839 research outputs found
Lluís Capdevila, cronista en el frente de Aragón
No full textEn septiembre de 1936, Lluís Capdevila se presenta como voluntario, como toda la columna Macià-Companys, al frente de Aragón. Lo hace como corresponsal del diario de ERC La Humanitat, del que había sido director, colaborador y uno de las principales figuras de confianza de Lluís Companys. A lo largo de todo un año (hasta agosto de 1938 que volverá de Alcañiz en Barcelona) prosigue sus colaboraciones en el diario catalanista y republicano. El conjunto de 227 crónicas de este período en el que será cronista responde a un ritmo de publicación aproximado de tres crónicas por semana, lo que le convierte en uno de los periodistas catalanes más constantes en su labor de explicar el frente de guerra a los catalanes. La sección «Del front de guerra» se convertirá en la crónica de la Columna, la que será División 30 a raíz de la creación del Ejército Regular Popular y sus textos tendrán un componente humano notable destacando el retrato de la guerra desde la posición del combatiente ideológico
Lluís Capdevila, cronista en el frente de Aragón
No full textEn septiembre de 1936, Lluís Capdevila se presenta como voluntario, como toda la columna Macià-Companys, al frente de Aragón. Lo hace como corresponsal del diario de ERC La Humanitat, del que había sido director, colaborador y uno de las principales figuras de confianza de Lluís Companys. A lo largo de todo un año (hasta agosto de 1938 que volverá de Alcañiz en Barcelona) prosigue sus colaboraciones en el diario catalanista y republicano. El conjunto de 227 crónicas de este período en el que será cronista responde a un ritmo de publicación aproximado de tres crónicas por semana, lo que le convierte en uno de los periodistas catalanes más constantes en su labor de explicar el frente de guerra a los catalanes. La sección «Del front de guerra» se convertirá en la crónica de la Columna, la que será División 30 a raíz de la creación del Ejército Regular Popular y sus textos tendrán un componente humano notable destacando el retrato de la guerra desde la posición del combatiente ideológico
Lluís Capdevila i Vilallonga: un traductor de l’època de preguerra entre la memòria i l’oblit
No full textLluís Capdevila es troba en la llarga nòmina de traductors — tots escriptors reconeguts— que
traduïren al català abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola i que, pertanyents a les files
dels vençuts, quedaren relegats a la clandestinitat i a l’exili durant decennis. De Capdevila se
n’ha estudiat àmpliament les facetes periodística, política i dramatúrgica; però sorprèn que mai,
fins ara, no s’hagi prestat atenció a la de traductor al català. Capdevila, republicà convençut,
visqué a cavall entre Barcelona i París, on s’exilià, abans d’establir-se definitivament a Andorra.
Fundà la revista Los Miserables i, posteriorment, dirigí L’Esquella de la Torratxa, La Campana
de Gràcia i La Humanitat. Aquest estudi intenta aportar una mica més de llum a la seva
figura, sobretot al vessant traductor, força desconegut.Lluís Capdevila is one in a long list of translators — all of them renowned writers that translated
into Catalan right before the breakout of the Spanish Civil War— who were relegated for
decades to clandestine life and exile for being members of the vanquished Republican ranks.
Special attention has been paid to his work as a politician, journalist and playwright but, surprisingly
enough, his translations have been inadequately studied. Capdevila, a determined and committed
Catalan Republican, spent most of his life in exile, first in Paris and then in Andorra. He
founded the periodical Los Miserables and he subsequently became the editor of some others,
such as L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia and La Humanitat. Therefore, with
this paper, attention is going to be drawn to Capdevila’s activity as a translator in order to complete
his bio-bibliographic outline and shed light on this overlooked aspect of his life
Lluís Capdevila i Vilallonga : un traductor de l'època de preguerra entre la memòria i l'oblit
No full textLluís Capdevila es troba en la llarga nòmina de traductors - tots escriptors reconeguts- que traduïren al català abans de l'esclat de la Guerra Civil espanyola i que, pertanyents a les files dels vençuts, quedaren relegats a la clandestinitat i a l'exili durant decennis. De Capdevila se n'ha estudiat àmpliament les facetes periodística, política i dramatúrgica; però sorprèn que mai, fins ara, no s'hagi prestat atenció a la de traductor al català. Capdevila, republicà convençut, visqué a cavall entre Barcelona i París, on s'exilià, abans d'establir-se definitivament a Andorra. Fundà la revista Los Miserables i, posteriorment, dirigí L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i La Humanitat. Aquest estudi intenta aportar una mica més de llum a la seva figura, sobretot al vessant traductor, força desconegut.Lluís Capdevila is one in a long list of translators - all of them renowned writers that translated into Catalan right before the breakout of the Spanish Civil War- who were relegated for decades to clandestine life and exile for being members of the vanquished Republican ranks. Special attention has been paid to his work as a politician, journalist and playwright but, surprisingly enough, his translations have been inadequately studied. Capdevila, a determined and committed Catalan Republican, spent most of his life in exile, first in Paris and then in Andorra. He founded the periodical Los Miserables and he subsequently became the editor of some others, such as L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia and La Humanitat. Therefore, with this paper, attention is going to be drawn to Capdevila's activity as a translator in order to complete his bio-bibliographic outline and shed light on this overlooked aspect of his life
Tres duos d'amor comedia lirica amb tres escenes. Llibre de Lluís Capdevila, música de Josep Mata
No full textLa més bonica del barri o a la plaça del Padró : sainet barceloní en dos actes
No full textAcompanya una nota mecanoscrita: Lluis i Enric Capdevila. La més bonica del barri o La plaça del Padró. Sainet líric en dos acte
Llevantina estampes d'una vida [?]. Comedia [sic] en tres actes de Lluís Capdevila i Joan Serracant
No full textComedia sobre la Sardana Llevantina de Joan Serracant i Riber
Lluís Duch, antropología simbólica y corporeidad cotidiana
No full textEl presente libro está dedicado al reconocido filósofo y escritor catalán Lluís Duch; la situación y perspectivas de la cultura occidental constituyen la preocupación primordial de sus investigaciones, y se articulan alrededor de dos ejes fundamentales: el mythos y el logos, en tanto dimensiones necesarias y complementarias de todo procesos civilizatorio.1. Un acercamiento a la antropología simbólica de Lluís Duch. 2. la interpretación logomítica de la salud y la enfermedad. 3. El Extraño y sus dialectos: la corporeidad de Dios. 4. Entrevista con Lluís Duch
Lluis Capdevila, soci fundador de Health&SportLab
No full textEl Dr. Lluís Capdevila és professor de les facultats de Psicologia i d'Economia i Empresa de la UAB i coordinador del Grup de Recerca en Estil de Vida, Esport i Salut. Aquest any ha posat en marxa l'empresa Health&SportLab, una spin-off coparticipada per la UAB i la UPC que ha desenvolupat una aplicació per dispositius mòbils que permet la valoració i el seguiment periòdic de l'estil de vida dels usuaris
Lluis Capdevila, soci fundador de Health&SportLab
No full textEl Dr. Lluís Capdevila és professor de les facultats de Psicologia i d'Economia i Empresa de la UAB i coordinador del Grup de Recerca en Estil de Vida, Esport i Salut. Aquest any ha posat en marxa l'empresa Health&SportLab, una spin-off coparticipada per la UAB i la UPC que ha desenvolupat una aplicació per dispositius mòbils que permet la valoració i el seguiment periòdic de l'estil de vida dels usuaris
- …
