1,721,034 research outputs found
Estudi dels gens FGFR3, EGFR, PTEN, CXCR4 i del gen de fusió TMPRSS2-ERG en càncer de pròstata
Full text linkEl càncer de pròstata és el tumor maligne no cutani més freqüent i una de les principals causes de mort per càncer en la població masculina. Tot i així, són menys els estudis moleculars realitzats sobre aquest tipus de càncer que en altres càncers (www.ncbi.nih.gov). L'objectiu de la tesi ha estat estudiar quins mecanismes moleculars estan implicats en la iniciació i progressió del càncer de pròstata. En el primer treball es va analitzar la freqüència de mutacions del gen FGFR3 ja que havien estat descrites mutacions d'aquest gen en altres tumors humans, però no en càncer de pròstata. També vam investigar la relació de mutacions de FGFR3 en pacients amb tumor de pròstata i altres tipus de tumors. Els nostres resultats indiquen que la freqüència de mutacions de FGFR3 en càncer de pròstata és baixa, per tant, no sembla ser un gen central en la patogènia del càncer de pròstata, tot i que està significativament associat a un grup de tumors de baix grau, i a pacients amb altres tumors concurrents, principalment bufeta i pell. En el segon treball es va analitzar, per primer cop en càncer de pròstata, les mutacions d'EGFR i PTEN conjuntament en un mateix grup de tumors. També es va analitzar l'expressió proteica i l'amplificació gènica d'EGFR. Vam trobar mutacions d'EGFR i PTEN en un nombre baix de tumors. Una tercera part dels adenocarcinomes prostàtics presentaven algun tipus d'alteració a la via de senyalització d'EGFR-PTEN, principalment en els càncers més avançats, sent la sobreexpressió proteica d'EGFR l'abnormalitat més freqüent. En un tercer article, enviat a la revista Human Pathology, s'ha analitzat la presència del gen de fusió TMPRSS2-ERG en els adenocarcinomes prostàtics, i la seva relació amb l'expressió de la proteïna d'ERG. Algun estudi havia descrit una associació entre el gen CXCR4 i l'expressió d'ERG, relacionada amb la fusió TMPRSS2-ERG. Nosaltres vam trobar que l'expressió d'ARNm de CXCR4 està associada amb tumors de pròstata amb elevat grau de Gleason, però és independent del reordenament TMPRSS2-ERG.Prostate cancer is the most common non skin cancer in men and the second cause of cancer-related death in men of the Western World. Even so, the number of molecular studies in this type of cancer is lower than other types of cancer (www.ncbi.nih.gov). The aim of this work has been to study the molecular mechanisms that are involved in the initiation and progression of prostate cancer. In the first study, we have analyzed the frequency of FGFR3 mutations, as mutations of this gene have been reported in other human tumors, but not in prostate cancer. We have also investigated the relationship between FGFR3 mutations in patients with prostate cancer and other tumors. Our results show that the frequency of FGFR3 mutations in prostate cancer is low, so it does not seem to be central in the pathogenesis of prostate cancer, but it is statistically associated with a subpopulation of low grade tumors, and also with a subset of prostate carcinomas found incidentally in patients with concurrent bladder cancer or skin tumors. In the second study, we have analyzed, for the first time in prostate cancer, EGFR and PTEN mutations in the same subset of prostate tumors. We have also analyzed EGFR protein expression and amplification. We found EGFR or PTEN mutations in a low number of tumors. A third of prostate adenocarcinomas, mainly the most advanced tumors, showed some kind of alteration in the EGFR-PTEN signalling pathway, being EGFR protein overexpression the most frequent abnormality. In the third article, sent to Human Pathology, we have analyzed the presence of TMPRSS2-ERG fusion in prostate adenocarcinomas, and its relationship with ERG protein expression. Several studies have reported an association between CXCR4 gene and ERG expression, related to the TMPRSS2-ERG fusion. We have found an association between mRNA CXCR4 and high grade prostate tumors, but not between CXCR4 expression and the TMPRSS2-ERG rearrangement
