1,720,973 research outputs found
Lluís Ferran de Pol un arenyenc a Mèxic. Notes biogràfiques d'exili
No full textEl 13 juny de 1939, Ferran de Poi va arribar al port de Veracruz provinent de ranya. Havia passat cinc mesos internat als camps de concentració de Sant Cebria i del Barcares, tots dos al Rosselló. Quan desembarcaven els refugiats republicans, els esperava habitualment un tren especial per conduir els passatgers a la capital federal. Els serveis del doctor Negrín o els de la Diputació Permanent de les Corts republicanes els donaven uns diners per afrontar la primera estada. Així, dones, Ferran de Po!, com d' altres exiliats, rebé algun tipus de subsidi per viure-hi al comenyament
L'art i la literatura a l'exili mexicà de Ferran de Pol
No full textComunicació presentada en III Seminari Internacional d’Estudis Transversals "Visions de l’exili: literatura, pintura i gènere", Alacant, 8-9 juny 2009.Josep-Vicent Garcia Raffi ens apropa a l’exili mexicà de Lluís Ferran de Pol. L’autor català, com tants altres exiliats, visqué aquesta experiència entre el dolor causat per l’absència d’allò estimat i la fascinació provocada pel país d’acollida. Garcia Raffi indaga, entre d’altres aspectes, sobre la col·laboració de Ferran de Pol en El Nacional, on l’escriptor, implicat intel·lectualment en la vida cultural mexicana, publicà articles que no solament reportaven la caiguda de Catalunya, sinó que, a més, aprofundien en el coneixement de l’Amèrica precolombina, donant compte del procés de transformació sociocultural viscut per les terres mexicanes al llarg dels anys quaranta
Una història quasi infinita: les reescriptures del Tirant lo Blanc de Maria Aurèlia Capmany: intermedialitat i transmodalització
No full textMaria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va transformar, reescriure i adaptar Tirant lo Blanc al teatre (amb diverses versions), al cinema i a la televisió (amb uns projectes que no van reixir), a la Literatura Infantil i Juvenil i al còmic. Un treball de reescriptura que va durar més de trenta anys i va acompanyar la feina literària i periodística de l’escriptora. Pel que fa al gènere teatral n’escriu una per a un públic infantil, Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (1968), i una altra per a un públic adult (posada en escena en 1971 i 1976 i publicada en 1974 per primera vegada). A més, va escriure tres cançons sobre el personatge de Martorell en l’espectacle de cabaret Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971).
Després de l’adaptació teatral, Capmany i el director de cinema Josep Maria Forn en van escriure a finals de 1979 i durant l’any 1980 uns guions d’una sèrie per a TVE. El complicat procés de producció va suposar un retard permanent del rodatge (que mai no va produir-se) i uns canvis en la reescriptura dels guions organitzats en una o dues pel·lícules, en un altre tipus de sèrie i en les traduccions a diferents llengües dels guions, tasca que va durar més de vint anys.
Finalment l’escriptora amb diferents creadors va reescriure la novel·la al còmic (1982) amb Jaume Marzal i Andreu Martín de coautors i amb el pintor Manuel Boix un llibre il·lustrat (1989).
De l’hipotext de Martorell, Capmany tria majoritàriament les aventures d’Anglaterra que duen el protagonista a ser armat cavaller, les accions a Sicília i a Rodes, l’enamorament de Carmesina a Constantinoble, una curta referència de l’expedició al nord d’Àfrica i els darrers moments de la vida de Tirant i Carmesina. Capmany adapta l’obra de diferents maneres. Hi ha selecció i supressions de capítols, reproducció textual i transformacions de parlaments i diàlegs, resums de l’acció, canvis en l’ordre de la diegesi, etc. És usual una selecció de frases de la novel·la – en els guions de cinema i en el teatre per adults – que va enllaçant o reescrivint mantenint gairebé el llenguatge original.Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) transformed, rewrote, and adapted Tirant lo Blanc to the theatre (several versions), to the cinema, and television (projects that did not succeed). She also completed a version for children and young people and rewrote it as a comic. Her task lasted over thirty years and accompanied her literary and journalistic work. As for the theatrical genre, she wrote a version for children titled Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (1968), and another one for an adult audience (staged in 1971 and 1976, and published in 1974 for the first time). Inaddition to these titles, she wrote three songs about the protagonist of Martorell’s novel in the cabaret show Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971). After this theatrical adaptation, Capmany and the film director Josep Maria Forn wrote scripts for a TV series at the end of 1979 and during 1980. The complicated production process ended up in a permanent delay in filming (which never took place) and changes in the scripts for one or two films, in another type of series, and the translations into different languages of the scripts, a process that went on for more than twenty years.
