1,210,881 research outputs found
Hi ha plantes carnívores al mar?
No full textJa sigui per l’Audrey de la comèdia musical La botiga dels horrors, de Frank Oz, pels trífids d'El dia dels trífids, de John Wyndham, per llibres o reportatges de televisió, o per les petites venus atrapamosques que es troben a la primavera en floristeries, qui més qui menys sap el que són les plantes carnívores o mixòtrofes. Fins i tot, potser n’heu intentat de fer créixer alguna a casa, segurament amb poc èxit. Això es deu al fet que són plantes adaptades a ambients molt particulars, caracteritzats normalment per sòls acídics i molt pobres en nutrients, elevades humitats, i un rang de temperatures molt precís. Però si teniu tot això en compte, no és tan difícil mantenir a casa unes quantes espècies; jo mateix en tinc més d’una vintena de diferents al balcó de casa.
Degut precisament als ambients on habiten, aquestes plantes han hagut de trobar vies evolutives que els permetin créixer aprofitant allò que tenen al seu abast. I per això, aquestes plantes extreuen els nutrients que no troben al sòl dels insectes i d’altres bestioles que atrauen i capturen amb unes fulles modificades en forma de trampes de diferent mena. Tanmateix, en ambients que se surten mínimament dels seus requeriments peculiars, moren o són ràpidament excloses per competidores de creixement més ràpid. Tant és així que trobem plantes carnívores en molt pocs indrets de la terra, mentre que les plates no carnívores, les estrictament fotosintètiques, són arreu. Hi ha, però, altres plantes, com ara determinades plantes paràsites d’altres plantes o algunes que s’aprofiten de micorrizes, que tot i combinar la capacitat de produir la seva pròpia matèria orgànica per mitjà de la fotosíntesi i de poder consumir matèria orgànica aliena, no són carnívores estrictament parlant, encara que sí que són mixòtrofes. Aquestes plantes tot i explotar la seva capacitat heterotròfica no capturen i ingereixen preses directamen
Per què no hi ha insectes al mar?
No full textAbans de començar aquest post m’agradaria deixar clar que jo no soc entomòleg, per això prego que em disculpeu si dic alguna bestiesa; espero que no. Bé, ja d’entrada parteixo d’una generalització excessiva. Segur que els coneixedors del tema ja estan pensant, "ep, que sí que hi ha insectes al mar". Certament, sí que hi ha diverses espècies de sabaters (Halobates spp.) que viuen sobre la superfície de l'oceà, i alguns insectes en zones intersticials de platges, però són molt poc freqüent i no s'endinsen en les profunditats marines.
El fet que vull posar de manifest aquí és que comparada amb la riquesa i l'abundància d'insectes a terra ferma sorprèn que no n'hi hagi pràcticament cap al mar. Les raons poden ser diverses, i de teories no en falten.
Per començar, el sistema respiratori dels insectes és aeri i no permet l'intercanvi de gasos a l'aigua. Això, però, ho han solucionat alguns escarabats o fases larvàries de libèl·lules i mosquits, per citar-ne alguns exemples, que viuen en llacs i rius. Llavors, al mar què passa?
També s'ha especulat amb el fet que els insectes, en ser bàsicament aeris, no tindrien la capacitat de migrar a zones profundes de l'oceà durant el dia per evitar la depredació, com fan la majoria de grups de mida similar al mar.
Després hi ha les raons evolutives. Es creu que els insectes van evolucionar a partir dels crustacis, fa més de 400 milions d'anys, i que la seva evolució està molt lligada a la de les plantes. Per exemple, grups alats, com ara les papallones, escarabats i abelles, tenen una evolució paral·lela a la de l'aparició de les flors. Al mar hi ha ben poques plantes amb flors, fet que explicaria el perquè de la manca de bona part de grups d'insectes al mar.
Per finalitzar, és important considerar no només el grup en si, sinó les seves funcions a l'ecosistema. D'insectes n'hi ha d'herbívors, paràsits, descomponedors, etc. Aquestes funcions al mar les desenvolupa, entre d'altres, un grup de petits crustacis que és un vell conegut dels que seguiu el meu blog, els copèpodes.
Els copèpodes són grans herbívors, actuen juntament amb cucs i altres organismes com a descomponedors i n'hi ha molts que són paràsits de peixos, mol·luscs i altres animals marins. Desenvolupen les seves funcions amb una meticulositat i eficiència exquisida i no tenen rival en abundància o biomassa dins del món dels metazous.