Estudi de les alteracions moleculars en els gens reguladors del cicle cel·lular KLF6 i TP53, de les vies de transducció PI3K-AKT i RAS-MAPK, i identificació de nous gens amb potencial valor pronòstic en càncer de pròstata
Full text linkDescripció del recurs: el 01 setembre 2012Malgrat que el càncer de pròstata és un dels tumors més freqüents en els païssos desenvolupats, no s'han identificat encara quins gens clau podrien estar alterats. L'objectiu de la tesi ha estat estudiar quins mecanismes moleculars estan implicats en la inciació i progressió del càncer de pròstata. En el primer treball es va analitzar la freqüència de mutació de dos gens reguladors del cicle cel·lular (KLF6 i TP53) en tumors de pròstata sobre els quals hi havia publicada bibliografia discordant. Així, per exemple, en el cas de KLF6 el primer i el segon articles publicats en càncer de pròstata van descriure una freqüència de mutació del 55% i del 15% respectivament. Els dos estudis subseqüents la van descriure del 0 i de l'1%. El nostre estudi recolza la idea de què les mutacions de KLF6 i TP53 són fenòmens infreqüents en el càncer de pròstata i reforça la idea de què l'única manera de confirmar que els possibles canvis que es detecten són realment mutacions i no artefactes introduïts per la Taq-polimerasa és realitzar dos PCRs de manera independent. En el segon treball es va analitzar, per primer cop en càncer de pròstata, diferents gens de la via de PI3K-AKT i RAS-MAPK (PIK3CA, AKT, KRAS i BRAF) conjutament en un mateix grup tumors. En primer lloc, es van analitzar les mutacions en els hots spots coneguts d'aquests gens i en segon lloc es va estudiar mitjançant FISH i qRT-PCR la quantitat de còpies i els nivells d'expressió de PIK3CA respectivament. Per últim, es va estudiar els nivells proteics de pAKT. Els nostres resultat indiquen que les mutacions de PIK3CA, BRAF, KRAS i AKT1 són fenòmens infreqüents en els tumors de pròstata i la sobrexpressió d'ARNm de PIK3CA està associada amb els tumors de pròstata de Gleasons alts (≥7).A més a més, les amplificacions de PIK3CA i/o la sobrexpressió d'ARNm estan associades amb els nivells alts de pAKT. Finalment, en el tercer treball s'ha analitzat l'expressió genètica dels tumors de pròstata en funció del seu grau de Gleason. Els resultats d'aquest tercer treball són molt prometedors ja que han permès identificar un perfil de 12 gens que podrien tenir interès pel seu ús com a possibles marcadors de diagnòstic i pronòstic en el càncer de pròstata. A més a més, dos d'aquests gens (SEC14L1 i TCEB1) ja s'han pogut validar per immunohistoquímica i s'ha demostrat que la sobreregulació d'aquests gens està correlacionada amb el grau de Gleason, estadiatge tumoral i progressió bioquímica. Aquest estudi obre nous camins per seguir estudiant nous gens possiblement implicats en el carcinogènesi prostàtica
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Full text linkThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Full text link“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Valor pronóstico del tamaño nucleolar en el carcinoma de células renales - estudio mediante morfometría ultraestructural
Full text linkINTRODUCCIÓN El nucleolo es el responsable de la biogénesis ribosomal. En los últimos años, nuestros conocimientos de la función del nucleolo han ido aumentando. Recientes publicaciones han elucidado su participación en otras importantes funciones como la supresión tumoral y la oncogénesis. El tamaño nucleolar ha sido correlacionado con la tasa de proliferación de los tejidos tumorales, con un potencial papel pronóstico de este parámetro. Este estudio ha sido llevado a cabo con el propósito de investigar cualitativamente el valor del nucleolo en el pronóstico del carcinoma de células claras renales. MATERIAL Y MÉTODOS Fueron incluidos en este estudio retrospectivo 92 pacientes afectos de carcinoma de células renales (CCR), tratados quirúrgicamente con un adecuado seguimiento y con tejido tumoral para examen ultraestructural. Las áreas nucleolares fueron obtenidas mediante microscopía electrónica. Mediante morfometría ultrasteructural calculamos el área nucleolar media (MNA) y el área nucleolar máxima (MaxNA). Fueron recogidos para cada caso, el grado tumoral Fuhrman, el estadio TNM