3,503 research outputs found
La lluita contra el fracàs escolar : el paper dels govern locals
No full textInforme elaborat per Xavier Bonal, del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la jornada del XVIII Fòrum Local d'Educació, celebrada a Martorell el 10 de febrer de 201
Inauguració del curs acadèmic 2017-2018 FEP. Conferència: els pilars de l'educació del futur: lliçons de Juan Carlos Tedesco. Homenatge pòstum al profesor Tedesco, figura eminent del món educatiu, que l'any 2014 va rebre la distinció de doctor honoris causa de la UdG
No full textActe d' inauguració del curs acadèmic 2017-2018 de la Facultat d'Educació i Psicologia. El degà Josep M. Serra va obrir l'acte i va donar la paraula a la Dra. Carme Montserrat, vicedegana de Pràcticum i Mobilitat, que va fer la presentació del Dr. Xavier Bonal, doctor en Sociologia per la UAB. Tot seguit el degà va donar la paraula a la Sra. Claudia Wentzel, vídua del Dr. Juan Carlos Tedesco, que va agrair l'acte de reconeixement a la figura del Dr. Tedesco. A continuació el Dr. Xavier Bonal, va pronunciar la conferència "Els pilars de l'educació del futur: lliçons de Juan Carlos Tedesco". D'aquesta manera es va retre homenatge pòstum al professor Tedesco, figura eminent del món educatiu, que l'any 2014 va rebre la distinció de doctor honoris causa de la UdG. L'acte va acabar amb la intervenció del Dr. Jörg Zimmer, vicerector de Política Internacional, que va donar el curs per inaugurat.4875.mp4
4875.mp
Factors d'èxit i fracàs escolar en les trajectòries educatives
No full textConferència a càrrec de Xavier Bonal, professor del Departament de Sociologia de la UAB, en el marc de l'assignatura de 1r curs 'Societat, Família i Escola' dels Graus en Mestre/a en Educació Infantil i en Educació Primària. La conferència proporcina una panoràmica del fracàs escolar a Catalunya per diferents nivells educatius, per endinsar-se després en una reflexió sobre les causes que poden explicar les trajectòries d'èxit o fracàs escolar dels joves. S'exposen aspectes relacionats amb el capital cultural familiar, les oportunitats educatives i les diferents disposicions dels joves davant l'escola1905.mp4
xavier_bonal.mp
Factors d'èxit i fracàs escolar en les trajectòries educatives
No full textConferència a càrrec de Xavier Bonal, professor del Departament de Sociologia de la UAB, en el marc de l'assignatura de 1r curs 'Societat, Família i Escola' dels Graus en Mestre/a en Educació Infantil i en Educació Primària. La conferència proporcina una panoràmica del fracàs escolar a Catalunya per diferents nivells educatius, per endinsar-se després en una reflexió sobre les causes que poden explicar les trajectòries d'èxit o fracàs escolar dels joves. S'exposen aspectes relacionats amb el capital cultural familiar, les oportunitats educatives i les diferents disposicions dels joves davant l'escol
School segregation in the Spanish quasi-market education system: local dynamics and policy absences
No full textA saga de um clã Xavier
No full textThe book brings together historical memories of the Xavier family, of which the author is a member, and includes everything from the heroic episode between members of the Xavier family and Lampião's gang, to a Xavier family tree and tributes to the members of this family, as well as photographic records of known members. The author rescues and preserves important memories of the family, reconstructing facts that, if told orally, could gradually be erased. The story told by Maria do Socorro Cardoso Xavier is also a way of preserving the memory of Ipueira, reporting on the social life and historical setting of the place, using family narrative.O livro reúne registros de memórias históricas da família Xavier, da qual a autora é membro,
e traz desde o episódio heróico entre membros da família Xavier e o bando de Lampião, à
uma árvore genealógica dos Xavier e homenagens aos membros dessa famílias, além de
registros fotográficos dos membros conhecidos. A autora resgata e preserva memórias
importantes da família, reconstituindo fatos que, contados oralmente, poderiam se apagar aos
poucos. A história narrada por Maria do Socorro Cardoso Xavier também é uma forma de
