178 research outputs found
Sublethal fungicide-insecticide co-exposure affects nest recognition and parental investment in a solitary bee
No full text: Fungicides may interact synergistically with insecticides. However, our understanding of the impacts of sublethal insecticide-fungicide combinations on solitary bees is mostly restricted to laboratory studies, providing no information about potential consequences on behavior and reproductive success. We analyzed the effects of a fungicide application, alone and in combination with sublethal levels of an insecticide, on the nesting behavior and reproductive output of the solitary bee Osmia cornuta. We released individually-marked females into oilseed rape field cages, and subsequently sprayed the plants with four treatments: control (water), fungicide (tebuconazole), insecticide (acetamiprid at a sublethal concentration), and mixture (fungicide + insecticide). We recorded nesting activity before and after the sprays and assessed post-spray individual reproductive success. Bees of the single pesticide treatments were unaffected by the sprays and did not differ from control bees in any of the parameters measured. The longevity of bees of the mixture treatment was unaffected. However, these bees showed reduced foraging activity, shorter in-nest pollen-nectar deposition times, and increased difficulty recognizing their nesting cavity, leading to a decrease in provisioning rate, parental investment, and offspring production. Our study demonstrates that co-exposure to a fungicide with otherwise harmless levels of an insecticide caused behavioral effects with consequences on reproductive success. Because longevity was unaffected, these effects would not have been easily detected in a chronic laboratory test. Our results have important implications for bee risk assessment, which should account for exposure to multiple compounds and address behavioral effects and reproductive output under semi-field and/or field conditions
Significant geographical differences in prevalence of mutations associated with Plasmodium falciparum and Plasmodium vivax drug resistance in two regions from Papua New Guinea
No full textDrug resistance remains a major obstacle to malaria treatment and control. It can arise and spread rapidly, and vary substantially even at sub-national level. National malaria programmes require cost-effective and timely ways of characterizing drug-resistance at multiple sites within their countries.; An improved multiplexed post-PCR ligase detection reaction-fluorescent microsphere assay (LDR-FMA) was used to simultaneously determine the presence of mutations in chloroquine resistance transporter (crt), multidrug resistance 1 (mdr1), dihydrofolate reductase (dhfr) and dihydropteroate synthase (dhps) genes in Plasmodium falciparum (n = 727) and Plasmodium vivax (n = 574) isolates collected in 2006 from cross-sectional community population surveys in two geographically distinct regions (Madang and East Sepik) of Papua New Guinea (PNG) where strong regional differences in in vivo aminoquinoline and antifolate therapeutic efficacy had previously been observed. Data were compared to those of a follow-up survey conducted in 2010.; Despite some very low parasite densities, the assay successfully amplified all P. falciparum and P. vivax loci in 77 and 69 % of samples, respectively. In 2006, prevalences of pfdhfr (59R-108 N) double mutation/wild type pfdhps haplotype, pfcrt SVMNT haplotype (72S-76T double mutation), and 86Y pfmdr1 mutation all exceeded 90 %. For P. vivax, 65 % carried at least two pvdhfr mutations, 97 % the 647P pvdhps mutation and 54 % the 976F pvmdr1 mutation. Prevalence of mutant haplotypes was higher in Madang than East Sepik for pfcrt SVMNT (97.4 vs 83.3 %, p = 0.001), pfdhfr (59R-108 N) (100 vs 90.6 %, p = 0.001), pvdhfr haplotypes (75.8 vs 47.6 %, p = 0.001) and pvmdr1 976F (71.2 vs 26.2 %, p < 0.001). Data from a subsequent Madang survey in 2010 showed that the prevalence of pfdhps mutations increased significantly from <5 % to >30 % (p < 0.001) as did the prevalence of pvdhfr mutant haplotypes (from 75.8 to 97.4 %, p = 0.012).; This LDR-FMA multiplex platform shows feasibility for low-cost, high-throughput, rapid characterization of a broad range of drug-resistance markers in low parasitaemia infections. Significant geographical differences in mutation prevalence correlate with previous genotyping surveys and in vivo trials and may reflect variable drug pressure and differences in health-care access in these two PNG populations
Helping patients discuss CINV management : development of a patient charter
No full textIn April 2012, an Expert Group of specialist cancer nurses working in a variety of settings (e.g. chemotherapy delivery, chemotherapy service design, research, nurse leadership and patient information/advocacy) participated in telephone/web-based meetings, with the aim of sharing current experience of chemotherapy-induced nausea and vomiting (CINV) management, and reaching a consensus on the development of a Patient Charter, designed to help patients understand CINV management, and setting out key questions they may wish to ask their healthcare professionals
Clinical relevance of soluble c-erbB-2 for patients with metastatic breast cancer predicting the response to second-line hormone or chemotherapy
