1,720,990 research outputs found
El voseo en medios de comunicación de Chile. Descripción y análisis de la variación dialectal y funcional
No full textAquest treball se centra en l'estudi del voseo en l'espanyol de Xile a partir d'un corpus oral integrat per 108 hores d'enregistraments de programes de ràdio. Els nostres objectius s'adrecen, d'una banda, a la descripció i l'anàlisi lingüística del voseo, i de l'altra, a l'avaluació quantitativa de l'efecte de determinats factors externs sobre l'ocurrència d'aquest tret. Els resultats obtinguts, pel que fa a la variació dialectal, indiquen que hi ha una alta correlació entre la freqüència d'aparició del voseo i les variables de zona geogràfica, sexe i edat dels parlants. Quant a la variació funcional, es demostra que el grau de formalitat del programa de ràdio és una variable que condiciona clarament la presència de formes amb el tret estudiat. Així, s'ha pogut determinar que en el mitjà radiofònic l'ús del voseo es veu afavorit per contextos comunicatius informals en què participen activament homes del grup adult jove de la zona centre del país.Este trabajo se centra en el estudio del voseo en el español de Chile a partir de un corpus oral compuesto por 108 horas de grabaciones de programas de radio. Nuestros objetivos se orientan, por un lado, hacia la descripción y análisis lingüístico del voseo, y por otro lado, hacia la evaluación cuantitativa del efecto de factores externos sobre la ocurrencia de este rasgo. Los resultados en cuanto a variación dialectal indican que existe una alta correlación entre la frecuencia de aparición del voseo y las variables de zona geográfica, sexo y edad de los hablantes. Por lo que respecta a la variación funcional, se demuestra que el grado de formalidad del programa de radio es una variable que condiciona claramente la presencia de formas voseantes. De esta forma, se ha podido determinar que en los medios de radio, el uso del voseo se ve favorecido por contextos comunicativos informales en los que participan activamente hombres del grupo adulto joven de la zona centro del paísPrograma de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatg
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
Get PDFThe present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Variations on the Author
Get PDF“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
Get PDFWe provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
XXV Congrés Internacional de Lingüística Filologia Romàniques (Innsbruck, Àustria, setembre de 2007)
Get PDFWeak Prepositions in Tortosan Catalan : alternation of Prepositions, Allomorphy or Phonological Process
Get PDFIn this paper, starting from a brief analysis of weak prepositions in Tortosan. I try to show that the preposition a is the only one appearing in adjunct and indirect object PPs. This forces us to account for the form [an] which this preposition takes in certain contexts: specifically when it is followed by a vowel initial determiner or pronoun. After considering the alternative of accounting for the relation between the preposition a and the form [an] either in terms of prepositional allomorphy or in terms of epenthesis of the coronal nasal, I have chosen the latter option, since it allows us to explain similar processes affecting other prepositions (contra 'against', cap a 'towards' and per a 'for') and the privative prefix a. Optimal syllabification (CV syllable), which is a preferred but not obligatory condition in Catalan, would be, in its formulation as the Onset Principle, the trigger for this process of consonantic epenthesis, which essentially affects the domain [clitic+word] when the former is a determiner.En aquest article, i a partir d'una anàlisi breu de les preposicions febles del dialecte tortosí, intento demostrar que la preposició a és l'única que apareix en els complements circumstancials i en els indirectes. Aixb implica explicar la forma [an] que realitza l'esmentada preposició en certs contextos: concretament quan va seguida d'un determinant o d'un pronom començats en vocal. Davant la doble possibilitat d'explicar la relació entre la preposició a i la forma [an]: al·lomorfia preposicional i epèntesi de la vocal nasal, m'he decantat per aquesta segona via, ja que permet d'explicar processos similars que afecten altres preposicions (contra, cap a i per a) i el prefix privatiu a. La sil·labificació òptima (síl·laba CV) -preferent, però no obligatòria en català mitjançant l' Onset Principle, seria la causa d'aquest procés d'epèntesi consonàntica, que afecta bàsicament l'àmbit [clític+mot] quant el primer és un determinant
Weak prepositions in Tortosan Catalan
No full textIn this paper, starting from a brief analysis of weak prepositions in Tortosan. I try to show that the preposition a is the only one appearing in adjunct and indirect object PPs. This forces us to account for the form Can] which this preposition takes in certain contexts: specifically when it is followed by a vowel initial determiner or pronoun.
After considering the alternative of accounting for the relation between the preposition a and the form [an] either in terms of prepositional allomorphy or in terms of epenthesis of the coronal nasal, I have chosen the latter option, since it allows us to explain similar processes affecting other prepositions (contra 'against', cap a 'towards' and per a 'for') and the privative prefix a. Optima1 syllabification (CV syllable), which is a preferred but not obligatory condition in Catalan, would be, in its formulation as the Onset Principle, the trigger for this process of consonantic epenthesis, which essentially affects the domain [clitic+word] when the former is a determiner.En aquest article, i a partir d'una anàlisi breu de les preposicions febles del dialecte tortosí, intento demostrar que la preposició a és l'única que apareix en els complements circumstancials i en els indirectes. Això implica explicar la forma [an] que realitza l'esmentada preposició en certs contextos: concretament quan va seguida d'un determinant o d'un pronom començats en vocal. Davant la doble possibilitat d'explicar la relació entre la preposició a i la forma [an]: al·lomorfia preposicional i epèntesi de la vocal nasal, m'he decantat per aquesta segona via, ja que permet d'explicar processos similars que afecten altres preposicions (contra, cap a i per a) i el prefix privatiu a. La sil·labificació òptima (sil.laba CV) -preferent, però no obligatòria en català-, mitjançant l'Onset Principle, seria la causa d'aquest procés d'epèntesi consonàntica, que afecta bàsicament l'àmbit [clític+mot] quant el primer és un determinant
- …