L'origen evolutiu dels copèpodes està força debatut, car de fòssils de copèpodes n'hi ha ben pocs, però evidències recents indiquen que aquest es trobaria al Càmbric, farà uns 500 milions d'anys. És molt difícil, doncs, que un grup com els insectes que es van expandir a terra, tornés al mar mil·lennis després i prengués el lloc en l'ecosistema als copèpodes, que ja hi estaven ben assentats, encara que coses més rares s'han vist (balenes, foques, tortugues, etc.). Ben mirat, veient també l'èxit evolutiu dels copèpodes, potser ens hauríem de replantejar la pregunta que titula aquest post a "Per què no hi ha copèpodes a terra ferma?
MULTIBAND IMAGING TECHNIQUES INCORPORATED INTO THE STUDY OF DYED ANCIENT EGYPTIAN TEXTILE FRAGMENTS
No full textThe main aim of this research is presenting the application of the Multiband Imaging (MBI) techniques applied to the investigation of three ancient Egyptian dyed textile fragments from different chronological periods, stored in the collection of the Cairo Egyptian Museum. The documentation of these fragments can be a support for the textile conservator thanks to its easy detection of variances compared with analytical spectra. Moreover, presenting how these portable, non-invasive and inexpensive techniques can be used to provide heritage documentation, enhancing the features of the textile, providing qualitative information on the composition of different dyes used and a first recognition of the state of conservation. Preliminary visual investigation and Ultraviolet-Visible (UV-VIS) microscopy examinations were applied to better understand weaving techniques, fibre classification and dyeing methods, followed by the non-invasive multiband imaging techniques. The MBI techniques carried out on textiles are visible reflected (VIS), ultraviolet-induced visible luminescence (UVL), ultraviolet reflected (UVR), ultraviolet reflected false colour (UVRFC), visible induced luminescence (VIL), near-infrared reflected (NIR) and infrared reflected false colour (IRRFC) photography, which gives evidence of the colourants and materials used and their spatial distribution. At this phase, some dyes can already be determined such as madder and indigo/woad
Torat ha-ḳeriʼah ba-Miḳra sefer Horayat ha-ḳore u-mishnato ha-leshonit = The Study of the Art of correct Reading of the Bible as reflected in the medieval Treatise Hidāyat al-Qāri (=Guidance of the Reader)
No full text
Relatore al seminario “Chi ha bisogno della guerra?” presso K!Kero, Università di Bolzano.
No full textRelatore al seminario “Chi ha bisogno della guerra?” presso K!Kero, Università di Bolzano
Título: Sefer ha-galui
No full textCopia digital. Madrid : Ministerio de Cultura. Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria, 2010En la port.: "Sepher sikkaron : Grammatik der hebräischen Sprache"Reprod. facs. de la ed. de: Berlín : H. Ittzkovski, 5648 [1888]Las 16 p. son notas de Jacob Reifmann al autor de Sefer ha-galu
Ibn Qutayba en al-Andalus. La préface à I 'Adab al-Kātib dans le commentaire d'Ibn al-Sīd al-Baṭalyawsī
No full textIbn Qutayba's preface to his Adab al-kātib has been considered for centuries the most important section of this work and it has been the object of many commentaries, both in the Muslim East and West. This paper deals with Ibn al-Sīd al-Baṭalyawsī´s commentary al-Iqtiḍāb, trying to show the peculiar way in which Ibn al-Sīd develops his own critique of Ibn Qutayba's controversial thesis on the relation between orthodoxy, falsafa and kalām. At the same time, the Andalusi author works out his own conception of adab, deeply influenced by his biographical experience. Finally a full translation of Ibn Qutayba's preface is proposed, half a century after G. Lecomte's partial one.El prefacio de Ibn Qutayba a su Adab al-Kātib ha sido considerado durante siglos como el fragmento más importante de su obra, y ha sido objeto de muchos comentarios, tanto orientales como occidentales. Este artículo trata del comentario que Ibn al-Sīd al-Baṭalyawsī hizo de ese texto de Ibn Qutayba, e intenta mostrar la forma peculiar en que Ibn al-Sīd desarrolla su propia crítica a la polémica tesis de Ibn Qutayba sobre la relación entre ortodoxia, falsafa y kalām. Al mismo tiempo, el autor andalusí elabora su propia concepción del adab, profundamente influida por su experiencia biográfica. Para concluir, se presenta una traducción completa del prefacio de Ibn Qutayba, medio siglo después de la parcial realizada por G. Lecomte
Ha-Dibbur Ha-Ivri
No full textHebrew Speech, a manual for beginners for the study of Hebrew according to the Natural Method). Author: M. Krinsky. Illustrator: H. Goldberg. Publisher: Ha-Or Publishing. . 146 pp. 254 b/w ills. (+1 color chart) + cover b/w ill. primer.Digital imagedigitize
- …