Finally, the writer rewrote the novel into a comic (1982) with co-authors Jaume Marzal and Andreu Martín and published a children’s picture book (1989) with the painter Manuel Boix. From Martorell’s hypotext, Capmany chooses the adventures in England that lead the protagonist to be armed as a knight, the actions in Sicily and Rhodes, Carmesina’s infatuation in Constantinople, a brief reference to the expedition to North Africa, and the last moments of Tirant and Carmesina’s life. She adapts the work in different ways. From the original, she selects and deletes chapters, she presents textual reproductions and transformations of speeches and dialogues, summaries of the action, changes in the order of the diegesis, etc. Capmany usually chooses a selection of the novel’s sentences for the film scripts and the adult dramatic version, and links or rewrites them, almost maintaining the original language.Maria Aurèlia Capmany (Barcelone, 1918-1991) a transformé, réécrit et adapté Tirant lo Blanc pour le théâtre (avec plusieurs versions), pour le cinéma et la télévision (avec quelques projets qui n’ont pas abouti), pour la littérature d’enfance et de jeunesse et aussi pour la bande dessinée. Ce travail de réécriture a duré plus de trente ans et a accompagné l’œuvre littéraire et journalistique de l’écrivain. En ce qui concerne le genre théâtral, elle a écrit une pièce pour enfants, Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (mise en scène en 1971 et 1976 et publiée en 1974 pour la première fois). Elle a également écrit trois chansons sur le personnage de Martorell dans le spectacle de cabaret Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971). Après l’adaptation théâtrale, Capmany et le réalisateur Josep Maria Forn ont écrit des scénarios pour une série destinée à TVE à la fin de l’année 1979 et au cours de l’année 1980. Le processus de production complexe a impliqué un retard permanent dans le tournage (qui n’a jamais eu lieu) et des changements dans la réécriture des scénarios organisés en un ou deux films, un autre type de série et des traductions des scénarios dans différentes langues, un travail qui a duré plus de vingt ans.
Enfin, l’écrivain, avec différents créateurs, a réécrit le roman en bande dessinée (1982) avec Jaume Marzal et Andreu Martín comme coauteurs, et avec le peintre Manuel Boix en livre illustré (1989).
Dans l’hypotexte de Martorell, Capmany choisit principalement les aventures en Angleterre qui conduisent à l’adoubement du protagoniste, les actions en Sicile et à Rhodes, la rencontre amoureuse avec Carmesina à Constantinople, une brève référence à l’expédition en Afrique du Nord et les derniers moments de la vie de Tirant et de Carmesina. Capmany adapte l’œuvre de différentes manières : sélections et suppressions de chapitres, reproductions ou transformations de discours et de dialogues, résumés de l’action, choix de phrases du roman – dans les scénarios de films et dans le théâtre pour adultes – où la langue originale est parfois respectée, etc
La reescriptura teatral del Tirant lo Blanc de maria aurèlia capmany per al públic adult
No full textMaria Aurèlia Capmany va adaptar el Tirant lo Blanc al teatre en diverses ocasions: una per a un públic infantil, Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (1968), i una altra per a un públic adult (posada en escena en 1971 i 1976). A més, va escriure tres cançons sobre el personatge de Martorell en l'espectacle de cabaret Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971) i, finalment, a l'arxiu del seu llegat a la Universitat Rovira i Virgili es conserva l'inici d'un manuscrit sense data d'una una nova reescriptura teatral. De l'hipotext de Martorell, Capmany tria les aventures d'Anglaterra que duen el protagonista a ser armat cavaller, les accions a Sicília i a Rodes, l'enamorament de Carmesina a Constantinoble, una curta referència de l'expedició al nord d'Àfrica i els darrers moments de la vida de Tirant i Carmesina. Capmany adapta fent una selecció de frases de la novel·la que va enllaçant o reescrivint mantenint gairebé el llenguatge original
Una Història quasi infinita: les reescriptures del Tirant lo Blanc de Maria Aurèlia Capmany: intermedialitat i transmodalització
Get PDFMaria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va transformar, reescriure i adaptar Tirant lo Blanc al teatre (amb diverses versions), al cinema i a la televisió (amb uns projectes que no van reixir), a la Literatura Infantil i Juvenil i al còmic. Un treball de reescriptura que va durar més de trenta anys i va acompanyar la feina literària i periodística de l'escriptora. Pel que fa al gènere teatral n'escriu una per a un públic infantil, Breu record de Tirant el Blanc per a ús de col·legials enamorats del teatre (1968), i una altra per a un públic adult (posada en escena en 1971 i 1976 i publicada en 1974 per primera vegada). A més, va escriure tres cançons sobre el personatge de Martorell en l'espectacle de cabaret Ca, Barret! o Varietat de varietats i tot és varietat (1971). Després de l'adaptació teatral, Capmany i el director de cinema Josep Maria Forn en van escriure a finals de 1979 i durant l'any 1980 uns guions d'una sèrie per a TVE. El complicat procés de producció va suposar un retard permanent del rodatge (que mai no