No full textConcentrations of soluble c-erbB-2 were determined in the sera of 64 patients with distant metastasis from advanced breast cancer receiving second-line hormone or chemotherapy in comparison to 35 breast cancer patients without detectable recurrent disease and 17 healthy blood donors. The sera of non-metastatic breast cancer patients contained s-erbB-2 concentrations similar to those of healthy blood donors. Patients with distant metastasis from advanced breast cancer had significantly higher values of s-erbB-2 in comparison to patients with non-disseminated disease (mean: 59.6 vs. 11.6 U/ml; p = 0.022). A significant correlation was observed between s-erbB-2 serum levels and serum LDH concentrations (p < 0.001), levels of alkaline phosphatase (p < 0.001), and the presence of hepatic metastasis (p = 0.001). Time to tumor progression was significantly shorter in patients with s-erbB-2 levels above 40 U/ml (mean: 23.4 vs. 56.7 months; p = 0.002). Furthermore, breast cancer patients with hepatic metastasis and those with elevated s-erbB-2 serum levels above 40 U/ml had limited response to hormone or chemotherapy. Non-responders had significantly higher s-erbB-2 levels (mean: 270.3, range: 42-500 U/ml;) compared with the responder group (mean: 23.1, range: 0-149 U/ml; p < 0.001). Logistic regression analysis indicated that elevated s-erbB-2 serum levels above 40 U/ml independently predicted an unfavorable response to second-line hormone or chemotherapy in patients with advanced metastatic breast cancer. Copyright (C) 2002 S. KargerAG, Basel
Molecular epidemiology and population genetics of "Plasmodium vivax" in Papua New Guinea
No full textAbstract: In recent years a new focus has been put on malaria, and elimination and eradication of this disease has been brought back to the agenda. While Plasmodium falciparum causes most of the disease in Africa, P. vivax is predominant in malaria endemic regions in Latin America, Asia and the South Pacific. In the last 10 years increasing reports of severe disease and even mortality caused by P. vivax raised new awareness for this parasite. Forty percent of the world population lives in areas of P. vivax transmission, and severe disease is caused especially in infants and young children. P. vivax has the ability to form semi-dormant liver hypnozoites that can relapse and lead to clinical disease after an extended period of time. As most currently applied drugs are not effective against hypnozoites, they present a mayor obstacle towards malaria control.
In the lowlands of Papua New Guinea (PNG), malaria prevalence reaches levels similar to those in sub-Saharan Africa. Both P. falciparum and P. vivax are frequent, and P. vivax reaches prevalence higher than anywhere else in the world. Individuals from these regions are often co-infected by both parasite species. Multiple concurrent infections with different strains of P. falciparum or P. vivax are common. For this thesis I have genotyped over 3000 P. vivax positive blood samples collected in a cohort study of 264 children. These children, aged 1 to 4.5 years, were followed over 16 months and visited every 8 weeks for collection of two blood samples taken 24 hours apart. Additional samples were collected whenever the children presented sick to the local health centre. In parallel morbidity data was collected. P. vivax was genotyped using two size polymorphic markers, which both distinguished individual parasite clones. Genotyping data of P. falciparum clones was available from a previous study.
Extensive diversity of the genotyping markers and high multiplicity of infection (MOI, the number of co-occurring clones per carrier) was observed. Each P. vivax positive child carried a mean of 2.7 concurrent infections, mean MOI was nearly twice as high as P. falciparum multiplicity in the cohort. We did not detect a seasonal trend in MOI, and only a moderate increase of MOI with age, most pronounced in very young children up to 3 years. Most likely relapses increase P. vivax mean MOI, and they also lead to high MOI during seasons of less transmission.
The detection of parasitemia in field surveys is imperfect owing to parasite densities below or fluctuating around the detection limit of light microscopy or PCR. We have compared >1000 pairs of samples collected 24 hours apart. The collection of a second sample was found to have a limited effect on parasite prevalence: a single PCR missed only 6 to 9% of the combined parasite positivity. The proportion of individual clones missed was more pronounced. Depending on the marker, 19% or 31% of all P. vivax clones were missed when sampling on a single day. As a consequence, mean MOI increased from 2.7 to 3.4 when combining results from paired samples. Detectability does not differ between P. vivax and P. falciparum or between age groups. Thus comparisons of prevalence and MOI between species and age trends are not biased by detectability.
To investigate structuring of P. vivax population in PNG, we have typed a subset of samples with 13 additional markers. Allele frequencies and haplotypes were compared to those from samples collected at other sites in PNG. No differences were detected between parasite populations, most likely because of high gene flow between sites. This is in contrast to the situation in countries of lower endemicity, and differs from the earlier observed moderate structuring in P. falciparum populations from PNG.
