85 research outputs found

    Replies to Vendrell Ferran, Piercey, Schechtman, and Collins

    No full text
    i) Íngrid Vendrell Ferran’s defence of the ‘experiential view’ and her related conception of ‘radical neo-cogntivism’, ii) Robert Piercey’s view of the epistemic value of plots and emplotment, iii) Marya Schechtman’s revisionist ideas of self-narration, and, fnally, iv) David Collins’s suggestion of the value of an imaginative engagement with the author of an artwork.nonPeerReviewe

    . Primera época Vol. 1 Num. 7 (2016) enero-diciembre. Revista de Estudios de Antropología Sexual

    No full text
    - Editorial por Edith Yesenia Peña Sánchez - Retratos vúlvicos, por Fabián Giménez Gatto - Entre los dichos y los trazos infantiles. Reflexiones sobre las construcciones sexuales de niños y niñas, por Diana Bazán Vargas - Los exóticos: luchadores diversos en construcción, por Leonardo Bastida Aguilar y Ariel Cruz Ortega - Sexo, pecado y delito: la violación sexual a través del Código Penal, por Velvet Romero García - Bandas feminicidas: desafección e impunidad en México, por Héctor Domínguez Ruvalcaba - La diferencia sexual: una narración teórica desde los estudios de género, por Citlalin Ulloa Pizarro - Sexualidad, ejercicio sexual de las mujeres e instituciones. Tres municipios rurales en México, 1993, por Alma Gloria Nájera Ahumada, Bertha Aparicio Jiménez e Isaura Ortiz Álvarez - Performance e incertidumbre: la pornografía amateur en México, por Héctor Daniel Guillén Rauda - Relaciones de poder en la comunicación intercultural entre el médico alópata y la indígena embarazada/familiar en los hospitales públicos de la zona metropolitana de Guadalajara, por Yazbeth Pulido Hernández - De historia, sociedad, trata y trabajo sexual en México, por Marcela Suárez Escobar y Carlos Humberto Durand Alcántara - Reseñas: - Discriminación y violencia. Sexualidad y situación de vulnerabilidad, por María Eugenia Flores Treviño - La noche sexual, por Joan Vendrell Ferré - Prototipos, cuerpo, género y escritura, por Edith Yesenia Peña Sánchez - De los autores (semblanzas)

    Jorge Marín y un capítulo de la difusión de Tirant lo Blanc en la revista Destino

    No full text
    From the publication of a lengthy article written by Jorge Marin in the Catalan magazine Destino in 1968, around the relationship between Tirant lo Blanc and the English world, this note aims to clarify the context of this issue. The note summerizes the personality of its author, pseudonym of Josep Manyé i Vendrell, his mostly journalistic work, and his relationship with the Catalan culture during his exile in England

    Using GenAI as co-author for teaching supply chain management in higher education

    No full text
    This chapter analyzes the utility of GenAI as a means of adequately gathering information on prevalent concepts in teaching supply chain management in higher education. We first develop and portray a framework for setting up a compendium of definitions using the explanatory power of GenAI as well as the comprehensiveness of classical textbooks, accompanied and critically reviewed by supply chain management experts. We then evaluate the resulting output by reflecting the need for content- and language adaptations and the extent of expert adaptations necessary to achieve correct explanations of supply chain management concepts such that students can use them for building up a profound and correct basic vocabulary in this field. Our results identify the extent to which GenAI outputs are correct, and confirm that this equates to the degree found in studies within other disciplines (e.g., medicine). We also show that GenAI can be used for creating uniform explanations of concepts in supply chain management, but that expert knowledge is required to validate the correctness of the outputs. The framework we developed can help to utilize the different sources of information in supply chain management education appropriately