del año 2004, el tamaño tumoral, el estado clínico y la supervivencia. Se realizó un estudio mediante análisis univariante y multivariante. RESULTADOS Obtuvimos diferencias significativas entre los valores del grado nuclear con ambos intervalo libre de progresión y supervivencia. Encontramos diferencias estadísticamente significativas entre todos los estadios TNM y el intervalo libre de progresión y la supervivencia. El estadio TNM muestra una correlación significativa con el MNA (Rho=0.23, p 0.05) y con el MaxNA (Rho=0.22, p 0.05). También el grado de Fuhrman mostraba una correlación significativa con el MNA (Rho=0.40, p 0.05) y con el MaxNA (Rho=0.28, p 0.059). El análisis univariante demostró una relación estadísticamente significativa entre el MNA y MaxNA con la supervivencia y el intervalo libre de progresión como variables continúa. Mediante el método de análisis de ROC obtuvimos el punto de corte con mayor rentabilidad diagnóstica. Los puntos de corte óptimos fueron 4.10 µm2 para el MNA con resultado del Log Rank tests 8.24 p=0.004 y 9.3 µm2 para el MaxNA con Log Rank test de 8.84 p=0.002. El análisis multivariante para la supervivencia específica mediante el método de riesgos proporcionales de Cox mostró como factores pronósticos independientes el MaxNA (p=0,011) y el estadio TNM (p=0,0001). El grado nuclear fue marginalmente significativo (p=0,053). CONCLUSIONES El resultado del presente estudio mediante morfometría ultraestructural demostró la relaciones del tamaño nucleolar en la gradación y en la progresión del carcinoma de células renales (CCR). Nuestros resultados muestran que el tamaño nucleolar es un factor pronóstico independiente en el CCR. La morfometría ultraestructural fue útil para establecer el importante papel del nucleolo en la patogénesis del CCR.INTRODUCTION The nucleolus is responsible for ribosome biogenesis. In recent years, our knowledge of the human nucleolar function has been expanded. Recent reports have elucidated its involvement in others important functions, like tumour suppression and oncogenesis. Nucleolar size has been correlated to proliferation rate of cancer cells tissue, with a potential prognostic role of this parameter. The present study has been undertaken with the aim of quantitatively investigate the value of nucleoli in the prognosis of clear cell renal cell carcinoma (CCRCC). MATERIALS AND METHODS 92 patients with renal cell carcinoma (RCC) surgically treated with adequate follow-up data and tumoral tissue for ultrastructural examination, were included in this retrospective study. Nucleolar areas were obtained by electron microscopy. The mean of nucleolar areas (MNA) and maximum nucleolar area (MaxNA) were calculated by ultrastructural morphometry study. Fuhrman's tumor grade, 2004 TNM system, tumoral size, clinical status and the length of survival were recorded in each case. The results were assessed by univariate and multivariate analysis. RESULTS Significant differences were found between nuclear grade and both progression-free interval and survival. There were statistically significant differences between all TNM stages in progression-free interval and survival. TNM stage showed a significant relation-ship with MNA (Rho=0.23, p 0.05) and MaxNA (Rho=0.22, p 0.059). Also Fuhrman's grade showed a significant relation-ship with MNA (Rho=0.40, p 0.05) and MaxNA (Rho=0.28, p 0.05). Univariate analysis showed a statistically significant relationship between MNA and MAxNA as continuous variables and survival and progression-free interval. The optimal thresholds with greatest diagnostic accuracy for risk progression were obtained by ROC analysis. Optimal thresholds values were 4.10 µm2 for MNA with log Rank test value 8.24 p=0.004 and 9.3 µm2 for MaxNA with log Rank test value 8.84 p=0.002. Multivariate analysis by Cox proportional hazard method for specific cancer survival showed MaxNA (p=0.011) and Stage TNM (p=0.0001) like significant independent predictors. Nuclear grade was marginally significant (p=0.053). CONCLUSIONS The results of present study by ultrastructural morphometry showed the relationship of nucleolar size in the grading and progression of RCC. Ours results showed the Nucleolar size as an independent prognostic factor in RCC. Ultrastructural morphometry was useful for the establishment of important role of nucleoli in RCC pathogenesis