In this cohort study, the incidence of P. vivax malaria decreased with age, whereas the incidence of P. falciparum peaked later at the age of 3.5 years. These contrasting trends are in line with results from other countries were both parasites are co-endemic. Differences in the parasite biology, e.g. a more limited reservoir of surface antigens of P. vivax compared to P. falciparum, might cause faster immunization against P. vivax and thus the different age trends in incidence. But also differences in transmission intensity might be responsible. Our typing of clones over an extended period of time allowed estimations of the molecular force of infection (molFOI), i.e. the number of infections per child per year. Each child acquired 14 P. vivax clones per year, but only 6 P. falciparum clones. molFOI did not change with age, suggesting that acquired immunity builds up gradually with each new clone, leading to a decrease in P. vivax incidence over time. This does not rule out that biological differences between P. vivax and P. falciparum also play a role.
PNG is among the countries with the poorest health infrastructure and the highest prevalence of malaria. P. vivax prevalence is in some regions as high as P. falciparum prevalence. High MOI and molFOI, as well as high levels of gene flow imply great resilience of P. vivax towards antimalarial interventions. Fast acquisition of semi-immunity leads to a large number of asymptomatic P. vivax carriers, potentially contributing to transmission, and control is further complicated by relapses, occurring in the blood weeks or months after transmission from the mosquito. The high proportion of P. vivax will be a major challenge towards malaria control and elimination in PNG. ---------- Zusammenfassung: In den letzten Jahren erhielt die Krankheit Malaria neue Aufmerksamkeit, und ihre Ausrottung in einzelnen Ländern oder gar weltweit wird wieder als realistisches Ziel angesehen. Plasmodium falciparum verursacht die meisten Krankheitsfälle in Afrika, dagegen ist P. vivax der vorherrschende Parasit in Malariagebieten in Lateinamerika, Asien und dem Südpazifik. In den letzten zehn Jahren haben Forschungen gezeigt, dass P. vivax häufig schwere Krankheit bis hin zum tödlichen Verlauf verursachen kann, insbesondere bei Kleinkindern. Dadurch geriet der Parasit nach Jahren mit wenig Beachtung erneut in den Fokus der Forschung. Vierzig Prozent der Weltbevölkerung leben in Gebieten mit P.vivax-Übertragung. P. vivax hat die Fähigkeit, Ruhestadien zu bilden, welche längere Zeit nach der Übertragung zum erneuten Krankheitsausbruch führen können. Die meisten der heute vorhandenen Medikamente sind wirkungslos gegen Leberstadien, darum sind diese eine grosse Hürde auf dem Weg zur Bekämpfung von Malaria.
In tief liegenden Gebieten von Papua Neuguinea erreicht die Malariaprävalenz Werte ähnlich der in Afrika südlich der Sahara. P. falciparum wie auch P. vivax sind häufig, und die P. vivax Prävalenz ist höher als irgendwo sonst auf der Welt. Bewohner dieser Gegenden sind häufig gleichzeitig mit beiden Spezies infiziert, sowie mit verschiedenen Linien derselben Art. Für diese Arbeit wurden die P. vivax Stämme in über 3'000 positiven Blutproben analysiert, die im Rahmen einer Kohortenstudie mit 264 Kindern gesammelt wurden. Diese Kinder im Alter von 1 bis 4.5 Jahren wurden während 16 Monaten alle 2 Monate besucht um im Abstand von 24 Stunden zwei Blutproben zu sammeln. Zusätzliche Proben wurden gesammelt, wann immer ein Kind eines der Gesundheitszentren aufsuchte. Parallel dazu wurden alle Erkrankungen der Kinder registriert. P. vivax Stämme wurden aufgrund von zwei molekularen Markern, bei welchen sich die Allele in der Grösse unterscheiden, typisiert. Im Rahmen einer vorhergehenden Studie wurden die P. falciparum Stämme in der Kohorte typisiert.
Die gewählten Marker wiesen eine hohe Diversität auf, und die Multiplizität (die Anzahl verschiedener Stämme pro Träger) war hoch. Jedes infizierte Kind trug im Schnitt 2.7 P. vivax Stämme, dieser Wert ist fast doppelt so hoch wie derjenige von P. falciparum. Es gab keine saisonalen Unterschiede in der Multiplizität, und nur einen geringen Anstieg der Multiplizität mit dem Alter der Kinder; dieser war am deutlichsten in sehr jungen Kindern unter 3 Jahren. Es ist davon auszugehen, dass wiederausbrechende Leberstadien die Multiplizität erhöhen, dies auch während Jahreszeiten mit geringerer Übertragung durch Mücken.
