491 research outputs found
Administrative Files - Conferences and Events - Visual Culture and Archives Symposium - April 05, 2013 - Part 03 - "Archives, Evidence, and Visualization" - Maria Esteva
No full textMaria Esteva (Researcher and data curator at the Texas Advanced Computing Center at the University of Texas, Austin) discusses a visual analytics project developed for “big archives” analysis in her presentation on the “Anatomy of Big Archives Visualization”http://deepblue.lib.umich.edu/bitstream/2027.42/97400/1/040513_03_Esteva.mp
Entrevista a les mestres Rosa Gispert i Maria Febrelles i a les seves exalumnes Pilar Fontàs, Rosa Maria Xiberta, Teresa Llorens i Maria Esteva
No full textEntrevista a les mestres Rosa Gispert i Maria Febrelles i a les seves exalumnes Pilar Fontàs, Rosa Maria Xiberta, Teresa Llorens i Maria Esteva sobre l'escola a l'època franquista. Els entrevistats parlen dels seus records sobre l'escola d'aquells temps. Els mestres es refereixen sobretot a la seva formació professional, la relació entre els mestres, els salaris, la manera de fer classes, l'horari escolar, la metodologia i els recursos pedagògics que feien servir, la disciplina, etc. I els exalumnes dels seus records relacionats amb l'escola i els mestres, les infraestructures i la neteja dels edificis escolars, les assignatures que tenien, les extraescolars, la llengua que es feia servir a l'aula i al pati, la formació patriòtica i religiosa que varen rebre, etc35.4 B Maria Febrelles.mp
El treball d'un antropòleg acaba en el moment en que aquest és com l'altre : entrevista a Claudi Esteva Fabregat, antropòleg
No full textEl Projecte Entrevistes presenta per fi la que hauria hagut de ser la primera entrevista de la sèrie: la realitzada a Claudi Esteva Fabregat, l'iniciador de l'antropologia sociocultural a Espanya. Al llarg de la conversa el professor Esteva fa un repàs a tota la seva trajectòria, des de la seva joventut (marcada per la guerra civil) fins a l'antropologia d'avui, anomenant antics mestres, referències clàssiques de l'antropologia i deixebles que van continuar el seu camí. L'entrevista dóna les claus que expliquen perquè l'antropologia espanyola és com és i mostra els constants intercanvis humans i intel·lectuals que hi ha hagut (i que Esteva encara manté) entre Barcelona i Mèxic. Alhora, l'entrevista és un un emocionant relat de la dura experiència dels intel·lectuals catalans exiliats a Mèxic, el pas d'Esteva per l'ENAH i les dificultats del retorn a l'Espanya franquista al 1956. L'entrevista acaba amb les seves reflexions sobre com és i com creu ell que ha de ser la disciplin
El treball d'un antropòleg acaba en el moment en que aquest és com l'altre : entrevista a Claudi Esteva Fabregat, antropòleg
No full textEl Projecte Entrevistes presenta per fi la que hauria hagut de ser la primera entrevista de la sèrie: la realitzada a Claudi Esteva Fabregat, l'iniciador de l'antropologia sociocultural a Espanya. Al llarg de la conversa el professor Esteva fa un repàs a tota la seva trajectòria, des de la seva joventut (marcada per la guerra civil) fins a l'antropologia d'avui, anomenant antics mestres, referències clàssiques de l'antropologia i deixebles que van continuar el seu camí. L'entrevista dóna les claus que expliquen perquè l'antropologia espanyola és com és i mostra els constants intercanvis humans i intel·lectuals que hi ha hagut (i que Esteva encara manté) entre Barcelona i Mèxic. Alhora, l'entrevista és un un emocionant relat de la dura experiència dels intel·lectuals catalans exiliats a Mèxic, el pas d'Esteva per l'ENAH i les dificultats del retorn a l'Espanya franquista al 1956. L'entrevista acaba amb les seves reflexions sobre com és i com creu ell que ha de ser la disciplin
La curación digital como pasos interactivos: La experiencia de DesignSafe-CI
No full textLa curación digital como pasos interactivos. Se presenta la experiencia de
DesignSafe-CI https://www.designsafe-ci.org/Fil: Esteva, Maria. The University of Texas at Austin. Texas Advanced Computing Center. US
Panorama de Repositorios de Datos Académicos