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Full text linkWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Dispelling the Myths Behind First-author Citation Counts
Full text linkWe conducted a full-scale evaluative citation analysis study of scholars in the XML research field to explore just how different from each other author rankings resulting from different citation counting methods actually are, and to demonstrate the capability of emerging data and tools on the Web in supporting more realistic citation counting methods. Our results contest some common arguments for the continued
use of first-author citation counts in the evaluation of scholars, such as high correlations between author rankings by first-author citation counts and other citation
counting methods, and high costs of using more realistic citation counting methods that are not well-supported by the ISI databases. It is argued that increasingly available digital full text research papers make it possible for citation analysis studies to go beyond what the ISI databases have directly supported and to employ more
sophisticated methods
Aportació de l’estudi multiparamètric (morfològic, amb difusió, perfusió i espectroscòpia) de la pròstata amb RM de 3 Tesla sense bobina endorectal en la detecció, estadificació i maneig dels pacients amb sospita de càncer de pròstata. Correlació morfològica, funcional, metabòlica, clínica i patològica
Full text linkEl nostre objectiu principal ha estat valorar l’aportació de les imatges morfològiques de la RM de pròstata, l’estudi ponderat en difusió, la perfusió i l’espectroscòpia en el diagnòstic, estadificació i maneig clínic dels pacients amb sospita de càncer de pròstata (per tacte rectal i/o elevació del PSA) correlacionant-les amb els resultats anatomopatològics. Altres objectius que ens hem marcat han estat:
• Revisar la qualitat dels estudis per RM de la pròstata i analitzar les diferents causes que poden deteriorar-la.
• Argumentar la idoneïtat de realitzar la RM abans de les biòpsies.
• Revisar el paper de les variables clíniques (TR i PSA) i de la puntuació PI-RADS per RMmp, confrontant-les amb els resultats anatomopatològics.
• Correlacionar les troballes de la imatge RM amb l’anatomia patològica final.
El nostre grup d’estudi es una cohort retrospectiva de 368 pacients valorats de forma multidisciplinària a l’Hospital del Mar, als quals se’ls va fer una o més ressonàncies magnètiques de pròstata, una o més biòpsies prostàtiques i a alguns d’ells una prostatectomia radical (PR) o van rebre tractament radioteràpic.
Hem fet una anàlisis de variables clíniques i generals, de variables radiològiques relacionades amb les diferents modalitats de la RMmp i les biòpsies ecoguiades així com de les variables anatomopatològiques corresponents al resultat de les biòpsies amb agulla i al resultat de la peça de prostatectomia radical.
Hem intentat establir la capacitat diagnòstica d’aquestes variables de la RM per separat i combinades amb el sistema PI-RADS i/o amb l’estadificació clínic-radiològica local T i N comparant-les amb el resultat anatomopatològic final.
Les conclusions a què hem arribat són:
1. La capacitat de les variables clíniques TR i PSA és limitada a l’hora de detectar càncer de pròstata clínicament significatiu i la inclusió de la RM pot ajudar a fer un diagnòstic menys invasiu i més discriminatiu de la patologia prostàtica així com a millorar l’estadificació prèvia al tractament. Així evitarem moltes biòpsies innecessàries i alguns tractaments innecessaris que milloraran la qualitat de vida dels pacients i disminuiran el cost sanitari actual.
2. Recomanem practicar la RM multiparamètrica de pròstata abans de fer la biòpsia prostàtica, tant per evitar les alteracions tissulars que es produeixen després de la biòpsia com per ajudar a discriminar entre pacients candidats o no a biòpsia o repetició de biòpsia i per optimitzar la presa de mostres de la biòpsia amb l’objectiu d’augmentar la detecció de càncer de pròstata clínicament significatiu.