va produir-se) i uns canvis en la reescriptura dels guions organitzats en una o dues pel·lícules, en un altre tipus de sèrie i en les traduccions a diferents llengües dels guions, tasca que va durar més de vint anys. Finalment l'escriptora amb diferents creadors va reescriure la novel·la al còmic (1982) amb Jaume Marzal i Andreu Martín de coautors i amb el pintor Manuel Boix un llibre il·lustrat (1989). De l'hipotext de Martorell, Capmany tria majoritàriament les aventures d'Anglaterra que duen el protagonista a ser armat cavaller, les accions a Sicília i a Rodes, l'enamorament de Carmesina a Constantinoble, una curta referència de l'expedició al nord d'Àfrica i els darrers moments de la vida de Tirant i Carmesina. Capmany adapta l'obra de diferents maneres. Hi ha selecció i supressions de capítols, reproducció textual i transformacions de parlaments i diàlegs, resums de l'acció, canvis en l'ordre de la diegesi, etc. És usual una selecció de frases de la novel·la - en els guions de cinema i en el teatre per adults - que va enllaçant o reescrivint mantenint gairebé el llenguatge original
Militarismo, imaginario medieval y construcción identitaria catalana en la revista Quaderns de l’Exili (México, 1943-1947)
No full textOne of the most important, combative and original Catalan journals in the Mexican exile was Quaderns de l'Exili. Under the editorship of Lluís Ferran de Pol and Joan Sales, it was launched after the disappearance of an earlier journal, Full Català, which had been founded by Josep Carner in 1941. Quaderns de l'Exili published 23 issues between 1943 and 1947. This article analyzes the merging proposed by some collaborators between the spirit of the Catalan "Renaixença" and the will to recover a Catalan military idea, as part of a Catalan identity. The concept of "a military Renaixença" tries to link the proposal of a Catalan Army with the medieval military and cultural traditions, revaluing the medieval Catalan classics as the foundational literature of the Catalan-speaking territories.Una de las revistas más importantes, combativas y originales de los catalanes en el exilio mexicano fue Quaderns de l’Exili. Dirigida por Lluís Ferran de Pol y Joan Sales, surgió tras la desaparición de una anterior, Full Català, que había sido fundada en 1941 por Josep Carner. Quaderns de l’Exili publicó 23 números entre 1943 y 1947. Este artículo analiza la fusión que proponen algunos de los colaboradores entre “Renaixença” cultural catalana y voluntad de Recuperación militar de Cataluña, dentro del ideal de construcción identitaria. El concepto de “Renaixença militar” busca entroncar la creación de un Ejército catalán con la tradición militar y cultural medieval, revalorizando los clásicos medievales catalanes como literatura fundacional de los territorios de habla catalana
El còmic i l'exili del 1939: des de la retirada fins a la diàspora i la resistència armada
Get PDFEn els còmics publicats a Espanya al llarg d'aquests darrers anys, es representa amb més freqüència la retirada de les tropes republicanes i de la població civil entre les acaballes del 1938 i els primers mesos del 1939. Títols com ara Los surcos del azar, Exilio, Las serpientes ciegas, El arte de volar, 'Winnipeg': el barco de Neruda, Un largo silencio i Deportado 4443 en són una bona mostra. El contingut temàtic dels volums que tractem ¿ més de trenta¿ abraça, a més de la retirada al segon exili, la resistència armada a la dictadura des de fora i dins del país i els camps de concentració francesos i els d'extermini nazis. Oferim una panoràmica descriptiva i temàtica del nostre corpus d'obres amb algunes anotacions sobre els seus trets generals i el llenguatge graficoliterari que utilitzen. The representation of La Retirada, the retreat of Republican troops and civilians between the end of 1938 and the first months of 1939, has increased over the past few years in comic-books published in Spain. Titles such as Los surcos del azar, Exilio, Las serpientes ciegas, El arte de volar, 'Winnipeg': el barco de Neruda, Un largo silencio and Deportado 4443 are good examples of that. The thematic content of the comic-books analyzed more than thirty ranges over La Retirada and the second exile, the armed resistance to the Fascist dictatorship from the exile or from within Spain and the French and Nazi concentration camps. We offer a descriptive and thematic account of our body of works with some notes on their general features and their use of visual and literary devices
El Conseller carles pi i sunyer i el primer govern català a l'exili. d'epístoles, política i la creació del camp d'agde
Get PDFEstudiem les relacions de Carles Pi i Sunyer, amb diferents interlocutors durant els primers anys de l'exili. Aquests epistolaris mostren la desaparició d'un món que obligava unes persones a prendre decisions i desenvolupar-hi estratègies de supervivència derivades de la victòria franquista. Trobem milers de republicans tancats en camps de concentració al sud de França, on l'esclat de la segona guerra mundial és imminent i on la idea de reconstrucció institucional i política del govern català a l'exili es plantejava com a un dels objectius per a preservar la identitat del col·lectiu català a l'exili
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
- …
