539,267 research outputs found
DIETARY CONDITIONS AND DIFFERENTIAL ACCESS TO FOOD RESOURCES AMONG THE VARIOUS CLASSES DURING THE HAN PERIOD
In this thesis, I study how food resources and dietary conditions were determined by social and economic status during the Han period in China, B.C. 206~A.D.220. Even though earlier scholars have published research concerning the Chinese food culture of this period, these studies were limited in that they only illustrated the dietary culture of the upper class or the available food resources in one geographic area. Also, without any persuasive data, it has been assumed by these earlier scholars that there were big differences in food resources and food consumption between the upper and lower classes. In this thesis, for comparison among the classes, I divide the social and economic classes into five stratified groups: nobles, officials, peasants, soldiers and convicts. After a brief introduction of the nature of each social class, I examine the food resources and nutritional condition of each group using information such as the wealth and income of each group, the market price of food resources, the agricultural products of peasants, and the amount of food distribution to soldiers and convicts. I found these data from archaeological remains, received historical records and pictorial data, and excavated texts. This research shows a broader view of Chinese dietary condition focusing not only on the variety of food resources of nobles, but also on the different food accessibilities among the officials, and the food deficiencies of peasants. It also deals with the situations of food supply for soldiers and convicts in an effort to reveal the true dietary consumption and nutritional conditions for all Chinese. This research proves that the various classes during the Han period in China had different food resources and dietary conditions
Actuacions dirigides a augmentar l’interès i la participació per l’assignatura per part de l’alumnat
Treball final de Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi: SAP129. Curs acadèmic 2013-2014Aquest és un Treball Final de Màster que mostra un Projecte de Millora Educativa basat en la
metodologia d’Investigació-Acció dut a terme per un alumne del màster en la seua estada en
pràctiques a un institut.
Els grups on s’intenta portar la millora són dos tercers d’ESO. La problemàtica detectada és la falta
de participació i interès de l’alumnat cap a l’assignatura, en aquest cas concret Educació Plàstica i
Visual. Una vegada detectada aquesta problemàtica es comencen a recopilar dades per verificar
que això és cert. Quan queda palès, es busca bibliografia per tal de trobar l’arrel del problema i fer
canvis en el funcionament de les sessions per tal d’augmentar tal interès i participació i així, també,
millorar els resultats d’aprenentatge.
A l’inici s’observa que l’alumnat no presta molta atenció, no participa molt en classe, gran part no
porta el material de l’assignatura, alguns no entreguen les fitxes que els mana el professor i les
qualificacions no són gaire bones.
Per millorar això i recolzant-nos en la bibliografia especialitzada s’apliquen una sèrie de canvis que
consisteixen en canviar l’actitud del professor per fer-la més propera i fer sentir l’alumne valorat
(Bacete & Betoret, 1997) i implicar-lo en la classe, adaptar el temari a la seua realitat (experiències
i vida quotidiana) (Aguilar & Dorantes, 2010), utilitzant mètodes de participació, ja siguen durant
les classes explicatives (Bacete & Betoret, 1997) com en les activitats (Sanmarti, 2010), proposar
una tasca per treballar de manera col·laborativa (Sanmarti, 2010) recolzant-nos en l’ús de les TIC
(Calzadilla, 2002) (Casado, y otros, 2007) i qualificant-la, en un percentatge concret, mitjançant la
coavaluació.
Durant el procés del canvi les dades que es van recollint apunten a que les accions estan donant el
seu fruit i la predisposició dels alumnes cap a l’assignatura està canviant. En les observacions finals
notem que tot l’alumnat ha realitzat la tasca i només un no l’ha passat amb èxit. Cosa que ve a
demostrar que les accions han tingut un èxit elevat tenint en compte els objectius marcats però
que podem millorar, ja que algun aspecte ha empitjorat, sobretot a l’hora de mantindre l’ordre de
la classe.
L’actitud de l’alumnat al llarg de les sessions en les que hem establert les millores ha virat cap on
nosaltres ens havíem proposat, hem fet que els alumnes participen més en l’assignatura,
s’interessen més per aquesta i realitzen les tasques. A més, per la manera de treballar escollida els
resultats d’aprenentatge són millors ja que els grups eren heterogenis i, per tant, les qualificacions
augmenten.