In Feldstudien ist die Detektion von Parasiten häufig unvollständig, d.h. die Dichte eines Teils der Parasiten liegt unter der Nachweisgrenze von Mikroskopie oder molekularen Methoden wie PCR. Wir haben über 1000 Blutproben-Paare verglichen, welche im Abstand von 24 Stunden gesammelt wurden. Die zusätzliche zweite Blutprobe hatte einen eher geringen Einfluss auf die Prävalenz, mittels PCR wurden nur 6 bis 9% der Proben falsch negativ diagnostiziert. Der Anteil der Stämme, die in einer einzelnen Proben nicht detektiert wurden, war dagegen ausgeprägter. Je nach Marker wurden 19 oder 31% aller P. vivax Stämme, die an mindestens einem der 2 Tage nachgewiesen wurden, am Tag 1 nicht entdeckt. Als Folge stieg die Multiplizität von 2.7 auf 3.4 wenn die Resultate von beiden Tagen kombiniert wurden. Die Wahrscheinlichkeit, einen Stamm zu detektieren, unterscheidet sich nicht zwischen P. vivax und P. falciparum oder in verschiedenen Altersklassen, folglich werden Vergleiche der Prävalenz und Multiplizität nicht beeinflusst.
Um die Populationsstruktur von P. vivax in Papua Neuguinea zu untersuchen haben wir einen Teil der Proben aus unserer Kohorte mit 13 weiteren molekularen Markern untersucht. Die Allele-Frequenzen und die Haplotypen wurden verglichen mit den-jenigen von drei anderen Orten in Papua Neuguinea. Es wurden keine Unterschiede zwischen diesen Parasitenpopulationen festgestellt, sehr wahrscheinlich aufgrund eines häufigen genetischen Austauschs zwischen den Populationen. Im klaren Gegensatz dazu wurden in Gebieten mit geringer P. vivax Prävalenz ausgeprägte Unterschiede zwischen Populationen beobachtet, und in früheren Studien wurde auch eine moderat ausgeprägte Populationsstruktur von P. falciparum in Papua Neuguinea festgestellt.
Die Inzidenz von P. vivax, also die Anzahl Erkrankungen, nahm in der Kohorte mit dem Alter deutlich ab, dagegen stieg die P. falciparum Inzidenz bis zu einem Alter von 3.5 Jahren. Diese gegensätzlichen Trends bestätigen Beobachtungen aus anderem Gebieten, wo beide Parasiten endemisch sind. Als mögliche Ursache kommen Unterschiede in der Biologie der Parasiten in Frage, z.B. eine kleinere Diversität von Oberflächenproteinen von P. vivax, wodurch die Immunisierung schneller verlaufen sollte. Auch sind Unterschiede in der Übertragungsrate von P. vivax und P. falciparum möglich. Unsere Typisierung von Stämmen über einen längeren Zeitraum ermöglicht, die „molekulare Infektionshäufigkeit“ zu bestimmen, also die Anzahl Infektionen pro Kind pro Jahr. Jedes Kind wurde im Schnitt mit über 14 P. vivax-Stämmen pro Jahr infiziert, aber nur mit etwa 6 P. falciparum-Stämmen. Die Infektionshäufigkeit änderte sich nicht mit dem Alter, dies lässt darauf schliessen, dass die Kinder mit der Zeit allmählich Immunität erlangten, und dadurch die Anzahl Erkrankungen zurückging. Dies schliesst natürlich nicht aus, dass auch Unterschiede in der Biologie eine Rolle spielt im Erlangen von Immunität.
Papua Neuguinea ist eines der Länder mit dem schlechtesten Gesundheitswesen und gleichzeitig einem hohen Auftreten von Malaria. Die Prävalenz von P. vivax ist manchen Gegenden gleich hoch wie diejenige von P. falciparum. Die hohe Multiplizität und Infektionshäufigkeit, wie auch der hohe Grad von genetischem Austausch zwischen Parasitenpopulationen, lässt auf einen hohen Widerstandsgrad gegenüber Massnahmen zur Malariakontrolle schliessen. Die schnelle Immunisierung gegen P. vivax führt dazu, dass es eine grosse Zahl von asymptomatischen Trägern gibt, die vermutlich immer noch zur Übertragung beitragen. Die Bekämpfung von P. vivax wird weiter erschwert durch die Leberstadien, welche noch Wochen oder Monate nach der Übertragung zu Krankheitsausbrüchen führen können. Der hohe Anteil von P. vivax an allen Malariafällen wird Papua Neuguinea vor grosse Herausforderungen stellen auf dem Weg zur Kontrolle und Elimination von Malaria
Optimització de formulacions amb fosfolípids per a ús dermatològic
No full textConsultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaEl treball descriu, principalment, la preparació de suspensions de liposomes (L) amb diferents fàrmacs encapsulats (ditranol: DT; hidrocortisona: HC; i butirat-propionat d'hidrocortisona:HBP) així com la d'emulsions o/w amb oli de borratja (OB/aigua) estabilitzades amb fosfolípids (F). Aquestes formulacions tenen interès dermatològic, i els mètodes de preparació emprats són directament escalables a la indústria. Prèviament a l'encapsulació dels fàrmacs en liposomes i a la preparació de les emulsions va ser necessari fer els següents estudis: 1.- L'efecte de la concentració de F, del diàmetre dels liposomes i de la concentració de sacarosa, en la liofilització de les vesícules. Els resultats mostren que únicament els liposomes petits (100 nm) presentaren molt baixa estabilitat física durant la liofilització, augmentant notablement el seu diàmetre un cop rehidratats. 