preservar a memória de Ipueira, relatando sobre a vida social e cenário histórico do lugar,
utilizando da narrativa familiar
Variations on the Author
No full text“Variations on the Author” discusses two of Eduardo Coutinho’s recent films (Um Dia na Vida, from 2010, and Últimas Conversas, posthumously released in 2015) and their contribution to the general question of documentary authorship. The director’s filmography is characterized by a consistent yet self-effacing form of authorial self-inscription: Coutinho often features as an interviewer that rather than express opinions propels discourses; an interviewer that is good at listening. This mode of self-inscription characterizes him as an author who is not expressive but who is nonetheless markedly present on the screen. In Um Dia na Vida, however, Coutinho is completely absent form the image, while Últimas Conversas, on the contrary, includes a confessional prologue that moves the director from the margins to the center of his films. This article examines the ways in which these works stand out in the filmography of a director who offers new insights into the notion of cinematic authorship
Discussion sur le traitement des ordres religieux et des chanoinesses séculières, lors de la séance du 21 septembre 1790
No full textTreilhard Jean-Baptiste, Regnaud de Saint-Jean d'Angély Michel Louis Etienne, Montesquiou Fezensac François Xavier, abbé et duc de, Briois de Beaumetz Bon-Albert, Bonal François de. Discussion sur le traitement des ordres religieux et des chanoinesses séculières, lors de la séance du 21 septembre 1790. In: Archives Parlementaires de 1787 à 1860 - Première série (1787-1799) Tome XIX - Du 16 septembre au 23 octobre 1790. Paris : Librairie Administrative P. Dupont, 1884. pp. 121-122
Social Structure and Educational Inequality:The causes of educational inequality between rural and urban Chinese people
No full textLa desigualtat educativa entre la població rural i urbana a la Xina no es deu només a la urbanització i desenvolupament econòmic. Les polítiques de separació i desigual distribució dels recursos educatius tenen un efecte molt important. Segons la teoria d’estructuració de Giddens’ (1984) el sistema educatiu com a part del sistema social té una dimensió temporal i en l’espai que escapa el control de qualsevol actor individual. Al mateix temps les teories sobre el sistema educatiu dels actors guien les seves accions i al seu torn afecten el sistema educatiu. Fins ara la recerca en sociologia ha fet servir la teoria de l’assoliment de l’estatus per explicar la desigualtat educacional. Això ignora els canvis socials a nivell macro i la distribució de recursos educatius (M.Horan, 2013). Per altra banda els estudis econòmics sobre la persistència de la desigualtat emfatitzen la importància de les condicions econòmiques familiars (Mookherjee i Ray, 2003). Basant-se en aquesta explicació econòmica que se centra en la persistència de la desigualtat les organitzacions internacionals i domèstiques intervenen sobre la demanda. L’objectiu és canviar les condicions econòmiques de les famílies amb ingressos baixos per estimular la seva preferència per l’educació. Però aquestes polítiques han sigut molt menys efectives del que s’esperava (Bonal, 2007). Per tant caldria afegir factors com ara l’estructura social, polítiques, cultura i característiques institucionals en els models teòrics.
Històricament la població xinesa es va dividir entre residents rurals i urbans a través del sistema de registre de llars (sistema hukou) pel qual cada individu es registrava com a rural o urbà segons el lloc de naixement. El sistema hukou encara té una gran influència sobre l’estructura social i cultural. En aquesta tesi utilitzo el marc teòric estructuralista per analitzar la bretxa educativa entre la població urbana i rural a la Xina. La tesi té un doble objectiu: primer, aplicar empíricament la teoria de l’estructuració a l’anàlisi de la desigualtat educativa utilitzant mètodes quantitatius; segon, entendre les causes de la bretxa educativa entre la població urbana i rural a la Xina. Així doncs, la tesi conté una discussió teòrica sobre com aplicar la teoria de l’estructuració per estudiar la desigualtat educativa a més de tres estudis empírics.
