1,721,035 research outputs found
English
Get PDFReview of Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (eds.) (2022): La neología del español. Del uso al diccionario, Madrid-Frankfurt, Iberoamericana-Vervuert, 414 pgs. Reseña de Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (eds.) (2022): La neología del español. Del uso al diccionario, Madrid-Frankfurt, Iberoamericana-Vervuert, 414 pgs. Recensión de Bernal, Elisenda; Freixa, Judit; Torner, Sergi (eds.) (2022): La neología del español. Del uso al diccionario, Madrid-Frankfurt, Iberoamericana-Vervuert, 414 pgs. 
Neologismos económicos en las lenguas románicas a través de la prensa
No full textMultilingual terminological resource containing 3.875 entries from the Economics, Finance and Banking domains
Diccionario de neologismos on line
No full textLexicographic resource containing 3.530 neologisms documented in press written in Spanish between 1989 and 2007
Diccionario de neologismos on line
No full textLexicographic resource containing 3.530 neologisms documented in press written in Spanish between 1989 and 2007
Neologismos económicos en las lenguas románicas a través de la prensa
No full textMultilingual terminological resource containing 3.875 entries from the Economics, Finance and Banking domains
La funció dels neologismes: revisió de la dicotomia neologisme denominatiu i neologisme estilístic
No full textEn aquesta tesi estudiem els neologismes des de la perspectiva de la seva funció comunicativa. Més concretament, revisem els conceptes neologia denominativa i neologia estilística, que es corresponen amb la classificació més estesa per agrupar els neologismes d’acord amb la seva funció. Tanmateix, aquesta proposta ha rebut diverses crítiques tant en relació amb els trets utilitzats per caracteritzar tots dos tipus de neologismes, com la seva conceptualització com a categories oposades i l’exclusió o subordinació d’altres funcions dels neologismes. Per aquest motiu, el nostre objectiu consisteix a estudiar els conceptes utilitzats per caracteritzar els neologismes des del punt de vista de la seva funció, que inclou aspectes lingüístics i extralingüístics, és a dir, funcionals, sociolingüístics, discursius i pragmàtics. A partir d’aquí, dissenyem una proposta metodològica per identificar els neologismes amb valors prototípicament denominatius, estilístics, de tots dos tipus o no prototípics de cap d’aquests dos valors. Els resultats de l’anàlisi mostren que, per una banda, els criteris aïllats es complementen entre si per caracteritzar un conjunt de neologismes en relació amb la seva funció i, de l’altra, permeten observar que aquestes categories no es comporten de forma oposada ni són suficients per explicar aquest fenomen.This PhD dissertation is devoted to the study of neologisms from the perspective of their communicative function. In particular, it reviews the concepts denominative neology and stylistic neology, which make up the classification most widely used to sort neologisms according to their function. However, this classification has received criticism regarding the features used to characterise both types of neologisms, their representation as opposing categories and the exclusion or subordination of other functions of neologisms. For this reason, our goal is to study the concepts used to characterise neologisms from the point of view of their function, which include linguistic and extra-linguistic aspects such as functional, sociolinguistic, discursive and pragmatic features. As a result, we have designed a methodological proposal in order to identify prototypical neologisms with either denominative or stylistic values, with both values, or with neither. The results of the analysis show that, on the one hand, the isolated criteria complement each other and they help to characterise a group of neologisms according to their function and, on the other hand, we can see that these two categories are not opposing and they are not enough to explain this phenomenonPrograma de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Cercador NEOROM
No full textSearch engine for the neologisms database of the NEOROM network. The network collects neologisms used in the press written in Romance languages from 2005 onwards
Variación terminológica y canal de comunicación. Estudio contrastivo de textos especializados escritos y orales sobre lingüística
No full textEn la presente tesis, enmarcada en la Teoría comunicativa de la terminología (Cabré 1999), se aborda el estudio de un tipo de variación terminológica concreto, la variación denominativa, en relación con el canal de comunicación, un parámetro aún no explorado como causa de variación terminológica. La hipótesis general de partida es que el canal comunicativo condiciona la variación presente en los textos especializados escritos y orales; mientras que las hipótesis específicas sostienen que lo hace en tres planos diferentes: cuantitativo, formal y discursivo-textual. Para verificar las hipótesis planteadas se confecciona y analiza un corpus de textos especializados escritos y orales sobre lingüística. Los resultados obtenidos permiten establecer en cada plano de análisis lo siguiente: a) el canal de comunicación repercute en la cantidad de variación de los textos especializados cuando se contempla el género textual y los textos presentan condiciones de producción diferentes (por ejemplo mayor o menor tiempo para exponer el discurso o contacto directo con la audiencia); b) las denominaciones escritas y orales presentan especificidades según el modo de producción (las denominaciones escritas suelen ser más lexicalizadas que las orales, de carácter analítico, aunque también se registran denominaciones escritas complejas no lexicalizadas a causa de su elevado grado de elaboración) y c) la variación cumple una función diferente en los textos especializados escritos y orales: la misma suele ser prioritariamente estilística en los textos escritos, para lograr un discurso elaborado, y cognitiva en los textos orales, para facilitar al receptor la comprensión de los conceptos.This work, theoretically framed in the Communicative Theory of Terminology (Cabré 1999), aims to study a specific type of terminological variation known as denominative variation in relation to the communicative channel (oral / written), a parameter which has not yet been studied as a cause of term variation. The general hypothesis claims that the variation found in oral and written specialized texts is influenced by the communication channel, while the specific hypotheses state that this influence can be observed at the quantitative, formal and textual-discursive level. In order to verify the hypotheses a corpus of specialized oral and written texts on linguistics has been compiled and analyzed. The results show a) that the communicative channel influences the degree of variation present in written and oral texts according to their genre and production circumstances (such as the amount of time to deliver the talk and the level of speaker-audience interaction); b) that oral and written denominative forms show differences related to their production mode (written denominations tend to have a higher degree of lexicalization than oral denominations, but non-lexicalized long written denominations which reflect the elaboration characteristic of written language have also been found); and finally, c) that terminological variation in written and oral texts tends to have different functions: in written texts variation is used primarily for stylistic purposes, while in oral texts variation serves a cognitive purpose to help listeners understand the concepts being explained.Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
- …
