors professionals que treballen amb vídeos de 360°. De l’altra, es van enfocar a desenvolupar solucions que millorin l’experiència dels usuaris de AD. El primer pas va ser realitzar una revisió bibliogràfica per definir el concepte de vídeos de 360° dins d’entorns immersius. Els vídeos de 360° es van definir com un tipus de Realitat Virtual amb un alt grau de capacitat immersiva. En la segona revisió bibliogràfica, es va comparar les pel·lícules en 2D amb els vídeos de 360° en termes de narració. Els resultats van mostrar que, encara que els vídeos narratius de 360° tenen algunes similituds amb les pel·lícules estàndard, també existeixen algunes diferències que poden plantejar dificultats als audiodescriptors que treballen amb aquests continguts. Les revisions bibliogràfiques es van complementar amb dos grups focals en què els descriptors i els usuaris de AD van expressar les seves necessitats i expectatives. Els resultats d’aquests estudis qualitatius van suggerir possibles enfocaments de l’AD, com ara l’ús del so espacial i els elements d’interacció.
El següent pas va ser avaluar un prototip del programari en línia utilitzat per editar AD en un estudi d’usabilitat amb descriptors professionals. El programari va obtenir una puntuació de 55,9 en l’escala d’usabilitat i els participants van proporcionar informació sobre punts específics a millorar en una sèrie de preguntes addicionals.
La metodologia per a l’estudi de recepció principal es va testar en un estudi pilot amb 6 participants amb pèrdua de visió. Els modes de presentació diferien en la ubicació del so a l’espai. El seu efecte sobre la presència dels usuaris es va avaluar per mitjà del qüestionari IPQ i preguntes addicionals sobre les seves preferències personals. Com que no es van observar diferències significatives entre les condicions, es van reconsiderar per a l’estudi principal, provant diferents estils de descripció.
L’estudi de recepció principal es va realitzar amb 30 participants amb pèrdua de visió i va seguir el mateix disseny metodològic que el pilot. Els resultats del qüestionari IPQ mostren diferències significatives entre persones cegues i persones amb baixa visió en dues de les subescales de presència, amb puntuacions més altes per part de les persones amb visió parcial. Els resultats del qüestionari de preferències mostren una recepció favorable del mode de presentació ‘Estès’, ja que el 40% dels participants van seleccionar aquest mode com la seva opció preferida, incloses 9 persones cegues i 3 persones amb visió parcial.
En general, aquesta tesi presenta un dels primers estudis sobre entorns virtuals al camp de la AD. S’espera que els resultats de proves exhaustives serveixin com a primer pas cap a una comprensió més àmplia de l’accessibilitat a entorns virtuals.Esta tesis explora cómo se puede implementar la audiodescripción en videos de 360°, uno de los nuevos formatos audiovisuales que se han introducido en el mercado durante los últimos años. Los estudios de recepción, realizados a lo largo de una primera etapa de adopción de contenidos inmersivos, recogieron los comentarios de dos grupos de usuarios. Por un lado, se centraron en identificar las necesidades de los audiodescriptores profesionales que trabajan con videos de 360°. Por el otro, se enfocaron en desarrollar soluciones que mejoren la experiencia de los usuarios de AD.
El primer paso fue realizar una revisión bibliográfica para definir el concepto de videos de 360° dentro de entornos inmersivos. Los videos de 360° se definieron como un tipo de Realidad Virtual con un alto grado de capacidad inmersiva. En la segunda revisión bibliográfica, las películas en 2D se compararon con los videos de 360° en términos de narración. Los resultados muestran que, aunque los videos narrativos de 360° tienen algunas similitudes con las películas estándar, también existen algunas diferencias que pueden plantear desafíos para los audiodescriptores que trabajan con dichos contenidos.
Las revisiones bibliográficas se complementaron con dos grupos focales en los que los descriptores y los usuarios de AD expresaron sus necesidades y expectativas. Los resultados de estos estudios cualitativos sugirieron posibles enfoques para la AD, incluido el uso del sonido espacial y los elementos de interacción.
El siguiente paso fue evaluar un prototipo del software en línea utilizado para editar AD en un estudio de usabilidad con descriptores profesionales. El software obtuvo una puntuación de 55,9 en la escala de usabilidad y los participantes proporcionaron información sobre puntos específicos a mejorar en una serie de preguntas adicionales.
La metodología para el estudio de recepción principal se probó en un estudio piloto con 6 participantes con pérdida de visión. Los modos de presentación diferían en la ubicación del sonido en el espacio. Su efecto sobre la presencia de los usuarios se evaluó por medio del cuestionario IPQ y preguntas adicionales sobre las preferencias de los usuarios. Como no se observaron diferencias significativas entre las condiciones, se reconsideraron para el estudio principal, probando diferentes estilos de escritura.
El estudio de recepción principal se realizó con 30 participantes con pérdida de visión y siguió el mismo diseño metodológico que el piloto. Los resultados del cuestionario IPQ muestran diferencias significativas entre personas ciegas y personas con visión parcial en dos de las subescalas de presencia, con puntuaciones más altas por parte de las personas con visión parcial. Los resultados del cuestionario de preferencias muestran una recepción favorable del modo de presentación ‘Extendido’, ya que el 40% de los participantes seleccionaron este modo como su opción preferida, incluidas 9 personas ciegas y 3 personas con visión parcial.
En general, esta tesis presenta uno de los primeros estudios sobre entornos virtuales en el campo de la AD. Se espera que los resultados de pruebas exhaustivas sirvan como primer paso hacia una comprensión más amplia de la accesibilidad en entornos virtuales.This thesis explores how audio description (AD) can be implemented in 360° videos, one of the novel media formats to have entered the market in recent years. The studies, conducted at an early stage of adoption of immersive content, have obtained feedback from two groups of users. On the one hand, they centre on identifying the needs of professional describers when working with 360° videos. On the other, they focus on AD users in order to develop solutions that enhance their experience. As the first step, a literature review was conducted to define 360° videos within immersive environments. In its course, 360° videos were defined as a form of Virtual Reality, which is considered to have a high degree of immersive capacity. In the second literature review, 2D films were compared with 360° videos in terms of storytelling. The results show that although 360° narrative videos bear some similarities with standard films, some differences are also present and they can pose challenges for describers working with such content. The literature reviews were complemented by two focus groups in which describers and AD users expressed their needs and expectations. The results of these qualitative studies suggested possible approaches to AD, including the use of spatial sound and the elements of interaction.
As the next step, a prototype of the online software for editing AD was assessed in a usability study with professional describers. The software obtained the score of 55.9 on the usability scale and participants provided specific points for improvement in additional preference questions. The methodology for the main reception study was tested in an exploratory pilot with 6 participants with sight loss. The presentation modes differed in terms of the placement of the spatial sound. Their effect on users’ presence was assessed by means of the IPQ questionnaire and additional questions asked users about their preferences. As no significant differences were observed between the conditions, they were reconsidered for the main study, testing different scripting styles.
The main reception study was conducted with 30 participants with sight loss and it followed the same methodological design as the pilot. The results of the IPQ questionnaire show significant differences between blind and partially-sighted persons in two of the presence subscales, the scores being higher for partially-sighted persons. The results from preference questionnaire show a favourable reception of the Extended presentation mode, as 40% of participants selected this mode as their preferred option, including 9 blind and 3 partially-sighted persons.
Overall, this thesis presents one of the first studies on virtual environments in the AD field. It is hoped that the results of extensive testing, will lead towards a broader understanding of accessibility in virtual environments.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Intercultural
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
- …