2.- L'estabilitat dels L en hidrogels obtinguts amb Carbopol 940. Es va comprovar que tots els L estudiats van ser estables en els esmentats hidrogels. 3.- La determinació de les condicions d'anàlisi de la grandària de les vesícules mitjançant detecció heterodina de l'espectre de freqüències de la llum dispersada. L'instrument emprat va ser el Microtrac UPA 150 (UPA). Pel que fa a aquesta tècnica, es comprovà que les anàlisis de les grandàries amb l'UPA 150 han de complir les següents condicions: a) un temps de lectura 10 minuts; b) un índex de càrrega situat entre 0,1 i 1; c) la necessitat de treballar dins l'interval lineal de la relació concentració de les mostres-índex de càrrega; d) la fracció en volum de la fase contínua ha d'ésser 0,97; e) cal realitzar un apantallament de les càrregues elèctriques que puguin tenir les vesícules. En cas contrari, es produeixen alteracions de la seva distribució de velocitats, causant anàlisis incorrectes. 4.- La posta a punt de l'obtenció de vesícules amb un homogeneïtzador d'alta pressió escalable a nivell industrial, el Microfluidizer 110S (M110S). Els resultats mostren que el control dels cicles de processament, la pressió de treball, la força iònica del medi aquós de la suspensió, la concentració d'etanol (en cas de formar part de la formulació) i la concentració de F, permeten determinar amb precisió les característiques de la població de L obtinguts amb el M110S. El diàmetre, la dispersió de la població, i el volum encapsulat de les vesícules s'ajusten satisfactòriament a models polinòmics lineals de segon ordre. En referència a l'encapsulció dels fàrmacs en liposomes: La relació màxima d'encapsulació del DT en L és de 4,74 mg DT/g F (1:60 DT:F mol/mol) independentment de la grandària de les vesícules. L'estabilitat química de les preparacions és molt baixa (10 years). FT-IR experiments do not detect any hydrogen bond between drug and P. Topical treatment with humans show a blanching effect on the skin due to the drug vasoconstrictor properties. However, the inhibition of the methyl-nicotinate-induced skin inflammation is not statistically significant (as has been shown for laser Doppler flowmetry). The last results are associated with adsorption/desorption phenomena in the skin stratum corneum. On the other hand, hystometric results of L-drug treated skin mouse show the atrophogenicity of the preparation, a secondary effect of topical corticosteroids related with their potency. Results confirm that L are an effective topical drug delivery system. P stabilized o/w emulsions with 2% w/w BO were obtained with the M110S. Emulsions, hydrogels and lyophilized samples show a good stability. Vesicle composition (L and droplets) are dependent on the initial BO/P ratio
Optimació de formulacions amb fosfolípids per a ús dermatològic
No full textEl treball descriu, principalment, la preparació de suspensions de liposomes (L) amb diferents fàrmacs encapsulats (ditranol: DT; hidrocortisona: HC; i butirat-propionat d'hidrocortisona:HBP) així com la d'emulsions o/w amb oli de borratja (OB/aigua) estabilitzades amb fosfolípids (F). Aquestes formulacions tenen interès dermatològic, i els mètodes de preparació emprats són directament escalables a la indústria. Prèviament a l'encapsulació dels fàrmacs en liposomes i a la preparació de les emulsions va ser necessari fer els següents estudis: 1.- L'efecte de la concentració de F, del diàmetre dels liposomes i de la concentració de sacarosa, en la liofilització de les vesícules. Els resultats mostren que únicament els liposomes petits (≤100 nm) presentaren molt baixa estabilitat física durant la liofilització, augmentant notablement el seu diàmetre un cop rehidratats.2.- L'estabilitat dels L en hidrogels obtinguts amb Carbopol 940. Es va comprovar que tots els L estudiats van ser estables en els esmentats hidrogels.3.- La determinació de les condicions d'anàlisi de la grandària de les vesícules mitjançant detecció heterodina de l'espectre de freqüències de la llum dispersada. L'instrument emprat va ser el Microtrac UPA 150 (UPA). Pel que fa a aquesta tècnica, es comprovà que les anàlisis de les grandàries amb l'UPA 150 han de complir les següents condicions:a) un temps de lectura ≥ 10 minuts; b) un índex de càrrega situat entre 0,1 i 1; c) la necessitat de treballar dins l'interval lineal de la relació concentració de les mostres-índex de càrrega; d) la fracció en volum de la fase contínua ha d'ésser ≥ 0,97; e) cal realitzar un apantallament de les càrregues elèctriques que puguin tenir les vesícules. En cas contrari, es produeixen alteracions de la seva distribució de velocitats, causant anàlisis incorrectes.4.