1,721,010 research outputs found
Towards an inclusive environmental governance model. Analysing the interface between the Arganeraie Biosphere Reserve (Morocco) and two local communities
Aquesta tesi es basa en estudis de ciència de conservació post-normal i governança ambiental per a investigar els processos de governança ambiental a la Reserva de la Biosfera de l’Arganareda (RBA) al Marroc i dues de les seves comunitats i agdals locals rurals (ICCA); i donar llum sobre els seus resultats i reptes fins ara. L’anàlisi es centra en la interfície entre dos enfocaments pràctics de la governança ambiental per a abordar la governança ambiental inclusiva, explorant simultàniament la relació des de la perspectiva d’una reserva de la biosfera i una comunitat local, des d’un enfocament inductiu que abraça múltiples escales i sistemes de coneixement. L’original enfocament integrador pluralista aplicat, ha aconseguit captar gran part de la complexitat i els matisos inherents a les múltiples escales, coneixements i visions del món. En primer lloc, s’ha analitzat l’enfocament institucional de la reserva de la biosfera a la governança ambiental. En segon lloc, s’han investigat els processos de govern de baix a dalt en dues comunitats locals rurals. Finalment, s’ha examinat la interfície entre la reserva de la biosfera i les dues comunitats locals mitjançant la identificació de les limitacions i les sinergies dels seus propis enfocaments de govern. Les principals conclusions assenyalen que: (i) la RBA i el sistema agdal són percebuts com l’oportunitat més adequada per a la majoria d’actors a tots els nivells; (ii) la governança ambiental inclusiva es considera factible; (iii) la baixa prioritat estratègica actual i la feble voluntat política dificulten la governança ambiental inclusiva a nivell de RBA i comunitat, bloquejant una interfície global-local robusta. Després d’analitzar els principals factors d’influència de la governança ambiental inclusiva a nivell local, RBA i interfície, les principals conclusions són: (i) la inclusió encara està lluny d’aconseguir-se a causa de restriccions de comportament no expressades; (ii) els enfocaments etnogràfics i holístics són susceptibles de descobrir molts dels factors ocults subjacents que s’han passat per alt fins ara. Així, per avançar cap a la governança ambiental inclusiva a l’Arganareda, aquests factors d’influència s’han d’abordar i integrar simultàniament de baix a dalt i de dalt a baix. Finalment, més investigacions multidisciplinàries i interdisciplinàries són essencials per a entendre i gestionar millor aquests condicionants ocults que, en última instància, afecten les relacions humana-natura més enllà de les cultures i disciplines.Esta tesis se basa en la ciencia de la conservación y los estudios de gobernanza ambiental post-normales para investigar los procesos de gobernanza ambiental dentro de la Reserva de la Biosfera de la Arganareda (RBA) en Marruecos y dos de sus comunidades locales rurales y agdales (ICCAs); y proporcionar luz sobre sus resultados y desafíos hasta la fecha. El análisis se centra en la interfaz entre dos enfoques empíricos de gobernanza ambiental para abordar la gobernanza ambiental inclusiva, explorando simultáneamente la relación desde la perspectiva de una reserva de biosfera y la de las comunidades locales, a partir de un enfoque inductivo que abarca múltiples escalas y sistemas de conocimiento. El original enfoque integrador pluralista aplicado ha logrado captar gran parte de la complejidad y los matices inherentes a las múltiples escalas, conocimientos y cosmovisiones. En primer lugar, se ha analizado el enfoque institucional de gobernanza ambiental de la reserva de la biosfera. En segundo lugar, se han investigado los procesos ascendentes (bottom-up) de gobernanza en dos comunidades locales rurales. En tercer lugar, se ha examinado la interfaz entre la reserva de biosfera y las dos comunidades locales mediante la identificación de las limitaciones y sinergias de sus propios enfoques de la gobernanza. Las principales conclusiones señalan que: (i) la RBA y el sistema agdal se perciben como la oportunidad más adecuada para la mayoría de los actores a todos los niveles; (ii) la gobernanza ambiental inclusiva se considera factible; (iii) la baja prioridad estratégica actual y la escasa voluntad política obstaculizan la gobernanza ambiental inclusiva a nivel de la RBA y de la comunidad, bloqueando una sólida interfaz global-local. Tras analizar los principales factores que influyen en la gobernanza ambiental inclusiva a nivel local, RBA y de interfaz, las principales conclusiones son (i) la inclusividad aún está