12,432 research outputs found
Dedicatòria de Jaume Fuster a Jordi Arbonès
No full textDins de: Les Cartes d'Hèrcules Poirot / Jaume Fuster.¡Al Jordi Arbonès argentí d'obligació i català de tot cor, esperit, vocació (i més coses) Amb l'amistat -i el desig de tornar-lo veure- de Jaume Fuster
Dedicatòria de Joan Fuster a Jordi Arbonès
No full textDins de: Figures de temps / Joan Fuster.Per a Jordi Arbonès, amb la més cordial amistat de Joan Fuster. V., 18-juny-67
Els articles inèdits de Joan Fuster a Serra d’Or
No full textDurant els vint-i-cinc anys –des del 1959 fins al 1984, amb un parèntesi entre el 1973 i el 1978– que va durar la relació entre Joan Fuster i Serra d’Or, la signatura del suecà, bé siga completa, bé siga amb les inicials (J. F.), va aparèixer en la revista de Montserrat més de cent cinquanta vegades; concretament, cent cinquanta-quatre. Hem decidit comptabilitzar-hi, també, l’article publicat al número 65 d’agost-setembre de 1959 del butlletí Germinabit, titulat «Carles Riba, crític», perquè, com apunta la bibliografia, al capdavall, Serra d’Or en va ser una continuació, una segona etapa. La perdurabilitat d’aquesta participació –no només com a articulista, sinó també com a assessor, com a consultor, com a «oracle»– ja ens dona una idea de la imatge que l’assagista tenia de la capçalera de Montserrat: Fuster degué sentir la revista com a casa seua, atès que era la plataforma que li oferia la comoditat suficient per a expressar-se amb total llibertat sobre literatura, política, filosofia, llengua o, fins i tot, erotisme, i sense haver d’abandonar el català.
Lligada a la perdurabilitat, convé destacar la regularitat de les seues contribucions, ja que, d’aquests cent cinquanta-quatre articles apuntats (articles com a tal, però també respostes als lectors o algun qüestionari), cent trenta corresponen a les dues sèries que hi mantingué de manera periòdica: seixanta-cinc a la primera, «Restriccions mentals», entre 1968 i 1973, i seixanta-cinc a la segona, «Passar el dia, empènyer l’any», entre 1978 i 1984. Per tot això, per la quantitat d’articles publicats i per la durada, podem afirmar que aquest corpus d’articles en una mateixa revista és possiblement el més rellevant de la producció assagística del suecà. Un corpus d’articles que, com hem assenyalat adés, s’amplia, per un costat, amb les participacions esporàdiques anteriors a la primera sèrie, en uns anys en què els principals responsables de Serra d’Or –Max Cahner i Ramon Bastardes, primer; Jordi Sarsanedas, després– malden per sumar-lo a la llista de col·laboradors habituals, en nòmina, i, per un altre, amb els textos que van veure la llum de manera paral·lela als articles que s’aixopluguen sota l’epígraf d’una de les dues sèries (per exemple, el número de juny de 1968 contenia, a més de la «restricció mental» titulada «La pau i els mapes», el paper «Un país sense política»).
Aquestes breus pinzellades només pretenen oferir, a grans trets, una visió panoràmica de la prolífera producció de Joan Fuster en Serra d’Or; una producció, tanmateix, que encara hauria pogut ser major si hagueren vist la llum quatre articles inèdits que restaren al calaix –i que s’han conservat a l’Arxiu Joan Fuster (Espai Joan Fuster) de Sueca– per causes no sempre conegudes. L’objectiu del present treball és, per tant, posar-hi el focus, analitzar-los, comentar-los i, és clar, reproduir-los.4 - Educació de Qualita
L'Omelia sobre lo psalm De profundis de Jeroni Fuster
No full textDescripción basada en: Miscel-lània Joan Fuster, 6 (1993), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 79-9
Ana María Fuster Lavín folio
No full textA folio of bilingual poetry by Ana María Fuster Lavín, appearing in the Spanish original and in the English translation by Pedro Cuperman and Libertad Garzón
Conviccions sense fanatisme. Diàleg amb Joan Fuster
No full textAnàlisi de les idees de l'assagista Joan Fuster sobre les conviccions, el dogmatisme, el fanatisme i la llibertat intel·lectual, en forma de diàleg crític i a la llum d'algunes contribucions recents paral·leles procedents de l'àmbit filosòfic.4 - Educació de Qualita
El signo de Montaigne: Azorín, Pla y Fuster
No full textAl margen de las evidentes diferencias que existen entre sus respectivas obras, si en algo coincidieron Azorín (1873-1967), Josep Pla (1897-1981) y Joan Fuster (1922-1992), es en que los tres fueron reconocidos grafómanos. Los tres fueron, de igual forma, lectores voraces y autodidactas, poseedores de una cultura vasta y proteica, pero, a la vez, asilvestrada y contradictoria. Fueron escritores «librescos», en el sentido de que la inspiración que nutre buena parte de su producción, tiene su origen en los papeles y libros que todos ellos devoraban
L'empremta intertextual en l'assaig de Joan Fuster
No full textEl treball analitza la importància de la lectura en l'assaig de Joan Fuster i les diferents formes d'utilització que l'autor fa de fonts intertextuals, creant una dinàmica lectura-escriptura característica
Fuster, filòsof?
No full textPòrtulas estudia la faceta de Fuster com a filòsof -deixant de banda el Fuster ideòleg del nacionalisme- i reflexiona sobre els seus plantejaments de les relacions entre l'assaig i la filosofia
Joan Fuster i 'Serra d'Or'. Els articles seriats (1968-1984)
No full textL’extensa bibliografia dedicada a Joan Fuster inclou estudis sobre els seus papers polítics, sobre els seus textos d’història social, sobre els seus escrits de literatura, sobre el seu estil tan característic, sobre els seus aforismes, sobre la seua poesia, etc. Tanmateix, per a cercar algun treball en què es pose la lupa, des d’un punt de vista estrictament literari, sobre un corpus determinat d’articles del suecà, hauríem d’acudir a introduccions de reculls o antologies, a apunts dispersos o, fins i tot, a alguna nota a peu de pàgina. Amb la intenció de cobrir, si més no, una porció d’aquest nínxol, s’aborda l’anàlisi literària del corpus conformat pels cent trenta articles que Fuster va publicar en les dues seccions mensuals que mantingué amb regularitat en la revista ‘Serra d’Or’: “Restriccions mentals” (1968-1973), primer i, posteriorment, “Passar el dia, empènyer l’any” (1978-1984).4 - Educació de Qualitat10 - Reducció de les Desigualtat
- …