No full textSe presenta un panorama de repositorios de datos académicos, los datos y el avance científico, el caso de un repositorio en Ingeniería y Ciencias Sociales en Desastres Naturales.Fil: Esteva, Maria. The University of Texas at Austin. Texas Advanced Computing Center. US
Entrevista a Claudi Esteva Fabregat, antropòleg
No full textEl Projecte Entrevistes presenta per fi la que hauria hagut de ser la primera entrevista de la sèrie: la realitzada a Claudi Esteva Fabregat, l’iniciador de l’antropologia sociocultural a Espanya. Al llarg de la conversa el professor Esteva fa un repàs a tota la seva trajectòria, des de la seva joventut (marcada per la guerra civil) fins a l’antropologia d’avui, anomenant antics mestres, referències clàssiques de l’antropologia i deixebles que van continuar el seu camí. L’entrevista dóna les
claus que expliquen perquè l’antropologia espanyola és com és i mostra els constants intercanvis humans i intel·lectuals que hi ha hagut (i que Esteva encara
manté) entre Barcelona i Mèxic. Alhora, l’entrevista és un un emocionant relat de la dura experiència dels intel·lectuals catalans exiliats a Mèxic, el pas d’Esteva per
l’ENAH i les dificultats del retorn a l’Espanya franquista al 1956. L’entrevista acaba amb les seves reflexions sobre com és i com creu ell que ha de ser la disciplina
Por qué y para qué. Desafíos y beneficios de la gestión de datos abiertos de investigación
No full textLa presentación “Porqué y para qué? Desafíos y beneficios de la gestión de datos abiertos de investigación” explicó conceptos de datos de investigación y la motivación para publicarlos, el proceso de curación de datos y qué es el flujo de datos de la investigación, los principios de datos FAIR, los metadatos, licencias y derechos, datos sensibles y confidencialidad, compartir y promover los datos, entre otros.Fil: Esteva, Maria. The University of Texas at Austin. Texas Advanced Computing Center. US
Power, Politics, Friendship: Illich Offers Hope In Our Hard Times A Conversation with Gustavo Esteva
No full textA conversation with author, activist, and deprofessionalized intelectual, Gustavo Esteva (friend and collaborator of Ivan Illich)
Efeito da Seca e da Invasão pela Esteva (Cistus ladanifer L.) na Capacidade Fotossintética do Sobreiro (Quercus suber L.)
No full textMestrado em Engenharia Agronómica / Instituto Superior de Agronomia. Universidade de LisboaOs ecossistemas mediterrânicos, de que fazem parte os montados, são hotspots para as
alterações climáticas, na medida em que os maiores impactos das alterações climáticas estão
previstos para a região mediterrânica, principalmente pelo aumento dos eventos de seca em
frequência e intensidade. Estes ecossistemas estão também ameaçados pela invasão por
arbustos, o que poderá diminuir, ainda mais, a disponibilidade de água para as árvores e
afetar o funcionamento e a resiliência dos ecossistemas. No entanto, os efeitos combinados
da seca e da invasão por arbustos nos ecossistemas carecem de investigação.
Com o presente trabalho, pretende-se estudar o efeito da seca e a presença da esteva (Cistus
ladanifer L.) na capacidade fotossintética do sobreiro (Quercus suber L.) ao longo do ano
hidrológico de 2019/2020 num montado Alentejano sujeito a quatro tratamentos: exclusão da
chuva/ambiente, invasão/não invasão pela esteva. Foram realizadas curvas de resposta da
taxa de assimilação de CO2 à concentração de CO2 intercelular (A/Ci) para estimar os
parâmetros da capacidade fotossintética: taxa máxima de carboxilação da RuBisCO (Vcmax) e
taxa máxima de transporte de eletrões (Jmax). Foram também medidos cursos diários de
potencial hídrico foliar (Y), condutância estomática (gs) e A e determinada a eficiência
intrínseca do uso de água em 36 sobreiros e 18 estevas.
Os cursos diários de Y, gs e A variaram sazonalmente, com uma forte diminuição no verão,
ou seja, após seca prolongada. No sobreiro, o efeito da invasão por esteva sobrepôs-se ao
efeito da exclusão da chuva, reduzindo significativamente Y, gs e A. A seca prolongada inibiu
severamente a Vcmax e Jmax. As espécies demonstraram tolerância à seca e rápida recuperação
após a ocorrência de precipitação, no final do verão. Além das limitações estomáticas, o
sobreiro e a esteva também sofreram limitações bioquímicasN/
- …