3. A la RMmp, la seqüència ponderada en difusió amb factors b ultra alts (b2000 i b3000) combinada amb el mapa d’ADC és la principal per detectar càncer de pròstata clínicament significatiu. Els factors b ultra alts ajuden a localitzar i interpretar restriccions de difusió menys evidents al mapa d’ADC.
4. L’estudi dinàmic amb contrast és una seqüència essencial que considerem imprescindible i els resultats que hem obtingut li donen un valor pronòstic, donat que ajuda a millorar l’estratificació del risc i el maneig del pacient.
5. El nostre estudi posa de manifest el valor de l’Espectroscòpia per a la detecció de càncer de pròstata clínicament significatiu. Tot i que per raons de tipus pràctic i econòmic, aquesta tècnica ha estat exclosa del sistema PI-RADS, creiem que a les institucions acadèmiques s’ha de seguir utilitzant i millorar la seva aplicació.
6. La correlació radio-patològica permet conèixer millor el substrat anatomopatològic i els mecanismes microscòpics que estan relacionats amb les diferents lesions que podem detectar per ressonància magnètica. Aquest coneixement redunda en un augment de la precisió del diagnòstic per imatge de RM de la pròstata que va més enllà del sistema PI-RADS.Nuestro objetivo principal ha sido valorar la aportación de las imágenes morfológicas de la RM de próstata, el estudio ponderado en difusión, la perfusión y la espectroscopia en el diagnóstico, estadificación y manejo clínico de los pacientes con sospecha de cáncer de próstata (por tacto rectal y/o elevación del PSA) correlacionándolos con los resultados anatomopatológicos.
Otros objetivos que nos hemos marcado han sido:
• Revisar la calidad de los estudios por RM de la próstata y analizar las diferentes causas que pueden deteriorarla.
• Argumentar la idoneidad de realizar la RM antes de las biopsias.
• Revisar el papel de las variables clínicas (TR y PSA) y de la puntuación PI-RADS con RMmp, confrontándolas con los resultados anatomopatológicos.
• Correlacionar los hallazgos de la imagen RM con la anatomía patológica final.
Nuestro grupo de estudio es una cohorte retrospectiva de 368 pacientes valorados de forma multidisciplinar en el Hospital del Mar, a los que se les hizo una o más resonancias magnéticas de próstata, una o más biopsias prostáticas y en algunos de ellos una prostatectomía radical (PR) o recibieron tratamiento radioterápico.
Hemos hecho un análisis de variables clínicas y generales, de variables radiológicas relacionadas con las diferentes modalidades de la RMmp y las biopsias ecoguiadas así como de las variables anatomopatológicas correspondientes al resultado de las biopsias con aguja y al resultado de la pieza de prostatectomía radical.
Hemos intentado establecer la capacidad diagnóstica de estas variables de la RM por separado y combinadas con el sistema PI-RADS y/o con la estadificación clínico-radiológica local T y N comparándolas con el resultado anatomopatológico final.
Las conclusiones a que hemos llegado son:
1. La capacidad de las variables clínicas TR y PSA es limitada a la hora de detectar cáncer de próstata clínicamente significativo y la inclusión de la RM puede ayudar a hacer un diagnóstico menos invasivo y más discriminativo de la patología prostática, así como mejorar la estadificación previa al tratamiento. Así evitaremos muchas biopsias innecesarias y algunos tratamientos innecesarios que mejorarán la calidad de vida de los pacientes y disminuirán el coste sanitario actual.
2. Recomendamos practicar la RM multiparamétrica de próstata antes de hacer la biopsia prostática, tanto para evitar las alteraciones tisulares que se producen después de la biopsia como para ayudar a discriminar entre pacientes candidatos o no a biopsia o repetición de biopsia y para optimizar la toma de muestras de la biopsia con el objetivo de aumentar la detección de cáncer de próstata clínicamente significativo.