El capítol 2 utilitza el marc estructuralista per elaborar una relació recursiva entre estructura social i els resultats educatius de diferents agents. El capítol 3 conté la revisió de la literatura i el Capítol 4 introdueix breument les dades i mètode d’anàlisi dels tres capítols empírics. El Capítol 5 es el primer capítol empíric. Estudia com els canvis en el sistema econòmic i educatiu afecten la bretxa educativa entre la població rural i urbana a la Xina; el Capítol 6 analitza l’efecte de la distribució de l’oferta de recursos educatius en la bretxa educativa entre la població rural i urbana xineses. El capítol 7 estudia l’efecte de la demanda de recursos educatius sobre la bretxa educativa.
Els resultats empírics suggereixen que la bretxa cultural entre la població urbana i rural a la Xina ha augmentat els darrers anys, però que la raó d’aquest augment en la desigualtat no són les diferències entre la posició social dels individus sinó de la desigualtat de l’oferta de recursos educatius i diferències en entorns educatius. L’últim capítol (capítol 8) dóna una visió general dels resultats més importants i suggereix que les polítiques igualitàries del període socialista encara influencien les expectatives educatives de la població rural, però que la distribució de recursos cada cop més desigual, i les barreres socials per la població rural, augmenten la desigualtat educacional entre la població rural i urbana a la Xina.La desigualdad educativa entre la población rural y urbana en China no se debe solamente a la urbanización y el desarrollo económico. Las políticas de separación y la desigual distribución de los recursos educativos tienen un efecto muy importante. Según la teoría de estructuración de Giddens (1984) el sistema educativo como parte del sistema social tiene una dimensión temporal y espacial que escapa el control de cualquier actor individual. Al mismo tiempo las teorías sobre el sistema educativo de los actores guían sus acciones, y estas a su vez afectan el sistema educativo. Hasta ahora la investigación en sociología ha utilizado la teoría de los logros de estatus para explicar la desigualdad educacional. Esta teoría ignora los cambios sociales a nivel macro y la distribución de recursos educativos (M. Horan, 2013). Por otro lado los estudios económicos sobre la persistencia de la desigualdad enfatizan la importancia de las condiciones económicas familiares (Mookherjee i Ray, 2003). Las organizaciones internacionales y domèsticas intervienen sobre la demanda con el objetivo de cambiar las condiciones económicas de las familias de bajos ingresos para estimular la su preferencia por la educación. Pero estas políticas han sido mucho menos efectivas de lo que se esperaba (Bonal, 2007). Por lo tanto hace falta añadir factores tales como la estructura social, las políticas, cultura y características institucionales en los modelos teóricos.
Históricamente la población china se dividió entre residentes rurales y urbanos por el sistema de registro de hogares (sistema hukou). El sistema hukou todavía tiene una gran influencia sobre la estructura social y cultural. En esta tesis utilizo el marco teórico estructuralista para analizar la brecha educativa entre la población urbana y rural en China. La tesis tiene un doble objetivo: primero, aplicar empíricamente la teoría de la estructuración al análisis de la desigualdad educativa utilizando métodos cuantitativos; segundo, entender las causas de la brecha educativa entre la población urbana y rural en China. La tesis contiene una discusión teórica sobre como aplicar la teoría de la estructuración para estudiar la desigualdad educativa además de tres estudios empíricos.
El capítulo 2 utiliza el marco estructuralista para elaborar una relación recursiva entre estructura social y los resultados educativos de diferentes agentes. El capítulo 3 contiene la revisión de la literatura y el Capítulo 4 introduce brevemente los datos y método de análisis de los tres capítulos empíricos. El Capítulo 5 es el primer capítulo empírico. Estudia como los cambios en el sistema económico y educativo afectan la brecha educativa entre la población rural y urbana en China; el Capítulo 6 analiza el efecto de la distribución de la oferta de recursos educativos en la brecha educativa entre la población rural y urbana en China; El capítulo 7 estudia el efecto de la demanda de recursos educativos sobre la brecha educativa.