Tot i això han sorgit noves situacions que calen millorar com el control de la classe en alguns
moments, el recull de les dades de la coavaluació, el funcionament del treball en grup i també la
recollida de dades de l’observació ja que, tot i que en general hem notat millores, com hem fet
tants canvis resulta difícil detectar quins han donat millores més rellevants i quins no o inclús
aquells que poden haver perjudicat. Per a això hem fet una proposta de millora encaminada a seguir amb les estratègies que han
funcionat i corregir les que no ho han fet com esperàvem com són controlar més les intervencions
amb torns de paraula i regles establertes entre tots, avaluar per part del professor o, en cas que
siga coavaluació, fer-ho mitjançant alguna aplicació informàtica que facilite el recull de dades,
aprofundir en les “regles” del treball en grup i fer nous qüestionaris més encaminats a observar el
resultat de les noves accions
Homes i cures. Descobrint els cuidadors de la Ribera del Xúquer
Treball Final de Màster Universitari en Igualtat i Gènere en l'Àmbit Públic i Privat (Pla de 2013). Codi: SRM044. Curs 2024-2025El present treball té com a objecte d’estudi la presència masculina en les cures. S’ha
pogut comprovar l’escassedat d’estudis sobre masculinitats cuidadores enfront de la
quantitat d’estudis sobre cures com a àmbit tradicionalment feminitzat. Aquesta
diferència reforça la invisibilització de molts homes cuidadors que poden qüestionar les
masculinitats hegemòniques i apropar-se a formes dissidents, ja reivindicades per
corrents feministes dels anys setanta i vuitanta. Històricament, les dones han estat les
responsables quasi exclusives de l’atenció familiar. No obstant això, la seva incorporació
massiva al mercat laboral, juntament amb polítiques de conciliació i la Llei de
Dependència (39/2006), han transformat les relacions de reproducció social. Cada
vegada més homes —especialment jubilats— apareixen com a cuidadors no
professionals, fins i tot superant en nombre a dones de més de 80 anys. És pertinent
per tant, obrir la reflexió sobre els motiu que porten els homes a cuidar i sobre com la
societat patriarcal gestiona la seva incorporació.
L’objectiu general del treball és analitzar la implicació dels homes en les cures i la seva
relació amb la construcció de gènere. D’aquest objectiu se’n deriven d’altres específics,
com ara entendre la decisió voluntària de cuidar una familiar dependent, explorar
dificultats, estratègies i aprenentatges, observar les crítiques i incoherències socials al
voltant del seu rol, i identificar resistències i empoderaments que puguen inspirar noves
polítiques d’igualtat, contribuint al debat sobre igualtat i cures en una societat en
transformació.
Metodològicament, el treball combina l’anàlisi documental amb entrevistes obertes a
cuidadors no professionals, en una aproximació mixta que integra dades quantitatives i
qualitatives. L’aportació central prové de les veus dels propis cuidadors, que permeten
identificar discursos emergents, condicionants de gènere i divergències respecte a
estudis previs. La recerca se situa a la comarca de la Ribera Alta (País Valencià), amb
una població envellida que evidencia la necessitat creixent de cures. Tot i la xicoteta
mostra estudiada, es confirmen perfils majoritaris de cuidadors, però també es
visibilitzen les seues dificultats, comparables amb les de les dones. Homes i dones
comparteixen l’erosió física i emocional, la sensació d’interdependència i la pèrdua de
valor social. Però els homes pateixen, a més, vulnerabilitat negada i aïllament en un
entorn privat feminitzat
Deixeu els llibres i entrem al museu!
Treball Final de Màster Universitari en Professor/a d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes. Codi: SAP319. Curs acadèmic 2014/2015Aquest treball duu a terme el desenvolupament d’una proposta didàctica per al Museu de Belles Arts de Castelló i reivindica la seua utilització per alumnes de 2n de batxillerat i el respectiu professorat. El material dissenyat acompanyarà a les visites que ajudaran a consolidar els coneixements adquirits a classe gràcies a l’aprenentatge significatiu, el qual es produirà a través de l’observació directa dels paral·lelismes fets entre obres del llibre de text i obres que es troben entre les sales del museu. Així, es compliran els objectius de conèixer pintures i escultures noves que aportaran més cultura visual i artística, afavorint l’ensenyament i aprenentatge a nivell personal d’autors de la província i del País Valencià, entre d’altres.