lejos de alcanzarse debido a condicionamientos tácitos de comportamiento; (ii) los enfoques etnográficos y holísticos son aptos para descubrir muchos de los factores ocultos subyacentes que se han pasado por alto hasta la fecha. Así pues, para avanzar hacia la gobernanza ambiental inclusiva en la Arganareda, estos factores influyentes deben abordarse e integrarse simultáneamente de abajo a arriba y de arriba a abajo. Por último, es esencial seguir realizando investigaciones multidisciplinares e interdisciplinares para comprender y gestionar mejor estos condicionantes ocultos que, en última instancia, afectan a las relaciones entre las personas y la naturaleza más allá de las culturas y las disciplinas.This thesis draws on post-normal conservation science and environmental governance studies to investigate environmental governance processes within the Arganeraie Biosphere Reserve (RBA) in Morocco and two of its rural local communities and agdals (ICCAs), and shed light on their outcomes and challenges to date. The analysis focuses on the interface between two practical approaches to environmental governance to address inclusive environmental governance (IEG), exploring simultaneously the relationship from a biosphere reserve’s and a local communities’ perspective from an inductive approach that embraces multiple scales and knowledge systems. The original pluralistic integrative approach implemented has succeeded to capture much of the complexity and nuances inherent to the multiple scales, knowledges and worldviews. First, the biosphere reserve institutional approach to environmental governance has been analysed. Second, the bottom-up processes of governance in two rural local communities have been investigated. Third, the interface between the biosphere reserve and the two local communities has been examined through the identification of the constraints and synergies of their own approaches to governance. The main findings point out that: (i) the RBA and the agdal system are perceived as the most appropriate opportunity for most actors at all levels; (ii) IEG is considered feasible; (iii) the current low strategic priority and the weak political will hinder IEG at RBA and community levels, blocking a robust global-local interface. After analysing the main influencing factors of IEG at the local, RBA and interface levels, the principal conclusions are: (i) inclusivity is still far from being achieved due to unspoken behavioural constraints; (ii) ethnographic and holistic approaches are apt to uncover many of the underlying hidden factors that have been overlooked to date. Thus, to advance towards IEG in the Arganeraie, these influencing factors should be simultaneously addressed and integrated from the bottom-up and from the top-down. Lastly, further multidisciplinary and interdisciplinary research is essential to better understand and manage these hidden conditioning factors that ultimately affect human-nature relationships beyond cultures and disciplines.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambiental
Going Beyond Counting First Authors in Author Co-citation Analysis
The present study examines one of the fundamental aspects of author co-citation analysis (ACA) - the way co-citation
counts are defined. Co-citation counting provides the data on which all subsequent statistical analyses and mappings
are based, and we compare ACA results based on two different types of co-citation counting - the traditional type that
only counts the first one among a cited work's authors on the one hand and a non-traditional type that takes into
account the first 5 authors of a cited work on the other hand. Results indicate that the picture produced through this non-traditional author co-citation counting contains more coherent author groups and is therefore considerably clearer. However, this picture represents fewer specialties in the research field being studied than that produced through the traditional first-author co-citation counting when the same number of top-ranked authors is selected and analyzed. Reasons for these effects are discussed
Innovation et recomposition territoriale au Maroc
Introduction Les processus de recomposition territoriale au Maroc se caractérisent par une dynamique continue, reflet des grands changements qui ont affecté les différents secteurs du pays au cours du xxe siècle. Le renouvellement territorial au Maroc est un processus de recomposition permanent, depuis les trames traditionnelles (qu’elles soient tribale, confessionnelle liée aux confréries ou encore « seigneuriale » caïdale) jusqu’aux maillages territoriaux les plus récents en communes et rég..