    B-cell activation and HIV-1 infection

    No full text

    La cançó a l'obra d'Apel·les Mestres

    No full text
    Estudio del repertorio de canciones de Apel·les Mestres (1854-1936), en relación con las ideas estéticas, sociales y musicales de su época. El autor analiza la rica personalidad de Mestres como poeta, dibujante y músico, y pone de manifiesto la opción naturalista del personaje objeto de su estudio, muy en consonancia con la estética de la segunda mitad del siglo XIX. Un apartado muy importante del artículo da a conocer su contacto con los mejores compositores (entre ellos, Pedrell, Granados, Millet, Vives, Granados...) y cantantes coetáneos (especialmente Conxita Badia, Mercè Plantada y Emili Vendrell), que formaron parte de su entorno artístico más inmediato. El artículo termina con una muy cuidada clasificación de la obra cancionística de Mestres.Étude du répertoire musical de Appel·les Mestres (1854-1936), par rapport aux idées esthétiques, sociales et musicales de l'époque. L'auteur analyse la riche personnalité de A. Mestres en tant que poète, dessinateur et musicien. Il insiste notamment sur l'option naturaliste du personnage objet de son étude, en parfaite harmonie avec l'esthétique de la deuxième moitié du XIXe siècle. Notons également le paragraphe consacré à ses relations avec les meilleurs compositeurs (parmi lesquels Pedrell, Granados, Millet, Vives, Granados, etc.) et chanteurs de l'époque (en particulier Conxita Badia, Mercè Plantada et Emili Vendrell), qui appartenaient à son cercle artistique. L'article se termine par une classification consciencieuse de l'oeuvre musicale de A. Mestres.A study of the song repertory of Apel·les Mestres (1854-1936), in relation to the aesthetic, social and musical ideas of the period. The author analyses the rich personality of Mestres as a poet, sketch artist and musician and shows the naturalist option of his study subject, which is in keeping with the aesthetics of the second half of the 19th century. A significant section of the article reveals his contact with the best composers (including Pedrell, Granados, Millet, Vives, etc.) and contemporaneous singers (especially Conxita Badia, Mercè Plantada and Emili Vendrell), who were part of his most immediate artistic environment. The article ends with a very careful classification of Mestres' song works.Studie des Gesangrepertoires der Apel·les Mestres (1854-1936), über die ästhetischen, sozialen und musikalischen Gedanken seiner Zeit. Der Autor analysiert die reiche Persönlichkeit von Mestres als Poet, Zeichner und Musiker und legt die naturalistische Option der Persönlichkeit als Gegenstand seiner Studie dar, die sich mit der Ästhetik der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts deckt. Ein wichtiger Absatz des Artikels weist auf seinen Kontakt mit den besten Komponisten (unter anderen, Pedrell, Granados, Millet, Vives...) und zeitgenössischen Sängern (im Besonderen, Conxita Badia, Mercè Plantada und Emili Vendrell) hin, die zu seiner nächsten künstlerischen Umgebung gehören. Der Artikel schließt mit einer sorgfältigen Klassifizierung des Liederwerks Mestres

    Synuclein regulates synaptic vesicle clustering and docking at a vertebrate synapse

    No full text
    © The Author(s), 2021. This article is distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License. The definitive version was published in Fouke, K. E., Wegman, M. E., Weber, S. A., Brady, E. B., Roman-Vendrell, C., & Morgan, J. R. Synuclein regulates synaptic vesicle clustering and docking at a vertebrate synapse. Frontiers in Cell and Developmental Biology, 9, (2021): 774650, https://doi.org/10.3389/fcell.2021.774650.Neurotransmission relies critically on the exocytotic release of neurotransmitters from small synaptic vesicles (SVs) at the active zone. Therefore, it is essential for neurons to maintain an adequate pool of SVs clustered at synapses in order to sustain efficient neurotransmission. It is well established that the phosphoprotein synapsin 1 regulates SV clustering at synapses. Here, we demonstrate that synuclein, another SV-associated protein and synapsin binding partner, also modulates SV clustering at a vertebrate synapse. When acutely introduced to unstimulated lamprey reticulospinal synapses, a pan-synuclein antibody raised against the N-terminal domain of α-synuclein induced a significant loss of SVs at the synapse. Both docked SVs and the distal reserve pool of SVs were depleted, resulting in a loss of total membrane at synapses. In contrast, antibodies against two other abundant SV-associated proteins, synaptic vesicle glycoprotein 2 (SV2) and vesicle-associated membrane protein (VAMP/synaptobrevin), had no effect on the size or distribution of SV clusters. Synuclein perturbation caused a dose-dependent reduction in the number of SVs at synapses. Interestingly, the large SV clusters appeared to disperse into smaller SV clusters, as well as individual SVs. Thus, synuclein regulates clustering of SVs at resting synapses, as well as docking of SVs at the active zone. These findings reveal new roles for synuclein at the synapse and provide critical insights into diseases associated with α-synuclein dysfunction, such as Parkinson’s disease.Funding support for this project was provided by the National Institutes of Health NINDS/NIA R01 NS078165 (to JM); University of Chicago Jeff Metcalf Fellowship Grant (to SW)