- La posta a punt de l'obtenció de vesícules amb un homogeneïtzador d'alta pressió escalable a nivell industrial, el Microfluidizer 110S (M110S). Els resultats mostren que el control dels cicles de processament, la pressió de treball, la força iònica del medi aquós de la suspensió, la concentració d'etanol (en cas de formar part de la formulació) i la concentració de F, permeten determinar amb precisió les característiques de la població de L obtinguts amb el M110S. El diàmetre, la dispersió de la població, i el volum encapsulat de les vesícules s'ajusten satisfactòriament a models polinòmics lineals de segon ordre.En referència a l'encapsulció dels fàrmacs en liposomes: · La relació màxima d'encapsulació del DT en L és de 4,74 mg DT/g F (1:60 DT:F mol/mol) independentment de la grandària de les vesícules. L'estabilitat química de les preparacions és molt baixa (· La relació màxima d'encapsulació de l'HC en L és de 25,8 mg HC/g F (1:19 HC:F mol/mol) independentment de la grandària de les vesícules. Les suspensions mostren inestabilitat física (aprox. 200 dies). Els estudis d'espectrometria d'infraroig (FT-IR) posen de manifest l'establiment d'enllaços d'hidrogen entre els grups OH de l'HC i els grups fosfat dels F, de manera que el fàrmac es situa a la zona polar de les bicapes (B), actuant com a disruptor. En L unilamel·lars obtinguts per fase reversa s'observa una sobresaturació transitòria (aprox. 12 hores) de les B amb HC. La interacció HC-F és feble, i s'observa una ràpida pèrdua del fàrmac en diluir les mostres.· La relació màxima d'encapsulació de l'HBP en L és de 47,9 mg HBP/g F (1:13 HBP:F mol/mol) independentment de la grandària de les vesícules. Les diferents formulacions (suspensions, hidrogels, liofilitzats) presenten una bona estabilitat química, en particular les liofilitzades (aprox. 10 anys). Els estudis d'FT-IR no detecten enllaços d'hidrogen entre l'HBP i els F. L'aplicació de suspensions de L amb HBP en humans provoca l'emblanquiment de la pell com a conseqüència de l'efecte vasoconstrictor del fàrmac, però no produeix cap disminució estadísticament significativa de la inhibició de la urticària de contacte amb nicotinat de metil (mesurat amb velocimetria de làser Doppler). Aquests resultats s'han associat als efectes d'adsorció/desorció d'aigua a l'estrat corni. Els estudis histomètrics amb ratolins tractats amb L amb HBP posen de manifest la producció d'atròfia cutània en diversos teixits, un efecte secundari del fàrmac relacionat amb la seva potència vasoconstrictora. Els resultats confirmen que els L actuen com a vehicle de l'HBP per aplicació tòpica.· S'obtingueren emulsions o/w amb OB al 2 % p/p estabilitzades amb F emprant el M110S. Les preparacions (emulsions, hidrogels i liofilitzats) presenten una bona estabilitat. El tipus de vesícules presents a les emulsions (L i microgotes) depèn de la relació inicial OB/F.El trabajo describe, principalmente, la preparación de suspensiones de liposomas (L) con diferentes fármacos encapsulados (ditranol: DT; hidrocortisona: HC; y butirato-propionato de hidrocortisona:HBP) así como la de emulsiones o/w con aceite de borrajas (OB/agua) estabilizadas con fosfolípidos (F). Estas formulaciones tienen interés dermatológico y los métodos de obtención utilizados son directamente transferibles a la producción industrial. Previamente a la encapsulación de los fármacos en liposomas y a la preparación de las emulsiones fue necesario realizar los siguientes estudios:1.- El efecto de la concentración de F, del diámetro de los liposomas y de la concentración de sacarosa en la liofilización de las vesículas. Los resultados muestran que únicamente los liposomas pequeños (≤100 nm) tienen poca estabilidad física durante la liofilización, aumentado notablemente su diámetro una vez rehidratados.2.- La estabilidad de los L en hidrogeles obtenidos con Carbopol 940. Se pudo comprobar que todos los liposomas estudiados fueron estables en dicho gel.3.- La determinación de las condiciones de análisis del tamaño de las vesículas mediante la detección heterodina del espectro de frecuencias de la luz dispersada. El instrumento utilizado fue el Microtrac UPA 150 (UPA). En referencia a esta técnica se comprobó que loas análisis de tamaño con el UPA 150 deben cumplir las siguientes restricciones: a) un tiempo de lectura ≥ 10 minutos; b) un índice de carga situado entre 0,1 i 1; c) la necesidad de trabajar en el intervalo lineal de la relación concentración de les muestras-índice de carga; d) la fracción en volumen de la fase continua debe ser ≥ 0,97; e) se deben apantallar las cargas eléctricas que puedan tener las vesículas. En caso contrario, se producen alteraciones de su distribución de velocidades, obteniéndose análisis erróneos.4.