1,724,321 research outputs found
A Ferrer i Guàrdia
Cardona Furró, JosepPla detall frontal del bust a Ferrer i Guàrdia. De
bronze, sobre un peu de pedra, té una
mesura total de 1,37 x 0,26 x 0,25 metres.
En l'actual ubicació des del 2002
Actuació de Joan Ferrer i Cristina Charpie
Pla de conjunt de Joan Ferrer i Cristina Charpie saludant al final de l'actuaci
María Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017)
Recull biogràfic sobre la historiadora Maria Teresa Ferrer i Mallol, la seva trajectòria profesional i la seva obra bibliogràfica.Peer reviewe
Estudi de la superfície d'absorció a l'intestí prim de pollastre al llarg del desenvolupament
Tesi de Llicenciatura per a la obtenció del Grau de Farmàcia. Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona. Director: Ruth Ferrer i Roig. 1994
A Ferrer i Guàrdia
Obra original de 1911, còpia col·locada en l'actual emplaçament 1990.Puttemans, Auguste (escultor); Galí, Beth (pedestal)Pla general de l'obra. Malgrat que l'escultura
és dedicada a Ferrer i Guàrdia no conté
cap al·lusió directa al fundador de l'Escola
Moderna. De bronze sobre pedestal de
pedra, mesura 7,79 x 0,92 x 0,80 metres
Francesc Ferrer i Guàrdia: primers escrits polítics
Aquest article contextualitza i reprodueix les cinc corresponsalies fins ara desconegudes que Francesc Ferrer i Guàrdia realitzà al periòdic mataroní El Progreso (1888-1891) durant el seu exili a París. La seva anàlisi permet conèixer molt millor la formació de la seva mentalitat revolucionària basada en una particular lectura del republicanisme progressista en clau obrera.This article contextualises and reproduces five articles that Francesc Ferrer i Guàrdia wrote in El Progreso (1888-1891) during his exile in Paris. Its analysis offers us a more in depth knowledge of how his revolutionary mind worked based on a specific lecture from progressive republicanism during the workers strikes
Francesc Ferrer i Guàrdia: primers escrits polítics
Aquest article contextualitza i reprodueix les cinc corresponsalies fins ara desconegudes que Francesc Ferrer i Guàrdia realitzà al periòdic mataroní El Progreso (1888-1891) durant el seu exili a París. La seva anàlisi permet conèixer molt millor la formació de la seva mentalitat revolucionària basada en una particular lectura del republicanisme progressista en clau obrera.This article contextualises and reproduces five articles that Francesc Ferrer i Guàrdia wrote in El Progreso (1888-1891) during his exile in Paris. Its analysis offers us a more in depth knowledge of how his revolutionary mind worked based on a specific lecture from progressive republicanism during the workers strikes
Ressenya a Rafael Ferrer i Bigné, Escrits valencians, València, 2023
Ressenya a Rafael Ferrer i Bigné, Escrits valencians, ed. R. Roca, Institució Alfons el Magnànim, València, 2023, 167 pp., ISBN: 978-84-1156-019-1Review to Rafael Ferrer i Bigné, Escrits valencians, ed. R. Roca, Institució Alfons el Magnànim, València, 2023, 167 pp., ISBN: 978-84-1156-019-
Fons Miquel Ferrer i Sanxis (1939-1989)
Aquest llibre forma part del projecte de recerca «El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979)(2)», subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ref. HAR2009-10979), i ha estat desenvolupat dins el Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA, GRC99, 2009-2013) de la Generalitat de Catalunya.Miquel Ferrer i Sanxis va néixer el 7 de setembre de 1899 a Castelldefels (Barcelona). Als dos anys d’edat quedà orfe de pare, quan aquest, Jaume Farré, ferroviari, patí un accident mortal. La seva mare, Maria Sánchez, es traslladà a viure amb ell a la Colònia Güell i més tard a Vilanova i la Geltrú. Començà a treballar a les oficines dels tallers gràfics dels germans Oliva i, quan l’empresa s’instal·là a Barcelona, formà part del grup de treballadors de confiança que acceptaren el trasllat. Estudià peritatge mercantil a l’Escola de Comerç i ajudà un gestor especialitzat en suspensions de pagaments i fallides al servei dels tribunals de justícia.
Ferrer inicià la seva tasca d’activista en el camp de la cultura catalana popular, en què fou un dels promotors de la Llibreria Italiana de Barcelona juntament amb l’advocat i pintor Magí P. Sandiumenge, soci capitalista. Aquesta llibreria, durant els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, esdevingué la principal distribuïdora d’obres catalanes i un centre d’activitats catalanistes de tota mena. En produir-se el cop d’estat el setembre del 1923, figurava adherit al partit Acció Catalana i col·laborà en l’organització de la Societat d’Estudis Militars (SEM)..
Commentaria siue glossemata ad utiliorem quandam ex constitutionibus Principatus Cathaloniae incipientem Los impubers, sub rubro de pupillaribus et alijs substitutionibus
Obra perteneciente al Fondo Antiguo de la Biblioteca de la USA
- …