3. En la RMmp, la secuencia ponderada en difusión con factores b ultra altos (b2000 y b3000) combinada con el mapa de ADC es la principal para detectar cáncer de próstata clínicamente significativo. Los factores b ultra altos ayudan a localizar e interpretar restricciones de difusión menos evidentes en el mapa de ADC.
4. El estudio dinámico con contraste es una secuencia esencial que consideramos imprescindible y los resultados que hemos obtenido le dan un valor pronóstico, dado que ayuda a mejorar la estratificación del riesgo y el manejo del paciente.
5. Nuestro estudio pone de manifiesto el valor de la Espectroscopia para la detección de cáncer de próstata clínicamente significativo. Aunque por razones de tipo práctico y económico, esta técnica ha sido excluida del sistema PI-RADS, creemos que en las instituciones académicas se debe seguir utilizando y mejorar su aplicación.
6. La correlación radio-patológica permite conocer mejor el sustrato anatomopatológico y los mecanismos microscópicos que están relacionados con las diferentes lesiones que podemos detectar por resonancia magnética. Este conocimiento redunda en un aumento de la precisión del diagnóstico por imagen de RM de la próstata que va más allá del sistema PI-RADS.Our main objective has been to assess the contribution of the morphological images of the prostate MRI, diffusion-weighted imaging (DWI), dynamic contrast enhancement (DCE), and MR spectroscopy in the diagnosis, staging, and clinical management of patients with suspected prostate cancer (by digital rectal examination and / or PSA elevation) correlating them with the anatomopathological results.
Other objectives we have set have been:
• Review the quality of MRI studies of the prostate and analyze the different causes which can damage it.
• Argue the suitability of performing MRI before biopsies.
• Review the role of clinical variables (DRE and PSA) and PI-RADS score by mpMR, comparing them with anatomopathological results.
• Correlate the findings of MR imaging with the final pathological anatomy.
Our study group is a retrospective cohort of 368 patients evaluated in a multidisciplinary way at the Hospital del Mar, who had one or more prostate MRI, one or more prostate biopsies, and in some cases a radical prostatectomy (RP) or received radiotherapy treatment.
We have done an analysis of clinical and general variables, of radiological variables related to the different modalities of mpMR and ultrasound-guided biopsies as well of the anatomopathological variables corresponding to the result of the biopsies with needle and to the result of the piece of radical prostatectomy.
We have attempted to establish the diagnostic capability or potential of these MRI variables separately and combined with the PI-RADS system and/or clinical-radiological staging local T and N comparing them with the final anatomopathological result.
The conclusions we have reached are:
1. The capacity of the clinical variables DRE and PSA is limited when it comes to detection clinically significant prostate cancer and the inclusion of MRI can help make a less invasive and more discriminatory diagnosis of prostate pathology as well as to improve staging. This will prevent many unnecessary biopsies and some unnecessary treatments that will improve the quality of life of patients and lower the current healthcare cost.
2. We recommend performing mpMR before doing the prostate biopsy, both to prevent tissue alterations that occur after the biopsy to help discriminate between patients who are candidates or not for biopsy or repeat biopsy and to optimize biopsy sampling with the aim of increasing the detection of clinically significant prostate cancer.
3. In mpMR, the diffusion weighted sequence with ultra-high b values (b2000 and b3000) combined with the ADC map is the main one to detect clinically significant prostate cancer. Ultra-high b factors help to localize and read less obvious diffusion restrictions on the ADC map.
4. Dynamic contrast enhancement (DCE) is an essential sequence that we consider necessary and the results we have obtained give it a prognostic value, as it helps to improve risk stratification and patient management.
5. Our study highlights the value of MR Spectroscopy for the detection of clinically significant prostate cancer. Although for practical and economic reasons, this technique has been excluded from the PI-RADS system, we believe that at academic institutions should continue to be used and their application improved.
6. The radio-pathological correlation allows a better understanding of the anatomopathological substrate and the microscopic mechanisms that are related to the different lesions that we can detect on MRI. This knowledge results in an increase in the diagnostic accuracy by MRI of the prostate going further beyond the PI-RADS system.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin
- …