- La puesta a punto de la obtención de vesículas con un homogenizador a alta presión escalable a nivel industrial, el Microfluidizer 110S (M110S). Los resultados muestran que el control del número de ciclos de procesamiento, la presión de trabajo, la fuerza iónica del medio acuoso de la suspensión, la concentración de etanol (en caso de formar parte de la formulación) y la concentración de F permiten determinar con precisión las características de la población de L obtenidos con el M110S. El diámetro, la dispersión de la población y el volumen encapsulado de las vesículas se ajustan satisfactoriamente a modelos polinómicos lineales de segundo orden.En referencia a la encapsulación de los fármacos en liposomas:· La relación máxima de encapsulación del DT en L es de 4,74 mg DT/g F (1:60 DT:F mol/mol) independientemente del tamaño de las vesículas. La estabilidad química de las preparaciones es muy baja (· La relación máxima de encapsulación de la HC en L es de 25,8 mg HC/g F (1:19 HC:F mol/mol) independientemente del tamaño de las vesículas. Las suspensiones muestran inestabilidad física (aprox. 200 días). Los estudios de espectrometría de infrarrojo (FT-IR) ponen de manifiesto la existencia de enlaces de hidrógeno entre los grupos OH de la HC y los grupos fosfato de los F, de manera que el fármaco se sitúa en la zona polar de las bicapas (B), inestabilizándolas. En L unilamelares obtenidos por fase reversa se observa una sobresaturación transitoria (aprox. 12 horas) de las B con HC. La interacción HC-F es débil, y se observa una rápida pérdida del fármaco al diluir las muestras.· La relación máxima de encapsulación del HBP en L es de 47,9 mg HBP/g F (1:13 HBP:F mol/mol) independientemente del tamaño de las vesículas. Las diferentes formulaciones (suspensiones, hidrogeles, liofilizados) presenten buena estabilidad química, en particular las liofilizadas (aprox. 10 años). Los estudios de FT-IR no detectan enlaces de hidrógeno entre el HBP y los F. La aplicación de suspensiones de L con HBP en humanos provoca la decoloración de la piel a consecuencia del efecto vasoconstrictor del fármaco, pero no produce una disminución estadísticamente significativa de la inhibición de la urticaria de contacto con nicotinato de metilo (medida por velocimetría de láser Doppler). Estos resultados se han asociado a los efectos de adsorción/desorción de agua en el estrato córneo. Los estudios histométricos con ratones tratados con L con HBP ponen de manifiesto la producción de atrofia cutánea en diversos tejidos, un efecto secundario del fármaco relacionado con su potencia vasoconstrictora. Los resultados confirman que los L actúan como vehículo del HBP para la aplicación tópica.· Se obtuvieron emulsiones o/w con OB al 2 % p/p estabilizadas con F utilizando el M110S. Las preparaciones (emulsiones, hidrogeles y liofilizados) presentan alta estabilidad. El tipos de vesículas presentes en las emulsiones (L y microgotas) dependen de la relación inicial OB/F.This work describes the preparation of drug-loaded liposome (dithranol: DT; hydrocortisone: HC; hydrocortisone butyrate-propionate: HBP) liposome (L) suspensions and o/w phopholipid stabilized emulsions (borage oil: BO/water). All preparations are of great interest in dermatology, and they were obtained using scale-up methods. In order to obtain the previously described formulations the following studies were performed: 1.- Study of the effect of the F concentration, the L diameter and the sucrose concentration on the physical L stability during lyophilization. The results show that the small L (≤100 nm) have a very low stability during lyophilization.2.- Study of the effect of Carbopol 940 (hydrogel) on the L stability. The study shows that all the L tested were stable in Carbopol 940 hydrogel preparations.3.- Determination of the factors involved on the measurement of the liposome diameter using the "Microtrac UPA 150 (UPA)", an heterodyne detector spectrometer of sample scattered light. Results indicate that UPA vesicle-sizing analysis have to observe the next conditions: a) a minimum run time of 10 minutes; b) a loading index between 0.1 and 1; c) a lineal relation between sample concentration and the loading index; d) a continuous phase volume fraction ≥ 0.97;e) the vesicle electrical charge have to be screened. Otherwise, velocity distribution is disturbed and the analysis are not correct.4.- Conditions for the preparation of L using a the high-pressure homogenizer "Microfluidizer 110S (M110S)". It was found that, using experimental design methods, the characteristics of the L obtained with the M110S depends on the control of the number of cycles, pressure, ionic strength, ethanol concentration and P concentration. The diameter, dispersion and entrapped volume of L have a good fit with lineal second order polynomial models.Regarding the drug entrapment in liposomes, results indicate that:· The maximum amount of DT entrapped in L has a ratio of 4.74 mg DT/g P (1:60 DT:P mol/mol) and it is not dependent on L diameter. In all preparations (suspensions, lyophilized and pro-liposome) the chemical stability was very low (· The maximum amount of HC entrapped in L has a ratio of 25.8 mg HC/g P (1:19 HC:P mol/mol) and it is not dependent on the L diameter. The suspensions are physically unstable (∼200 days). Infrared spectrometry (FT-IR) experiments detect hydrogen bonds between OH groups of drug and P phosphate group. These results suggest that HC is localized in the polar domain of the lipid bilayer and has a disrupter effect. A temporally bilayer supersaturation (∼12 hours) with HC is observed in unilamellar L obtained by reverse phase evaporation. HC-P interactions are weak, and a fast drug desencapsulation is observed when the samples are diluted.