Quand le tourisme recompose les identités collectives: étude de projets touristiques "alternatifs" dans les Atlas marocains
Dans les Atlas marocains émerge, depuis quelques années, une offre touristique valorisant divers pratiques et objets de patrimoine, présentée par ses responsables comme emblématiques d'« identités ». Cette thèse décrypte les stratégies socioéconomiques, culturelles et politiques qui sous-tendent ce processus de mise en tourisme des identités, la manière dont ces identités sont négociées par les acteurs du tourisme patrimonial avec les autres acteurs en présence, privés, associatifs et institutionnels, et analyse les effets de ces négociations dans les territoires concernés. Elle s'inscrit dans le champ des études postcoloniales et dans celui des études postnationales et discute de la pertinence de ces théories pour comprendre comment les sociétés d'accueil s'emparent du tourisme pour recomposer leurs identités collectives, dans un contexte où circulent des imaginaires touristiques de la montagne marocaine hérités de la période coloniale et où la mondialisation bouleverse les manières de se penser et de se dire comme groupe
Tourisme, ressources territoriales et développement humain dans les zones rurales : le cas des régions de Ghyghaya et d'Essaouira
L'idée initiale de cette recherche part du constat que le développement touristique, tel qu'il est conçu et mis en œuvre aujourd'hui dans les régions rurales du territoire marocain, ne participe pas d'une manière concrète au développement. L'objectif de la thèse est de réfléchir sur ces formes de tourisme qui évoluent en milieu rural et qui peuvent être impliquées dans le processus de valorisation des ressources territoriales. Il s'agit aussi de saisir comment les sociétés d'accueil s'emparent du tourisme, dans un contexte où circulent des notions et des représentations qui prolifèrent un peu partout dans le monde les mêmes structures, et où la mondialisation bouleverse les manières de production et de gestion partagée. Les projets investigués se présentent comme un compromis d'actions transactionnelles intéressantes à aborder afin de comprendre, d'une part, les processus de création, de développement et de réalisation de ces intentions collectives, et d'autre part, évaluer l'impact de ces projets sur nos terrains d'étude
Variations on the Author
“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Appropriate Similarity Measures for Author Cocitation Analysis
We provide a number of new insights into the methodological discussion about author cocitation analysis. We first argue that the use of the Pearson correlation for measuring the similarity between authors’ cocitation profiles is not very satisfactory. We then discuss what kind of similarity measures may be used as an alternative to the Pearson correlation. We consider three similarity measures in particular. One is the well-known cosine. The other two similarity measures have not been used before in the bibliometric literature. Finally, we show by means of an example that our findings have a high practical relevance.information science;Pearson correlation;cosine;similarity measure;author cocitation analysis
Nouvelles formes d'occupation de l'espace touristique de la ville de Marrakech : l'exploitation de la Palmeraie
Boujrouf Said. Nouvelles formes d'occupation de l'espace touristique de la ville de Marrakech : l'exploitation de la Palmeraie. In: Méditerranée, tome 84, 3-1996. Tourisme et loisirs, sous la direction de Gérard Richez . pp. 27-32
Innovation et recomposition territoriale au Maroc. Une mise en perspective géo‐historique
International audienceAu Maroc et particulièrement en montagne, la complexité territoriale contemporaine se fait sentir, impliquant différentes générations de territoires administratifs et économiques et créant un jeu d'acteurs liés aux différentes configurations en présence. Territorialités pré-coloniales réinterprétées, modernes et post-modernes cohabitent et s'interpénètrent au gré des réformes et des politiques publiques, sans véritablement s'articuler. On préférera donc parler de structuration et d'encadrement des territoires pour les réformes qui rythment la recomposition territoriale à l'échelle nationale. De ce fait on peut utiliser l'expression "innovation territoriale" pour désigner les accommodements des acteurs locaux qui tentent de bricoler sur des espaces d'intersection les structures anciennes ou issues de la société civile et ses réseaux avec ce que proposent l'État et les collectivités locales
- …