En aquest document es volen remarcar les visites a espais culturals com a exemples verídics de llocs on les noves generacions, des de l’escola, l’institut o la universitat, poden posar en pràctica aquells continguts vistos amb anterioritat perquè els han estat ensenyats i, posteriorment, poder utilitzar-los quan s’esdevinga l’oportunitat. Aquest fet ha de ser possible sempre que algú els oferisca l’ocasió d’entrar a institucions on l’alumnat no sempre accedeix amb la família. Aquest “algú” ha de ser el o la docent. Serà així doncs, com el món en el que viuen tindrà sentit, gràcies a una educació a través de l’ensenyament artístic, la valoració i conservació del patrimoni cultural i l’interès per les noves corrents contemporànies. A més a més, el coneixement de les imatges que es troben distribuïdes dins de les sales dels museus és necessari per a elaborar un gust estètic i cultural major, el qual facilitarà una certa tolerància, acceptació i enteniment cap a l’art contemporani d’avui dia, que explica la societat del consum i la informació en la que estem capficats i capficades i, que moltes vegades, no ens deixa aturar-nos a pensar i ser crítics amb ella mateixa. No obstant, és una llàstima saber que el currículum no s’acaba complint a causa de la manca de temps per finalitzar-lo, cosa que perjudica greument la connexió institució educativa-comunitat i les interrelacions entre la joventut dels nostres temps amb els espais culturals, els quals són capaços de facilitar-los respostes a les tantes preguntes que els poden passar pel cap
El fons d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya : la complexitat en la gestió dels fons de l'Administració pública catalana a partir de l'estudi dels fons de la Secretaria per a Universitats i Recerca
El treball és un estudi de l'evolució històrica dels organismes productors del Fons d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Es posa de manifest la complexitat en la gestió documental de fons de l'Administració Pública, que com aquest han estat sotmesos a constants canvis organitzatius dels seus òrgans productors que han afectat a la implementació de polítiques de gestió documental a llarg termini. L'objectiu del treball és defensar els criteris funcionals, per sobre dels orgànics, per identificar el fons i conservar-lo com una unitat íntegra amb identitat pròpia. I, seguint la mateixa línia, aplicar criteris funcionals al sistema de classificació del fons per millorar alguns punts del quadre de classificació. Paraules clau: Fons, Secretaria d'Universitat i Recerca, Generalitat de Catalunya, administració pública, arxiu central administratiu, productor, funcions, organigrama, quadre de classificació, història arxivísticaEl trabajo es un estudio de la evolución histórica de los organismos productores del Fondo de Universidades y Investigación de la Generalitat de Catalunya. Se pone de manifiesto la complejidad en la gestión documental de fondos de la Administración Pública, que como este han sido sometidos a constantes cambios organizativos de sus órganos productores que han afectado a la implantación de políticas de gestión documental a largo plazo. El objetivo es defender los criterios funcionales, por encima de los orgánicos, para identificar el fondo y conservarlo como una unidad íntegra con identidad propia. Y, en la misma línea, aplicar criterios funcionales en el sistema de clasificación del fondo para mejorar algunos puntos del cuadro de clasificación. Palabras clave: Fondo, Secretaría de Universidades e Investigación, Generalitat de Cataluña, administración pública, archivo central administrativo, productor, criterios funciones, organigrama, cuadro de clasificación, historia archivísticaThis survey is a study about the historical evolution of the creator bodies of the Universities and Research Fonds of the Government of Catalonia. It shows the complexity in the records management in Public Administration Fonds that, like this have been submitted to constant organizational changes of their creator bodies, which have affected the implementation of records management policies in the long term. The aim is to defend functional criteria, instead of organization chart criteria, to identify it and conserve it as an integral unit with own identity. And, according to this idea, apply functional criteria in the classification system in order to improve some aspects of the classification scheme. Keywords: Fonds, Secretariat for Universities and Research, Generalitat of Catalonia, public administration, central administrative archive, creator, functions, organization chart, classification scheme, archival histor
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
The present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
L’anglés com a lingua franca en àmbits científics i tecnològics: estudi preliminar sobre avantatges i desavantatges
Treball Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs: 2017/2018En les darreres dècades, l’anglés ha anat guanyant força com a llengua de comunicació internacional de la ciència i de la tecnologia fins al punt de convertir-se en la nova lingua franca. En l’actualitat, tota la comunitat científica, independentment de la seua procedència i llengua materna, redacta les seues investigacions en anglés amb la finalitat de publicar-les en revistes internacionals. Aquest fet comporta tant avantatges com desavantatges al món de la investigació. A més, pel que fa a la traducció, s’hi poden observar moltíssimes interferències lingüístiques en les publicacions que han sigut redactades directament pels mateixos investigadors tant en anglés com en castellà o català i que no han comptat amb la intervenció de cap traductor ni revisor professional. En primer lloc, he inclòs una introducció en què parle de la motivació, justificació i l’objectiu del treball, el qual és analitzar, des d’un punt de vista tant bibliogràfic com empíric, alguns dels avantatges i dels desavantatges que comporta l’anglés com a lingua franca en l’àmbit de la ciència i de la traducció. Seguidament, al marc teòric definisc el concepte de lingua franca i faig un breu recorregut històric. També, analitze bibliogràficament els factors que han provocat aquesta situació i alguns dels avantatges i dels desavantatges que aquesta implica. Tot seguit, en la part empírica del treball, he realitzat una entrevista a tres professionals de la traducció científica i tècnica (Juan Manuel García Izquierdo, Susanna Ligero i Manuel Gil) i a dos professionals de la ciència, els quals publiquen habitualment en revistes internacionals (Aurelio Gómez Cadenas i Cristina Giménez García). En l’anàlisi, he comparat les respostes dels experts amb els punts de vista bibliogràfics exposats anteriorment i he comprovat que en la majoria dels aspectes sí que coincidien. Finalment, en la discussió i conclusió, he ressaltat els temes més rellevants del meu treball i he donat la meua opinió sobre alguns aspectes que em semblaven interessants. A més, també he indicat quines són les limitacions que té aquest treball i les intencions futures
Super mamás. Un reto vital para madres que han sufrido violencia de género
Treball final de Màster Universitari en Intervenció i Mediació Familiar. Codi: SBD016. Curs acadèmic: 2020/2021.El presente Trabajo Final de Máster se centra en la problemática de la violencia de género,
trata de dar respuesta a la pregunta de cómo se genera sentido vital en madres que han
sufrido violencia de género. Se trata de un estudio cualitativo en el cual se utiliza la
entrevista abierta como instrumento de obtención de datos. Se realizan dichas entrevistas
a quince madres víctimas de violencia de género y que han recibido atención profesional
tanto dirigido a ellas como a sus hijos e hijas.