·The maximum amount of HBP entrapped in L has a ratio of 47.9mg HBP/g P (1:13 HBP:P mol/mol) and it is not dependent on L diameter. The suspensions, hydrogels and lyophilized samples show chemical stability, specially the last ones (>10 years). FT-IR experiments do not detect any hydrogen bond between drug and P. Topical treatment with humans show a blanching effect on the skin due to the drug vasoconstrictor properties. However, the inhibition of the methyl-nicotinate-induced skin inflammation is not statistically significant (as has been shown for laser Doppler flowmetry). The last results are associated with adsorption/desorption phenomena in the skin stratum corneum. On the other hand, hystometric results of L-drug treated skin mouse show the atrophogenicity of the preparation, a secondary effect of topical corticosteroids related with their potency. Results confirm that L are an effective topical drug delivery system.· P stabilized o/w emulsions with 2% w/w BO were obtained with the M110S. Emulsions, hydrogels and lyophilized samples show a good stability. Vesicle composition (L and droplets) are dependent on the initial BO/P ratio
Properties and cellular uptake of photo-triggered mixed metallosurfactant vesicles intended for controlled CO delivery in gas therapy
No full textAltres ajuts: acords transformatius de la UABThe scientific relevance of carbon monoxide has increased since it was discovered that it is a gasotransmitter involved in several biological processes. This fact stimulated research to find a secure and targeted delivery and lead to the synthesis of CO-releasing molecules. In this paper we present a vesicular CO delivery system triggered by light composed of a synthetized metallosurfactant (TCOL10) with two long carbon chains and a molybdenum-carbonyl complex. We studied the characteristics of mixed TCOL10/phosphatidylcholine metallosomes of different sizes. Vesicles from 80 to 800 nm in diameter are mainly unilamellar, do not disaggregate upon dilution, in the dark are physically and chemically stable at 4 °C for at least one month, and exhibit a lag phase of about 4 days before they show a spontaneous CO release at 37 °C. Internalization of metallosomes by cells was studied as function of the incubation time, and vesicle concentration and size. Results show that large vesicles are more efficiently internalized than the smaller ones in terms of the percentage of cells that show TCOL10 and the amount of drug that they take up. On balance, TCOL10 metallosomes constitute a promising and viable approach for efficient delivery of CO to biological systems
Desenvolupament d’una eina de planificació de vol per UAVs
No full textAquest document té com a finalitat el desenvolupament d’una eina de planificació de vol per Aeronaus no Tripulades (UAV). Per fer-ho, primerament es realitza una introducció general al programa ideat i una explicació dels seus modes de funcionament. Posteriorment es descriu la teoria i l’implementació de cada bloc que forma el programa per separat. En el capítol següent es parla dels softwares utilitzats i es descriu el codi breument, classe a classe. Per acabar es proposen tres casos pràctics sobre el funcionament dels diferents modes de l’eina. És en aquesta part del treball on es posa en evidència el funcionament en conjunt de tots els diferents blocs que formen el programa.
L’eina de planificació de vol per UAVs té com a objectiu principal crear les bases per
realitzar un pla de vol de manera automàtica a partir d’unes dades reduïdes d’entrada,
que depenen del mode de funcionament de la mateixa eina. No obstant, els tres modes
es basen en el mateix procediment de funcionament: A partir d’uns obstacles i una altura de vol definida per l’usuari o per la pròpia eina es crea un diagrama de rutes segures al voltant dels obstacles de tal manera que, seguint les arestes d’aquest diagrama es poden unir dos punts sense colisionar amb cap obstacle. Posteriorment, es cerca la ruta òptima entre aquests dos punts i es representen els resultats obtinguts mitjançant Google Earth.
Aquesta eina ha estat implementada mitjançant el llenguatge C-Sharp, de la plataforma
.NET
Author Correction: Clinical, pathological, and PAM50 gene expression features of HER2-low breast cancer
No full textAuthor Correction to: "Clinical, pathological, and PAM50 gene expression features of HER2-low breast cancer
- …