Los resultados empíricos sugieren que la brecha cultural entre la población urbana y rural en China ha aumentado en los últimos años, pero que la razón de este aumento en la desigualdad no son las diferencias entre la posición social de los individuos sino de la desigualdad de la oferta de recursos educativos y diferencias en el entorno educativo. El último capítulo (capítulo 8) da una visión general de los resultados más importantes y sugiere que las políticas igualitarias del período socialista aún influencian las expectativas educativas de la población rural. Sin embargo, la distribución de recursos cada vez más desigual, y las barreras sociales para la población rural causan un aumento de la desigualdad educacional entre la población rural y urbana en China.Educational inequality between rural and urban Chinese people is not only the result of urbanisation and economic development but also constructed by separation policies and unequal distribution of educational resources. According to Giddens’s (1984) structuration theory, the education system as a part of social system stretches away in time and space, beyond the control of any individual actors. At the same time, the actors’ own theories of the education system guide their activities which may reify the education system. However, most previous sociological research only uses status attainment theory to explain educational inequality, ignoring the effects of macro-level social changes and distribution of educational resources (M.Horan, 2013). On the other hand, economic studies on persistent inequality emphasise the importance of a family’s economic condition, leading to different preferences on their educational consumption (Mookherjee and Ray, 2003). Based on the economic explanation of persistent inequality, international and domestic organisations implement demand-side interventions, these aim to stimulate their educational demands by improving the economic condition of low-income families. However, those policies are far less effective than it had been expected (Bonal, 2007). Thus, it is necessary to add factors such as principles of social structure, policies, culture and institutional characteristics into theoretical models.
Historically, the Chinese population was divided into rural and urban residents via the household registration system (the hukou system) whereby people were either registered as rural or urban residents according to their place of birth. The hukou system still has a great influence on shaping the present social structure and culture. This dissertation uses a structuralist framework to analyse the educational gap between rural and urban Chinese people. The objective of the dissertation is twofold: first, to empirically apply the structuration theory on analysis the educational inequality with quantitative method; second, to understand the causes of the educational gap between rural and urban Chinese people. In pursuing this objective, a theoretical discussion of the application of structuration theory to the study educational inequality and three empirical studies were conducted that together form the present dissertation.
Chapter 2 uses a structuralist framework to elaborate the recursive relationship between social structure and agents’ educational outcomes. It argues that the agents’ motivation in pursuing higher education is shaped by both historical experiences and current social structure. Chapter 3 reviews the relevant literature and Chapter 4 briefly introduces the data and methods of analysis used in the three empirical chapters. Chapter 5 is the first empirical chapter, in which I analyse how changes to the economic and political systems affect the educational gap between rural and urban Chinese people; Chapter 6 analyses the effect of the supply-side distribution of educational resources on the educational gap between rural and urban Chinese students; Chapter 7 investigates the effect of demand-side educational resources on the educational gap.
The findings in these three empirical chapters suggest that the educational gap between rural and urban Chinese people has been widening in recent years, and the driving force behind the widening educational gap is the unequal distribution of supply-side educational resources and differences in educational environments. The last chapter (Chapter 8) provides an overview of the main findings, and suggest they imply that the egalitarian policies from the socialist period may still affect rural Chinese people’s educational expectations. However, the increasingly unequal distribution of resources and social barriers for rural Chinese people is deepening educational inequality between rural and urban Chinese people. This kind of inequality will be difficult to reduce as long as the nation’s development model continues to be urban-centred and in the absence of redistributive policies.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologi
Discussion sur le traitement des ordres religieux et des chanoinesses séculières, lors de la séance du 21 septembre 1790
No full textTreilhard Jean-Baptiste, Regnaud de Saint-Jean d'Angély Michel Louis Etienne, Montesquiou Fezensac François Xavier, abbé et duc de, Briois de Beaumetz Bon-Albert, Bonal François de. Discussion sur le traitement des ordres religieux et des chanoinesses séculières, lors de la séance du 21 septembre 1790. In: Archives Parlementaires de 1787 à 1860 - Première série (1787-1799) Tome XIX - Du 16 septembre au 23 octobre 1790. Paris : Librairie Administrative P. Dupont, 1884. pp. 121-122
- …