    Influència de les variants genètiques de la COMT i el DAT en l'activació cerebral i en el processament cognitiu i emocional

    No full text
    [cat] D'entre totes les catecolamines, la dopamina és la més important del sistema nerviós central, on regula funcions com la conducta motora, les emocions i la cognició. Donada la implicació del sistema dopaminèrgic en diverses disfuncions cerebrals, com ara l'esquizofrènia, la malaltia de Parkinson o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, l'estudi d'aquest sistema ha esdevingut de gran importància. Els dos mecanismes més importants de terminació de l'activitat dopaminèrgica a nivell sinàptic són la recaptació mitjançant el transportador de la dopamina (DAT) i la degradació a través de la catecol-o-metiltransferasa (COMT). El gen del DAT presenta un polimorfisme consistent en un número variable de repeticions en tàndem (VNTR) de 40 parells de bases (bp). Aquest polimorfisme es troba en una regió no codificant del gen i, per tant, no està associat a mutacions en la seqüència d'aminoàcids de la proteïna, però sí s'han observat diferències en la disponibilitat de la proteïna associades al VNTR. Tot i que els estudis in vivo han estat poc concloents, els estudis in vitro suggereixen una major expressió de la proteïna associada a l'al·lel de 10 repeticions, la qual conduiria a menors nivells de dopamina sinàptica. La COMT és un enzim que pot catalitzar la metilació de petites molècules com fàrmacs, hormones i neurotransmissors o de macromolècules com les proteïnes, l'ARN o l'ADN. El gen de la COMT mostra un polimorfisme funcional causat per la transició d'una guanina a una adenina que suposa un canvi de l'aminoàcid valina per l'aminoàcid metionina al codó 108/158, depenent de si la forma de l'enzim codificada és la citosòlica (codó 108) o la membranal (codó 158). L'enzim que conté l'aminoàcid metionina és termolàbil a 37 ºC, mentre que l'enzim que conté l'aminoàcid valina mostra major estabilitat a temperatures entre els 37 i els 56 ºC. La major estabilitat comporta uns majors nivells d'activitat enzimàtica i, en conseqüència, una menor disponibilitat dopaminèrgica a nivell sinàptic. En els dos estudis que formen aquesta tesi vàrem avaluar l'efecte de les variants genètiques de la COMT i del DAT sobre l'activació cerebral relacionada amb la memòria de treball i el processament d'emocions, així com el seu impacte sobre les funcions cognitives prefrontals. A tal efecte, es va estudiar, mitjançant la tècnica de ressonància magnètica funcional (RMf) i l'administració de proves prefrontals, una mostra de subjectes sans dels quals s'havien obtingut prèviament el genotip per als polimorfismes Val108/158 Met de la COMT i 40 bp VNTR del DAT. Les anàlisis van mostrar una relació entre el genotip de la COMT i l'execució en el Wisconsin Card Sorting Tests (WCST). Concretament, el nombre d'al·lels Val estava relacionat amb un pitjor rendiment en aquest test, reflectit pel major nombre d'errors perseveratius. Pel que fa al genotip del DAT, es va observar un efecte sobre la variable temps de reacció del Continuous Performance Test (CPT). Els subjectes homozigots per a l'al·lel de 9 repeticions van ser els que van mostrar els temps de reacció més elevats, mentre que els subjectes homozigots per a l'al·lel de 10 repeticions van mostrar els temps de reacció més baixos. Tots dos genotips es van relacionar amb el nombre d'errors de comissió en el CPT. El nombre d'al·lels Val de la COMT i el nombre d'al·lels de 10 repeticions del DAT estaven relacionats amb un major nombre d'errors de comissió. Pel que fa a les dades de RMf no es va observar cap efecte dels genotips de la COMT i del DAT independentment, però sí un efecte additiu dels dos genotips sobre l'activació cerebral a la circumvolució frontal mitja (BA 9) durant la realització de l'N-back. Durant el processament d'emocions es va observar un efecte principal del genotip de la COMT en l'activació de l'amígdala dreta. Anàlisis posteriors van revelar una major activació de l'amígdala dreta en els subjectes homozigots per a l'al·lel Met en relació als portadors de l'al·lel Val. Els nostres resultats mostren, per tant, que les variacions genètiques que afecten la transmissió dopaminèrgica tenen un impacte sobre la fisiologia cerebral i sobre el rendiment cognitiu