Para el análisis de los datos se ha utilizado como metodología el Grounded Theory con el
fin de conceptualizar la información recogida en las entrevistas con las madres según las
vivencias de éstas. Los resultados de la investigación muestran que el sentido vital en
madres víctimas de violencia de género se genera como resultado de diferentes
capacidades que construye la madre antes, durante y después de la situación vivida. Se
trata de un proceso en el cual identifican el maltrato hacia ella o hacia sus hijos e hijas
que junto a la recuperación de experiencias previas de su infancia y los recursos propios
de capacidad de protección y superación, construye un modelo de sanación que les
permite superar la situación de violencia de género vivida
Assetjament escolar i ciberassetjament: percepció, formació i estratègies d’intervenció en docents en actiu i docents en formació
Treball Final de Grau en Mestre o Mestra d'Educació Infantil. Codi: MI1040. Curs acadèmic: 2019/2020L’assetjament escolar és un maltractament entre iguals que es troba molt present en les
aules dels centres escolars. Les noves tecnologies també han provocat que molts xiquets i
adolescents en facen un mal ús per a assetjar anònimament. Açò és el que anomenem
ciberassetjament. L’objectiu principal d’aquest estudi és analitzar la percepció, la formació i les
estratègies d’intervenció de diferents docents en actiu i docents en formació sobre l’assetjament
escolar i el ciberassetjament. L’estudi s’ha dut a terme mitjançant un qüestionari que ha sigut difós
a través de les xarxes socials, i en què han participat un total de 84 docents d’Espanya de
diferents edats. Amb els resultats hem obtingut que quasi la totalitat dels participants saben què és
l’assetjament i el ciberassetjament, i que són conscients que és una problemàtica que es troba
molt present. Així mateix, són coneixedors de les característiques més peculiars dels membres
que protagonitzen aquests fets. Ara bé, mentre que trobem un acord pel que fa al gènere de
l’agressor i dels espectadors, no trobem una concordança respecte al gènere de les víctimes. La
percepció confirma que cap dels dos conjunts consideren que l’assetjament siga una part natural
del desenvolupament, ni que la víctima siga mereixedora d’allò que li ocorre. La formació, en
canvi, ens deixa unes dades negatives ja que és d’allò en què menys formació presenten, encara
que els docents en formació es troben més preparats que els docents en actiu. Per últim, les
estratègies d’intervenció que més destaquen són el diàleg, les sancions i la formació contínua,
mentre que aquella que menys recolzament té per parts dels nostres participants és la intervenció
de l’equip directiu. Com a conclusió, podem destacar la falta de formació i d’instruments
d’intervenció, i la seua necessitat per a poder fer front a aquesta problemàtica
sj-pdf-3-han-10.1177_15589447211043217 – Supplemental material for Systematic Comparison of Ligament Reconstruction With Tendon Interposition and Suture-Button Suspensionplasty for Trapeziometacarpal Osteoarthritis
Supplemental material, sj-pdf-3-han-10.1177_15589447211043217 for Systematic Comparison of Ligament Reconstruction With Tendon Interposition and Suture-Button Suspensionplasty for Trapeziometacarpal Osteoarthritis by Austin E. Wininger, Erin I. Orozco, Alex Han, Matthew B. Burn and Shari R. Liberman in HAND</p
- …