    La cançó a l'obra d'Apel·les Mestres

    No full text
    Estudio del repertorio de canciones de Apel·les Mestres (1854-1936), en relación con las ideas estéticas, sociales y musicales de su época. El autor analiza la rica personalidad de Mestres como poeta, dibujante y músico, y pone de manifiesto la opción naturalista del personaje objeto de su estudio, muy en consonancia con la estética de la segunda mitad del siglo XIX. Un apartado muy importante del artículo da a conocer su contacto con los mejores compositores (entre ellos, Pedrell, Granados, Millet, Vives, Granados...) y cantantes coetáneos (especialmente Conxita Badia, Mercè Plantada y Emili Vendrell), que formaron parte de su entorno artístico más inmediato. El artículo termina con una muy cuidada clasificación de la obra cancionística de Mestres.Étude du répertoire musical de Appel·les Mestres (1854-1936), par rapport aux idées esthétiques, sociales et musicales de l'époque. L'auteur analyse la riche personnalité de A. Mestres en tant que poète, dessinateur et musicien. Il insiste notamment sur l'option naturaliste du personnage objet de son étude, en parfaite harmonie avec l'esthétique de la deuxième moitié du XIXe siècle. Notons également le paragraphe consacré à ses relations avec les meilleurs compositeurs (parmi lesquels Pedrell, Granados, Millet, Vives, Granados, etc.) et chanteurs de l'époque (en particulier Conxita Badia, Mercè Plantada et Emili Vendrell), qui appartenaient à son cercle artistique. L'article se termine par une classification consciencieuse de l'oeuvre musicale de A. Mestres.A study of the song repertory of Apel·les Mestres (1854-1936), in relation to the aesthetic, social and musical ideas of the period. The author analyses the rich personality of Mestres as a poet, sketch artist and musician and shows the naturalist option of his study subject, which is in keeping with the aesthetics of the second half of the 19th century. A significant section of the article reveals his contact with the best composers (including Pedrell, Granados, Millet, Vives, etc.) and contemporaneous singers (especially Conxita Badia, Mercè Plantada and Emili Vendrell), who were part of his most immediate artistic environment. The article ends with a very careful classification of Mestres' song works.Studie des Gesangrepertoires der Apel·les Mestres (1854-1936), über die ästhetischen, sozialen und musikalischen Gedanken seiner Zeit. Der Autor analysiert die reiche Persönlichkeit von Mestres als Poet, Zeichner und Musiker und legt die naturalistische Option der Persönlichkeit als Gegenstand seiner Studie dar, die sich mit der Ästhetik der zweiten Hälfte des 19. Jahrhunderts deckt. Ein wichtiger Absatz des Artikels weist auf seinen Kontakt mit den besten Komponisten (unter anderen, Pedrell, Granados, Millet, Vives...) und zeitgenössischen Sängern (im Besonderen, Conxita Badia, Mercè Plantada und Emili Vendrell) hin, die zu seiner nächsten künstlerischen Umgebung gehören. Der Artikel schließt mit einer sorgfältigen Klassifizierung des Liederwerks Mestres
    corecore